Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
L’activitat d’avuí consiteix en l’anàlisi de diversos cariotips per veure si els pacients presenten algun problema i en l’elaboració final d’una presentació de diapositives amb els vostres resultats. És una adaptació de l’activitat Karyotyping del Biology project.
Es tracta d’una simulació de com treballar cariotips en els éssers humans, amb les imatges digitals de cromosomes d’estudis reals de genètica humana. Arreglaràs els cromosomes d’un cariotip complet i interpretaràs els teus resultats com si estiguessis treballant en un programa d’anàlisi genètica en un hospital o una clínica. Imagina’t que fas aquestes anàlisis per a algunes persones reals i que les teves conclusions afectarien les seves vides dramàticament
Descarregueu-vos les activitats des d’ací o ací i als següents enllaços trobareu els cariotips a treballar:
Com a activitat extra, podeu accedir a un dels següents cariotips i, després de completar-lo, afegir-lo correctament diagnosticat a la presentació de diapositives.
Aquest matí, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2010, amb la gent de 1r de batxillerat de Biologia hem fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca.
Hem anat de visita a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) per veure les instal·lacions de l’Institut i -seguint un fil conductor què va des de les molècules fins als animals- conéixer in situ -i de font primària 😉 – algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro…
Aquest matí, amb la gent de 1r de batxillerat de Ciències per al Món Contemporani, hem fet una sortida a Sitges per assisitir a la projecció de la pel·lícula Àgora.
Tal com hem quedat, us adjunte el vídeo amb la comparació entre la divisió binària en bactèries procariotes i la mitosi nuclear en eucariotes. Més informació sobre tots dos cicles.
Comparació resolucions microscopis òptic i electrònic
Cerca informació i contesta les següents qüestions
Copia a la teva llibreta l’esquema que compara els poders de resolució dels diferents microscopis i completa’l, situa-hi també les paraules: àtoms, cèl·lules, molècules i orgànuls
Completa la taula:
Nombre
màxim
d’augments
Poder
de
resolució
Tipus
d’imatge
Microscopi
òptic (MO)
Microscopi
electrònic
de
transmissió
(MET)
Microscopi
electrònic
de rastreig
(MER)
Relaciona els següents enunciats amb un dels microscopi anteriors.
a) Es basa en l’ús de feixos d’electrons.
b) Permet observar cèl·lules vives.
c) Utilitza la llum visible.
d) Té una capacitat d’augment d’entre 1.500 i 2·105 X
e) Proporciona imatges tridimensionals.
f) Requereix tenyir les mostres.
g) Permet obtenir micrografies.
h) Té un poder de resolució de 0,2 mm.
i) No permet observar la ultraestructura cel·lular.
Entra en l’animació sobre escala i cèl·lules i fes un llistat ordenat per tamanys de: Ameba, bacteri, espermatozoide, glòbul vermell, glucosa, mitocondri, molècula d’aigua, òvul, ribosoma i virus d’immunodeficiència humana
Quina diferència hi havia entre les observacions de Robert Hooke i Anton van Leeuwenhoek?
Explica d’on prové el nom Cèl·lules
Explica qui va enunciar el principi Omnis cellula ex cellula i quina importància té aquest principi.
Redacta un text de cinc línies relacionant les experiències de Francesco Redi, Lazzaro Spallanzani i Louis Pasteur.