Un govern sense fronteres?

Article publicat al diari de Girona (Dijous 30 de desembre de 2010)

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2010/12/30/presumeix-govern-traspassa-fronteres-dels-partits/455286.html

És un govern que traspassa les fronteres “dels partits polítics, que té amplitud i obertura de mires, que integra sensibilitats diverses que es mouen en el món del catalanisme”, va remarcar Mas, especialment satisfet amb aquesta composició. Després de totes aquestes paraules totes les mirades es van dirigir cap al conseller de Cultura, l’exsocialista Ferran Mascarell que s’ho mirava des de la distància acompanyat per la resta de membres del govern.

Es tracta, segons el seu parer, d’un “govern de tots els ciutadans de Catalunya” i no només dels que van votar CiU.

“Aquest és un govern i un president que necessiten ser ajudats i volen ser ajudats”, va subratllar Mas, que va recordar que pensa crear tres consells assessors, amb presència d’experts en el ram, per orientar el seu rumb en economia, sanitat i polítiques socials.

Mas va reconèixer que l’apel·latiu de “govern dels millors” és una apreciació “subjectiva”, però sí que pot afermar-se que és un Govern “d’alta experiència i de molt alta qualitat professional: El país pot estar content”, reblant així les seves paraules. El Govern haurà de fer front al repte d'”aixecar Catalunya” i treure-la de la crisi i no li espera una tasca senzilla, va admetre.

Per resumir-ho gràficament, Mas va recórrer una vegada més a un símil nàutic, tal com va fer durant l’acte d’investidura celebrat dilluns passat: “No tindrem una navegació fàcil. Espero que no us maregeu en aquesta navegació, que serà una mica moguda. Entre tots hem de portar aquest vaixell a bon port, encara que tinguem mar mogut, vents forts i onades altes”. A bord, va recordar, naveguen “els 7,5 milions de catalans”, als quals aquest executiu “ha de demostrar la seva eficiència i austeritat”.

No va amagar tampoc que tindran una dificultat afegida, com és l’enorme “endeutament” de la Generalitat: “Amb menys diners, hem de fer més i millor”, va assenyalar Mas, que va advocar per desplegar una bona política comunicativa per explicar l’acció de govern.

A més de donar-los l’enhorabona per assumir el càrrec de conseller, Mas els va agrair la seva disposició a arremangar-se, en un context tan delicat, i va demanar a les seves famílies que comprenguin que a partir d’ara els consellers “són una mica menys vostres i més de tots”.

Després de l’acte solemne, els onze consellers van posar amb Mas a la galeria gòtica de Palau per a la foto de família, a la qual es van sumar el secretari de Govern, Germà Gordó, i el secretari general de Presidència i portaveu de l’executiu, Francesc Homs, abans de celebrar la seva primera reunió i iniciar el traspàs de carteres.
Brindis amb cava

El president de la Generalitat, Artur Mas, i el seu nou Govern al complet van brindar amb cava per fer la presa de possessió dels onze consellers. En el moment del brindis, Mas va desitjar al seu gabinet “sort i bona feina”, i després va assistir a la recepció organitzada al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat per a tots els assistents a l’acte. El dia de la presa de possessió de Mas va destacar per la presència de personalitats del món polític, econòmic i social català, i la presa de possessió dels consellers es va caracteritzar per la presència, sobretot, dels seus familiars. És el cas, per exemple, de la nova consellera d’Educació, la gironina Irene Rigau, que va aprofitar la recepció per presentar els seus cercles pròxims al nou president, i per fer-se la primera fotografia com a flamant consellera.

Carta d’un estudiant el President Montilla

Tot passant de blog en blog vaig trobar aquesta “carta” de “disculpa” al President de la Generalitat. Cal dir que es tractava d’un blog de CiU, però no per això deixa de ser interessant el contingut.

L’enllaç és el següent:

http://joanguellserra.blogspot.com/2010/11/carta-de-disculpa-al-president-montilla.html

Molt Honorable President Montilla,

M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m’agradaria demanar-li disculpes.

Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.

Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.

També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i …sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència.

Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!

Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.

Cordialment,

Joan Güell

P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes d’ortografia.

Publicado por Joan Güell i Serra en 13:48:00