Benvolguts lectors/res,
La manca d’espai d’aquest bloc m’ha fet obrir un altre espai virtual per poder continuar la feina de difusió en educació emocional.
Us adjunto el link:
http://emocionat2.blogspot.com/
Moltíssimes gràcies per continuar amb mi i amb la nostra gran tasca educativa.
Una abraçada plena d’energia sentida.
Aquesta és una activitat que vaig fer amb els alumnes de 6è fa pocs dies. Una mena d’avaluació després de treballar, parlar, reflexionar, fer activitats, etc. Què saben realment de les emocions? Com expressar-ho a través de paraules? Quina diferènica hi ha entre emocions i educació emocional?
A poc a poc i a través de la pintura i pinzells varen anar diferenciant i reafirmant conceptes que tenen clars. També van tenir l’oportunitat de manifestar els dubtes i aclarir-los.
Una bona activitat.
Escrits com el de l’Àngela, que adjunto a continuació, emocionen i donen ànims i força per continuar treballant en aquesta línia. Aquesta és la hitòria d’una mare amb tres fills que, de tant en tant, com és normal, es barallen. Llegiu l’escrit no te pèrdua.
Tinc tres nanos, un de cinc mesos, un de gairebé tres anys i un altre de quatre anys. Dissabte es van llevar tots ells queixosos. El petit encostipat, febrós i plorós i els altres dos empipats que el pare treballés en un dia de festa i que la mare no els tingués tota l’atenció que mereixien, ja que estava amb el petit, la teta, els seus mocs i la meva son.
Els nanos no engegàven cap joc ni conjunt, ni individual, ni seguien gaire estona cap joc que els motivés jo, es molestaven l’un a l’altre, es discutien per la joguina que fos, fins que es van arribar a pegar-se.
Vaig recordar el pot dels bons moments. Molt intrigats van escoltar de què es tractava i conjuntament, vam decorar un pot, amb ceres, gomets, llaços i robes… s’ho van passar bé, un cop acabat, vaig dir que em diguessin un bon moment seu, un bon record, per tal “d’encetar” el pot i posar-hi dins uns paperets escrits amb un bon moment de cadascú de nosaltres.
Tots dos, casualment, van dir-me un bon moment, una escena en que hi tenia un lloc protagonista el germà amb el que s’havien pegat feia uns instants.
Se’m va acudir preguntar perquè havien escollit aquell bon moment. L’un va dir: “perque amb l’Oleguer m’ho passo molt bé, estar amb ell, em posa content ” i l’altre va dir: “perque me l’estimo molt, molt , al Feliu…!”, sense fer cap altre reflexió, ells solets, van esclafir-se a riure, van abraçar-se i el gran (tot i que no era el que havia pegat “més”) va demanar perdó.
FANTÀSTIC!
Gràcies Àngela. Sempre aconsegueixes que m’emocioni. Una abraçada preciosa!
És possible treballar junts, estar junts, animar-nos o plorar junts. Les emocions es contagien ja ho veureu quan veieu aquest vídeo.
Gaudiu-lo tant com jo l’he gaudit.
Hola Tere,
Jo també m’emociono quan expliques alguna d’aquestes “sorpreses” que ens dóna la vida, aquestes reaccions que tenen els nostres fills… és una passada! però també crec que és resultat del treball fet poc a poc, cada dia, amb paciència, sense esperar un resultat immediat…
Tenim sort que la nostra escola aposti per aquest tipus d’educació.
Gràcies per tot!
Joana, tens raó quan dius que tenim sort, és cert. La nostra aposta és importantíssima així com el vostre recolzament i suport. Esteu allà col.laborant, decidint, animant,etc. Els mestres a l’escola, els pares i mares des de casa i tots treballem conjuntament perquè els infants siguin intel.ligents emocionalment, responsables, amb valors, criteris, segurs de sí mateixos, amb estratègies per afrontar els reptes de la societat, agraïts, … Recordes la metàfora del pastís? Depèn dels ingredients que hi posem al nostre pastís, l’educació dels nostres fills/es com a persones, sortirà d’una o altra manera. El nostre pastís té moltes possibilitats que surti de qualitat bona perquè comencem a ser bons pastissers.
També tens raó quan parles de paciència i de caminar a poc a poc.
Sovint anuncio:
NO ÉS FÀCIL, NI RÀPID, PERÒ POSSIBLE!
Desitjo que el power point que adjunto a continuació ens faci aturar un moment CADA DIA! per agrair a tantes persones que segurament fan possible que nosaltres estem bé, tinguem èxit, ens sentim tranquils, etc. Ja hem reflexionat altres vegades en aquest bloc del ritme de vida que portem i les poques aturades físiques, espiritual i emocional que fem.
Aturem-nos! Siguem agraïts. Tinguem sempre preparades paraules agradables per les altres persones que ens acompanyen en aquest procés diari i magnífic de la vida. Reservem un espai per elles. Nosaltres serem els primers beneficiats perquè ens aportarà felicitat.
(Podeu anar passar les diapositives clicant les fletxes al peu de les imatges).
Avui anava a explicar un conte al grup de 2n. Era un conte, especial, per a fer, més tard, una reflexió amb el grup. Aquest grup és el primer grup que va començar a fer educació emocional quan tenien 4 anys.
Començo a llegir el conte i tot aixecant la vista veig al Manuel que plora. Em mira i plora. He deduït que necessitava i em demanava parlar d’alguna cosa. Desprès de preguntar-li què li passava i entre sanglots ens ha explicat que s’havia mort el seus gos.
Deixant l’activitat que pretenia fer, m’acosto a ell, l’abraço i comencem a parlar amb la resta de companys/es.
Sense deixar-lo d’agafar han sortit preguntes i plantejaments sobre el tema de la mort, la vida, el què sentim i què passa quan es mor algun ésser viu.
Mentre parlàvem veig que l’Antonio, que tenia un peluix a les mans, li dóna al Manuel. Aquest l’ha agafat tota l’estona mentre plorava i parlàvem.
Una pluja d’idees meravelloses han començat a sorgir d’aquelles personetes. En algun moment he pensat que m’havia de controlar perquè la mateixa emoció que sentia no em deixava intervenir. Estaven compartint i ajudant al Manuel a passar el seu moment de tristesa i dolor. Estaven parlant de la mort.
Diumenge dia 4 d’octubre moltes dones vàrem sentir la pèrdua d’una dona compromesa socialment. Amb ella hem anat creixent, lluitant, canviant i millorant. Les seves cançons, plenes de sentiments i emocions, i de missatges directes continuaran sonant a les es i en els nostres cors.
En paraules de la seva amiga Teresa Parodi: “…Mercedes, salmo en los labios amorosa madre amada mujer de América herida tu canción nos pone alas y hace que la patria toda menudita y desolada no se muera todavía, no se muera porque siempre cantarás en nuestras almas”
“Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado la risa y me ha dado el llanto…”
http://www.youtube.com/watch?v=WyOJ-A5iv5I
“Solo le pido a Dios
Que el dolor no me sea indiferente
Que la reseca muerte no me encuentre
Vacio y solo sin haber echo lo suficiente..”
http://www.youtube.com/watch?v=SIrot1Flczg
“..Cambia lo superficial
Cambia también lo profundo
Cambia el modo de pensar
Cambia todo en este mundo…
…Cambia todo cambia…”
http://www.youtube.com/watch?v=bkan9AmOWwQ
“Gràcies a la vida” i gràcies a tu Mercedes. Continuarem aprenent de tu i dels teus missatges.
Ahir en l’acte celebrar a Vic pels Premis de blocs de Catalunya, aquest bloc va ser seleccionat i premiat dins la categoria d’educació.
Des d’aquest espai virtual vull felicitar i donar l’enhorabona a tots els guanyadors.
Millor bloc corporatiu: Gestió del coneixement
Millor bloc personal: La volta dels 25 (Marc Serena)
Millor bloc de Cultura: Altres Barcelones (Cani Cortijo)
Millor bloc d’Educació: Educació emocional, una filosofia de vida (M. Teresa Abellán Pérez)
Millor format audiovisual: UMTSForum.net (Laureà Folch)
Premi Lletra - Literatura: Tens un racó dalt del món (J.M. Tibau)
Millor bloc polític: Construïnt sinèrgies (Raül Romeva)
Millor bloc TIC: Les TIC i la discapacitat
1r premi especial STIC.cat: Jil Van Eyle
2n premi especial STIC.cat: Somriures de Bombai
Aprofito per donar les gràcies a tota la tasca que fa l’Associació STIC.cat una tasca que facilita la difusió de la cultura catalana.
També vull donar les gràcies a tots els lectors/res, amics/gues i molt especialment als meus fills que d’una o altra manera recolzeu la meva tasca i il.lusions educativaes.
Continuem avançant per millorar aquest món.
Avui els alumnes de 6è han parlat sobre què és la felicitat per a cadascun/a d’ells/es. De manera conjunta i verbalment hem anat construint el que entenem pel concepte felicitat i el què sentim quan estem feliços. Més tard, a través de la plàstica, hem representat la felicitat amb uns colors determinats.
Apuntem a continuació algunes de les reflexions:
- És una emoció
- Se sent quan s’està be amb els altres.
- És més que estar content.
- La sentim a estones llargues i curtes.
- La reconduïm nosaltres quan gestionem les emocions.
-Té a veure amb l’equilibri personal i la tranquil.litat interna. L’hem de controlar.
- Es pot compartir o viure-la sol.
- La responsabilitat ens proporciona felicitat; per exemple quan ajudo a la mare estic feliç d’ajudar-la.
- Ens agrada ser feliços, és el més important de la vida.
- Les coses materials també ens donen felicitat, però alguns rics no són feliços i per tant tenir de tot no assegura la felicitat.
- La felicitat s’exterioritza a través del cos.
- Hi ha dos tipus de felicitat: La material (produïda quan aconseguir cosas materials) i la de sentiments.
- Si fem feliç a una persona també som feliços nosaltres.
- La felicitat es contagia; quan estem amb gent feliç o rient, acabem rient nosaltres també. També quan algú està trist o plora també ens entristim amb ell.
Aprofitant que avui, en el programa d’en Gaspar Hernández, “L’ofici de viure”, parlaven sobre la felicitat hem decidit enviar les nostres reflexions al programa i el Gaspar, molt amablement, ha llegit les reflexions que li hem fet arribar a través d’un missatge electrònic.
La sessió d’avui ha estat una sessió realment profunda. Quan ja havíem acabat la sessió i fent l’avaluació de com ha anat, m’he fet conscient del nivell d’educació emocional que tenen aquest grup. i que són, en certa manera, una mica savis. Un bon inici per continuar treballant i aprenent a conèixer-se ells mateixos, les seves emocions, a gestionar les emocions per estar bé amb ells mateixos i amb els altres, a tenir autoestima, a fer-se responsables dels seus actes, a resoldre conflictes de manera assertiva,…
A vegades no calen paraules. Aquest és un d’aquests moments.
Mireu aquest vídeo i comprovareu quina és la força humana. Com amb l’esforç podem aconseguir gairebé allò impossible. Cal motivació, confiança i sovint molta paciència per aconseguir tot allò que ens proposem. Una vegada aconseguits, es reforça el nostre interior, ens sentim feliços i, a la llarga, ens fem persones sàvies capaces de valorar l’essència de la vida.
MIREM EL MÓN AMB ALTRES ULLS. MIREM MÉS ENLLÀ I VALOREM EL QUE REALMENT ÉS IMPORTANT PER A SER FELIÇOS.
Una lectora del bloc m’ha enviat un correu plantejant una pregunta i he cregut que la podríem compartir.
El plantejament l’ha fet a partir de l’article Com resoldre conflictes amb els cinc pensaments i alhora pregunta com treballar l’educació emocional amb l’alumnat de 2n de Primària..
Aquesta és la meva contestació:
La pregunta que planteges no és curta ni fàcil d’explicar en un missatge però intentaré donar-te una pinzellada d’algunes idees.
1) L’educació emocional i la resolució de conflictes.
El treball de l’educació emocional i la resolució de conflictes estan correlacionats. En el moment que es comença a treballar l’educació emocional s’està treballant també molts altres aspectes i, en aquest cas, com resoldre conflictes des d’una actitud assertiva; des del respecte cap a un mateix i cap als altres. Quan una persona se sent bé amb sí mateixa, es coneix emocionalment i sap gestionar les seves emocions està aprenent a resoldre els conflictes que té amb les altres persones des de l’assertivitat, és a dir, des del propi respecte i respectant als altres. Mostra la resta d’aquest article »
PD Paraigües pintat conjuntament amb la Gina de 6 anys.
Us presento un llibre, que em va indicar la meva amiga Bet, per treballar el compartir amb els infants més petits; el desig de posseir coses individualment i alhora la felicitat de compartir-les.
Els infants de P-3 de l’escola, alguns plorant encara perquè no han anat a la llar d’infants i troben a faltar la mare, han pogut gaudir del conte de La lluna en un calaix. Un conte realment especial perquè no està escrit sobre paper, ni tampoc està narrat de memòria pel narrador de contes. Està pintat sobre la roba d’un paraigües! És clar, també cal un ambient màgic que tan agrada als infants, el polsim màgic sobre el cap i el cos que els prepara per entrar dins el conte i una muntanya enorme d’il.lusió per part del narrador de contes que se sent dins la història. El paraigües sobre una taula, els llums apagats, encara que deixant passar una mica de llum, i una lot per il.luminar la làmina del paraigües que toca a cada moment com si d’un full de paper es tractés. Hem agafat la lluna cantant una cançó, l’hem agafat! i l’hem tornat a enlairar cel amunt.
Aprofitem la màgia i els missatges dels contes, especialment amb els infants més petits. Ells aprenen i agraeixen les explicacions de la nostra visió dels contes i nosaltres, els adults, recordem i sentim a través d’ells que la il.lusió a les nostres vides és important.
Quan parlo sobre la necessitat de parlar amb i de les emocions amb persones del meu entorn, a vegades, em trobo amb mirades d’incomprensió que em fan sentir en terres movedisses on dubto del què pretenc fer. Altres, cada vegada més, em trobo amb persones que agraeixen una mirada profunda o bé que algú l’escolti activament, que algú els toqui o els abraci. Mostra la resta d’aquest article »
Últimamente se’n parla ì es qüestiona el què ensenyar en els centres educatius. Centrats en les competències bàsiques no podem oblidar l’educació emocional. Educar la intel.ligència emocional continua essent la base imprescindible per assolir, de manera satisfatòria, la resta de coneixements que s’imparteixen.
Adjunto el link d’un vídeo filmat a Màlaga en una classe d’educació emocional a secundària. Igualment hi ha algunes opinions d’experts en el tema emocional que expliquen com funcionen les emocions i la necessitat de sensibilitzar i educar a les persones en educació emocional. Ensenyar als estudiants la necessitat de treballar les pròpies emocions i la seva regulació.
Al final de la filmació en Rafael Bisquerra remarca la necessària implicació de l’Administració com a canalitzadora i vetlladora de la formació dels professionals
Després de tres setmanes per terres africanes, Gàmbia i Senegal, vull compartir amb vosaltres algunes impressions. Les observacions i explicacions que a continuació escriuré intenten simplement ser una exposició del què he vist, sense jutjar, opinar, valorar ni criticar, res ni a ningú.
El viatge al continent africà l’he fet amb la meva amiga Mariona. La primera setmana vam estar amb el grup de cooperació, UNOMASUNOMAS, que actualment ja té dos projectes a Gàmbia. Al poblat de Njaba Kunda s’està fent una escola, projecte de l’escola Servator de Sabadell, i al poblat de Touba Kolong s’està fent un hort per dones, projecte de l’escola El Casal de Castellar del Vallès. El grup d’El Casal, amb qui vam fer el viatge, format per adults i adolescents, estan fent una feina educativa fantàstica. Des del primer moment van integrar-nos a la Mariona i a mi com dues més del grup. Amb ells vam poder gaudir, com a mínim, una aventura diària amb intensitat d’intrèpids! Gràcies a tots per la feina que feu i per acollir-nos fàcil i afectivament.
Després, la meva amiga i jo varem continuar el nostre viatge dues setmanes més pel Senegal, concretament a la zona de Casamance. Una regió tropical de cultura diola, tradicions animistes i religions catòlica i musulmana.
Tot el viatge ha estat una experiència i aprenentatge interessant i instructiu. El contacte directe amb els natius, vivint amb ells en cases particulars, agafant el transport públic i menjant amb ells ens han permès viure l’essència i l’esperit d’una realitat molt diferent a la nostra. Hem tingut l’oportunitat d’estar amb unes persones magnífiques i especialment afectuoses que ens han ajudat a constatar la vida de dos mons ben diferents.
Fora massa llarg explicar en un article totes les vivències, sensacions, emocions, aprenentatges i experiències viscudes, així és que reflectiré només alguns aspectes que crec interessants comentar en aquest espai.
Remarcaré dos aspectes en especial: la paciència i la confiança.
Vosaltres no podreu notar-ho però els que fem els blocs de l’xtec, sí que sabem que ens han canviat el format per elaborar els articles i fins ara no he tingut temps de posar-m’hi a indagar. Demano disculpes perquè alguns fidels al bloc haureu notat que he estat fent vacances de debó. Canvis a la web, canvis a la vida,..
A vegades hem parlat en aquest bloc dels canvis que la vida ens possibilitat. Qualsevol canvi és, o pot ser, una oportunitat de descoberta encara que de manera inconscient cerquem les rutines perquè ens donen estabilitat i seguretat. Els canvis ens obren portes a allò desconegut que ens fa por, però cal aprendre a veure les possibilitats dels canvis, això sí, amb una mica d’esforç i convenciment per part nostra.
Fins aviat lectors del bloc. Ara marxo de vacances a l’Àfrica i quan torni espero compartir amb vosaltres la gran aventura africana. Un viatge que intueixo m’ajudarà a comprendre in situ les gran diferències entre el nord i el sud.
Que tingueu tots unes bones vacances.
Una abraçada de gelat de xocolata.
Fa pocs dies, en un dels tallers que faig, una mare plantejava una situació en la que es va trobar amb els seus fills que a continuació descriuré. Ella m’ha donar el permís per poder penjar la conversa que vam tenir.
Un dia laborable i d’escola. Una mare il.lusionada i amb moltes ganes d’estar amb els seus fills. Cerca el moment per sortir aviat de la feina, anar a casa i preparar els berenars del seus fills per anar a rebre’ls a l’escola. Tota il.lusionada espera que surtin els nens i els dóna els berenars. Els fills protesten perquè no els agrada el berenar i un terratrèmol intern es produeix en la mare. Un munt de pensaments i mal humor que trenca l’estat d’ànim positiu.
Els fills no han actuat com la mare esperava perquè l’expectativa era de la mare no dels fills. Els fills, en aquell moment, surten de l’escola i estan en una altra ona.
Li plantejo a la mare: Imagina’t la mateixa situació però ara intentarem viasualitzar una altra resposta per part teva. Tu arribes al centre i amb una cara contenta rebs als teus fills i els dius que els portes el berenar. Ells et diuen que no els agrada el berenar i tu els preguntes què els hagués agradat? Potser amb aquesta pregunta i ja decidint el berenar de demà es mengen (o no, tan se val) l’entrepà que els has portat. Si tu no deixes que trenquin el teu estat d’ànim no ho faran (encara que no és fàcil i ja saps que és un entrenament) . Podreu continuar parlant de com ha anat l’escola, la teva feina, de si esteu contents perquè torneu a estar junts, de que has hagut de córrer per anar a buscar-los però val la pena.
La mare comenta: Tens raó en què no és important si un dia es mengen o no el berenar i l’haver-lo preparat amb il.lusió és el meu plantejament i no el seu… Realment els dies que quan pugem al cotxe i m’expliquen com ha anat el dia, el què els hi ha passat o simplement planifiquem què farem a la tarda amb tranquil.litat i alegria em fa sentir bé i podria dir que sóc molt feliç, i crec que ells també. Això s’ha de conservar!!!
La situació d’questa mare em va fer reflexionar sobre els rols diferents dels pares i dels fills. La mare de la situació està il.lusionada, però la dels fills pot ser una altra en aquell moment. I si han tingut un mal dia? Potser rondinar pels entrepans és una manera de dir que tenen una preocupació, que surten tristos de l’escola perquè han tingut un problema o bé el mestre s’ha enfadat amb ells. Recordem que a vegades els nens no tenen el vocabulari suficient, ni les estratègies per afrontar els conflictes de la millor manera, altres vegades no saben què senten i què els passa amb claretat i per tant poden actuar d’una manera incomprensible d’entrada. Aquestes actuacions són les que nosaltres com a pares i mares hem de saber desxifrar des de l’escolta activa.
Ja sabeu que fer de pares i mares no és gens fàcil, però sempre afegeixo que és fantàstic descobrir i parendre a fer de pares i mares amb ells!
Cartes com la que a continuació us adjuntaré m’animen a continuar escrivint en aquest bloc:
T’escric perquè m’ha encantat com escrius i avui em sentia realment trista, però llegint alguns articles que has publicat com aquest de buidar i tornar a omplir… o allò que et va passar aquell dia amb la Maria, una nena a la que suposo que dones classe… m’has fet somriure .
A vegades no ens adonem de tot allò que tenim al nostre voltant… les cosetes mes simples i realment les que hauríem de valorar! però estem tan concentrats en els problemes i les coses que hem de fer, tan estressats per tot que anem corrents sense observar ni mirar tots aquells somriures que passen pel nostre costat i fins i tot de vegades, els hi posem mala cara!
M’encanta que hagin mestres que s’ eduquin per ensenyar als nens i nenes… perquè només s’aprèn i es creix si s’educa amb el cor… només així podem encendre la llum dels altres… Perquè tothom té una gran estrella, encara que a vegades molts no l’encenen…
Agraeixo de manera especial les teves paraules Noelia. Compartint les idees podem encendre les llums de les que tu parles. Jo diria les llums de l’ànima que ens ajudaran a millorar com a persones i a donar sentit a la vida. Gràcies.
Arrel de l’article anterior sobre l’autoestima i la motivació, l’Anna, una amiga mestra, em va fer arribar un comentari que ara us adjunto amb el seu permís. Ella ha sabut remarcar perfectament el sentit més profuns del que jo pretenia: proposar noves estratègies que no passen pels càstigs. Acollir els joves i ajudar-los a veure més enllà. És un comentari curt però ben encertat:
“Estic molt d’acord!!
Faig 4t de primària i jo tampoc penso que els càstigs no serveixen. Només serveix la complicitat, la confiança, el pactar abans unes conseqüències si una feina no es fa o una actitud no ha sigut la correcta. Preveure i veure a venir per poder pactar, poder ser complice de que poden fer-ho, que confies que ho faran i bé …
També t’he de dir que si a primària això costa molt, moltíssim per no dir que a vegades no ho aconsegueixes, a secundària ha de costar molt més.
Els joves porten una història i els influencia molt l’entorn i la societat i els càstigs no els serveixen per res. Per tant cal buscar altres estratègies”
Un dia em van dir:
Si hi ha un problema és que té solució i si no té solució és que no és un problema i haurem de revisar de nou la situació.
Moltes gràcies Anna per la teva aportació.
Què podem fer pares, mares i professors davant els suspensos
A continuació adjunto un escrit que he fet per a la revista de l’AMPA de l’IES on estudia el meu fill Martí.
Durant aquest curs he tingut la possibilitat de reflexionar sobre els nostres fills adolescents i les notes que tan preocupen a joves i pares. Unes notes que, a l’assemblea de pares, els mateixos professors de l’IES van valorar de força dolentes. Sembla ser que la quantitat de suspensos, amb els anys, va augmentant i es produeixen, cada vegada més, en cursos més baixos.
El motiu d’aquest escrit és la meva preocupació com a mare, ciutadana i professional de l’ensenyament respecte l’autoestima de tants alumnes suspesos.
Els nostres fills i alumnes suspesos són els primers que han de començar a estudiar amb esforç i des de la responsabilitat que els pertoca, però, i els adults, què hem de fer els adults que els eduquem? Ens aturem a pensar que estan a l’adolescència amb tots els canvis que això els comporta física i mentalment? Qui els recull emocionalment per tal de motivar-los a continuar esforçant-se? Com se senten ells? Pares, mares i professors estem fent tot allò que podem? Quina és la millor manera per afrontar les males notes dels joves? Creieu que el càstig sense cap tipus d’acompanyament i orientació dels adults pot ajudar els nostres fills/es a motivar-los i continuar amb confiança els estudis? “Has d’estudiar més” és suficient per motivar-los? Els expliquem el per què cal estudiar? Quina és la fita després de tant esforç?
No estic plantejant la sobreprotecció dels nois i noies perquè amb ella no potenciaríem la seva autoestima. Estic plantejant la reflexió profunda del tema. “Mirar més enllà” per a millorar com a educadors/res.
No oblidem que l’etapa adolescent és un període on, sovint, existeix l’apatia i la mandra per a fer coses en general. La coordinació dels moviments, localitzada en el cervell, necessita tenir noves referències per adaptar-se als canvis físics de la mida i del pes corporal (Boglarka Hadinger)
Recordem que l’ autoestima és el conjunt de creences que una persona té de si mateixa respecte les pròpies capacitats, habilitats i qualitats. En un moment de crisi, com és el de recollir males notes, potser cal replantejar-nos com millorar-la. Tenir un grau d’autoestima òptim ens fa sentir segurs i capaços per continuar afrontant les dificultats, importants per disposar de recursos i d’oportunitats per a influir en les circumstàncies que afecten a la nostra vida i únics reconeixent-nos especials i fantàstics. I, el més important, perquè una persona tingui l’autoestima ha de ser sentir-se acompanyat per les persones que l’estimen i poder així establir vincle afectiu.
L’ambient familiar i escolar ha de potenciar l’autoestima perquè sense ella no existeixen les expectatives positives.
Què podem fer pares, mares i professors per ajudar els nostres fills i alumnes:
Educar els fills no és fàcil i ningú ens ha ensenyat. Hem d’anar provant, observant, reflexionant i, sobretot, decidint en cada moment com actuar. Ens podem equivocar i és normal des de la imperfecció, però no ens podem desanimar ni tirar la tovallola no creieu? Com podrien sinó avançar i confiar els fills/es en els pares i els alumnes en els professors?
Potser ens cal pensar més en el sentit de l’educació i no només en la finalitat perquè a vegades els resultats són lluny. Diuen que la planta del bambú triga 30 anys en deixar veure les primeres fulles. Anem regant i acompanyant els nostres fills/alumnes i els resultats donaran fruit, segur. El coratge que hi posem com a pares, mares i professors serà un model d’actuació que els nostres fills i alumnes imitaran.
Avui, després de fer un taller per a pares i mares dissabte passat he rebut aquest missatge de la Cèlia, mare del Casal de Castellar del Vallès, i que ara vull compartir amb vosaltres donat que, a través de les preguntes que planteja fa la i explica el sentitt dels tallers.
“Avui a l’escola els comentaris dels pares, mares, professors i professores assistents han estat d’unànime entusiasme!!! Comentaris com:
S’han anat repetint en les converses que avui han sorgit sobre el tema. A mi, tant sols em queda saber com és que quan s’organitzen aquests tipus de tallers no hi ha més quorum? I sempre acabo pensant que potser és perquè feia bon temps… (M’agrada aquesta resposta que intenta ser respectuosa amb les altres persones) Bé, sàpigues que tots nosaltres estem contents i satisfets de contribuir en aquesta petita llavor que amb tant entusiasme saps transmetre per fer un “món millor”. Moltes abraçades” Gràcies a tots vosaltres per l’acollida que sempre
em feu. Penso que la vostra confiança i les ganes d’aprendre crea la màgia d’un dissabte fantàstic.
Banc de boira és una tècnica assertiva per afrontar les crítiques sense barallar-se. Simplement s’escolten les crítiques però no s’entra en discussió. La tècnica consisteix en:
Respondre amb un “És possible” “No dic pas que no…”
El Consell de delegats de l’escola planificaven un racó al patí per relaxar-nos quan estem intranquils i nerviosos. Un espai on respirar i relaxar-nos. Els alumnes de 6è van triar el nom del racó i de quin color s’havia de pintar el banc que hi ha al racó. Són genials! com sempre. El nom del racó triat va ser Banc de boira, relaxa’t fent coincidir el nom del banc amb l’objectiu de la tècnica. Us presento el banc de boira on ens relaxem al pati.
Des de fa un temps els alumnes de sisè van començar a interessar-se pel tema de la mediació. Primer van preguntar què era, quan es podia mediar, on, per a què, etc. fins que un dia van proposar resoldre un conflicte a través de la mediació. Es va fer el simulacre de mediació a través d’un cas fictici i, més tard, van consultat i oferir al Consell de Delegats del centre el servei de mediació per a resoldre conflictes amb els alumnes del cicle mitjà i superior.
A continuació us adjunto l’escrit que han redactat un grup d’alumnes de sisè tot apuntant el que elles pensen és el servei de mediació.
“El servei de mediació és una alternativa per solucionar problemes de manera assertiva. És totalment voluntari i confidencial perquè tot el que es diu dins el servei de mediació no es comentarà en cap altre lloc ni cap altre persona.
Està format pels mediadors (poden ser nois o noies, pares, mestres i/o alumnes), i per les persones que tenen el conflicte.
La tasca dels mediadors consisteix en mediar el conflicte per tal de solucionar-lo de la millor manera i més positivament per a les dues parts. Els mediadors fan preguntes:
De tant en tant, els mediadors fan un resum del que s’ha dit fins el moment, per tal de comprovar que han entès bé el que s’ha explicat. L’objectiu és trobar una solució al problema sense que els mediadors la donin, i deixen un temps per posar a la pràctica els acords presos. Al cap d’unes setmanes es tornen a trobar per fer el seguiment i poder fer algun canvi si així ho decideixen.
En el servei de mediació hi ha unes normes establertes que s’han de respectar:
Hem fet pràctiques que ens serveixen per aprendre a fer de mediadors a través del diàleg i la negociació. Per poder donar solucions assertives als conflictes.
Aina, Núria i Teresa de 6è
Només afegiria les funcions dels mediadors/res:
- Escoltar activament.
- Estructurar el procés de mediació.
- Posar-se en el lloc de l’altre.
- Comunicar-se assertivament.
- No jutjar, opinar ni donar solucions a les parts implicades.
Gràcies noies per la vostra aportació. Sou genials!!
Diuen que al mal tiempo buena cara. Avui no era un bon dia per a mi, però algú que m’estima molt m’ha fet arribar una cançó que m’ha alegrat el dia. Gràcies Xesca!!
Hola de nou. Us penjo una activitat que acabo de fer amb el grup de 6è de primària. És un grup que ja fa temps està familiaritzat amb el vocabulari i la temàtica del treball emocional. Avui ha estat un dia especialment gratificant perquè he constatt com a través del temps els nois i noies van prenent consciència i interiortizant el contingut emocional bàsic . Mentre reflexionàvem respecte els efectes i el què sentíem fent l’activitat, l’Aïna diu:
- Això és la tècnica del banc de boira!
Sensasional i cert. Estàvem aplicant la tècnica del banc de boira, una estratègia assertiva per relacionar-nos amb les altres persones des del respecte.
Us recomano l’activitat.
ACTIVITAT: Etiquetes al front
BLOC TEMÀTIC: Regulació i experimentació de les emocions.
RECURSOS I MATERIALS: papers adhesius i llapis
OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:
FONT: Mauro Rodríguez Estrada
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: El mestre reparteix uns papers amb missatges de reaccions i conductes sense que cada infants sàpiga què diu. Prèviament els haurà aparellat per tal que l’activitat sigui més profunda i profitosa. Cada noi/noia s’enganxa al front una consigna i quan la mestra ja ha explicat en què consisteix l’activitat, comença el joc. Per parelles (es pot fer en grups de 4 persones) cada noi/noia compleix amb el missatge que la seva parella té penjat al front i independentment del missatge i el tracte que li fa l’altre a ell.
ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
Els missatges hauríem de ser combinats entre positius i negatius.
Per exemple:
Possibles parelles que faciliten el contast i intensitat dels efectes que produeixen:
Una bona activitat!!
Us deixo el recull d’un escrit que he llegit.
Quantes vegades tenim la sensació que la vida ens arrossega? Molts de nosaltres vivim amb càrregues insuportables i hem de començar a deixar anar, a desprendre’ns. Moltes vegades volem canviar…però res no entra en allò que ja és ple. Hem de buidar…i tornar a omplir. Buidar hàbits que ens lliguen i ens generen addiccions, buidar necessitats supèrflues, buidar pensaments circulars i poc creatius, buidar-nos del consumisme, buidar- nos, en resum, …per arribar a allò que és essencial. És la nostra responsabilitat aprendre a dir “adéu”, i això és un art, l’art de viure i observar i experimentar la vida com a moment present. Quant ens trèiem tot el que ens sobra ens retrobarem amb nosaltres mateixos, i podrem relacionar-nos creativament amb nosaltres, amb els altres i amb el món.
Ningú diu que sigui fàcil, però val la pena intentar-ho.
Una abraçada de mel.
Els problemes, els conflictes sempre hi són. Són part del nostre recorregut per la vida. El més important és saber canalitzar-los i afrontar-los de manera eixida. Us deixo penjat un power que avui m’ha enviat el meu amic Jaume. És una visualització per facilitar la canalització dels problemes.
By rob aneu clicant les fletxes i passareu de diapositives.
UN CONTE MÉS DE JORGE BUCAY: EL BUSCADOR
CADA MOMENT ÉS ÚNIC I MAI ÉS BUIT. Aprofitem-los com si fos l’últim moment que viurem! No pensem que trobarem la felicitat al final del recorregut. Es tracta de gaudir cada moment.
Continuem amb la recerca.
Comentaris recents