La Comissió de la Dignitat homenatja dissabte el president a Madrid tot i el silenci del govern de la comunitat. L’acte recordarà les tortures que va patir ara fa setanta anys

El president Companys, en una imatge de l'any 1934 Foto: ARXIU.

Seguint l’itinerari funest que va portar el president màrtir de la Generalitat, Lluís Companys, des de l’exili al municipi de La Baule, a la Bretanya, fins al castell de Montjuïc, on va ser afusellat ara fa setanta anys, la Comissió de la Dignitat ha organitzat per aquest dissabte una commemoració a Madrid. És a la capital de l’Estat on van torturar Companys, a l’antiga Dirección General de Seguridad, actualment seu de la presidència de la comunitat. Els convocants dipositaran flors i una imatge del president davant de l’edifici, a la plaça del Sol, i no a l’interior de l’immoble, ja que el govern madrileny no ha accedit a organitzar l’homenatge conjuntament. Esperanza Aguirre va respondre educadament la petició de la Comissió amb una carta en què declara comprendre l’interès de fer l’acte allà i destaca el gran nombre de detinguts que van passar-hi, però no contesta la demanda i es limita a dir que tots els homenatges que s’hi fan responen a la sensibilitat de difondre els valors de la Constitució de 1978. “Tots i cada un d’aquests episodis mereixen sens dubte ser recordats”, afirma a la missiva.

La Comissió va interpretar que això era un sí i s’hi va tornar a posar en contacte, però des d’aleshores han rebut el silenci com a resposta. L’homenatge es farà igualment, al punt del migdia, i hi haurà parlaments de diverses entitats memorialistes d’arreu de l’Estat. També a Madrid, però al Congrés, es votarà avui a instàncies d’Esquerra l’enèsima moció per reclamar la nul·litat del judici al president, que previsiblement PP i PSOE tombaran.

El dia exacte que consta a la declaració escrita que van prendre a Companys a cop de tortura és el 8 de setembre de fa setanta anys. Entre els testimonis de la barbàrie hi ha el d’una germana de Companys, que va anar-li a dur roba neta i va observar com la que duia posada –la mateixa des que va ser capturat a la Bretanya– estava esquinçada per l’esquena i tacada de sang.