1r BAT Bio Contaminació atmosfèrica: com afecta al cervell dels joves?

A l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) hem assistit amb l’alumnat de 1r de Biologia de Batxillerat a la xerrada sobre desenvolupament cognitiu i ambient Contaminació atmosfèrica: com afecta al cervell dels joves? a càrrec de Jordi Sunyer, responsable del grup de recerca de salut infantil d’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona)

La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de maduració cognitiva en humans i de com aquesta es pot veure afectada per diversos elements en etapes crítiques. Ens ha plantejat com l’exposició a la contaminació atmosfèrica és diària i afecta al conjunt de tota la població. Tanmateix, existeixen grups de població que són especialment sensibles als efectes de la contaminació: qualsevol persona amb malalties cardíaques i/o respiratòries, nadons, nens en edat preescolar, persones grans i dones embarassades.
Després ens han fet cinc cèntims sobre l’estudi BREATHE, coordinat per l’ISGlobal, centrat en l’avaluació dels efectes de la contaminació atmosfèrica a les escoles i el desenvolupament neurològic dels infants a Barcelona, què va concloure que existia una afectació negativa en la maduració del cervell en aquesta edat. La millora en el desenvolupament cognitiu dels infants durant el transcurs de l’estudi va ser menor en els infants d’escoles amb nivells més elevats de contaminació respecte al dels nens de les escoles amb els nivells més baixos.

Podeu veure més imatges en aquest àlbum.

2n BAT Bio Transformant bacteris al PCB

Avui, amb l’alumnat de 2n de Batxillerat de Biologia, hem fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca i de com podem aplicar l’enginyeria genètica al tractament d’algunes malalties.

En concret hem fet una vista ràpida al Parc Científic de Barcelona i hem fet una estona de biotecnòlegs duent a terme el taller Transforma bacteris per a l’aterioesclerosi. Es tracta d’una de les activitats del cicle Fes Recerca! del programa de divulgació i foment de vocacions científiques Recerca en societat.

Trobareu més imatges en aquest àlbum.

Assistim a la xerrada Hackejant la comunicació bacteriana al PRBB amb 1r i 2n de Batxillerat de Biologia

Amb l’alumnat de 1r i 2n de Biologia de Batxillerat, a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb), hem assistit a la xerrada sobre desenvolupament cognitiu i ambient “Hackeando la comunicación bacteriana, y otras cosas que necesitas que te comuniquen sobre la carrera científica (pero todavía no lo sabes)” a càrrec de Carlos Toscano, investigador del Single Cell Behavior Lab del DCEXS-UPF

Completa matinal sobre bacteris, comunicació, quorum sensing, hackeig, ordinadors pudents, perspectives, carrera cièntífica, espectatives i realitats… 

La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de com modificar la comunicació bacteriana i de com fer-la servir per a crear circuits fets amb cèl·lules per a, tot seguit, plantejar quina ha estat la seua trajectoria des d’alumne de l’ESO fins a doctorand de 3r any i quines opcions i handicaps s’ha anat trobat pel camí.

Podeu veure més imatges en aquest àlbum.

Participem a la 8à Olimpíada de Biologia de Catalunya

Acabada la prova

Segons els seus objectius, l’Olimpíada de Biologia de Catalunya (OBC 2018) té com a objectiu principal estimular i implicar als estudiants de Batxillerat en el desenvolupament d’aquesta ciència, atès que resulta impossible comprendre la vida, analitzar els seus problemes i plantejar solucions sense un coneixement adequat de les principals qüestions biològiques, per exemple en aspectes com la contaminació ambiental i el canvi climàtic, la biotecnologia, la conservació de la biodiversitat, i el diagnòstic i tractaments de malalties, entre molts altres.

Aquest curs hi hem anat amb l’Alba, l’Elena i i la Sílvia a fer un tastet. Matí de dissabte a la facultat de Biologia per dur a terme la prova teòrica, esmorzar i assistir a una fantàstica xerrada sobre antropologia biològica.

Més imatges nostres en aquest àlbum i de l’organització en aquest altre enllaç.

El notícies de la ICHN, el Què cal saber i més, en versió digital

Butlletí de ICHNA la xarxa podem trobar dos interessants recursos de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i de la Societat Catalana de Biologia (SCB).

  • D’una banda podeu trobar digitalitzats en PDF els números -des de febrer de 2010 o anteriors– de la revista de la ICHN, el Notícies. També teniu accés a diversos treballs temàtics i als Butlletins, que recullen articles inèdits des del 1901 sobre ciències de la natura.

Treballs de la SCB

  • De l’altra banda, la SCB publica també diversos recursos com la revista de divulgació Omnis cellula, els Treballs de la SCB o el full lexicogràfic Què Cal Saber? (QCS). Aquest dona a conèixer nous termes, regles o models que, si bé són ben establerts, sovint veiem ignorats. La llengua continua enriquint-se amb nous termes, procedents en molts casos de les ciències de la vida, el QCS pot ésser un mitjà de difusió de la nova terminologia, pot fer un toc d’atenció sobre la incorrecció de determinats mots o d’expressions alienes al català, que s’introdueixen a poc a poc en el llenguatge oral i escrit. Com a exemples, pot ajudar a aclarir i fixar be el rumb i l’area de treball. Amics ocells, les diferències d’alçària i d’alçada, nova terminologia informàtica o mèdica, velles introduccions o nous pirates. I, com no, locucions errònies. Malalties rovellades o ben actuals.

La química de la vida i els elements

nivells dorganització
nivells d'organització

Tot seguit teniu els objectius  i uns enllaços per introduir la unitat de la química de la vida. A sota de tot trobareu la primera tasca que heu d’elaborar.

Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de:

  1. Entendre el conjunt de la biosfera com una jerarquia de sistemes i nivells d’organització
  2. Explicar la química com a base material de la vida
  3. Identificar els estats fisicoquímics de la matèria viva.
  4. Anomenar els principals elements químics o bioelements que componen la matèria viva
  5. Exposar les estructures bàsiques de les molècules orgàniques i els tipus d’enllaços que les formen
  6. Argumentar sobre la importància de l’aigua com a component majoritari dels éssers vius
  7. Relacionar l’estructura química de l’aigua amb les propietats fisicoquímiques
  8. Relacionar les propietats fisicoquímiques de l’aigua amb les seves funcions biològiques més destacades
  9. Explicar de manera clara i senzilla els conceptes d’acidesa i pH

Algunes fonts per anar fent boca com:

Pel que respecta a la vostra tasca, es tracta d’elabora una presentació de diapositives que conteste les següents qüestions, afegint una darrera diapositiva amb les fonts que feu servir: Continue reading La química de la vida i els elements