Tavi Casellas

Tavi Casellas

Professor de Física i Química a l'IES Montilivi de Girona. Autor de la web www.FisLab.net elaborada durant una llicència d'estudis concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

Inici http://www.fislab.net

Articles per Tavi Casellas

Tots els animals tenen la mateixa dentició? Descobrim-ho!

13 anys
per a biologia, fauna

Objectius

  1. Reconèixer el tipus de dents que existeixen.
  2. Observar formes, semblances i diferències entre diferents denticions de mamífers.
  3. Relacionar la dentició de diferents mamífers amb el seu tipus d’alimentació.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial / Mitjà
Material

  • Dentició de gat i de conill o imatges de les denticions
  • Tisores
  • Forquilla
  • Morter
  • Mà de morter
  • Plastilina
  • Fil
  • Blat
  • Sorra
  • Gra

Com ho fem?
Primerament, s’explicarà els alumnes els diferents tipus de dents dels diferents animals que són les següents:

  • Incisives.
  • Canines o ullals.
  • Pre-molars i molars.

Tot seguit, s’experimentarà amb diferents eines de cuina (morter i mà de morter, forquilla i tisores). També es donarà blat i plastilina. Aquesta última simularà un tros de carn.
A partir de les eines de cuina hauran de descobrir quina és la més eficaç per tallar i/o agafar la plastilina i el blat.
A partir de l’experiència anterior, se’ls passarà unes fotografies o cranis. A través de l’observació de la dentició s’haurà d’identificar si es tracta d’un animal herbívor o carnívor.
A continuació, es preguntarà què pensen que mengen els gats i els conills, i quines dents creuen que fan cada funció (triturar, esquinçar, tallar i moldre). Tot seguit, s’ensenyarà les dentadures del conill i del gat.
Per últim, es pot preguntar com s’ho fan les gallines. Per fer-ho, s’utilitzarà una mà de morter amb sorra i gra per simular-ho.
Què observem?
Observem que els animals tenen diferents denticions segons el seu tipus d’alimentació.
Els conceptes científics
Tipus de dents:

  • Incisives: Serveixen per tallar l’aliment.
  • Canines o ullals: L’ ús principal d’aquestes dents és agafar aliments amb certesa per esquinçar-los.
  • Pre-molars i molars: Són les dents que serveixen per mastegar i triturar.

Animals:

  • Hervíbor: És un animal que principalment s’alimenta de plantes i vegetals.
  • Carnívor: És un animal, majoritàriament mamífers, que s’alimenta principalment de carn.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Facultat d’Educació i Psicologia: Maria Albanell, Anna Cornellà i Glòria Pujol
Facultat de Ciències: Sandra Alonso,Mirella Calvo i Laura Marcet

El cotxe eòlic

13 anys
per a física, fluids, força, moviment

Objectius

  1. Reconèixer l’aire com a metèria.
  2. Entendre que l’aire en moviment genera una força en interaccionar amb un objecte.
  3. Conèixer el vent com una font d’energia “neta”.

Nivell a qui s’adreça
Dirigit al cicle mitjà o superior d’Educació Primària.
Material

  • Canyetes de plàstic
  • Pinxos de fusta
  • Cinta aïllant
  • Gots de plàstic
  • Taps d’ampolles de plàstic
  • Cartró gruixut
  • Punxons
  • Adhesius i gomets

Com ho fem?

  1. Prèviament, nosaltres haurem preparat tot el material perquè els alumnes no hagin d’utilitzar els punxons, tisores, etc.
  2. Explicació sobre el concepte científic de l’aire: L’aire és matèria. Demostració: amb una xeringa taponada per la part inferior, intentar pitjar la part superior i preguntar el perquè no podem fer-ho, el perquè no baixa.
  3. Demostració de com s’ha d’el•laborar el cotxe eòlic.
  4. A cada alumne se li repartirà el següent material: cartró de 10x15cm, dues palles tallades de 12cm de llarg, 2 pinxos de 13cm cada un, 4 taps amb un forat a la part central, cinta aïllant, gomets, adhesius, 1 got de plàstic.
  5. Construcció del cotxe per part de l’alumnat. Primer enganxem amb cinta aïllant les palletes a la part inferior del cartró (de forma que quedin paral•leles com a un cotxe de veritat). Després passem els pinxos per dins les palletes i als extrems i col•loquem els taps, 4 en total, que representen les 4 rodes. Finalment amb la cinta aïllant enganxem el got de plàstic a la part superior del cartró. Ja el podem personalitzar decorant-lo amb gomets i adhesius.
  6. “Carrera” de cotxes eòlics. Per realitzar la cursa els nens hauran d’ajupir-se i bufar dintre del got per tal que el cotxe funcioni.

Què observem?
L’efecte que causa l’aire quan el nen bufa el cotxe; s’ha d’entendre que en el moment de bufar, l’alumne està desplaçant l’aire i que aquest, encara que no es vegi, ocupa un volum. Per tant, el cotxe es mou com a conseqüència de la força que causa l’aire quan es mou.
Depenent del trajecte que vulguin que el cotxe recorri, hauran de bufar des d’una direcció o una altre.
Els conceptes científics
El vent és causat per diferències en la pressió de l’aire. Quan es dóna una diferència de pressió, l’aire és accelerat des d’una pressió més gran a una altra de més petita.
Des de temps molt antics, el vent s’ha utilitzat com a mitjà de transport, per exemple, en els vaixells velers.
L’aire, tot i que no el veiem, ocupa un espai i té una massa. Per tant, quan bufem, fem que aquest aire es desplaci en l’espai i que empenyi els objectes menys pesants que té al davant.
Depenent de la velocitat amb què es desplaci el vent, els objectes que té al davant, rebran una força més intensa o menys.
La força que empeny un objecte es proporcional a la acceleració que porta l’objecte en concret. La constant de proporcionalitat és la massa de l’objecte, de manera que podem establir la següent relació, F=m.a. Tot i així, arriba un moment en què per més força que rebi l’objecte, l’acceleració deixa d’augmentar perquè queda compensada per la fricció de l’aire i del terra.
Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona – FEP – 2n MEP Grup “A”
Responsable
Climent Frigola (Professor UDG Ciències Experimentals 1)
Alumnat
Albert Borrell, Sònia Capms, Lídia Panareda, Lídia Pérez, Anna Ribas i Judith Sancho

Fem ploure!

13 anys
per a aigua, canvis d'estat, física

Objectius

  1. Explicar de manera dinàmica el procés del cicle de l’aigua.
  2. Conèixer un dels canvis d’estat de l’aigua.
  3. Observar la filtració del l’aigua en diferents sòls.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial / Cicle mitjà
Material

  • Regles metàl•lics
  • Recipients
  • Fogonets
  • Embuts
  • Sorra
  • Argila o fang
  • Sorra de bosc

Precaucions
Cal anar amb compte a l’hora de fer servir el fogonet perquè els infants es poden cremar.
Com ho fem?
Primer cal escalfar l’aigua, que hem posat en un recipient, en un fogonet per produir vapor d’aigua. Quan l’aigua estigui suficientment calenta, que bulli i desprengui vapor d’aigua, posarem a sobre del recipient dos regles metàl•lics que han estat prèviament a la nevera. Quan el vapor d’aigua arribi als regles freds, observarem què passa. Amb aquest procediment haurem aconseguit reproduir d’una manera senzilla el mecanisme de la pluja.
A l’altra activitat, els alumnes hauran de tenir tres recipients amb una marca cadascun. Seguidament, han de col•locar un embut a cada recipient i dins d’aquests, han de posar sorra, argila i sorra de bosc, respectivament. També han d’emplenar tres recipients amb la mateixa quantitat d’aigua. Finalment, han d’abocar l’aigua dins cada embut i observar què passa.
Què observem?

  • Observem com l’aigua bull i comença a sortir un vapor d’aigua (que és un gas invisible). Un cop hem posat els regles sobre el vapor d’aigua, podem veure que a mida que el vapor d’aigua es refreda, es condensa (es transforma en líquid) sobre la superfície del regle i cau en forma de gotes.
  • A la següent activitat, podrem observar quin dels sòls filtra l’aigua més ràpidament i quina d’elles és la que queda més neta.

Els conceptes científics

  • FASE I: L’aigua de les precipitacions prové de les diferents superfícies de la Terra: oceans, mars, llacs i rius. El Sol l’escalfa i l’evapora formant vapor d’aigua. Aquest passa a l’atmosfera amb més o menys rapidesa, depenent dels factors com la temperatura i el vent. (Pas de líquid a gas).
  • FASE II: Quan arriba a una determinada altura de l’atmosfera el vapor d’aigua es refreda. Aquest vapor es condensa i es transforma en petites gotes d’aigua que suren en l’aire i formen els núvols. Pas de gas a líquid.
  • FASE III:Quan els núvols arriben a zones més fredes, les gotes d’aigua s’agrupen. Llavors cauen en forma de pluja (Pas de gas a líquid). Si a la zona de l’atmosfera és molt freda, el vapor d’aigua es transforma en calamarsa o bé en forma de neu. Pas de gas a sòlid.
  • FASE IV: L’aigua de la pluja o el desglaç de la neu es recull als rius i la porten fins al mar on hi ha la desembocadura. El cicle de l’aigua és constant.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia. Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Lorena Montes, Glòria Morcillo, Vanesa Moreno, Maria Pujol, Tania Varón i Gemma Vergés

Fem i desfem mescles

13 anys
per a disolució, General, química

Objectius

  1. Conèixer les propietats d’immantació, de miscibilitat i solubilitat.
  2. Diferenciar els tipus de mescles (homogènies i heterogènies)
  3. Experimentar diferents mètodes de separació de mescles.

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà/inicial
Material

  • Oli
  • Sorra
  • Cola-cao
  • Farina
  • Llimadures de ferro
  • Aiguarràs
  • Aigua
  • Vas de precipitats
  • Paper de filtre
  • Imant

Com ho fem?
Primer emplenem els matrassos amb aigua, a continuació a cada matràs s’hi barrejarà una de les següents subtàncies: oli, sorra, cola-cao, farina, llaminadures de ferro i aiguarràs.
A partir de les barreges es buscaran diferentes maneres de separar-les.
Què observem?
Durant aquesta pràctica podem observar el comportament que fan les diferents substàncies amb l’aigua (n’hi han que es dissolen, d’altres que no..). A més, creiem que és molt interessant veure com els nens i nenes busquen, entre ells, solucions per poder separar la substància de l’aigua.
Els conceptes científics

  • Mescla: és una material format per dues o més substàncies, les propietats de la qual, depenen de la quantitat de les substàncies que la formen.
  • Dissolució: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes.
  • Disolvent: és el component majoritari que forma una dissolució
  • Solut: substància que es troba dissolta en una dissolució

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Eloi Pico, Ferran Viñas, Helena Gómez, Gemma Cros, Judit Gallego i Leyre Ferranti

Experimentem amb els colors de les flors

13 anys
per a àcid, base, química, reacció química

Objectius

  1. Introduir els conceptes d’àcid i bàsic
  2. Experimentar / comprovar que el color de moltes flors canvien en posar-les en un medi àcid o bàsic.

Nivell a qui s’adreça
Educació primària (Cicle mitjà i superior)
Material

  • 2 vas de precipitats (grans)
  • 14 vasos de precipitats (mitjans)
  • 3 pipetes
  • 2 morter
  • Indicador natural (col lombarda)
  • Llimones (àcid)
  • Amoníac (base)
  • Vinagre (àcid)
  • Bicarbonat (base)
  • Aigua
  • Roses
  • Folis blancs
  • Pinzells
  • Llapis

Precaucions
En manipular l’amoníac, ja que és un líquid irritant.
Com ho fem?
El que volem observar amb aquest experiment és com al barrejar un indicador natural, que en aquest cas és la col lombarda, amb un medi bàsic dóna un color i amb un medi àcid un altre.
Abans de posar a la pràctica l’experiència explicarem als alumnes la diferència que hi ha entre les substàncies de base (substàncies contraries a les àcides, però no es poden tastar, com per exemple la cendra) i les àcides. Seguidament començarem a dur a terme la pràctica de l’experiment.
Disposem d’una olla on tenim el líquid que hem aconseguit al bullir prèviament la col lombarda.  A continuació agafem 4 vasos de precipitats mitjans on afegirem l’indicador natural, després introduirem amb un comptagotes (pipetes) formant una mescla, la substància bàsica (bicarbonat) i la substància àcida (vinagre), de manera que hi hagi dos vasos amb el bicarbonat, i dos amb el vinagre. A mesura que anem afegint les substàncies podrem anar observant com l’indicador natural va canviant de color. En el cas de l’indicador natural que estem treballant en aquest experiment, les substàncies àcides fan un canvi a un color més vermellós, en canvi les de base canvien a un to més blavós. Per finalitzar amb la primera part del nostre experiment, agafem un o dos dels vasos de precipitats on hem fet la mescla de l’indicador natural amb una de les subatàncies (bàsic o àcid). El que volem veure a continuació, és com al afegir líquid àcid, en la mescla de l’indicador natural i el líquid de base, aquesta mescla torna al seu color neutre, i a l’inversa. Però per aconseguir aquesta reacció s’ha de fer de manera acurada, ja que és molt difícil aconseguir la quantitat exacte de líquid que s’ha d’afegir per aconseguir el color neutre. Per tant, agafem el comptagotes i anirem afegint l’àcid, a la vegada que anem remenant amb el mateix vas, fins arribar aconseguir el color neutre.
Seguidament passarem a realitzar la segona part de l’experiment.
Disposarem de pètals de flors, s’ha de tenir en compte que siguin flors vermelles, liles, mai poden ser blanques o grogues, ja que a l’hora de triturar-les no aconseguiriem pigment que fos indicador. Per començar l’experiment necessitem primer de tot un morter. Afegim els pètals de la flor i ho triturem, de manera que aconseguim un suc vermellós.
Un cop tenim el suc vermellós l’afegim dins del vas de precipitats gran, seguidament introduim una mica d’aigua, de manera que no quedi molt diluït. Quan ja tenim la mezcla feta, repartim aquest líquid en tres vasos de precipitats mitjans.
Per tal de que els alumnes puguin veure que amb diferents substàncies es pot canviar el color del pigment que haviem aconseguit amb els pètals de les flors, deixarem un dels vasos sense afegir-hi cap substància, és a dir, deixarem el pigment de les flors simplement; en el segon vas afegirem un àcid, una mica de llimona, i es podrà veure que canvia de color; al tercer vas afegirem la base, amoníac. El resultats han de ser canviants respecte al primer vas. El primer vas queda el líquid vermellós, el segon queda un líquid fucsia, i el tercer, i l’últim un líquid més blavós.
Finalment, perquè els nens gaudeixin més de l’experiment dels pigments que hauran realitzat, els hi proporcionarem uns folis blancs, i els hi proposarem que realitzin un dibuix amb pinzells amb els diferents pigments.
Què observem?
Observem que al introduir substàncies  bàsiques, com el bicarbonat i l’amoníac, o substàncies àcides, com el vinagre i la llimona, a un indicador natural, aquest canvïa de color.
Però també hem pogut observar que el canvi de color és reversible. Hem de tirar força àcid al bàsic per tornar al color neutre, és a dir, s’ha de trobar el punt exacte per arribar al color neutre.
A l’hora de fer l’experiment amb els pètals de la rosa ens adonem que al afegir amoníac i llimona, els colors són els mateixos que amb el bicarbonat i el vinagre, ja que són substàncies bàsiques o àcides.
Els conceptes científics
ÀCID

  • Tenen un gust àcid
  • Reaccionen amb el marbre depenen del c02
  • Reaccionen amb metalls desprenen hidrogen
  • Es neutralitzen amb les bases
  • Donen un color determinat amb unes substàncies que en diem indicadors.

BASE

  • Tenen un gust amarg
  • Reaccionen amb els greixos donant sabó
  • Es neutralitzen amb els àcids
  • Donen un color determinat amb unes substàncies que en diem indicadors

INDICADOR
Un indicador és una substància amb color que canvia de tonalitat segons la seva forma àcida o bàsica són d’origen natural, els vegetals produeixen pigments que poden ser indicadors, la col lombarda conté un tinc molt fàcil d’extreure i utilitzar com a indicador natural. Els colors produits pel l’indicador en presència d’àcids o de bases són bastant cridaners i exactes per indicar el tipus de substància.
Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG
Responsable
Climent Frigola Darder
Alumnat
Clara Mateos, Núria Pérez, Maria Gruart, Sandra Compte, Sandra Constansó i Irene Rodríguez

El poder dels imants

13 anys
per a física, magnetisme

Objectius

  1. Conèixer les propietats dels imants
  2. Experimentar quins elements són imantats
  3. Conèixer que els imants tenen dos pols

Nivell a qui s’adreça
Activitat adreçada a cicle mitjà, però també podria ser adaptada a cicle inicial
Material

  • Imants
  • Caixes pels imants
  • Llimadura
  • Cubells
  • Sal
  • Aigua
  • Coure
  • Recipient de vidre/plàstic
  • Cotxes de ferro
  • Rampes
  • Serradures
  • Clips

Precaucions
Cal anar amb precaució a l’hora de manipular els encenalls de ferro per tal d’evitar possibles talls, punxades…
Mantenir una distància de seguretat respecte el cubell alhora de separar les llimadures de ferro dels altres materials per evitar que es pugui projectar qualsevol material als ulls.
Com ho fem?
Activitat dividida en tres subactivitats.

  • Activitat de presentació: En una caixa transparent hi posarem a dins un imant, llavors intentarem posar un altre imant a dins de la caixa, i segons la posició en que posem l’imant veurem que passa.
  • Activitat principal: es donaran cubells amb diferents materials (coure, aigua, sal,…) barrejats amb llimadures de ferro, amb la utilització de l’imant s’haurà de separar el ferro dels altres materials. Es deixarà que els alumnes separin els diferents materials per fer-ho més vivencial i més significatiu alhora.
  • Activitat final: es crearà un circuit de cotxes, on es disputaran curses. Es col•locaran els automòbils de joguina, per tal de veure que passa amb els cotxes de joguines i amb la funció repel•lent de l’imant.

Què observem?
Mitjançant aquesta pràctica els alumnes podran observar diferents qualitats i característiques de l’imant i la seva polaritat, és a dir, què aquests s’atrauen quan són de pols oposats o què es repelen quan tenen la mateixa polaritat. Per altra banda, observaran que els imants no atrauen tots els metalls.
En l’activitat de presentació observarem com es repel•len o s’atrauen els imants depenen de la posició dels pols.
En l’activitat principal podrem observar que la funció de la imantació només serveix amb el ferro, ja que és l’únic material que imanta dels que tindran en l’experiència.
En l’activitat final veurem que els cotxes de joguina es desplaçaran amb la funció repel•lent dels imants.
Els conceptes científics

  • Un imant és un troç de metall que gràcies al seu camp magnètic atrau altres metalls, però no tot els metalls, nomès alguns com el ferro o el níquel.
  • Atracció-repulsió, els imants tenen dos pols, el pol nord i el pol sud que es on es troba la màxima força d’atracció. Dos pols diferents s’atrauen, en canvi dos pols iguals es repulsen/repel•len.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
FEP Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Krystel Gener, Anna Costa, Marta Llamas, Sandra Ordóñez, Laura Baguñá i Sara Guisado

Diferents qualitats de l’aigua i com fer bombolles de sabó amb consistència

13 anys
per a aigua, física, fluids, química

Objectius

  1. Conèixer el concepte de duresa de l’aigua.
  2. Experimentar la relació entre l’escuma que fa el detergent i la duresa de l’aigua.
  3. Estudiar la manera de fer bombolles de sabó consistents.

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà i Cicle superior
Material

  • Ampolles petites d’aigua, detergent en pols, aigua de l’aixeta, aigua destil•lada, sal, bicarbonat i una cullereta.
  • Dues galledes grans, diferents formes geomètriques fetes amb filferro (anelles, aros, etc), aigua, sabó concentrat, sucre, glicerina, una cullera petita i una gran.

Com ho fem?
En el primer taller sobre la duresa i puresa de l’aigua farem : Agafarem les tres ampolles d’aigua buides i farem que els alumnes hi facin les barreges següents:

  • A l’ampolla número 1 hi posarem aigua de l’aixeta més dues cullerades de detergent en pols.
  • A l’ampolla número 2 hi posarem aigua destil•lada més dues cullerades de detergent en pols.
  • A l’ampolla número 3 hi posarem aigua de l’aixeta més una cullerada de sal i una cullerada de bicarbonat i dues cullerades de detergent en pols.

Quan tinguem fetes les tres barreges les sacsejarem durant 20 segons cada ampolla. Un cop fet això, observarem la reacció de cada una.
Al segon taller sobre com fer bombolles  consitents farem: Barrejarem l’aigua, 12 culleradetes de sabó concentrat, una culleradeta de sucre i finalment 12 culleretes de glicerina i ho abocarem en una galleda gran.
Quan ho tinguem tot ho barrejarem bé i seguidament comprovarem si ens ha quedat prou consistent utilitzant les diferents formes geomètriques. Les introduirem dins la galleda i les traurem per començar a bufar. Aquí començarà l’experimentació dels alumnes per aconseguir bufar de tal manera que les bobmbolles no es trenquin.
Què observem?

  • En el primer taller podrem observar que a l’ampolla número 1 el detergent fa una escuma normal, no molt abundant ni poc. A l’ampolla número 2 observem que fa molta escuma i a l’ampolla número 3 observarem que quasi bé no fa escuma.
  • En el segon taller podrem observar com el sabó ens queda compacte i les bombolles tarden molt a trencar-se. Hem d’aconseguir una bona tàctica per bufar.

Els conceptes científics

  • La duresa de l’aigua és un paràmetre químic de qualitat de les aigües, on es mesura la concentració de compostos minerals, entre els que podem destacar les sals de calci i magnesi.
  • En el segon taller sabem que si només posem aigua i sabó quan trèiem les formes geomètriques de la galleda i bufem les bombolles es trenquen. Això és degut a què l’aigua s’evapora més ràpid i provoca que les bombolles es trenquin. La barreja que tenim no és prou consistent. En canvi, quan afegim sucre a la barreja d’aigua i sabó li estem donant més consistència, i amb la glicerina evitem que l’aigua s’evapori tant ràpid. Per això ens surten bombolles compactes i resistents.

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Marta Bautista, Victor Martin, Elisabet Riera, Gemma Salavedra, Gloria Sanchez i Vanessa Vergés.

De bec en bec!

13 anys
per a biologia, ciències de la terra, ecologia, fauna

Objectius

  1. Conèixer la diversa tipologia de becs d’ocells.
  2. Conèixer les possibilitats i limitacions dels becs dels ocells.
  3. Relacionar l’activitat amb un concepte més global, com és el cas de la xarxa tròfica.
  4. Relacionar el tipus de becs d’ocell amb el tipus d’alimentació.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial i Cicle Mitjà.
Material

  • Safates de plàstic
  • Gots de plàstic
  • Pinces adaptades en forma de bec
  • Elements a especificar de mida, forma i textura diverses (macarrons, llaminadures, cargols,…)
  • Tasses
  • Cronòmetre

Com ho fem?

  • Cada nen/a disposarà d’unes pinces/bec i d’un got de plàstic.
  • Durant 3 minuts, han d’aconseguir agafar (amb les pinces) tots els objectes possibles que hi haurà en les safates, com ara macarrons, llaminadures, cargols, etc.
  • Depenent de les indicacions proposades pels dinamitzadors, en les safates abundarà més la quantitat d’un objecte (que representa un aliment en concret), o bé d’un altre. Per exemple, podem dir que aquell any han abundat les plujes i per tant hi ha molts macarrons, o que hi ha una plaga d’animals que s’han menjat gairabé totes les llaminadures.
  • Els nens i nenes han de prendre nota sobre tot allò que han “menjat” i amb quin bec ho han fet, és a dir, hauran d’anotar amb quin bec han menjat més macarrons o amb quin menys, per exemple, per tal de poder analitzar les funcions que té cada simulació de bec d’ocell.

Què observem?
Un cop s’hagi finalitzat l’activitat proposada amb diferents variants, és interessant que els nens i nenes facin un petita reflexió sobre com condiciona tenir el bec d’una forma, o bé d’una altra, i el perquè el tenen així.
Finalment, es farà un breu comentari sobre la importància que té cada animal en el nostre entorn, i el perquè cadascun té una característica diferent a l’altre. També es comentarà la xarxa tròfica.
Els conceptes científics
Depenent del tipus de bec que tenen les aus, podem encertar quin aliment mengen, la qual cosa ens indica que l’alimentació d’aquestes té molt a veure amb la tipologia del bec. A partir d’aquí, es pot relacionar amb la teoria de l’evolució de Darwin.
Un altre concepte interessant que podem observar és el de la xarxa tròfica, ja que a l’hora de fer l’activitat, els nens i nenes veuran el que implica que hi hagi la manca d’un sol aliment. per exemple.
Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat
Facultat d’Educació i Psicologia, i la Facultat de Ciències; Universitat de Girona.
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Adrià Alfaro, Jordi Bayot, Paula Costabella, Ana Espejo, Judit Estarriola, Marc Giménez, Alba Martorano, Oriol Moreno, Olga Sánchez i Pau Ubric

La catalasa: una defensa contra l’oxidació

13 anys
per a biologia, química, reacció química

Objectius

  1. Descobrir la funció de la catalasa en els éssers vius.
  2. Experimentar la reacció de la catalasa amb l’aigua oxigenada.
  3. Observar l’obtenció d’oxigen en la descomposició de l’aigua oxigenada.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Mitjà
Material
Per cada experiment necessitem:

  • 5 ampolles buides de 500 ml.
  • 1 cullerada de sal
  • Una mica de llevat
  • Una mica de sorra
  • 500ml d’aigua oxigenada
  • 7 Globus
  • Un got de plàstic
  • Un rallador
  • Un morter i una mà de morter
  • Una patata
  • Un tros de fetge

Com ho fem?
Agafem les cinc ampolles buides de 500 ml, destapades, i a cada una d’elles hi posem una substància diferent: 1) sal, 2) llevat, 3) sorra, 4) patata* i 5) fetge*. Seguidament, i una per una, afegim els 100 mililitres d’aigua oxigenada i tapem de seguida la boca de l’ampolla amb un globus. Cal vigilar que el globus quedi ben col•locat de tal manera que no obstrieixi el forat de l’ampolla i el gas format pugui accedir al globus.
Repetim el mateix procediment d’afegir l’aigua oxigenada i tapar l’ampolla amb el globus amb cada una de les ampolles que contenen les diferents substàncies.
Nota: És important que tant la patata com el fetge siguin frescos, i que a més s’hagin triturat, picat o rallat abans de dipositar-los dins l’ampolla.
Què observem?
En algunes ampolles (on hi hagi substàncies que contenen parts d’un ésser viu), veurem com el globus que hem col·locat s’infla, i en les altres no. A partir d’aqui s’ha de reflexionar sobre les diferències que hi ha entre les substàncies que han inflat el globus i les que no, quina reacció provoca que s’infli el globus i quina funció pot tenir pels éssers vius.
Els conceptes científics
Amb la realització d’aquest experiment descobrim que la catalasa és una proteína que produïm tots els éssers vius, i que aquesta és capaç de descomposar l’aigua oxigenada en oxigen i aigua. En aquest experiment veurem com l’oxigen resultant de la descomposició de l’aigua oxigenada ens permetrà inflar els globus.
La catalasa és molt important pels éssers vius ja que actua com a protectora de l’organisme. A la natura es produeixen substàncies semblants a l’aigua oxigenada i per això els éssers vius tenen la catalasa com a protecció.
Un exemple que ens ajuda a entendre aquesta reacció és la cura d’una ferida. Normalment quan ens ferim utilitzem l’aigua oxigenada per a desinfectar, ja que molts bacteris patògens moren en ambients rics en oxigen. En el moment que l’aigua oxigenada entra en contacte amb la ferida es produeix una reacció química en la qual es pot observar una escuma blanca, aquesrta es produeix perquè la sang i les cèl•lules contenen catalasa.
Tècnicament, el fenòmen que estem observant quan curem una ferida o en el nostre experiment, s’anomena reacció química. La reacció química és un procés que implica un canvi en l’estructura dels compostos. En una reacció química hi intervenen dos tipus de substàncies: unes substàncies inicials anomenades reactius, que són les que provoquen la reacció; i unes substàncies resultants d’aquesta reacció anomendades productes. Els reactius tenen unes propietats diferents a les dels productes, per tant podríem dir que es produexi una reacció química quan es formen substàncies que tenen unes propietats diferents de les inicials. Un exemple clar d’aquesta trasnformació el veiem en aquest experiment, en el qual al principi tenim un extracte de fetge, que és sólid i líquid barrejat, i després de produir-se la reacció química obtenim una substància diferent, que és el gas.
Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Ariadna Martín, Laia Oliveras, Ariadna Puxan, Alba Rodríguez, Laia Rovira i Yolanda Vico

La ciència en la investigació criminal

13 anys
per a densitat, física, òptica, química, reacció química

Objectius

  1. Observar
  2. Relacionar
  3. Resoldre

Nivell a qui s’adreça
Cicle superior de Primària, a partir d’onze anys
Material

  • Punt de llum
  • Delimitació física de l’espai
  • Zona fosca

Precaucions
Els materials que portarem no tenen especial perillositat però cal utilitzar-los correctament. Aquests seran utilitzats únicament per nosaltres, sense risc per les persones.
Com ho fem?
Primerament, farem una petita presentació sobre la policia científica, parlant sobre realitat, ficció i ciència en el treball científic i policial. A la segona part, descriurem els objectius de l’escena del crim, realitzant un estudi sobre l’entorn on es troba i incentivant l’observació. Finalment realitzarem una aplicació pràctica de la inspecció ocular policial descubrint i resolent totes les pistes i indicis que ens portaran a identificar l’autor dels fets.
Què observem?
Explicació del que és interessant observar amb mirada científica
Entorn, tipus de superfícies que ens envolten, recollides biològiques, on podem aplicar reactius i quins d’ells, etc.
Els conceptes científics
La utilització de la llum, l’aplicació dels reactius a les diferents superfícies, canvis químics, canvis físics, estudi de la gravetat dels objectes..
Descriptors
Llum, color, gravetat, ferro
Centre educatiu / entitat
Cos de Mossos d’Esquadra Girona
Responsable
Oficina de Relacions amb la Comunitat. Jordi Bartomeu

« Previous
Next »
Tavi Casellas's RSS Feed
Go to Top