Música i científics aborrits i estereotipats.

El científic tipus?Tal com hem quedat abans a classe, us passe els enllaços als vídeos que no hem pogut acabar de veure sobre estereotips associats a la ciència.

A més a més, podeu comparar els vostres dibuixos amb els d’un estudi una mica més extens que feu Recerca en acció fa un temps o amb l’article del projecte DAST de Judith Nuño del 1998 o amb l’estandarització del 1983 de David Chambers. Teniu més informació a l’article Per què tenen els nens… del programa Einstein a la platja.

Per tant:

  • Tots són homes blancs amb ulleres… oi?
  • Són poc creatius
  • Treballen sols i fan servir estranys aparells
  • Estan tancats als laboratoris… oi?
  • I és que la ciència no té res a veure amb nosaltres!!!!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ZilqYp_9-Wc[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=3xeMz6VN_UM[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Fl4L4M8m4d0[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=B7zo2zY1Zqg[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=AbfW_CMMe48[/youtube]

 

Coneixent el genoma, la canço de la PCR i electroforesi en gel

Què hi ha al nostre genoma?
Què hi ha al nostre genoma?

Hi ha un seguit de cançons dedicades a la PCR i d’altres tècniques de laboratori, us penge aquesta per allò de que és un projecte col·lectiu… 😉

Pel mateix preu, ara més seriosament, altra tècnica d’estudi usual al laboratori, una animació d’una electroforesi d’àcids nucleics en gel

Totes aquestes tècniques han ajudat a millorar el coneixement que tenim sobre els àcids nucleics i arribar a plantejar-nos, com fa Larry Moran,  Què hi ha al nostre genoma? i trobar que, aparentment , la part essencial/funcional del genoma està al voltant del 8,7%; el DNA escombreria està vorejant el 65% i aquell encara desconegut al voltant del 26.3%

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/x5yPkxCLads" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www2.uah.es/biomodel/biomodel-misc/anim/elfo/gel_electrophoresis.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

Enllaços unitat 6 Moviment

Corredor de Peter Jansen
Corredor de Peter Jansen

A sota teniu alguns dels enllaços que farem servir en la unitat de Moviment que comencem.

Valorant el pH

Escala de pH ambiental
Escala de pH ambiental

Per completar la vaoració del pH que hem fet avui, us adjunte alguns enllaços per ampliar la formació.

  • Algun dels enllaços ja estaven en aquesta entrada anterior.
  • Com l’animació del John Kyrk per fer-vos una idea del procés.
  • El portal pH-meter amplia la informació seobre mesures i parells de mesura.
  • Una mica de teoria -relacionant-la amb la pluja àcida-,  des de l’IES La Bisbal.
  • Un simulador, que us permetra fer prediccions i contrastar-les. També hi ha un pHímetre.
  • Altre simulador, més complet, sobre l’escala de pH i solucions àcid-base.
  • I per avaluar-vos, uns quants problemes resolts  d‘àcids i bases i estudis de casos clínics, per practicar l’efecte bioquímic del pH.
  • Ara ja esteu capacitats per cuinar uns bons ous verds i llimonades vermelles seguint la recepta del Pepquímic. 😉

[kml_flashembed movie="http://www.johnkyrk.com/pH.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.bgfl.org/bgfl/custom/resources_ftp/client_ftp/ks3/science/acids/flash/universal.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.chem.iastate.edu/group/Greenbowe/sections/projectfolder/flashfiles/acidbasepH/ph_meter.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

Què un mal projecte no espatlle una bona recerca ;)

Què malament que està això d’investigar… en laboratoris d’arreu 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Fl4L4M8m4d0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Enllaços unitat mescles 3r d’ESO

A continuació us enganxe els enllaços a entrades anteriors sobre les mescles.

A banda del glossari que heu de completar i de recursos variats, teniu els següents:

D’una cèl·lula a moltes

Portada del llibre Mutants en Penguin
Portada del llibre Mutants en Penguin
Fases des de la fecundació humana a lanidament
Fases des de l'ovulació humana a l'anidament

Tot seguit teniu més informació del bloc d’embriologia i desenvolupament que hem treballat.

Tot i què altra forma de fer-ho hauria estat llegir l’interessant Mutants, sobre la varietat genètica i el cos humà d’Armand Leroi, en teniu un  apunt a l’Icat i a l’Independent, també una completa crítica a Lecturaserrantes. És, en tot cas, una molt recomanable lectura estival 😉

  1. Una ràpida visió de conjunt del desenvolupament embrionari
  2. El complet portal embriològic de la universitat de South Wales i la nova versió.
  3. Atles i animacions d’embriologia humana, incloent una línia temporal de les primeres 8 setmanes.
  4. Portal EmbryoImages sobre el desenvolupament en mamífers
  5. Web pràctica de la universitat d’Stanford sobre la fecundació i desenvolupament de l’eriçò de mar, l’embriologia (en castellà)
  6. Unitat d’una cèl·lula a moltes del Projecte Biologia en context, amb l’apartat de desenvolupament embrionari i el protocol de fecundació in vitro de musclos que seguirem dilluns.
  7. Quèquicom sobre les cèl·lules mare
  8. Webquest cèl·lules mare

[kml_flashembed movie="http://www.embryo.chronolab.com/time.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

Investiguem la mar amb 3r d’ESO A

Dimecres passat amb la gent de 3r d’ESO de Física i Química, vam fet una sortida per fer un tastet d’anàlisi d’aigües al Taller Investiguem la mar del consorci El Far.

Ací teniu les fotos de l’activitat.

Articles unitat substàncies pures 3r ESO

Canvi de quadrimestre i començament amb la gent de 3r D. A banda de la benvinguda, us adjunte un seguit d’articles sobre la unitat  😉

Imatges Dia de la Ciència i Xarxa Cochrane

Dimecres 17, coincidint amb el dia de la ciència a les escoles de la setmana de la ciència 2010,  l’alumnat de CMC va asssitir a la xerrada Dermatologia: ciència, salut i pell, a càrrec del dermatòleg Urbà Gonzàlez.

A més de reflexionar sobre la salut de la nostra pell  i la prevenció de les malalties i alteracions que l’afecten, es va plantejar la necessitat de la valoració crítica de la informació en temes de salut, incloent-hi la relació metge-pacient.

Ens va comentar què és la medicina basada en l’evidència (MBE) i la col·laboració Cochrane -anomenada així en record de l’epidemiòleg anglès Archie Cochrane– basada en preparar, mantenir i difondre revisions sistemàtiques sobre els efectes de l’atenció sanitària. I, finalment, ens va facilitar les eines per accedir als portals de recursos internacional o estatal i a la biblioteca accesible en xarxa (la versió anglesa necessita subscripció). Des d’ací podeu descarregar un manual d’ús introductori o, si voleu, més informació.

Ací teniu les fotos de la xerrada