Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
L’activitat d’avuí consiteix en l’anàlisi de diversos cariotips per veure si els pacients presenten algun problema i en l’elaboració final d’una presentació de diapositives amb els vostres resultats. És una adaptació de l’activitat Karyotyping del Biology project.
Es tracta d’una simulació de com treballar cariotips en els éssers humans, amb les imatges digitals de cromosomes d’estudis reals de genètica humana. Arreglaràs els cromosomes d’un cariotip complet i interpretaràs els teus resultats com si estiguessis treballant en un programa d’anàlisi genètica en un hospital o una clínica. Imagina’t que fas aquestes anàlisis per a algunes persones reals i que les teves conclusions afectarien les seves vides dramàticament
Descarregueu-vos les activitats des d’ací o ací i als següents enllaços trobareu els cariotips a treballar:
Com a activitat extra, podeu accedir a un dels següents cariotips i, després de completar-lo, afegir-lo correctament diagnosticat a la presentació de diapositives.
Aquest matí, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2010, amb la gent de 1r de batxillerat de Biologia hem fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca.
Hem anat de visita a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) per veure les instal·lacions de l’Institut i -seguint un fil conductor què va des de les molècules fins als animals- conéixer in situ -i de font primària 😉 – algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro…
Nivells de confiança en institucions i continguts científics
Els resultats d’una enquesta -tot i que amb una metologia de treball no excessivament rigurosa 😉 -, sobre el nivell de confiança del públic en els continguts científics duta a terme pels editors de les revistes Scientific American i Nature, és un bon punt per rependre la qüestió de la comunicació d’informació i resultats en ciència. Ha sota us adjunte diversos enllaços.
S'han d'involucrar els científics en...?Qui es creu als científics després de la crisi de la pandèmia de grip?
La majoria de la producció científica es comunica públicament a partir de la seua publicació en revistes científiques periòdiques, tot i que hi ha altres tipus publicacions.
Algunes d’elles accessibles de forma oberta en la xarxa. De fet aquesta sembla la tendència actual amb les bases de dades més potents
Per minimitzar els fraus o els resultats erronis, per a la publicació en ciència es fa servir bàsicament un sistema de control de qualitat anomenat revisió per parells (peer review) o arbitratge. Fullegeu aquesta completa guia de l’organització Sense about science.
Ací teniu un exemple de les normes de la revista Science, el que no ha evitat alguna sorollosa relliscada.
I voltant pel blog, a banda d’aquestes dues entrades anteriors amb més enllaços o exemples documentats de fraus, també trobareu els articles què heu d’analitzar per al dia de la prova de CMC.
Aquest matí, amb la gent de 1r de batxillerat de Ciències per al Món Contemporani, hem fet una sortida a Sitges per assisitir a la projecció de la pel·lícula Àgora.
Finalment, compareu les animacions d’una cèl·lula eucariota, animal o vegetal i el diagrama d’un bacteri procariota. També podeu comparar tots tres alhora.
Per complementar el vostre recordatori manual sobre el treball amb microscopi òptic(M.O), us enganxe uns enllaços diversos:
Comencem a situar-nos amb l’entrada de l’Enciclopèdia o de la Wikipèdia, per veure els diversos tipus de microscopis (la versió anglesa és una mica més completa).
Passegeu i gaudiu del complet portal de Nikon, amb tota mena de recursos, vídeos i imatges. Inclou els guanyadors dels diversos premis anuals SmallWorld.
Imatge guanyadora del premi SmallWorld 2009
Podeu comparar les imatges anteriors amb les espectaculars obtingudes amb microscopi electrònic.
Al youtube teniu diversos vídeos, que mostren com fer-lo servir o com enfocar senzillament.
Per acabar, una presentació de diapositives de la història de Microscopi Òptic des dels primers dissenys fins ala més actuals; altra de la relació entre el M.O i la teoria cel·lular i altra sobre com fer servir un d’ells. També podeu observar els resultats de diverses tècniques per treballar amb les mostres o una completa revisió en anglès.
