Aquesta setmana heu tornat ha plantejar si podeu fer plans per a les vacances o divendres s’acaba tot. Així que, tot i que ja hem parlat alguna cosa de la fi del món, tal i com l’entem astronòmicament parlant, pel previsible xoc entre la Via Làctia i Andromeda. I també hem comentat alguna qüestió sobre la relativitat de les estacions i de la mesura del temps amb segons quins calendaris
Deixant de banda el fet que considerar que, perquè poguès estar en risc la continuitat sobre la Terra d’una espècie relativament nouvinguda com la humana, tot s’acaba i arriba l’apocalipsi destructor i la fi dels temps, assimilant-ho amb un hipotètic Fi del Món és una mica pretenciós. Deixant-ho de banda, quatre línies ràpides sobre això de les prediccions basades en calendaris actuals o de cultures anteriors.
Ara toca als pobres maies, per si no en van tindre prou al seu temps, i no paren d’acusar-los d’haver pronosticat la fi de la humanitat i del món que habita.
Feu una ullada a aquest Què,qui,com sobre el Calendari de la fi del món que tracta de respondre a si arribarà la fi del món; en quin any creiem viure o la coincidència entre Nadal i solstici d’hivern precisament la nit més llarga de l’any. També sobre l’inici de l’any o el nom dels dies de la setmana.
I tingueu en compte també que, per no acabar, no acaba ni el calendari maia, des del blog Magonia ho sintetitzen be en 9 qüestions i un repte.
– algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro…
