Visitem l’IIBB amb 1r de batxillerat per la setmana de la ciència

La setmana passada, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2012, amb la gent de 1r de batxillerat de Biologia vam fer una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca.

Vam anar de visita a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) per veure les instal·lacions de l’Institut i -seguint un fil conductor què va des de les molècules fins als animals- conéixer in situ -i de font primària ;) – algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro

Abans de la visita, vam assistir a la xerrada Desenvolupament d’una teràpia cel·lular: del laboratori a l’hospital a càrrec de la Dra. Anna Serrano Mollar, que ens va explicar de primera mà la recerca que que ha desenvolupat els darrers anys en la investigació i implementació dels assajos clínics d’una teràpia pel tractament de la fibrosi pulmonar idiopàtica i dels resultats que està obtenint el seu equip.

Ací teniu les fotos de l’activitat.

 

Maquetant cèl·lules a 1r i 4t d’ESO 2012

L’alumnat de 1r d’ESO de Ciències Naturals i el de 4t d’ESO de Biologia i Geologia del curs 2012-2013, també han elaborat un bon grapat de maquetes de cèl·lules procariotes i eucariotes.
Han fet servir tota mena de materials, com plastilina, fang, materials reciclats o gelatines… i algunes maquetes són, senzillament, espectaculars.

Al centre han estat exposades uns dies, però podeu gaudir-ne més reposadament.

Molt bon treball, xicons i xicones 😉


 

Video Simfonia cel·lular i qüestions

Tal com hem quedat abans, us torne ha passar l’enllaç a l’article amb les qüestions que heu de respondre sobre el curmetratge que hem vist a pràctiques.

Nosaltres l’hem vist a la web de la UAB Simfonia cel·lular i a la mateixa pàgina podreu trobar altres audiovisuals de divulgació de la UAB, hi ha alguns sobre tècniques variades, però els més interesants són les entrevistes a Lynn Margulis, Antonio Lazcano o Ricard Guerrero. També el trobareu al Youtube

 

Homeopatia al Què, qui, com: Creença o evidència

Fa una estona al Canal33 han tornat a emetre un Què, qui, com de fa un anyet que duu per títol Homeopatia: creença o evidència .

Us deixe l’enllaç a l’entrada al blog del programa, perquè el vídeo és doblement interessant, be de reveure tranquil·lament, be de llegir pausadament la discussió que genera.

A partir d’algunes concentrats d’entrevista i algun estudi en píndola, intenta ser una aproximació, no al debat de si la homeopatia funciona o no, sinó a si aquesta té alguna base científica contrastable.
I no és un debat menor, més enllà de les qüestions estrictament de salut, per les implicacions que pot comportar donat les quantitats de diners que és mouen al voltant d’aquestos productes o preparats, mal anomenats “medicaments homeopàtics”.
Feu-ne una ullada, que paga la pena… 😉


 

Reproducció de plantes sense flor. Molses i falgueres

Asplenium trichomanesPer completar la memòria de les observacions de briòfits i pteridòfits, a sota us enllace diversos recursos:

[slideshare id=10541769&doc=falgueres-cicadofitins-111210054956-phpapp02]

El notícies de la ICHN, el Què cal saber i més, en versió digital

Butlletí de ICHNA la xarxa podem trobar dos interessants recursos de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i de la Societat Catalana de Biologia (SCB).

  • D’una banda podeu trobar digitalitzats en PDF els números -des de febrer de 2010 o anteriors– de la revista de la ICHN, el Notícies. També teniu accés a diversos treballs temàtics i als Butlletins, que recullen articles inèdits des del 1901 sobre ciències de la natura.

Treballs de la SCB

  • De l’altra banda, la SCB publica també diversos recursos com la revista de divulgació Omnis cellula, els Treballs de la SCB o el full lexicogràfic Què Cal Saber? (QCS). Aquest dona a conèixer nous termes, regles o models que, si bé són ben establerts, sovint veiem ignorats. La llengua continua enriquint-se amb nous termes, procedents en molts casos de les ciències de la vida, el QCS pot ésser un mitjà de difusió de la nova terminologia, pot fer un toc d’atenció sobre la incorrecció de determinats mots o d’expressions alienes al català, que s’introdueixen a poc a poc en el llenguatge oral i escrit. Com a exemples, pot ajudar a aclarir i fixar be el rumb i l’area de treball. Amics ocells, les diferències d’alçària i d’alçada, nova terminologia informàtica o mèdica, velles introduccions o nous pirates. I, com no, locucions errònies. Malalties rovellades o ben actuals.

Chromosome per Lady Gallium

Per tancar la unitat de genètica de CMC o per comparar amb els clips sobre la mitosi de 1r d’ESO, ací teniu el Chromosome de Lady Gallium 😉

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=khBmRuFc_P4[/youtube]

Recursos animals invertebrats

Per anar preparant la prova, us adjunte un seguit d’enllaços sobre els animals invertebrats, a més de la presentació de diapositives de la Núria Junyent que hem vist a classe:

Per ampliar informació, també podeu accedir a:

[slideshare id=12090387&doc=regneanimalinvertebrats-120321021010-phpapp02]

zonaClic – activitats – Animals invertebrats

Visitem el servei de microscopia de la UAB

Amb l’alumnat de biologia de 1r i 2n de batxillerat, ens hem acostat fins al servei de microscopia de la UAB, per veure com funcionen els microscopis electrònics de transmissió (TEM) i d’escombratge (SEM) i com s’hi preparen les mostres abans d’observar-les.

Ací trobareu les imatges de la sortida i ací les captures que heu fet amb el TEM i el SEM.

Al bloc també trobareu entrades anterior que parlen de la microscopia òptica, comparen els tipus de microscopia.  També teniu un recull variat d’imatges electròniques i la galeria del portal de Nikon sobre microscopia.

Activitats GATTACA i el determinisme genètic

Cartell de la pel·lículaFins que solvente el problema amb el Moodle, us penge les activitats (adaptació de les activitats de la revista Eureka Mar Carrió), sobre la pel·lícula GATTACA .

En un futur on l’enginyeria genètica permet
dissenyar els fills per fer-los genèticament perfectes, es produeix un nou tipus d’estratificació social segons les característiques genètiques.

La lluita d’un no vàlid de fer realitat el seu somni de viatjar a l’espai, planteja els límits de la capacitat i l’ètica humanes, de les limitacions que pot determinar el
nostre genoma i de les possibilitats que
ofereix l’ambient en el que ens desenvolupem.

A sota teniu la promoció de la pel·lícula i la referència a l’IMDB

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tk3jiCyjL6Q[/youtube]