El darrer dels tretze capitols de de la sèrie Cosmos de Carl Sagan, Who speaks for Earth, és el què hem vist avuí a CMC.
En aquest epíleg Sagan reflexiona sobre diversos temes que han anat sorgit al llarg dels diversos capítols, tot teixint un fil que relaciona origens i evolució de l’univers i la vida, coneixement, dubte, religions, destrucció, capacitats tecnològiques, història, guerra nuclear, futur, responsabilitat, opcions, tria…
I és per això que les seves paraules ens serviran per a fer de pont entre la segona unitat -on començarem a treballar els paradigmes relacionats en el coneixement de l’Univers i el nostre lloc en ell- i aquesta primera unitat què ha versat sobre la nostra relació amb la ciència i la tècnica. On hem treballat ciència i tècnica com a metodologies vives, cossos de coneixement i producte de l’activitat humana… afectades, per tant, de similars condicionants a la resta d’activitats. Com a co-modeladores del món on vivim avuí en dia i les societats on ens desenvolupem, però, alhora també, com a fonts de conseqüències -algunes d’elles terrorífiques- que s’han de valorar i que poden o han de ser modulades.
On hem justificat, al cap de tot, per què cal un enfocament crític de qualsevol actuació humana i, ben concretament, del paper de ciència i científics.
El vídeo el teniu també en castellà a Youtube en diversos capítols curts o complet a Vímeo.
Gaudiu-lo i reflexioneu-hi… 😉
[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=4192793093886714469#" width="400" height="326" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tStCnKaocY4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
