Competencia social per a Secundària

Hola de nou,

Us adjunto una imatge com a presentació d’una web interessant per a treballar la Competència Social a Secundària. Es tracta del programa SACS. Trobareu teoria i pràctica sobre les intel.ligències múltiples, la sociabilitat, raonament, assertivitat, etc.

Us apunto els objectius que es marquen.

Es pretenen tres objectius bàsics:

  1. Informar i sensibilitzar a l’alumnat sobre l’estat i el creixement de les seves competències socials, i per extensió a la seva família, tutors i tutores.
  2. Facilitar al professorat una eina sistemàtica que ofereixi indicadors vàlids sobre diferents aspectes del desenvolupament dels nois i noies com a persones amb consciència cívica.
  3. Crear bases de dades que permetin la investigació estadística sobre competències socials a partir de la xarxa d’intranets de centre.

Publicat dins de 6. SECUNDÀRIA, Competencia social per a Secundària | Deixa un comentari

“Avui em sento”

hpim0377.jpg

L’activitat que ara es presenta és de les primeres que es treballen a les aules de cile infantil.Ál nostre centre forma part del racó emocional i s’ introdueix des d’un principi per tal que els alumnes vagin interioritzant la consciència emocional.

El mural que recull les diferents emcoions inclou expressions d’imatges de nens i nenes. A vegades, al nostre centre, hem pensat que potser es podrien posar fotografies reals d’infants amb les emocions que es vulguin treballar.

ACTIVITAT:   Avui em sento…          

BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:  Introducció d’emocions que es treballaran a la classe: Content/a, trist/a, enfadat/da, por, sorpresa.

ASSISTENTS: Tutora i infants.  

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
A partir de tenir ja en funcionament el racó de les emocions, es volen introduir cinc emocions: content, trist, enfadat, por i sorpresa Amb la tutora vam pensar que cada dia, quan els infants arribessin a l’escola, podien manifestat el seu estat d’ànim. Van adaptar el racó i crear els materials per a fer realitat el que ens semblava era important. Dir, de manera voluntària, i poder compartir-lo amb els companys l’estat d’a`ànim que tenien quan entraven a l’escola. 

Comença la sessió i els infants troben dins el racó de les emocions unes imatges. La tutora pregunta als nens què pot ser aquelles imatges, quina emoció manifesten….. 

Tot modelant, la tutora comença a explicar que ella avui ha vingut a l’escola contenta perquè pel camí…….. 

Com has vingut tu, Paula?  Per què? Què t’ha passat? …. 

Era important transmetre als infants que podem saber com ens sentim i també el perquè ens sentim d’una o altra manera. 

PD Al llarg del dia els infants poden canviar el seu nom de lloc d’emoció depenent d’allò que els passa.  

ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS..
La tutora i els mateixos alumnes poden decidir com ha de funcionar aquest racó. També cal decidir si cada vegada que un alumne/a fa un canvi d’emoció el comunica o no a la resta de companys.  

RECURSOS I MATERIALS

  • Imatges de les cinc emocions.                         
  • Noms dels infants de la classe.  
  • AVALUACIÓ
    La sessió va ser curta, i els infants van respondre bé a l’activitat.  
    Amb els dies vam anar observant que van incorporar l’activitat dins les seves rutines. 
    Avaluació positiva

     

    Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Avui em sento | Deixa un comentari

    Metàfora del pastís

    pastis.jpg

    Metafòricament podríem establir una comparació entre fer un pastís i educar els fills.

    Cada família amb els seus valors, maneres de pensar i fer, segons l’educació rebuda, les capacitats i possibilitats,… amb els ingredients de que disposa, farà un pastís amb un gust, forma i textura diferent possiblement d’una altra família. Educarà els fills d’una manera concreta.

    El pastís, l’educació dels fills,  pot variar segons les capacitats i possibilitats de les famílies (experiència concreta, temps de dedicació, il.lusions,… els ingredients de què disposem, la disponibilitat o no d’un forn,  els estris ), els objectius marcats inicialment per educar els fills poden donar com a resultat un pastís dolç, salat, tou,… i amb una  forma rodó, rectangular, quadrat, …

    Us apunto els ingredients d’un pastís deliciós:

    llibertat, límits, disciplina, respecte, discussions, normes, solidaritat, paciència, comprensió, autoritat,…. i tot endolcit amb molt d’afecte.

    Publicat dins de 2. GENERAL, Metàfora del pastís | 8 comentaris

    La comunicació i el diàleg amb els fills adolescents

    Tots els pares i mares volem educar els fills per aconseguir que siguin persones responsables, tolerants, solidaries, honestes, amb capacitat d’esforç, amb voluntat i preparats per afrontar els reptes d’aquesta societat, però, com ho hem de fer? Amb autoritat, llibertat, límits, afecte, …. 

    Les famílies que davant les dificultats imposen una disciplina autoritària amb els seus fills*, pateixen menys la crisi i l’angoixa del moment en que es produeix la dificultat o conflicte, però generalment, les conseqüències afloren més tard, perquè no se’ls dóna als fills la possibilitat de prendre les seves pròpies decisions. Es reprimeix la personalitat de l’infant o l’adolescent i es pot convertir, a la llarga, en una persona dòcil.

    Les famílies que opten per una actitud  no autoritària , entensa des de el “deixar fer” han d’afrontar abans les dificultats i col·laboren en convertir el seu fill/a en una persona capritxosa.  

    Sempre dic, ja ho sabeu alguns, que els fills no porten un manual sota el braç quan neixen i, a més, ningú ens ensenya a ser pares i mares. Aprenem en la marxa, unes ecgades amb èxit i unes altres a partir dels propis errors.

    Dins aquest bagatge he anat aprenent algunes coses que ara intentaré recollir en aquest escrit.  Una d’elles és la d’afrontar les dificultats amb els fills des del diàleg i la comunicació i combinant l’afecte amb la disciplina.  Els adolescents passen per una etapa de contradiccions,  autoafirmació, autocontrol i autonomia personal. Intenten  autorregular els canvis propis de la seva edat amb el que els adults i la societat proposem. El diàleg i la comunicació pot ser la interacció i punt de partida des d’on podem incidir els pares i mares per entrar en el món dels fills i “acompanyar-los”. Situacions de diàleg on escoltem i parlem,  on ells notin com els prenem seriosament i alhora com volem que ens escoltin a nosaltres.   

    A vegades la comunicació té forma de discussió,  conversa alterada i amb o sense crits, que no deixa de ser comunicació. Són discussions naturals i necessàries que necessiten els joves per reafirmar-se. Uns i altres diem el que pensem, establim paràmetres,… i sempre és millor que el silenci.  Continua llegint

    Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, La comunicació i el diàleg amb els fills adolescents | Deixa un comentari

    Ámame para que me pueda ir

    amame.jpg

    Seguint la línia, en quan a la forma,  dels altres llibres editats per en Jaume Soler i M. Mercè Conangla, avui us presento Ámame para que me pueda ir. En ell, els autors ens plantegen els seus punts de vista respecte molts temes relacionats amb l’educació dels fills i el rol de pares i mares. Llibre planer i clar respecte al què i com educar,  aquesta bonica i gens fàcil tasca de fer de pares i mares.

    A continuació podreu llegir la definició que els mateixos autors han fet del seu llibre.

    “Estos son malos tiempos. Los hijos han dejado de obe-decer a sus padres y todo el mundo escribe libros”. Con esta frase de Cicerón se inicia el libro “Ámame para que me pueda ir” en el que, acompañados con cuentos y anécdotas que lo amenizan e ilustran, los autores hacen una seria reflexión sobre lo que supone ser padre y ser hijo y los vínculos de relación que se establecen.

    –  ¿Queremos niños seguros de si mismos, valientes, ex-ploradores, curiosos, con afán de aprender, respetuosos y que valoren la vida?

    – ¿Queremos niños ansiosos, dependientes, con miedo a equivocarse, sin iniciativa, que busquen entornos seguros y cómodos por encima de todo?

    –  ¿Queremos hijos voluntariosos, luchadores ante las dificultades, que buscan otros caminos alternativos cuando uno se cierra?

    –  ¿Queremos hijos incapaces de perseverar cuando aparecen las primeras dificultades, que se rinden o resignan enseguida?

    ¿Hijos egoístas y agresivos o generosos i equilibrados?

    Desde la perspectiva de la ecologia emocional, Ámame para que me pueda ir aborda la principal responsabilidad de los padres en la educación de sus hijos: acompañarlos en el proceso de convertirse en personas adultas emocionalmente equilibradas, autodependientes, amorosas, creativas y pacíficas. Sólo si amamos bien a nuestros hijos, ellos serán capaces de terner el coraje de alejarse de nosotros y vivir su propia vida con amor y responsabilidad”

    Publicat dins de 2. GENERAL | Deixa un comentari

    La Gran Felicitat

    La felicitat desitjada, cercada, anhelada,… tots cerquem la felicitat en aquesta vida. Però què és exactament la felicitat? Tots entenem el mateix sobre el què és la felicitat? Molts coincideixen en que la felicitat és un trajecte i no una meta que la podem gaudir en el dia a dia, en cada moment present. Sovint, però pensem que la felicitat la trobarem amb l’enamorat, amb els amics, la família,… en definitiva, pensem que la trobarem en els altres i responsabilitzem els altres de la nostra pròpia felicitat.

    Us apunto la lletra d’una cançó del grup Amarok. Parla sobre la felicitat a través d’una lleyenda hindú.

    Dioses

    Cuenta una leyenda hindú que hace mucho tiempo, cuando el mundo se creó, los Dioses se reunieron.

    “No podemos permitir que el hombre tenga el secreto de la Gran Felicitad ¿Donde la esconderemos?”

    Y así los Dioses hablaron sin quedarse contentos temerosos de que el hombre la encontrara a su tiempo.

    “En lo profundo del mar, en un monte junto al cielo, en el centro de la tierra, arriba en el firmamento.

    “Pero un Dios se levantó y con un tono sereno dijo: “Ya tengo la solución” no temeremos de nuevo.

    “La luz de la Gran verdad en él esconderemos y oculta en su alma dormirá un gran seño pues jamás sospechará que él mismo la lleva dentro y por mucho que la busque siempre se irá muy lejos”

    La felicitat és dins nostre. Trobem-la! No fem responsables als altres de la nostre pròpia felicitat.

    PENSEM-HO i sobretot ACTUEM!

    Publicat dins de 2. GENERAL, La Gran Felicitat | 3 comentaris

    Metàfora del pal de golf

    Les metàfores ens ajuden, i més especialment als infants, a entendre millor algunes situacions de la vida. La metàfora del pal de golf la vaig aprendre amb la Mercè Conangla. Ella em va dir que no sabia jugar a golf, (segurament com molts de nosaltres) però algú li va explicar que depenent del terreny de joc, si fa pujada, baixada, depèn de l’inclinació del camp,… cal agafar un pal o altre.

    La metàfora del pal de golf ens ajuda a entendre, a la nostra vida real, que depenent de les situacions i de les persones amb les que ens hem de relacionar cal actuar d’una o altra manera, així com jugant a golf cal agafar un pal o altre depenent del terreny. Totes les persones no som iguals i la comunicació no és igual ni la mateixa. No val a dir Jo sóc així i per tant els altres m’han d’entendre. Cal fer l’esforç per comunicar-nos bé i assertivament amb els altres, per mantenir bones relacions, entendre’ns, ajudar-nos i respectar-nos.

    pal-de-golf.jpg

    Juguem a golf!

    Publicat dins de 2. GENERAL, Metàfora del pal de golf | Deixa un comentari

    Com treballar l’autoestima a casa?

    Aquests dies que possiblement tenim més temps lliure per llegir i escriure, aprofito per apuntar alguns suggeriments per treballar l’autoestima dels fills/es. Espero us siguin útils.

    • Acceptar el fill/a tal i com és; amb els seus defectes i virtuts, reconeixent les seves capacitats i limitacions.
    • Marcar normes de conducta i convivència clares i justes, adequades a l’edat del nen. El no saber establir límits clars és perjudicial per l’autoestima.
    • No sempre hem de deixar que els fills/es facin o aconsegueixin immediatament allò que volen.
    • Tenir confiança en ells. Cal donar-los oportunitats.
    • Tenir expectatives realistes.
    • Donar sempre un tracte respectuós. Si cal renyar es pot fer des de l’acompanyament, a través del diàleg i explicant el per què. Utilitzar expressions i frases com ara: Entenc que estiguis enfadat però en aquest moment no…. D’aquesta manera mostrem respecte pels seus sentiments
    • Escoltar activament * i interessar-se pels problemes que presenta el fill/a.
    • Fer-li saber que estem satisfets d’ell. Reforçar els components positius. Valorar l’esforç.
    • No ser sobreprotectors i fomentar l’autonomia del nostre fill/a. Deixar que faci per si sol tot allò que és capaç de fer sol, tenint en compte la seva edat i les seves capacitats.
    • Procurar predicar amb l’exemple. Els adults fem de model i ells ens copien conscient i inconscientment.
    • Cal parlar als fills no com a iguals, sinó com a pares i mares que tenen l’autoritat per educar-los (L’autoritat no és autoritarisme ni aplicar el perquè ho dic jo).
    • Invertir temps fent activitats junts. Compartint aprenen a compartir amb els altres.

    * L’escolta activa suposa:

    1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg, fent veure amb gestos, que ens interessa el que ens diuen

    2.- Mantenir el contacte visual, de forma no dominant o intimidatòria

    3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d’indicar que efectivament s’escolta, amb el somriure sincer i expressions d’assentiment … No és necessari estar d’acord

    4.- L’escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatia, comprendre els sentiments de que ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent veure que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l’enteniment mutu.

    5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seues opinions, encara que no les compartim

    6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, ..

    7.- Respectar l’espai vital que l’altra persona vol mantenir.

    saltant-sobre-el-llit.jpg

    Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, Com treballar l'autoestima des de casa? | Deixa un comentari

    La lliçó de la papallona

    papallona.jpg

    Us explicaré una història que sovint explico als pares i mares de les escoles. És la història d’una papallona sortint de la seva crisàlide.

    “Un día, en una pequeña abertura apareció una oruga; un hombre se sentó a observar a la mariposa durante varias horas, viendo cómo se esforzaba para hacer que su cuerpo saliera a través de aquel pequeño agujero. Llegó un momento en que pareció que la oruga, a pesar de su esfuerzo, no avanzaba nada.Parecía que había llegado a un punto en que ya no podía avanzar más… Entonces el hombre decidió ayudar a la oruga y agrandó el agujero. La mariposa salió sin dificultad. Pero su cuerpo estaba débil, las alas no estaban desarrolladas y las patitas no la sostenían.

    El hombre continuó observándola esperando que en cualquier momento se lanzara a caminar y emprendería el vuelo a través de las floresPero nada sucedió. La verdad es que la mariposa pasó toda la vida arrastrándose por el suelo. Fue incapaz de elevar el vuelo. Lo que el hombre que con toda su buena voluntad quiso ayudar a la mariposa, no entendía es que, al hacer un gran esfuerzo para atravesar el pequeño agujero, los jugos vitales se iban distribuyendo y extendiendo por las partes del cuerpo que requerían fortaleza para volar. Al pasar el agujero sin ese esfuerzo, las alas no recibieron la sustancia necesaria”

    Sense saber-ho, i amb molta bona voluntat, el senyor de la nostra història va impedir que les ales de la papallona tinguessin força suficient per a viure i volar adequadament. La papallona havia de fer l’esforç de sortir sola de la crisàlide com a part del seu procés natural i necessari.

    Sovint, els pares i mares tenim una tendència a fer als fills/es allò que ells mateixos podrien fer per si mateixos. És el principi número 4 de l’Ecologia Emocional que us vaig penjar fa uns dies. És el principi de la prevenció de dependències que diu així: “No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos” (Bragavad Gita)

    Si fem pels fills allò que ells poden fer sols els prenem la possibilitat de trobar gratificacions personals, de trobar reafirmació en la seva autoestima, de fer-los responsables dels seus propis actes i decisions. Deixem que els infants creixin per sí mateixos i amb llibertat dintre d’uns límits raonables.

    Eduquem amb amor, responsabilitat, amb llibertat limitada, donant confiança, transmitint seguretat, … i amb una dosi d’humor, molt important.

    Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, La lliçó de la papallona | 2 comentaris

    Moments de plaer i de tristor

    Diuen que les situacions que produeixen plaer augmenten els nivells d’endorfines en la sang. És per això important intentar extreure’n la part positiva de tota situació, encara que no sempre és fàcil. Res és perfecte. Hi ha quelcom bo, quelcom difícil, quelcom positiu,… De les situacions bones en treiem satisfacció i plaer, de les dolentes o difícils, n’aprenem i creixem. En els moments de tristor/melangia, de poc serveixen els aforismes. Són bonics, és cert, però potser a vegades són millors els fets, les actuacions. Els fets i actuacions  que nosaltres mateixos som capaços de fer i els que poden oferir-nos els amics. Lamentar-nos simplement no ens ajuda gens, així que, cal actuar. Però què podem fer?

    Apunto algunes estratègies que jo mateixa aplico:

    • Sortir a córrer, a caminar, respirar profundament per oxigenar-nos i pensar millor.
    • Deixar passar tres dies abans de prendre cap decisió. La ràbia i la ira no ens deixen pensar amb claretat.
    • Donar permís a les emocions i comunicar-les en moments de neguit.
    • Prendre’s un espai buit.
    • Obrir el pot dels bons moments i la llibreta de les coses positives.
    • Potser aplicar el pensament de perspectiva, si és que ens hem enfadat amb una altra persona.

    Apunteu les vostres estratègies i potser entre tots/es ens ajudarem a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos.

    Acabo aquest article amb una cita  de l’escriptora Isabel Franc: “La autoaceptación es el mejor remedio para evitar una visita al psicólogo”

      abracades.jpg                                   tristesa-quelot.jpg

    Publicat dins de 2. GENERAL, Moments de plaer i de tristor | 4 comentaris

    Com portar a la pràctica les activitats socioemocionals

    Fa un temps vaig escriure un altre article titulat Educació emocional, una assignatura? En ell plantejava si l’educació emocional cal treballar-la dins un espai i horari concret. Arribava a la conclusió que no és l’objectiu però que mentrestant arribem a una conscienciació més col·lectiva i generalitzada és un espai molt vàlid.Ara plantejaré altres aspectes que, a través dels anys i la mateixa experiència, m’he anat plantejant de manera individual i que ara vull compartir amb tots/es vosaltres.

    No voldria parlar de metodologia perquè llavors estaríem sistematitzant mètodes i tècniques necessàries per arribar a uns objectius. Estaríem seguint uns passos ordenats per arribar a la meta que ens proposem i, dins l’espai d’educació emocional, tal i com la concebeixo no és ben bé d’aquesta manera com introdueixo les activitats (en parlarem en un altre espai d’aquest aspecte) El que ara intento plantejar és una concepció d’actuació, és a dir, com portar a terme les activitats dins les aules tenint en compte els següents aspectes:

    1. Diversitat i comunicació assertiva. Si volem aconseguir que l’espai de formació emocional sigui efectiu cal que els mestres, els adults, donem la possibilitat als alumnes d’expressar-se respectuosa i obertament. Els alumnes haurien de tenir la possibilitat d’expressar allò que pensen del tema que es tracti en cada moment. Recordem que estem intentant que les emocions siguin un permís i no una prohibició. El món és divers, què bé! Davant qualsevol aportació per part de l’alumnat hauríem de saber recollir-la de manera assertiva i retornar-la de manera respectuosa i elaborada perquè, no oblidem que cadascun/a té el seu propi mapa conceptual, terminologia que utilitzen des de l’ecologia emocional. Les diferents maneres de pensar, els diferents mapes, les diferències en quan a maneres de pensar són les que ens donen la possibilitat de contrastar, reflexionar i, per tant, aprendre de manera conjunta i respectuosa.

    2. Les activitats són un mitjà simplement. A vegades, quan parlo amb altres mestres sobre les activitats que plantejo, intueixo una certa exigència i perfecció respecte si estan bé o no les activitats en concret per aquell grup d’alumnes. Les activitats són simplement un mitjà per a treballar i arribar a un objectiu en concret. Una eina que ens possibilita treballar allò més important. Quan se’ns planteja una activitat crec que hauríem de ser capaços d’estudiar-la , experimentar-la i adaptar-la, si cal, a la situació real on la volem portar a la pràctica.

    3. Experimentar prèviament i personalment les activitats. Quan coneixem una activitat nova ens la imaginem d’una manera personal. Pensem quin seran els objectius de l’activitat i podem decidir portar-la a la pràctica. Llavors, la pròpia pràctica ens ensenya el què i el com més importants. Ens porta a possibles modificacions i adaptacions que ens permeten millorar l’objectiu de l’activitat. Recordo quan vaig explicar l’activitat de la metàfora del paraigües als infants de segon. Els vaig explicar tal i com jo l’havia percebut inicialment en un moment de baralla entre infants; “quan algú ens insulta, ens diu quelcom desagradable podem utilitzar el paraigües simbòlic per NO donar importància al que els altres diuen de nosaltres”. Però amb els dies em vaig adonar que calia explicar millor el sentit de la metàfora perquè, i si algú em deia que jo he robat alguna cosa i no és cert? Llavors vaig ampliar el concepte après inicialment. La metàfora del paraigües serveix per no donar importància a algunes de les coses que els altres pensen de mi, però , si algú diu alguna cosa, alguna mentida, alguna frase amb manca de respecte ,… haig de saber actuar i reivindicar i/o defensar el que jo crec just. Tema íntimament relacionar amb el de la responsabilitat com a ciutadà/na.

    4. El per què de les activitats. Per què faig tal o qual activitat? Ens fem aquesta pregunta? Recordo un dia que vaig preguntar a un grup de mestres el per què fèiem l’activitat del gat copiador. Intuíem, pensàvem,… Entre tots vam arribar a possibles conclusions. Com en qualsevol activitat del currículum cal preguntar-nos el per què de les activitats, l’objectiu del què volem aconseguir.

    5. Blocs temàtics. Segons el plantejàvem que faig al centre on treballo, base del meu projecte de pràctiques de carrera en psicopedagogia, hi ha cinc blocs temàtics que diferents autors canvien de nom però que mantenen una mateixa línia d’actuació filosòfica. És important programar les activitats pels diferents blocs temàtics i poder treballar així diferents aspectes per a la formació socioemocional. Els cinc blocs temàtics de base conceptual són els següents (són els que proposa en Rafael Bisquerra de la UB): Consciència emocional, regulació emocional, autoestima, habilitats socials i habilitats per a la vida (benestar personal i salut mental)

    6. Qui portarà l’activitat d’educació socioemocional? Amb el temps he anat comprovant i constatant que aquells professionals amb il.lusió, confiança i que creguin en el projecte soiemocional són les persones indicades per a portar-lo a terme. Persones que s’impliquin i defensin el projecte. En cas contrari es corre el risc de convertir un espai tan bonic i profitós en una classe ordinària, en una assignatura més on regeixen només les normes del mestre/a.

    Per finalitzar, només apuntar que un projecte sociemocional no permet observar canvis ràpids. És un procés lent i cal ser persistents i tenir confiança en el projecte. Els resultats hi són. Cal formar persones curricular i personalment. Recordem les paraules de l’informe Delors (Unesco 1998) on afirma que l’educació emocional és un complement indispensable en el desenvolupament cognitiu i una eina fonamental de prevenció ja que molts problemes tenen el seu origen en l’àmbit emocional. L’informe fonamenta l’educació del segle XXI en quatre eixos bàsics, pilars de l’educació:

    • Aprendre a conèixer. Aprendre a aprendre per aprofitar les possibilitats que ofereix l’educació al llarg de la vida.
    • Aprendre a fer: Per capacitar la persona per fer front a moltes i diverses situacions.
    • Aprendre a ser: Per obrar amb autonomia, judici i responsabilitat personal.
    • Aprendre a conviure: A treballar en projectes comuns i a gestionar els conflictes.
    Publicat dins de 2. GENERAL, Com portar a la pràctica les activitats socioemocionals | 6 comentaris

    La història de la tortuga

    Una manera de resoldre conflictes amb els infants més petits.

    A l’igual que els alumnes del Cicle Mitjà i Superior del nostre centre plantegen la resolució de conflictes amb les “preguntes màgiques” que proposa en  Manuel Segura en el seu programa, al Cicle Infantil, i aprofitant la tècnica de la tortuga, es plantegen les següents consignes (penjades dins el racó de les emocions de la classe) per resoldre conflictes i aprendre tècniques d’autocontrol personal.

    La tècnica de la tortuga és un proposta que va fer fa temps l’Anna Carpena a partir d’un conte inventat per ella. La història de la tortuga és la història d’una tortuga que té molts problemes de relació amb les altres tortugues. Un dia es troba una tortuga sàvia i li dóna uns consells que posa a la pràctica.

    Els objectius de l’activitat són:

    1. Introducció al concepte d’autocontrol.
    2. Introducció al concepte “mirar endins per saber com ens sentim”.
    3. Reduir la impulsivitat. Orientar cap a comportaments reflexius.
    4. Automatitzar una resposta motora inhibidora d’accions impulsives.
    5. Trencar el cercle de conducta disruptiva/augment de la conflictivitat.

    El conte es pot introduir donant una importància i magnitud especial per captar l’atenció dels infants. Al centre la van fer arribar dins una capsa bonica i el conserge la va fer arribar a la classe en forma de regal arribar pet correu.

    Una vegada explicat el conte i presentades les tortugues es pot cercar el lloc per posar-les. Podria ser un bon principi per cercar i/o iniciar el racó de les emocions

    Les consignes són:

    1. STOP              
    2. Respiro fondo
    3. Com em sento?
    4. Quin problema tinc?

    És important que les consignes estiguin ordenades tal i com les he apuntat. Intervé una part física (Stop i respiro), una segona part on es planteja l’emoció que se sent (tristesa, alegria, ..), una tercera consigna con cal verbalitzar el problema; m’he barallat amb el meu millor amic perquè…) i una part final, i molt important, on es planteja l’actuació (alternatives per solucionar els conflcites) 

    Aquest guió de diàleg convé que tot el tutor/a el practiqui i assumeixi, ja que en moltes situacions de la vida diària de l’escola intervé en situacions de conflicte, per exemple al pati, al passadís, a les entrades i les sortides etc.

    Un dels objectius d’aquesta activitat és el de treballar els sentiments i que els infants aprenguin a reconèixer què senten en cada moment. Cada centre pot treballar les emocions que cregui oportuns. Es poden introduir les següents emocions: tristesa, alegria (content/a), ennuig ( enfadat/da), sorpresa i por. La M. Mercè Conangla afegeix el fàstic com a emoció important..

    La idea inicial, el nostre projecte socioemocional treballa els continguts emocionals dins d’un horari específic, però s’apliquen en tot moment que sorgeixi l’oportunitat o bé el conflicte. És per aquest motiu que l’actitud del mestre/a és tant important. Depenent de la importància que el tutor/a li doni al projecte es treballarà més o menys en aquest sentit i els resultats, igualment, també seran diferents.

    Alguns aspectes importants que cal tenir en compte

    Després practicarem una altra vegada el “fer la tortuga” braços creuats al davant i dir: 

    1. digues stop
    2. respira fondo
    3. digues com et sents
    4. digues quin problema tens

    Caldrà repetir vàries vegades més la història abans no comprenguin el perquè els pot ajudat el “fer la tortuga” un dels propòsits d’aquesta tècnica és el proporcionar als nens el sentiment de confiança en ells mateixos perquè poden controlar els seus actes el que repercuteix en un augment de l’autoestima i de l’autoresponsabilitat. 

    S’ha de reforçar el que els nens i nenes facin ús d’aquesta tècnica. cada vegada que veiem algú que fa l’esforç d’autocontrolar-se se l’ha de felicitar per haver-lo fet i li farem saber que ens sentim orgulloses d’ell. És importantíssim animar els infants per a que es reforcin els uns als altres a fer la tortuga, felicitant-se entre ells. 

    PD. El conte el trobareu dins la pàgina d’aquest bloc (pàgina de Contes, fotografies, vídeos,… ) i la tortuga, que jo recomano comprar, la podeu trobar a Terrassa, a la botiga el Barrufet.

    Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, La història de la tortuga | 1 comentari

    Els 7 principis de l’ecologia emocional

    Abans, però cal presentar què és l’ecologia emocional amb paraules recollides de la web sobre l’ecologia emocional: 

    “Arte de gestionar nuestras emociones de tal forma que su energía se dirija a  nuestra mejora personal, al aumento de la calidad de  nuestras relacio-nes  personales y al mayor y mejor cuidado de  nuestro mundo”

    “Dedicamos toda nuestra vida a entrenar nuestra mente: adquirimos conocimientos y nos enseñan a pensar, pero en el territorio emocional, en cambio, somos todos autodidactas, en mayor o menor medida. Hay quien considera las emociones como obstáculos que interfieren en nuestra dimensión racional. La Ecología Emocional sostiene que no es así y que las emociones son un lenguaje distinto y complementario. Una mente inteligente pero desconectada de las emociones construiría mapas de decisión equivocados y peligrosos. Las emociones dan color al paisaje y sirven para orientarnos en el mundo: nos indican si la ruta que hemos elegido es adaptativa o destructiva”

    Els 7 principis de l’ecologia emocional són:

    1. Principi de l’autonomia personal. Ajuda’t a tu mateix i els altres t’ajudaran (Nietzsche)
    2. Principi de la prevenció de dependències. No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos (Bragavad Gita)
    3. Principi del boomerang. Tot el que fas pels altres, t’ho fas a tu mateix (Erich Fromm)
    4. Principi del reconeixement de la individualitat. No facis pels altres allò que vols per tu. Ells poden tenir gustos diferents (Bernard Shaw)
    5. Principi de la moralitat natural.  No facis pels altres allò que no vols que et facin a tu. (Confuci)
    6. Principi de l’autoaplicació prèvia. No podràs fer ni donar als altres allò que no ets capaç de fer ni donar-te a tu mateix.
    7. Principi de la neteja relacional. Tenim el deure de fer neteja de les relacions fictícies, insanes i que no ens deixen crèixer com a persones.

    Aquests principis els vaig aprendre amb la M. Mercè Conangla, pionera de l’ecologia emocional.

    Tots els principis són importants per incorporar dins el nostre dia a dia, però remarcaré un que sovint repeteixo als pares i mares. És el principi de la prevenció de dependències. No fer pels infants, pels fills, pels alumnes,  allò que ells poder fer per si mateixos. Per què no? Doncs, perquè els treiem la possibilitat de trobar pròpies solucions, de fer-se grans, de madurar, de pensar,… Quan un mateix soluciona els seus propis conflictes, dificultats ens sentim útils, capaços,… Reconfortem i potenciem la nostra autoestima. Donem oportunitats.

    Només és una aportació amb la qual m’agradaria reflexionéssim tots plegats.

     

    Publicat dins de 2. GENERAL, Els 7 principis de l'ecologia emocional | 3 comentaris

    Comentari d’una mare

    Cati Montero i Dorado

    Hola Tere,

    Sóc la Cati, la mare de la Laia, i vull agraïr a tú i a l’escola Josep Gras el treball, que durant els cursos de P4 i P5, heu fet amb els nostres nens i nenes i, perquè no dir-ho, també amb els pares.
    Treballar les emocions des de l’escola ens ha servit als infants i sobre tot als pares per entendre moltes de les situacions conflictives que es crean en el dia a dia a les nostres cases. Hem aprés a expressar els estats d’anim de cada moment, i a partir d’aquí em sabut aplicar l’empatia per solucionar situacions de conflicte amb els nostres fills.
    La Laia pot estar jugant bén entretinguda amb la seva joguina preferida i de cop i volta la deixa, perquè té la necessitat de venir a dir-nos, al seu pare o a mi, que ens estima moltíssim.
    Des de casa volem dir que ens sentim privilegiats per tenir a la nostra filla gran i en un futur la petita en aquesta escola, i encoratjar-te a tu i tot l’equip per que continueu en aquesta línia.
    Una abraçada,
    Cati i Francesc

    M. Teresa Abellan Pérez

    Moltes gràcies Cati i Francesc per les vostres paraules i, sobretot, per la vostra actitud i gestos en el dia a dia. Segurs que ens encoratjaran per continuar treballant en aquesta línia. Famílies com la vostra també contribueixen a canviar i millorar les relacions escola-família.
    Una abraçada a tots quatre.

    Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Comentari d'una mare. La Cati | Deixa un comentari

    Una mare de P-5 escriu a la llibreta de la generositat

    (Algunes emocions es treballen a través de titelles i cada titella té una llibreta , que va i ve de casa a l’escola i de l’escola a casa, i on tothom pot escriure el que senti, pensa, creu,…)

    Ser generós… què difícil!

    És una cosa que ja ens costa als grans… en canvi hi ha nens que hi tenen una predisposició especial. De tota manera, estic convençuda que a ser generós se n’aprèn.

    Crec que la família és el primer lloc on comencen a compartir i a descobrir la importància de pensar en els altres, de fer-los contents, si cal , renunciant a coses d’un mateix.

    Per la Clara (la seva filla), “una prova de foc” va ser el fet de tenir un germà. El naixement d’en Bernat va obligar-la a compartir el temps del pare i de la mare (i suposo que per una nena de 3 anys, déu ser el més important del món).

    El començament és dur… no ens enganyem! però ara, quan veig a tots dos jugar plegats, o quan la Clara em diu “mama vés amb en Bernat que et necessita” o quan comparteixen un caramel, me n’adono que depèn de nosaltres i dels nostres fills fer UN MóN MILLOR!

    Per tot això em sento afortunada de poder portar als meus fills a una escola en la que es parla i es treballen els sentiments, com a part important en tot el procés educatiu”

    Joana

    Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, Una mare de P-5 escriu a la llibreta de la generositat | 1 comentari

    “El pot dels bons moments”

    Us presento una de les activitats que des de l’escola on treballo es va portar a terme. Es tracta de “El pot del bons moments”. Una activitat que vaig aprendre, novament, de la M.Mercè Conangla.

    Us adjunto la carta explicativa que la tutora de P-5 i jo mateixa vam fer arribar a les famílies per explicar-los el sentit i la importància de l’activitat i alhora per treballar de manera conjunta escola i família. 

    Animo a totes les persones a fer l’activitat des de casa. Un dia obres el pot i et trobes amb sorpreses molt agradables. Us ho dic per experiència.

    “Benvolgudes famílies,

    Amb la il·lusió de seguir amb el treball socioemocional que fem a l’aula, hem pensat una nova activitat per poder compartir amb tots vosaltres des de casa.

    L’activitat consisteix en tenir un pot. El pot que els vostres fills van portar a l’escola i que ara us retornem convertit en El pot dels bons moments.

    Tots, tant si som grans com si som petits, tenim dies bons i dies dolents, moments que ens són agradables i d’altres que no.

    Sovint però, tenim el mal hàbit de pensar només en aquelles coses que ens molesten o ens fan estar de mal humor. I en aquests moments, no sempre som capaços de recuperar els records d’estones agradables per tal que ens ajudin a sentir-nos millor.

    La proposta que us presentem amb El pot dels bons moments, es basa en recollir per escrit a dins el pot aquells espais de temps i fets que per vosaltres (tota la família) són agradables.

    Us proposem que busqueu un espai comú on posar-lo, de manera que quan algú de la família o tots plegats passeu un mal moment, tingueu la possibilitat de recuperar un record escrit de dins el pot, que us ajudi.

    El vostre fill/a ja ha començat a fer aquesta activitat. Ha escrit el que per ell/a és un bon moment. Podeu començar compartint-lo amb la resta de la família, i de mica en mica anar-hi afegint nous missatges.

    Si algun dia el vostre fill/a vol compartir amb els seus companys/es els bons moments familiars també pot portar el pot o el bon moment a l’escola i llegir-lo a la classe.

    Creiem que el fet de compartir les activitats emocionals entre escola i família dóna coherència, seguretat i confiança personal al vostre fill/a.

    Avancem construint conjuntament i emocionalment!!!”

    el-pot-dels-bons-moments.jpg

    Publicat dins de "El pot dels bons moments", 3. CICLE INFANTIL, 5. ESCOLA DE PARES I MARES | 2 comentaris

    Com resoldre un conflicte amb els cinc pensaments

    El programa de Competència Social d’en Manuel Segura que apliquem a l’escola té una base teòrica sobre les intel.ligències múltiples que treballem amb els infants de manera progressiva al llarg de tota la primària. Treballem de manera específica  les relacions i les competències intrapersonals i interpersonals. (mireu l’enllaç indicat al lateral de la Núria Alart)

    En aquesta sessió preparada per a treballar amb els nois i noies del Cicle Superior,  com a continuació d’altres sessions fetes, es fa un repàs dels cinc pensaments ,analitzats en la sessió anterior, a partir d’un cas supòsit on hauran de resoldre un conflicte.

    Els objectius d’aquesta sessió són:

    1. Prendre consciència de que per viure correctament cal pensar correctament.
    2. Interioritzar els cinc pensaments : causal, alternatiu, conseqüencial, de perspectiva i mitjans-fi.
    3. Acceptar que per pensar correctament, cal abordar els problemes amb una seqüència lògica dels cinc pensaments.  Primer buscar les causes del problema, imaginar les alternativesde possibles solucions, anticipar les conseqüències de cada alternativa, posar-se en el lloc de tots els implicats, comprovar si es tenen  els mitjans de què disposem per aconseguir els fins proposats i finalment decidir quina alternativa es tria per actuar.
    4. Predisposar-se a utilitzar aquest esquema de reflexió en qualsaevol problema que s’abordi.
    5. Resoldre un conflicte a partir d’un cas supòsit.

    Les fitxes de treball les podeu trobar a:

    1) http://phobos.xtec.cat/asala

    2) 12.jpg   5.jpg    3.jpg     41.jpg  (cliqueu a sobre)

    Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Com resoldre un conflicte amb els cinc pensaments | Deixa un comentari

    La ruleta de les emocions

    La ruleta

    La ruleta de les emocions possibilita treballar les emocions amb infants i adults. Aquesta ruleta va ser creada per a un grup de mestres de primària.

    Recordem que és bàsic que els adults treballem i reflexionem igualment les nostres pròpies emocions i sentiments.

    Com funciona aquest joc? Doncs, de manera voluntària es fa rodar la fletxa incorporada al centre de la ruleta i a partir de l’emoció, sentiment o valor assenyalat, es tracta de recordar una situació que et faci pensar en el concepte marcat.

    Sembla una activitat fàcil, però no sempre resultat així. Proveu-lo!

    Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, La ruleta de les emocions | Deixa un comentari

    Treballant amb els monstres

    Us presento a Sombras, un monstre que el Toni, alumne de 5è de l’escola, ha creat i dibuixat.

    sombras0001.jpg

    Amb els cursos el Toni ha anat dissenyant un power point, amb música inclosa. És el seu llibre telemàtic de monstres.

    Una estratègia per a treballar sobre el món intern dels infants. Un món de pors,  de creació, … Per  potenciar i donar sortida a l’imaginació,… Una estratègia per aprendre a partir de les pròpies iniciatives dels alumnes, una manera d’ajudar-los a desenvolupar-se tot respectant allò que senten.

    El Toni ha tingut l’oportunitat de crear la seva pròpia activitat . De naturalitzar i normalitzar el seu món intern.

    Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Treballant amb els monstres | Deixa un comentari

    El sol de les qualitats

    Ja hem parlat altres vegades de la facilitat amb la que les persones critiquem els altres. Ens és fàcil. Per hàbit o costum podem dir tot allò que no ens agrada, que ens molesta, allò dolent que veiem en l’altre,…però, diem allò bonic que pensem de l’altre? “M’agrada el que has dit”. “Avui estàs bonica amb aquest vestit”. “La teva intervenció ha estat genial!” “M’ha agradat que t’esforcessis en fer…”Una manera de recordar novament que de qualsevol situació, fet, actitud, … també hi ha una part positiva. Alhora que anem incorporant una nova manera de comportar-se, una manera de fer positiva i un to amb l’altre agradable, sincer

    No és el mateix fer una crítica que una observació. Caldria fer més observacions com a persones assertives que som i abandonar la crítica fàcil que no beneficia a ningú.

    A continuació us presento una activitat que vaig aprendre en alguns seminaris. He modificat el format i he incorporat un sol com a pauta per a fer l’activitat. Em va semblar que metafòricament tots nosaltres som un sol, sempre agradable. Aquesta activitat es pot fer a primària en general tot i que jo la recomano a partir de 3r de primària.

    La sessió comença, com quasi sempre, a partir del què pensen els alumnes sobre el valor de les persones; el meu, el dels altres, el del pare, la mare,… Comentem els valors que veiem en els altres? Si. No. Per què sí? Per què no? Què aconseguirem dient allò bo que veiem de l’altre? Què aconseguim dient allò negatiu de l’altre?

    Recomano anar recollint per escrit en paper mural o pissarra digital allò que els alumnes van aportant per tal de poder contrastar-ho més endavant si cal.

    Per finalitzar la sessió a cada alumne se li dóna un full amb el dibuix d’un sol que ocupa tota la plana. Al mig del sol cada alumne escriu el seu nom. Els rajos del sol són línies sobre les quals escriuran els companys/es qualitats del nen/a.

    Cal recordar als alumnes que la sinceritat és bàsica i que podem aportar allò que realment pensen. No cal que sigui sempre allò que la societat, els pares,…. diuen que han de dir.

    Avaluació

    L’experiència em demostra l’efecte gratificant que produeix en els alumnes. A tots ens agrada saber què pensen els altres de nosaltres de positiu.

    ASPECTES A TENIR EN COMPTE

    Cal preveure la possibilitat que algun alumne/a, per motius que no tractarem en aquest espai, tingui la necessitat de fer just el contrari de les consignes de l’activitat. Si algun alumne/a escriu coses negatives en el sol d’un company/a cal preveure què se li diu als dos nois/es, és a dir al nen/a que ha escrit una cosa negativa i al nen/a qui anava dirigit. Una possible pregunta per al noi/a dolgut podria ser: “Com et sents” . Caldria intentar no recriminar en aquest moment a cap alumne/a. També es podria aprofitar l’ocasió per reflexionar de manera conjunta respecte a què pot haver provocat aquest fet. En alguna ocasió, i de manera personal, he esborrat allò negatiu i he escrit alguna qualitat possitiva del noi/a en qüestió.

    Proveu l’activitat, val la pena!

    el-sol-de-les-qualitats.jpg

    Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, El sol de les qualitats | Deixa un comentari

    La capsa de les emocions

    La capsa de les emocions

    dibuix.JPG

    Hola amics/gues,

    Us presento una nova activitat que possiblement algun/a de vosaltres ja porta a la pràctica. Nosaltres, al centre on treballo, l’anomenem “La capsa de les emocions” i “Dir el que sento”.

    La capsa és real i pot ser fabricada de manera artesanal, segons la capacitat i imaginació personal de cadascú/na i/o dels infants.

    La intenció és la de col·locar la capsa en un lloc de la classe i cadascú/na pot fer la seva aportació escrita en un paper que col.loca dins la capsa. Pot o no tenir el nom de la persona que l’ha escrit, segons si volen mantenir anonimat o no. Quan hi ha algunes aportacions, i dins l’espai que es pacti a la classe, es llegeixen les aportacions i es comenten entre tots els alumnes.

    L’objectiu general d’aquesta activitat és el de poder comunicar sentiments i emocions en moments concrets. Dir el que sentim amb permís. Alhora, hi ha altres continguts emocionals que igualment es treballen com ara, compartir sentiments, posar nom a les emocions, prendre consciència que es pot parlar de les emocions perquè no són una prohibició, diferenciar entre emocions positives i negatives,…

    Cal tenir present i és molt important, que no es valori mai la persona que ha escrit el missatge sinó el contingut del missatge en sí.

    També hi ha algunes normes per a fer aquesta activitat . Les apunto a continuació:

    • Mantenir el respecte de les emocions dels missatges dels altres.
    • Respectar l’anonimat.
    • La lectura es fa dins l’espai de Competència social.

    Us apunto a continuació l’avaluació que ha fet una de les mestres que fa aquesta activitat:

    Els nois i noies comentaven al principi que els feia vergonya escriure sobre les seves emocions. Amb el temps i a mida que es va treballant amb la capsa es van fent conscients i perden la vergonya”
    “Segons els moments es tracten temes diversos, l’enamorament, les baralles, l’estimació,…”

    Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, La capsa de les emocions | Deixa un comentari

    Con treballar la generositat i l’avarícia

    (PLANTEJAMENT DE L’ACTIVITAT A TRAVÉS DE LA PAUTA QUE FEM SERVIR A L’ESCOLA)

    La Sra Avar?cia (llagosta) i el Sr Pop (generositat)

    ACTIVITAT: Introducció de la generositat i avarícia.

    BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional

    OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

    • Definir i conèixer el significat de la generositat i l’avarícia.
    • Recordar i compartir, de forma voluntària, la pròpia experiència sobre situacions que els facin pensar amb la generositat i l’avarícia.
    • Introduir vocabulari mínim relacionat amb la sessió: generós/a, compartir, deixar, donar i rebre, bo,… i dolent, avarícia, “ho vull tot per mi”,…
    • Aprofundir en els sentiments que provoca cadascun dels valors i emocions introduïts.
    • La participació de les famílies.

    DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

    Arribarà a la classe una capsa sorpresa amb dos titelles. Un pop amb cinc potes que representarà la generositat i un titella llagosta que representarà l’avarícia.

    Cada titella anirà amb una llibreta on famílies i alumnes aniran escrivint reflexions, conclusions,… que es vagin fent tant a classe com a casa. Tot/es els/les alumnes escriuran dins la mateixa llibreta segons l’ordre que ells mateixos estableixin.

    Es tracta d’anar incorporant titelles oposats per tal d’anar introduint valors i emocions dins la classe.

    Podem acabar la classe llegint dos llibres relacionats amb el tema:

    Rius, Rose En Guillem ho vol tot i L’Ivan no deixa res. Editorial Cruïlla.

    ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

    • Definir bé quin sentit i utilitat tenen els dos titelles per tal d’introduir des de bon principi quan es podran agafar els titelles.
    • Els titelles es poden quedar al racó de les emocions. Els infants decidiran quina opció és la millor.
    • Ser generós no vol dir parlar només de qüestions materials.

    RECURSOS I MATERIALS

    • Una capsa sorpresa ben embolcallada.
    • Dos titelles
    • Història introductòria dels dos titelles.
    • Una llibreta per titella.
    • Article relacionat amb el tema per repartir a les famílies i una carta informativa de l’activitat.

    AVALUACIÓ

    Avui hem introduït la sessió i realment ha estat instructiva, com sempre. Sempre ens sorprenen els infants més petits.

    Molt apoc a poc hem anat traient de la capsa els titelles i dialogant respecte els titelles. A través dels contrastos hem anat introduint primer la generositat i més tard el contrari, l’avarícia. Pensàvem que els conceptes eren difícils per a ells però finalment i a traves d’exemples propers a ells ha estat més fàcil del que pensàvem.

    Apunto algunes de les expressions fetes per ells:

    La Sra. Avarícia ho vol tot per a ella. No comparteix res. Quan té una joguina no la vols deixar a ningú. Si va a una festa agafa el millor tros de pastís. “

    Però per què la Sra. Avarícia ho vol tot per a ella?

    Perquè és dolenta. Hi ha gent que és dolenta”

    Llavors la Clara ens explica que un dia jugant amb una amiga li va dir, la nina maca pera mi i la lletja per a tu.

    La Paula diu: perquè els nens que són generosos amb un altre, llavors aquests altres també són generosos” És genial com ells sols arriben a les seves conclusions.

    Acaba un nen dient: “El Jhefferson és generós perquè fa molts petons i abraçades”

    El Jhefferson és un nen amb la Síndrome Down de la classe.

    generositat-i-avaricia2.JPG

    Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Com treballar la generositat i l'avarícia | Deixa un comentari

    Què és valuós per als infants més petits?

    Fa pocs dies, amb infants de 5-6 anys, vaig poder gaudir d’una experiència que ara vull compartir.

    Amb la tutora de la classe havíem preparat una activitat que volíem introduir en aquest curs. L’objectiu de l’activitat era el d’aprendre a valorar-nos com a persones; amb els nostres defectes i les nostres virtuts.

    Arriba una capsa sorpresa a la classe embolcallada en forma de caramel i unes lletres escrites: “Per als nens i nenes més guais de l’escola”. La tutora, amb la seva expressió i màgia habitual, comença a intrigar als infants. “Què serà?” “Què pot ser?” “Què imagineu que trobarem?” “Quina emoció!”

    A poc a poc, mestra i infants, van descobrint el que és el regal. Una capsa que conté allò més valuós. Dins la capsa hi ha una mirall enganxat a la tapa. Cada nen/a té l’oportunitat de emmirallar-se de forma individual com allò més valuós, però… què és una cosa valuosa? Doncs “un diamant”, “diners”…..

    No va ser senzill començar a fer una introducció respecte el valor que tenen les persones. Els infants, i la societat, la publicitat,…. creuen i ens fan creure que la felicitat la donen, un cotxe nou, els diners, els diamants com diuen els nens i nenes,…

    Cal continuar treballant per aprendre a valorar-nos nosaltres mateixos, valorar els altres i valorar l’essència que ens uneix, més rica que els diners.

    Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Què és valuós per als infants més petits? | Deixa un comentari

    El racó de les emocions al cicle infantil

    El racó de les emocions al cicle infantil del CEIP Josep Gras s’inicia amb el treball de final de carrera de Psicopedagogia i aprofitant l’entusiasme i ganes de fer d’una de les mestres del centre.

    De manera conjunta, tutora de P-4 i psicopedagoga en pràctiques, iniciem a través d’un conte, la història de la tortuga proposada per l’Anna Carpena, i de manera molt pausada i tranquil.la el que seria una projecte avaluat posteriorment d’èxit.

    El conserge de l’escola va fer arribar una capsa sorpresa als alumnes de P-4. Dins i amb molta cerimònia, la tutora va desembolcallant una il.lusió extraordinària. De la capsa van sorgint titelles, tortugues,… i un munt d’incògnites.

    La capsa porta una carta i ens explica una situació que ens porta a crear un racó dins la classe. EL RACÓ DE LES EMOCIONS!!!

    Amb el permís de la direcció, comencem a crear un món de permisos. Permís per a les emocions i sentiments que amb models i experiència d’altres persones i centres anem incorporant de manera pausada a l’aula.

    De manera reflexiva anem plantejant què, per què i com de les activitats. Què i com incorporar a les famílies.

    Després de dos cursos, l’experiència continua i ara ja s’han afegir els altres tres cursos del cicle infantil. Es van afegint al projecte el racó de la serenitat, creat pels mateixos alumnes i altres idees que s’intenten canalitzar per respectar les aportacions d’aquestes GRANS personetes. Ens ensenyen tantes coses aquestes petites i grans persones!

    Us presento l’espai “El Racó de les Emocions

    raco-de-les-emocions3.JPG

    Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, El racó de les emocions al Cicle Infantil | Deixa un comentari

    Les emocions a través de la plàstica

    por.jpg   sorpresa.jpg  alegria.jpg
     rabia.jpg  tristesa-nen.jpg  tristesa.jpg

    Des del projecte de l’escola, treballem les cins emocions bàsiques següents: tristesa, alegria, sorpresa, por i ràbia-ennuig. La Mercè Conangla pensa que caldria incorporar el fàstic. Haurem de reflexionar al respecte.  

    Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Les emocions a través de la plàstica | 6 comentaris

    L’educació emocional, una assignatura més?

    Quan parlem d’educació emocional, competència social, i/o l’educació per a la ciutadania, molts professionals ens fem una mateixa pregunta: Són una assignatura? Són una matèria com a qualsevol altra assignatura? És una matèria més?

    Personalment penso que no hauria d’haver un espai dins l’horari escolar per a fer un aprenentatge socioemocional. La pròpia relació que s’estableix en qualsevol moment dins l’escola és, o pot ser, una oportunitat d’aprenentatge emocional. No cal esperar el dimarts a les 10:30 hores per resoldre el conflicte que tinc amb la meva amiga, amb la mestra, amb mi mateixa, …perquè hi ha molts moments d’interrelació que ens ofereixen aquest aprenentatge emocional.
    Però parlem de realitats. La realitat, fins fa poc, n’era una altra. La manca de formació i conscienciació per part dels professionals de treballar les emocions dins les escoles, les rutines incorporades i altres motius, fan que acabem assegurant, si més no, una estona a la setmana on infants i adults tenen l’oportunitat de parlar de sentiments i emocions que senten en moments concrets, d’aprendre a resoldre conflictes i adquirir habilitats socials per aprendre a interrelacionar-se millor amb les persones del seu entorn, de descobrir que els altres existetixen i que pensen igual o diferent a com pensem nosaltres,… Una estona a la setmana on infants i adults fan un parèntesi necessari per a formar-se com a persones íntegres.

    Potser, amb el temps, tots plegats investigarem i comprovarem com hi ha quelcom més que una matèria dins l’educació emocional i les relacions amb els altres. Un món per descobrir en molts moments que no sempre estan dins l’escola o dins una assignatura concreta.

    Encantada de compartir amb vosaltres.

    Publicat dins de 2. GENERAL, L'educació emocional, una assignatura més? | 1 comentari

    Més petons i abraçades

    abracades.jpgUs explicaré l’experiència que he tingut avui a la sortida d’espectacle a Terrassa.

    He anat amb els alumnes del cicle infantil a Terrassa per a veure una representació de titelles.

    El Jhefferson és un nen amb la Síndrome Down de 7 anys que fa poc ha arribat de Colòmbia. No està acostumat a veure espectacles de representació dins un teatre i té una especial por a sons forts, espais tancats i foscos.,…Tots sabem que les persones amb la Síndrome Down es caracteritzen per ser especialment afectives.

    Mentre tots els alumnes anaven entrant al teatre jo esperava amb el Jhefferson per trobar el moment de convènce’l i poder superar les seves pors.

    Dins el teatre hi havia una cafeteria amb grups de persones que prenien quelcom per esmorzar. En Jhefferson tot apropant-se a les taules de la cafeteria ha començat a petonejar tothom. Tothom menys una taula on hi havien dues noies i un noi. Una d’elles en veure que el nen no li feia el petó li ha demanat verbalment. En Jhefferson, evidentment, s’hi ha acostat i ha passat la ronda de petons.

    Amb una certa distància jo em mirava “l’espectacle” i puc dir que era realment admirable. Em deia a mi mateixa com un nen tan petit i amb problemes de comunicació verbal pot aconseguir aquest efecte tan meravellós. La gent demanava el petó d’una criatura.

    Estava repartint tantes emocions en Jhefferson!

    Aquests espectacle m’ha fet pensar en allò que ens agrada, que no fem ni demanem i que tan ens podria aportar. En com hi ha quelcom que podem fer amb un nen i no entre els adults i també en com en Jhefferson SENT l’efecte que produeixen els seus petons en els altres.

    Fa poc llegia en un llibre la potència d’una abraçada cap a una persona que no coneixes! Així d’entrada penses que és irrisori anar repartint abraçades pel món, però hi ha quelcom que ens perdem. Prejudicis, mals aprenentatges, … i què sé jo quantes coses més.

    Avui el Jhefferson, un nen de 7 anys amb molts problemes de comunicació verbal m’ha ensenyat a comunicar-me d’una altra manera. Gràcies Jhefferson! El món vist per tu és diferent!

    Publicat dins de 2. GENERAL, Més petons i abraçades | 7 comentaris

    L’essència de les persones

    Us explicaré una història que em va passar fa un temps mentre participava en un conferència.

    En un moment de la trobada una noia que hi havia a la conferència ens va explicar una situació familiar. Tenia un germà amb paràlisi cerebral. Tota la vida havia estat acompanyat, cuidat i estimat per ella i els seus pares. Però un dia el seu germà es va morir. El pare de la noia, molt hàbilment, li va ensenyar una ampolla de colònia a la seva filla i posant-la sobre la taula li va dir:

    – Veus aquesta ampolla de colònia? Doncs representa el teu germà.

    Tirant l’ampolla al terra i trencant-la, el pare va continuant explicant-li:

    – Ara el que ens queda del teu germà és la seva essència, com l’essència d’aquesta colònia.

    Va ser un moment emotiu per mi i, diria que, per totes les persones presents.

    Des de llavors, i sempre que puc, m’agrada explicar aquesta història que metafòricament vol rescatar i recordar com el record de les persones que ens han acompanyat mai ens abandona perquè formen part de la nostra vida.

    Publicat dins de 2. GENERAL, L'essència de les persones | Deixa un comentari

    Metàfora del paraigües

    Durant un curs amb la M. Mercè Conangla, vaig aprendre una de les seves metàfores que des de l’escola treballem. És la metàfora del paraigües. Què ens vol dir aquesta metàfora? Intenta protegir-nos per tal que les idees i crítiques dels altres no ens afectin de manera negativa. Una manera de mantenir el nostre equilibri emocional i personal. Quan parlo amb els infants més petits també els explico que aquesta estratègia emocional implica no deixar-se “trepitjar”. La idea del paraigües ens ajuda a no donar importància a certes crítiques, però tenint en compte que algunes cal aclarir-les per arribar a fer-nos respectar.

    Ningú ha dit que l’educació emocional sigui fàcil, però cal treballar en aquest sentit.

    Us presento el paraigües de segon de primària.

    Publicat dins de 2. GENERAL, Metàfora del paraigües | Deixa un comentari

    El per què del bloc que llegiu

    Primer de tot, benvinguts/des!

    A tots i a totes aquelles persones interessades en el món de l’educació emocional i, especialment, als que treballen en el món educatiu,

    Des de fa, ara ja fa força temps, intento treballar amb els infants l’educació emocional que fins ara formava part del currículum ocult.

    No sé quan vaig començar a interessar-me pel tema, però a través del temps s’ha convertit en una filosofia de vida que us convido a investigar i conèixer.

    He tingut l’oportunitat de poder portar a la pràctica en el CEIP Josep Gras de Sant Lloreç Savall, on treballo, tot allò que anava aprenent, relacionat amb el tema de l’educació emocional i les habilitats socials. He descobert un món magnífic que pretén formar persones de manera íntegra dins el món escolar.

    A través de l’observació dels infants, de l’actitud dels mestres, de l’interès que manifesten les famílies pel tema, … he pogut anar participant per aconseguir que les emocions siguin un permís i no una prohibició. Els infants tenen la possibilitat de contactar amb les emocions pròpies i la dels altres, aprenen estratègies i habilitats per solucionar els conflictes de manera assertiva, els mestres van modificant la seva actitud a través del treball de les emocions, les famílies comparteixen i s’entusiasmen i defineixen com volen educar els fills,…. Un projecte emocionant que vull compartir amb tots/es vosaltres des d’aquest bloc.

    L’experiència professional, l’interès pel tema, el temps i tants cursos i seminaris fets m’han permès crear materials i activitats que es porten a terme dins el centre on treballo i que ara compartiré amb vosaltres.

    Compartir idees, activitats, materials,…. per tal que professionals, famílies,… totes les persones interessades en el tema emocional, puguem caminar, aprendre i fer la descoberta real d’un mateix i dels altres.

    Tere Abellan

    P.D. Vull agrair de manera especial la col.laboració de tots i totes les mestres del centre, perquè a través, i amb elles, tinc l’oportunitat de continuar aprenent coses noves d’aquest tema tan fascinant i sorprenent. Vull agrair de manera especial a l’Olga Pagans la seva il.lusió, ganes i empenta per treballar en aquesta línia. Juntes hem creat moltes activitats i materials per al seu grup d’infants que són increïblement fantàstics.

    Publicat dins de 1. EL PER QUÈ DEL BLOC QUE LLEGIU | 30 comentaris