Els resultats d’una enquesta -tot i que amb una metologia de treball no excessivament rigurosa 😉 -, sobre el nivell de confiança del públic en els continguts científics duta a terme pels editors de les revistes Scientific American i Nature, és un bon punt per rependre la qüestió de la comunicació d’informació i resultats en ciència. Ha sota us adjunte diversos enllaços.
- La majoria de la producció científica es comunica públicament a partir de la seua publicació en revistes científiques periòdiques, tot i que hi ha altres tipus publicacions.
- Algunes d’elles accessibles de forma oberta en la xarxa. De fet aquesta sembla la tendència actual amb les bases de dades més potents
- Criteris d’avaluació de les revistes científiques, per exemple a la UB
- Article Estructura formal de les revistes científiques i tipus d’articles.
- Albert Gras planteja una perspectiva dels aspectes del frau en ciència. I hi ha una reflexió sobre conflictes d’interés en Edunomia.
- Per minimitzar els fraus o els resultats erronis, per a la publicació en ciència es fa servir bàsicament un sistema de control de qualitat anomenat revisió per parells (peer review) o arbitratge. Fullegeu aquesta completa guia de l’organització Sense about science.
- Ací teniu un exemple de les normes de la revista Science, el que no ha evitat alguna sorollosa relliscada.
- Altres exemples els podeu trobar ací, ací o ací
- Per reflexionar-hi més, feu una ullada al portal The Scientific Communication Life-Cycle model què desenvolupa els continguts de l’article A model of science communication…
- I voltant pel blog, a banda d’aquestes dues entrades anteriors amb més enllaços o exemples documentats de fraus, també trobareu els articles què heu d’analitzar per al dia de la prova de CMC.
-
- Guia del procés d’arbitratge en ciència
