Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Comentaris a Decine21 o IMBD amb més informació sobre el film. Sobre el context podeu fer una ullada a les entrades de la wikipèdia sobre Àgora o sobre Hipàtia i al Divulgamat per saber més del contingut científic.
No hi ha massa referències sobre la Hipàtia real, però aquest és un recull.
A sota us enganxe els enllaços a anteriors entrades del bloc relacionades amb el que estem treballat a l’aula sobre la naturalesa de la ciència i la tècnica:
D ‘una banda els objectius de la comprensió i el control de la ciència i la tècnica.
Interessant i sintètic vídeo de Phil Plait, gestor del blog BadAstronomy, on ens planteja què és això de la ciència, com funciona i quina relació té amb nosaltres. Estem envoltats de o en ciència 😉
L’estiu és, entre altres moltes coses, una bona època per gaudir relaxadament amb la lectura, així que us deixe un parell de propostes ben sucoses.
Una primera per visualitzar i reflexionar desenfadadament sobre el paper de la ciència en la nostra societat. L’altra, encara més documentada i diversa, i no per això menys àgil, tractant els eixos biodiversitat, cooperació i paper dels humans, reflexiona i fa reflexionar sobre la història, l’evolució i el paper de la vida a la Terra, les estratègies que ha fet servir i les problemàtiques que ha patit per plantejar-nos quines propostes tenim per encarar el futur. A sota us els comente breument i us transcric un pessic de les conclusions d’ambdós.
Bon estiu i bones lectures… 😉
Ciència, societat i televisió, però ben lluny del documental i la informació Què s’amaga rere els ben documentats guionistes dels hepàtics personatges?, com es reflexa la ciència a una de les més visionades sèries televisives?. Això és del que tracta La ciència dels Simpson. L’univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzadade Marco Malaspina. Apilats en capítols-temàtiques, fa un àgil i documentat repàs dels episodis de la sèrie, esprement-ne el suc que s’hi condensava.
Així assaborim un reflex de la percepció social de la ciència o de la seva influència diària, tastet de les vessants més actuals, actualitzades i polèmiques. Des d’una òptica irreverent però ajustada, informada però no formativa, deformada però formadora… Així van desfilant pels diversos capítols -be tangencialment o central-, l’ecologia, la salut, la nutrició, els viatges espacials, les noves tecnologies i les biotecnologies, la gestió energètica i les tecnologies nuclears, l’evolució i el paper dels humans. També les metodologies i les persones, els debats o les mitificacions….
portada del Simpson
[…] La ciència és de fet a tot arreu, des dels laboratoris dels centres d’investigació fins als quadres de comandament dels nostre cotxe, des de la publicitat fins a les pel·lícules de ciència-ficció. Però gairebé sempre es tendeix a considerar-la com una entitat abstracta (els models de la ciència, les teories, els descobriments, els mètodes), o pel seu impacte en les nostres vides individuals (dels nous fàrmacs biològics als teixits de la nanotecnologia), o fins i tot per les seus implicacions socials (finançament de la investigació, les polítiques energètiques, les grans qüestions de la bioètica…).
És molt més rar, en canvi, que es considere l’impacte de la ciència sobre la xarxa de relacions íntimes, quotidianes i per definició no especialitzada que és la família. Què passa en el sopar, a la cuina, quan a la televisió anuncien que s’espera una altra epidèmia de grip? I quan es mostren les seqüències del llançament del Shuttle? O, en ocasió de la compra d’un cotxe, amb un ull en l’estètica i l’altre en les emissions? O quan ix la nova ordenança municipal sobre reciclatge de residus? […]
[…] Però la mateixa quantitat de diàlegs centrats en la ciència que es donen al voltant de la taula de la família Simpson és una demostració de la importància de la ciència en la nostra vida diària. Perquè si Els Simpson és, com molts indicadors semblen confirmar, la icona cultural de la nostra època, el lloc ocupat per la ciència en aquesta sèrie animada és també en gran mesura el lloc que ocupa la ciència tout court.
A més, Els Simpson ensenya una cosa fonamental sobre la ciència, d’una manera tant subtil que ni es nota; una cosa que poques vegades s’apren a l’escola o a la universitat, perquè no és apta per a ser ensenyada, i no obstant això s’introdueix en la pell, tant si és de color groc com si no ho és, i s’hi queda per a llarg. Per dir-ho sense embuts, Els Simpson ensenya a faltar al respecte. En paraules més delicades, podríem dir que en aquestos dibuixos s’apren a ser irreverent cap a l’autoritat, escèptic amb els polítics. Ens assabentem que la ciència és inevitablement bruta, i que els científics poden ser molt febles. Però és deixant de costat la delicadesa, i acceptant de bon grat els aspectes menys políticament correctes d’aquest dibuix tan descarat, que podem comprendre millor l’eficàcia del seu principi actiu contra l’apatia i la uniformització, i per tant el seu valor educatiu més valuós. Es a dir, aquell còctel únic de tossuderia i llibertat que fa de la ciència no només un mètode rigorós, sinó també extraordinàriament en sintonia amb les ments joves, ambicioses i, per què no, rebels.[…]
L’any de la biodiversitat és un bon moment per rellegir El elefante en la cacharrería. El hombre en la biodiversidad. de Robert Barbault. La Història de la vida a la Terra és molt anterior a l’aparició de la nostra espècie… i serà també molt posterior, tot i que de vegades estem massa convençuts que som la culminació d’alguna mena d’història. Les extincions, degut a les transformacions del medi, i les adaptacions i evolucions de noves espècies han estat una constant al llarg dels milions d’anys del nostre petit planeta. L’ecologia ens dona poderoses eines per entendre una mica millor com s’ha donat aquest procés evolutiu. A partir de l’exposició d’aquest procés i d’algunes de les estratègies associatives que la vida ha fet servir, Barbault ens proposa una relectura del paper a la natura dels humans -passats, actuals i futurs-, així com de la nostra relació amb ella i amb la resta d’espècies que coexisteixen amb nosaltres, a bord del mateix vaixell còsmic.
Portada de l'Elefant
[…] Inspirem-nos, doncs, en la natura, eixa infatigable subministradora d’innovacions, i recordem les dues lliçons principals que ens dona i que hem tractat àmpliament en les dues primeres parts del llibre:
la diversitat és la vida, la garantia d’un desenvolupament contínuament renovat, la capacitat d’adaptació als canvis, als imprevistos, una font d’innovacions.
tot i què la vida fou, des dels orígens dels temps, un campi qui pugui, ha estat també des de sempre un cresol de solidaritats creatives.
En l’actualitat, l’ésser humà es troba enfrontat, efectivament, a les seues responsabilitats planetàries. […]
Tot i que l’aparició de pulseretes màgiques o amb propietats curioses és un fenomen cíclic. Tot i que moltes vegades responen més a una moda o a una qüestió estètica més que no ha una creença real. Tot i que encara no he aconseguit entendre la relació entre un hologramai l’equilibri o l’elasticitat. I tot i que ja fa uns mesos que està ben clar que és un nou bluff…
La coincidència de veure’n diverses corrent pel centre amb les notícies de l’enriquiment del seu creador -sense entrar a valorar la seva capacitació científica– i de les denúncies creuades, així com de l’agressiva campanya de promoció amb l’ús de personatges mediàtics i esportistes… m’han dut a plantejar l’apunt per si encara hi ha algú que, de bona fe, no ho té encara clar.
A banda de fer una ullada als enllaços, també podeu valorar vosaltres mateixa el tipus de proves que mostren les propietats amb aquest vídeo… o aquest altre on es desmonten.
Finalment, si tot i les lectures encara en voleu una, no fa falta que us gasteu el 30 i escaig euros que van demanat, navegant trobareu les instruccions per fabricar-vos-en una vosaltres mateixos. I si no sempre queda aquests grups del Twitter o del Facebook 😛
En una entrada anterior parlava de filogènia homínida i en altra enllaçava diversos vídeos, tot i que alguns estan repetits ací hi havia més enllaços.
Vídeos curts que fan un repàs a l’evolució dels primats, la relació amb els fòssils o de la diversificació dels homínids . O una entrevista a Eudald Carbonell al Quèquicom parlant d’Atapuerca i dels primers humans peninsulars.
Tot fullejant el blog La lectora corrent m’he assabentat que avui -i fins al 10 de març- s’inaugura una exposició que tracta d’ajudar a trencar la -massa sovint- estereotipada imatge de les persones que fan ciència.
Titolada 16 científiques catalanes, l’exposició organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica es basa en el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, centres de recerca i empreses al Principat.
A partir de les biografies s’intentarà reflexar una realitat canviant en molts àmbits d’investigació actuals… i sobretot que la ciència -avui en dia- és duta a terme per persones tant -o tant poc- normals com la resta d’activitats humanes
Paral·lelament es programaran diverses xerrades i s’ha activat un blog per fer-ne ressó i ampliar informació amb les diverses biografies.
Heu d’elaborar un pòster de grandària A-3, per comunicar els resultats d’una recerca que informe sobre una de les missions o projectes que teniu a sota.
El poster ha d’anar acompanyat per un resum d’una plana amb la informació més rellevant i la data de lliurament és el dilluns 1 de març.
Us adjunte diversos enllaços sobre els posters científics, per a que us inspireu. La informació dels projectes podeu obtindre-la de fonts molt diverses -tot i que les més recomanables serien les originals-, així que no oblideu citar-les.
La importància dels paradigmes o visió majoritàriament acceptada del món i la ciència en un moment i un context concret. Es a dir, la importància dels factors social i històric en el desenvolupament del coneixements científics i en la creació i interpretació de fets i teories són algunes de les principals aportacions de Thomas Kuhn. I amb ell la possibilitat, davant de la dificultat d’explicar anomalies, del canvi de paradigma i de la forma d’interpretar un fenòmen concret. Ell ho exemplificava amb la il·lusió òptica de l’ànec-conill.
L'ànec o el conill?
Podeu trobar un resum de les fases del progrés científic segons Kuhn a l’IES Capdellevant o al portal Filoxarxa, d’on he tret el diagrama de l’esquerra.
Al web de Xavier Vilaseca o a la mateixa wikipedia, les trobareu una mica més detallades, juntament amb pinzellades de la biografia.
Per contextualitzar a Kuhn, podeu llegir un article de Salvador Queralt sobre la vessant social de la ciència. També podeu fer una ullada a la presentació de diapositives de Josep Maria Altès, que parla de la ciència i els seus mètodes.
