MÚSICA A L'ESCOLA LLUÇANÈS

Als Països Catalans hi ha una sonoritat pròpia deguda a la utilització de determinats instruments que amb el pas dels anys s’han identificat amb el territori. Aquests instruments han tingut diferents etapes des de la seva aparició, amb moments crítics, sobretot a la dècada dels setanta del segle passat, quan els darrers sonadors van deixar de tocar-los o van morir. Aquesta etapa però es va veure superada quan un grup de joves va tornar a mostrar interès per la seva recuperació i avui gaudeixen d’una salut envejable. Aquest mes us oferim una mostra d’alguns dels més coneguts, uns instruments que gràcies a l’impuls de diferents particulars i col·lectius s’han integrat plenament en les nostres festes i han sabut adaptar-se als nous usos que els ha plantejat la societat.

MENÚ MUSICAL maig 2012

Es pot dibuixar la música? Algunes vegades sí que tot escoltant-la hem fet dibuixos en un paper, en una paret, al terra… I altres vegades també l’hem ballada. Ara però ens referim a un altre tipus de dibuix, el que tenim en ment mentre sona la música i que no queda reflectit en cap suport material.

Aquesta activitat la vam practicar a l’escola els alumnes de tres a vuit anys amb Lluís M. Bosch i Carolina Rius. Ells dos ens van presentar l’espectacle Música dibuixada, on sense fer servir llapis ni paper podíem fer volar la imaginació i ens ajudaven a estimular la creativitat de cadascú.
Partint de l’ofici de compositor se’ns va explicar quina era la feina habitual d’aquests a l’hora d’escriure música i vam interpretar junts la cançó Per què serveixen les vocals. Una peça que havíem treballat prèviament a classe i que és una de les que va compondre aquest músic que ens va visitar.

En la representació, la Mimí (Carolina Rius), que volia aprendre l’ofici de compositora, ens ajuda a dibuixar les diferents peces musicals amb gestos, a olorar colors, a escoltar el so i el silenci, en resum, a experimentar la música des de diferents perspectives. En vam treballar de diferents tipus i vam reflexionar amb les sensacions que ens podien donar: alegria, tristesa i molts més matisos que a vegades costen d’expressar. A través de diverses melodies vam saludar el sol, la lluna, vam olorar flors, vam fer ballar les fulles, el vent i la pluja. I vam entendre també la importància de saber escoltar, aquest acte que sovint ens passa desapercebut i que tan rellevant és amb la música com amb la resta de situacions quotidianes que vivim diàriament.

Us podeu acostar una mica més a aquesta bella experiència a través d’aquest vídeo elaborat per l’escola que combina les fotografies amb les imatges en moviment:

 

Aquest mes d’abril dediquem el menú musical a l’òpera, un gènere que reuneix text, música i teatre a l’escenari. Les primeres van sorgir a Itàlia entre els segles XVI i XVII i per aquest motiu la llengua italiana ha sigut sempre una de les més utilitzades en les representacions. Habitualment consten d’una obertura inicial amb la intervenció de l’orquestra, àries (cançons per al lluïment dels solistes), recitatius (diàlegs poc melòdics), i diferents conjunts de veus com duos, trios, cors…

Nosaltres escoltarem algunes peces força conegudes pel gran públic escrites per  compositors de diferents països: Vincenzo Bellini, Wolfang Amadeus Mozart, Georges Bizet, Jacques Offenbach i Giuseppe Verdi.

MENÚ MUSICAL I ENIGMES
MENÚ MUSICAL abril 2012

Quan som petits ens atreuen molt els dibuixos animats, sobretot si els protagonistes tenen aventures fantàstiques en les que ens agradaria participar. Totes les generacions compten amb unes sèries de dibuixos animats que segurament els han marcat i que recorden entranyablement. Actualment n’hi ha moltíssimes en els diferents canals televisius, però fa anys només hi havia un o dos canals i eren poques les sèries que es podien veure.

Aquest mes recordarem algunes de les melodies més conegudes pels petits, sobretot dels darrers temps, encara que també n’hi ha alguna que té més de mig segle d’existència.

MENÚ I ENIGMES DE MARÇ

El diumenge de Carnaval es balla a Prats de Lluçanès el Ball dels Romeus i nosaltres l’hem treballat també des de l’escola. Agrupats en diferents cicles hem escoltat la música i hem fet algunes de les figures més fàcils com el cabdell amb els mocadors, la part més vistosa. Igualment han conegut les xurriaques, una mena de fuet que porta la figura del Pare Abat i amb les que dirigeix el ball. També hem mirat fotografies de com es fa el ball, hem fet unes fitxes amb el vocabulari bàsic, i els més grans n’han estudiat les diferents parts.
Aquest ball s’havia deixat de fer a finals del s. XIX, però gràcies a la informació recollida per Josep M. Vilarmau es va poder recuperar l’any 1986. Segons aquest folklorista, el ballaven només homes, d’entre divuit i quaranta anys, que eren els anomenats Romeus. Des de la seva recuperació el ballen nois i noies d’entre catorze i disset anys i es fa acompanyat per un flabiolaire. Actualment consta de dues parts: la Correguda i la Pitota, aquesta darrera possiblement la més coneguda i vistosa. En la Correguda, després que el Pare Abat doni el tret de sortida amb les xurriaques, es va avançant pels carrers fent ordenadament les figures de la ziga-saga, els ponts i el passagim. Tot seguit comença la Pitota, quiets en un lloc, saltant enlaire i fent ressonar els camals de picarols. Hi ha també en aquesta part la cadena, els molinets i finalment el cabdell. Per acabar, el Pare Abat s’enfila damunt els mocadors entreteixits i hi fa una tombarella tornant a baixar i guiant els balladors per a desfer el cabdell.

Aquestes darrers dies a la classe de quart hem parlat de la flauta travessera i, com que l’Eudald la sap tocar, li hem demanat que ens la portés. Ens ha explicat com es munta, les parts que té, com s’ha de cuidar, la neteja obligatòria després de cada ús i també com es fa per tal que soni adequadament. Hem après que té tres parts: el cap, el cos i el peu. A la part de dalt, el cap, hi ha l’embocadura, que s’adapta als llavis de l’instrumentista. El cos té un mecanisme de claus que permeten tancar i obrir els forats, i al final de tot, al peu, el tub és obert. Les notes es fan obrint o tapant i mig tapant els forats, i d’això se’n diu digitació, una funció que permet modificar la llargada i el volum de la columna d’aire de l’interior del tub.
La flauta travessera rep el nom per la manera com es toca, a diferència de la de bec, i es col•loca transversalment des de la boca cap a la dreta de l’intèrpret. Les flautes travesseres a Europa són datades del s. XVI però es creu que abans ja n’hi havia. En segles posteriors es van anar perfeccionant i l’alemany Theobald Boehm, l’any 1874, va idear el sistema de claus que coneixem. Com que fins llavors s’havien construït de fusta, actualment encara se les classifica dins els instruments de vent-fusta, però avui són totes de metall, freqüentment d’alpaca o argent. A més hem descobert que hi ha una altra flauta molt més petita amb la mateixa forma: el flautí o piccolo, que sona molt agut.
Tots els alumnes hem pogut tenir la flauta a les mans observant el mecanisme de claus i a més li hem fet preguntes a l’Eudald. Per acabar ens ha interpretat un dels estudis que fa habitualment i el tema central de la pel•lícula Titànic, que ens ha agradat molt.

Aquesta setmana, a la classe de segon hem estudiat la trompeta. Com que hi havia un alumne, l’Aleix, que ha començat a fer pràctiques amb aquest instrument, li hem demanat que ens el portés. Hem pogut veure’l en directe, hem comprovat com pesa, com està fet, les parts que hi ha, el seu so, …i a més l’Aleix ens ha tocat una escala i ens ha explicat com s’obren i es tanquen els pistons. També ens ha dit que cal escalfar el broquet una estona abans perquè sinó no sona bé. Igualment ens ha ensenyat una clau que s’obre per tal que surti la saliva que s’hi acumula, i això ens ha fet molta gràcia.
Hem vist uns DVD’s amb diferents fragments de músics que tocaven la trompeta, nens i adults, destacant el Louis Armstrong, un dels millors trompetistes de la història.
A classe hem après moltes coses, que les trompetes tenen un tub molt estret i llarg que acaba en una banda amb una embocadura o broquet i a l’altra amb un pavelló, una mena d’obertura en forma de campana. Com que el tub és llarg hem vist que es corba i a més hem observat el mecanisme dels pistons, que generalment són tres.
Hem après que la trompeta és un instrument antic i que les primeres eren de fusta, però que aviat s’hi va utilitzar el metall. Actualment es fabriquen en llautó, lacat o recobert de plata, i també n’hi ha de níquel, alpaca i algunes d’or. Les trompetes són descrites a la Bíblia i també els egipcis, els grecs i els romans les feien servir. A l’Edat Mitjana n’hi havia unes de llargues i rectes que topaven sempre per tot arreu. Per això al s. XV van començar a doblegar-se en forma d’essa i al s. XVI de manera semblant a l’actual.
Cap a l’any 1815 va sorgir la trompeta tal com la coneixem avui, la de pistons, que va ser un invent d’uns alemanys que més endavant van perfeccionar altres músics.

Encara que el classicisme és un moviment musical que va de meitat del s. XVIII als primers anys del s. XIX, sovint s’anomena clàssics a una colla de músics que no pertanyen a aquesta època. Haydn i Mozart serien dos dels músics més característics del classicisme, i per alguns Beethoven també s’hi inclouria, encara que per la tipologia de les seves composicions ens acosta més al Romanticisme.
Aquest mes escoltarem una selecció de grans músics anomenats clàssics, començant per Johann Sebastian Bach, un dels màxims representants del període barroc, i de tots els temps, i seguint amb Vivaldi, un gran violinista, possiblement un altre dels més coneguts, continuant amb Mozart, Beethoven i Txaikovski, aquest darrer ben destacat per la composició de diversos ballets i per aconseguir donar gran prestigi a la música russa.

MENÚ I ENIGMES DEL MES DE FEBRER:
ENIGMES DE FEBRER

La setmana passada es va ballar la Trencadansa al nostre poble, Prats de Lluçanès,i el fet de coincidir en diumenge va fer que la plaça vella s’omplís totalment. Entre els espectadors hi havia molts alumnes de la nostra escola, molt atents a tots els moviments dels balladors. Dies abans vam fer diverses sessions, agrupats per cicles, per tal que coneguessin les característiques principals d’aquesta dansa tan estimada pels pradencs. Amb el conserge de l’escola, l’Albert, vam ballar alguns moviments de les tres parts de què consta: la Trencadansa, el Ballet de Déu i la Corranda. També, adaptant-ho a cada edat, els vam fer participar de la dansa, ensenyant-los alguns moviments adequats a les seves possibilitats. Vam explicar com anaven vestits els balladors i també què eren les almorratxes. Igualment van poder veure un vídeo de la festa i els alumnes van poder preguntar sobre les imatges que tenien al davant. Finalment aquesta setmana, una vegada vista a la plaça, vam comentar què els havia semblat, què els havia cridat l’atenció i què és el que més els havia agradat, complementant-ho amb algunes fitxes escrites individualment.

Comencem nou any però nosaltres, a l’escola, continuem resolent nous enigmes. A continuació podeu veure el menú musical corresponent al mes de gener i els seus corresponents enigmes. Aquest menú porta per títol ELS INICIS DEL POP ROCK.
Recordeu que podeu escriure les solucions a les paperetes que trobareu a consergeria o al costat de la bústia dels enigmes del Menú musical. A final de mes donarem a conèixer el/la guanyador/a.
ENIGMES DE GENER