ESTACIONS D’ACTIVITAT: PROPOSTA METODOLÒGICA PER ATENDRE LA DIVERSITAT

No sorprenem a ningú si afirmem que les aules són un lloc en el que la diversitat és la reina. Alumnes amb cultures diferents, amb llengües maternes diferents, amb condicions socioeconòmiques diferents, amb una base d’aprenentatge diferent, diferents nivells cognitius, diferents interessos, diferents nivells d’aprenentatge, diferents ritmes, diferents estils d’aprenentatge, i així podríem continuar, i el repte és, com podem atendre a aquesta diversitat dins la mateixa aula?

És per aquest motiu que avui us volem parlar d’una metodologia que ens ajuda, i molt, a respondre a aquestes diferències amb la inclusió: les estacions d’activitat.

Per estacions d’activitat (worksations o activity centers ) entenem l’organització de l’aula per grups de treball dins d’una mateixa àrea, matèria, tema o unitat didàctica. Així podem trobar estacions d’activitat de matemàtiques en les que les activitats proposades treballin, per exemple, el tema de la divisibilitat. El caire de les estacions d’activitat sol ser lúdic, per tant, es sol pensar en activitats que prioritzen el joc. I, en general, la idea és que tots els grups passin per totes les estacions creades per aquell tema.

Segurament ens recorda al treball per racons, amb la diferència que, en aquest cas, no hi ha un espai a l’aula destinat a cada racó.

Quan utilitzar-les dins de la seqüència didàctica?

Dependrà de l’objectiu i de la matèria. Per exemple, a matemàtiques va molt bé utilitzar-les per repassar els conceptes treballats dins de la unitat didàctica o el tema. Un cop has fet el treball més teòric, amb els diferents exercicis per introduir el tema i desenvolupar-lo, les estacions matemàtiques són genials com a exercicis de síntesi. Però també poden ser genials com a exercicis, per als alumnes amb un millor rendiment acadèmic, d’ampliació. Quan els utilitzem com a exercici de síntesi, els recordem que iniciarem el treball per estacions i que cal que estudiïn allò que han après els dies previs.

També podem organitzar sessions de treball per estacions un dia a la setmana i barrejar diferents activitats, per exemple, de llengua podem pensar en activitats per aprendre vocabulari, d’expressió oral, consciència fonològica,etc. Aquestes no treballaran cap unitat en concret sinó que treballaran habilitats bàsiques d’aquesta àrea.

 Com formar els grups?

Seguint la línia del paràgraf anterior, la formació dels grups dependrà del objectiu i de l’àrea en la que incloguem el treball per estacions. Per exemple, i continuant amb la divisibilitat, si volem treballar els diferents aspectes de la divisibilitat (múltiple, divisors, factors primers….) és més recomanable fer estacions amb agrupacions homogènies, ja que permetrà als alumnes treballar a un ritme molt similar i no fer que es sentin avorrits o frustrats (Abu-Sayed, 2011; Huebner, 2010).

Si tenim altres objectius, com per exemple, prioritzar el treball cooperatiu i habilitats bàsiques que considerem que tots els nens saben, podem plantejar una agrupació més heterogènia (per formar grups heterogenis consulteu: http://justificaturespuesta.com/aprendizaje-cooperativo-como-formar-equipos-de-aprendizaje-en-clase)

 Mida dels grups?

Es recomanable de 3 a 4 per estació. En funció de l’activitat podeu plantejar estacions de treball per parelles, però dins d’un grup de 4. Més de 4 fa que augmenti la probabilitat de que els alumnes es despistin de l’objectiu de treball.

 A quins nivells?

Aquesta metodologia es pot utilitzar en qualsevol nivell. L’hem utilitzat a infantil, primària, secundària i U.S.E.E i us podem assegurar que a tots els encanta treballar d’aquesta manera.

Coses bàsiques:

Establiment de normes.

És important, per al bon funcionament de les estacion, marcar una serie de normes          d’actuació, com per exemple:

• Mantenir-se en la seva estació.
• Parlar amb un to suau
• Dirigir-se als companys respectuosament.
• Si tens un dubte, preguntar al company o al mestre.

Si algun grup no respecta aquests fets o un alumne en concret, podem plantejar accions com  el temps fora, en el que el grup o alumne no podran continuar jugant durant un interval de temps que nosaltres marquem. Podem tenir una senyal de STOP que podem posar a la taula del grup concret.

• Facilitar instruccions.

Cal, per ajudar a l’autonomia i també a la comprensió lectora, donar unes instruccions de com funciona cada estació d’activitat.

• Facilitar objectiu d’aprenentatge i suport conceptual.

Quan dissenyem una estació d’aprenentatge és útil que els nens tinguin uns plafons, a la taula, en la que s’exposin els objectius d’aprenentatge de l’estació, així com un petit recordatori de la teoria que hi ha darrera de l’estació o on ho poden consultar.

• Autoavaluació.

Resulta molt interessant donar un full en el que el nen s’auto-avaluï l’actitud i el que ha après amb un full de seguiment que ens han d’entregar al finalitzar la sessió o bé al finalitzar el treball del tema. Aquest pot tenir pes en l’avaluació de l’assignatura.

També cal facilitar el full de respostes o les respostes dins de les targetes d’activitat per potenciar l’autonomia.

 Per què?

Entre els motius que justifiquen la utilització d’aquesta metodologia es destaquen:

• Permet individualitzar l’ensenyament, de manera que es pot oferir activitats, material, etc, adaptats al nivell i al ritme d’aprenentatge dels alumnes. Per exemple, molts materials per a les estacions de joc que plantegem a l’aula han d’estar pensats en diferents nivells, un més senzill i més bàsic i uns de nivell més alt, o fins hi tot, material d’ampliació. Això ens facilita atendre a la diversitat fet que porta a resultats molt positius per a tots els alumnes (Huebner, 2010).
• Al tenir un caire més lúdic i de treball amb l’altre els resulta molt més engrescador i motivador, fent-los més actius i participatius de l’aprenentatge.
• Permet cedir el control al alumne sobre el seu aprenentatge, ja que cada alumne ha de tenir un rol dins del grup, s’han d’organitzar i auto-corregir (amb fulls de resposta) el que realitzen.
• Permet el desenvolupament de l’expressió oral, ja que, al ser en grups, la comunicació, l’establiment d’acords, la negociació, les explicacions, etc…sempre hi són presents al ser un treball amb grup.
• Desenvolupament de l’autonomia.
• Facilitat per incloure estacions d’activitat cooperatives.

 En resum, les estacions d’activitat són una proposat metodològica que afavoreix el desenvolupament dels alumnes en tant que inclou el treball en grup, cedeixes la responsabilitat als alumnes, l’autonomia, la participació i permet atendre a la diversitat que hi trobem a l’aula, dins de l’aula. Per tot això us recomanem que ho proveu ;).

Referències:

Huebner, T. (2010) What Research Says About . . . / Differentiated Learning. February 2010 |
Meeting Students Where They Are ,67 (5)79-81. extret de: http://www.ascd.org/publications/educational-leadership/feb10/vol67/num05/Differentiated-Learning.aspx

Abou-Sayed, Y. (2011) Using small groups and workstations:From chaotic to constructive. Texas child care quaterly. 35 (3)