Referents clàssics als contes de màgia

Hi ha referents clàssics en els contes? Aquesta és una de les hipòtesis del meu treball de recerca Els contes: màgia o veritat. Coneixem realment els contes de fades?

Arnau Torres

Alumne de Clàssiques IPM

Referents clàssics a Joc de Trons

Abans de fer el meu Treball de Recerca, ja havia començat a buscar els referents clàssics de Joc de Trons als nostres blogs de clàssiques (El mite del sacrifici d’Ifigenia a Joc de trons): Referències gregues i romanes a Joc de Trons, Robert Baratheon i Cersei Lannister com a Zeus i Hera, El corb, tot un referent

TR en pdf

Rocío Rodríguez
Alumna de Clàssiques IPM

Referents clàssics al CAMPEONATO DE ESPAÑA ASTRALPOOL

Referents clàssics de Medusa

Per què Medusa agrada tant i té encara tanta pervivència arreu? Qui és Medusa?

Per què les dones que destaquen en política… són titllades de Medusa?

Té alguna relació el mite de Perseu i la Medusa amb la llegenda de Sant Jordi?

Ens ajudeu a ampliar la nostra col·lecció de referents clàssics de Medusa?

Mare Nostrum s’inspira en l’antiguitat

La nova col·lecció de bany Mare Nostrum té molts referents clàssics. Els endevineu?

Forges, humor amb referents clàssics

Avui el món de les clàssiques també ha perdut l’humor de l’irrepetible Forges (Antonio Fraguas), tot un referent!

Si trobeu més vinyetes de Forges amb referents clàssics, les introduïrem en aquesta presentació en homenatge seu Non omnis moriar #graciasForges

Joan Ferraté, vida i obra a Ciutat Maragda

A Ciutat Maragda, el programa de literatura de Catalunya Ràdio, han repassat l’obra i el llegat del crític, poeta i traductor (dels lírics arcaics grecs, de Kavafis…) Joan Ferraté (Reus, 1924-Barcelona, 2003), que va estudiar Filologia Clàssica perquè volia llegir Plató en grec. No us perdeu l’excel·lent conversa que té en David Guzmán, el conductor de la tertúlia radiofònica, en aquest cas sobre el germà de Gabriel Ferrater, en Joan Ferraté, tot un referent clàssic, amb Jordi Cornudella, Núria Perpinyà, Maria Bohigas i Jordi Puntí.

El seu amor pels llibres i per la seva biblioteca, ànsies d’immortalitat aconseguida amb la preservació del seu fons bibliogràfic a la Universitat de Girona: 12.000 volums.

Viure el temps

Des del laberint. El Punt Avui 21 gener de 2018

El proppassat diumenge Mireia Rosich amb “Viure el temps”  a Des del Laberint a El Punt Avui ens regala una vegada més referències clàssiques ben connectades amb l’actualitat.

Les Parques d’Alfred Agache (Les Parques, Alfred Agache (1843-1915)

  • Què n’opineu?
  • Aprofiteu el temps concedit per les Parques? Com? Es diu que “el temps és or”. Hi esteu d’acord?
  • Què vol dir etimològicament parlant el mot Moira i el nom grec de cadascuna de les Moires (Μοῖραι)?
  • En llatí es deien Parques (<pario “parir”) i també fades (del llatí for, fatus “dir”. Quin nom rebien cadascuna? Quina relació tenen amb el fat?
  • D’on creieu que ve la frase “la vida penja d’un fil“?
  • Per què Alfred Agache pinta de color vermell el fil de les Parques?  Quines altres obres artístiques coneixeu?
  • Si ningú no es pot escapar del destí (en grec, ἀνάγκη “necessitat”), tot seguit ens hem de plantejar si el destí ens ve donat o nosaltres hi podem fer alguna cosa per canviar-lo? Què creieu què n’opinaven els antics a partir del mite de les Parques?
  • Les Parques, les Hores, les Gràcies, les Gòrgones, les Grees…, per què sempre són dones i són tres?
  • Recordeu el poema que ens va regalar la nostra col·laboradora aràcnida Pepita Castellví, “Les Parques”? Què n’opineu? Us atreviu a fer-ne un?…

Mercè Otero

Adolf Loos, un paleta que sap llatí

Al Museu del Disseny de Barcelona es pot visitar l’exposició temporal Adolf Loos. Espais privats, que mostra 120 peces,  gairebé l’obra completa, d’aquest arquitecte vienès, un dels pioners del Moviment Modern. Aquesta disciplina arquitectònica del segle XX advoca per simplificar les formes, oblidar els ornaments i exigir als edificis que sobretot siguin útils.  L’apartament constitueix l’esfera íntima, el refugi funcional de l’individu enfront de la vida social. Valors com la intimitat, privadesa o confort troben en el disseny dels espais privats i l’ús del mobiliari domèstic de Loos un exemple de noves formes de la cultura de l’hàbitat.

Segons Loos  (1870-1933) “l’arquitecte és un paleta que sap llatí”, i que per tant aquests no havien de ser artistes o genis sinó persones que ajudessin als usuaris a trobar la funcionalitat.

Fotografia de Mercè Otero

Projecte d’Adolf Loos per a The Chicago Tribune que parteix d’una gegantina columna dòrica

La mostra, comissariada per Pilar Parcerisas, posa en escena,  a l’estil exposició Ikea -i així el visitant pot entendre millor la funcionalitat i la comoditat de l’objecte dins un menjador…_, la revolució estètica de Loos  que en la Viena de 1900 es va rebel·lar contra la Secessió vienesa, proposant una economia en la construcció arquitectònica i el disseny recuperant la columna clàssica, el revestiment i els valors tradicionals del classicisme.

 

L’exposició  Adolf Loos. Espais privats és una coproducció del Museu del Disseny de Barcelona i de l’Obra Social “la Caixa”. Les obres procedeixen de la Col·lecció Hummel de Viena, de l’Albertina Museum de Viena, del Architekturmuseum der Technische Universität de Munich, de l’Historisches Museum der Stadt de Viena, i d’una col·lecció particular del Regne Unit.

Aquesta exposició es podrà veure a Barcelona fins al 25 de febrer de 2018; després viatjarà al CaixaForum de Madrid  i estarà oberta al públic fins el 24 juny 2018.

No us la perdeu! A veure si trobeu més referències clàssiques!

Mercè Otero i Coloma Jofre

AMODIO: Odi et amo de Catul

Carmen Maura i Serrat a AMODIO

Isabel Coixet ha dirigit AMODIO, un anunci de la Campanya de Nadal de Campofrío 2017  protagonitzat per Carmen Maura que parla de les contradiccions referents a l’amor i l’odi.

  • Quin referent clàssic té?
  • Què et sembla aquest poema del romà Catul?                                                                                               Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.
    nescio, sed fieri sentio et excrucior.

    “Odio i estimo. Com m’ho faig, potser em demanes.
    No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo”.
    CATUL LXXXV  (Trad.: J. Vergés i A. Seva. Fundació Bernat Metge)
  • Amodio acaba amb la cançó Como yo te amo de Rocío Jurado, coneixeu altres exemples musicals amb el tòpic Odi et amo?