Viure el temps

Des del laberint. El Punt Avui 21 gener de 2018

El proppassat diumenge Mireia Rosich amb “Viure el temps”  a Des del Laberint a El Punt Avui ens regala una vegada més referències clàssiques ben connectades amb l’actualitat.

Les Parques d’Alfred Agache (Les Parques, Alfred Agache (1843-1915)

  • Què n’opineu?
  • Aprofiteu el temps concedit per les Parques? Com? Es diu que “el temps és or”. Hi esteu d’acord?
  • Què vol dir etimològicament parlant el mot Moira i el nom grec de cadascuna de les Moires (Μοῖραι)?
  • En llatí es deien Parques (<pario “parir”) i també fades (del llatí for, fatus “dir”. Quin nom rebien cadascuna? Quina relació tenen amb el fat?
  • D’on creieu que ve la frase “la vida penja d’un fil“?
  • Per què Alfred Agache pinta de color vermell el fil de les Parques?  Quines altres obres artístiques coneixeu?
  • Si ningú no es pot escapar del destí (en grec, ἀνάγκη “necessitat”), tot seguit ens hem de plantejar si el destí ens ve donat o nosaltres hi podem fer alguna cosa per canviar-lo? Què creieu què n’opinaven els antics a partir del mite de les Parques?
  • Les Parques, les Hores, les Gràcies, les Gòrgones, les Grees…, per què sempre són dones i són tres?
  • Recordeu el poema que ens va regalar la nostra col·laboradora aràcnida Pepita Castellví, “Les Parques”? Què n’opineu? Us atreviu a fer-ne un?…

Mercè Otero

Etiquetes:, , ,

Comentaris: 3

  1. Margalida Capellà Soler 24 gener 2018 - 18:00 Contesta

    Realment, Mercè, tenim molta sort de tenir na Mireia Rosich a Des del laberint i les seves constants referències des de l’actualitat a la mitologia grecollatina. Esperem que ens duri, perquè tot ho perdem. No perdeu el temps. Ens penja d’un fil.

  2. Mercè Otero Vidal 26 gener 2018 - 1:46 Contesta

    Ep, Margalida i gent de ses Illes, parlant del fil i de les Parques també hauríem de recordar “La Balanguera” i el que representa, oi?

  3. Margalida Capellà Soler 26 gener 2018 - 8:08 Contesta

    I tant, Mercè! La Parca de la “Balanguera” (un poema de Joan Alcover, musicat per Amadeu Vives), l’himne oficial de Mallorca, tot i que té un caràcter molt més optimista, la d’una filadora que teixeix amb saviesa sobrehumana el futur esperançador d’una pàtria. Ara ja saps el perquè del nom dels blogs El fil de les clàssiques, Aracne fila i fila, El fil del mite…!

    La Balanguera misteriosa,
    com una aranya d’art subtil,
    buida que buida sa filosa,
    de nostra vida treu lo fil.
    Com una parca bé cavil·la
    teixint la tela pel demà

    La Balanguera fila, fila,
    la Balanguera filarà.

    Girant l’ullada cap enrere
    guaita les ombres de l’avior,
    i de la nova primavera
    sap on s’amaga la llavor.
    Sap que la soca més s’enfila
    com més endins pot arrelar

    La Balanguera fila, fila,
    la Balanguera filarà.

    Quan la parella ve de noces
    ja veu i compta sos minyons;
    veu com devallen a les fosses
    els que ara viuen d’il·lusions,
    els que a la plaça de la vila
    surten a riure i a cantar.

    La Balanguera fila, fila,
    la Balanguera filarà.

    Bellugant l’aspi, el fil cabdella,
    i de la pàtria la visió
    fa bategar son cor de vella
    sota la sarja del gipó.
    Dins la profunda nit tranquil·la
    destria l’auba que vindrà.

    La Balanguera fila, fila,
    la Balanguera filarà.

    De tradicions i d’esperances
    tix la senyera pel jovent
    com qui fa un vel de nuviances
    amb cabelleres d’or i argent.
    De la infantesa que s’enfila
    de la vellura que se’n va.

    La Balanguera fila, fila,
    la Balanguera filarà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *