Grècia i Roma avui
Hi ha referents clàssics en els contes? Aquesta és una de les hipòtesis del meu treball de recerca Els contes: màgia o veritat. Coneixem realment els contes de fades?
Arnau Torres
Alumne de Clàssiques IPM
Abans de fer el meu Treball de Recerca, ja havia començat a buscar els referents clàssics de Joc de Trons als nostres blogs de clàssiques (El mite del sacrifici d’Ifigenia a Joc de trons): Referències gregues i romanes a Joc de Trons, Robert Baratheon i Cersei Lannister com a Zeus i Hera, El corb, tot un referent…
Rocío Rodríguez
Alumna de Clàssiques IPM
Cuando no nadas una sesión del Campeonato de España Open pasa esto…
Hilo sobre algunos (hay más) de los #ReferentesClásicos que se pueden ver estos días en el #OpenAstralPoolNatacionMostra el fil
Escoles filosòfiques (Liceo) i ciutats púniques (CartagoNova)
Derivats del mot llatí aqua, -ae
Victòria alada, la Νίκη grega.
Squadra de BresciaCòpia romana d’època imperial (69 dC) d’un original grec (250 aC) de la Vittoria alata, símbol de Brescia (Museo di Santa Giulia, Brescia)
Llatinismes: Citius, altius, fortius “Més ràpid, més alt, més fort”
Samarreta del Real Canoe Natación Club per a l’ Open de fa dos anys, classificatori per als Jocs de Río 2016
Per què Medusa agrada tant i té encara tanta pervivència arreu? Qui és Medusa?
Per què les dones que destaquen en política… són titllades de Medusa?
Té alguna relació el mite de Perseu i la Medusa amb la llegenda de Sant Jordi?
Ens ajudeu a ampliar la nostra col·lecció de referents clàssics de Medusa?
Avui el món de les clàssiques també ha perdut l’humor de l’irrepetible Forges (Antonio Fraguas), tot un referent!
Si trobeu més vinyetes de Forges amb referents clàssics, les introduïrem en aquesta presentació en homenatge seu Non omnis moriar #graciasForges
A Ciutat Maragda, el programa de literatura de Catalunya Ràdio, han repassat l’obra i el llegat del crític, poeta i traductor (dels lírics arcaics grecs, de Kavafis…) Joan Ferraté (Reus, 1924-Barcelona, 2003), que va estudiar Filologia Clàssica perquè volia llegir Plató en grec. No us perdeu l’excel·lent conversa que té en David Guzmán, el conductor de la tertúlia radiofònica, en aquest cas sobre el germà de Gabriel Ferrater, en Joan Ferraté, tot un referent clàssic, amb Jordi Cornudella, Núria Perpinyà, Maria Bohigas i Jordi Puntí.
El seu amor pels llibres i per la seva biblioteca, ànsies d’immortalitat aconseguida amb la preservació del seu fons bibliogràfic a la Universitat de Girona: 12.000 volums.
Des del laberint. El Punt Avui 21 gener de 2018
El proppassat diumenge Mireia Rosich amb “Viure el temps” a Des del Laberint a El Punt Avui ens regala una vegada més referències clàssiques ben connectades amb l’actualitat.
Les Parques d’Alfred Agache (Les Parques, Alfred Agache (1843-1915)
Mercè Otero
Al Museu del Disseny de Barcelona es pot visitar l’exposició temporal Adolf Loos. Espais privats, que mostra 120 peces, gairebé l’obra completa, d’aquest arquitecte vienès, un dels pioners del Moviment Modern. Aquesta disciplina arquitectònica del segle XX advoca per simplificar les formes, oblidar els ornaments i exigir als edificis que sobretot siguin útils. L’apartament constitueix l’esfera íntima, el refugi funcional de l’individu enfront de la vida social. Valors com la intimitat, privadesa o confort troben en el disseny dels espais privats i l’ús del mobiliari domèstic de Loos un exemple de noves formes de la cultura de l’hàbitat.
Segons Loos (1870-1933) “l’arquitecte és un paleta que sap llatí”, i que per tant aquests no havien de ser artistes o genis sinó persones que ajudessin als usuaris a trobar la funcionalitat.
Fotografia de Mercè Otero
Projecte d’Adolf Loos per a The Chicago Tribune que parteix d’una gegantina columna dòrica
La mostra, comissariada per Pilar Parcerisas, posa en escena, a l’estil exposició Ikea -i així el visitant pot entendre millor la funcionalitat i la comoditat de l’objecte dins un menjador…_, la revolució estètica de Loos que en la Viena de 1900 es va rebel·lar contra la Secessió vienesa, proposant una economia en la construcció arquitectònica i el disseny recuperant la columna clàssica, el revestiment i els valors tradicionals del classicisme.
L’exposició Adolf Loos. Espais privats és una coproducció del Museu del Disseny de Barcelona i de l’Obra Social “la Caixa”. Les obres procedeixen de la Col·lecció Hummel de Viena, de l’Albertina Museum de Viena, del Architekturmuseum der Technische Universität de Munich, de l’Historisches Museum der Stadt de Viena, i d’una col·lecció particular del Regne Unit.
Aquesta exposició es podrà veure a Barcelona fins al 25 de febrer de 2018; després viatjarà al CaixaForum de Madrid i estarà oberta al públic fins el 24 juny 2018.
No us la perdeu! A veure si trobeu més referències clàssiques!
Mercè Otero i Coloma Jofre
Carmen Maura i Serrat a AMODIO
Isabel Coixet ha dirigit AMODIO, un anunci de la Campanya de Nadal de Campofrío 2017 protagonitzat per Carmen Maura que parla de les contradiccions referents a l’amor i l’odi.
Literatura grega a escena
El cel dels mites
Metamorfosejats
El fil de Medea
Itinerant la barcelona més clàssica
Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
L'univers clàssic dels nostres mots
Tòpics horacians arreu
Treball de Recerca 2013 (Elisa Moya i F.Xavier Gras)[/caption]
