La lliçó de la papallona

papallona.jpg

Us explicaré una història que sovint explico als pares i mares de les escoles. És la història d’una papallona sortint de la seva crisàlide.

“Un día, en una pequeña abertura apareció una oruga; un hombre se sentó a observar a la mariposa durante varias horas, viendo cómo se esforzaba para hacer que su cuerpo saliera a través de aquel pequeño agujero. Llegó un momento en que pareció que la oruga, a pesar de su esfuerzo, no avanzaba nada.Parecía que había llegado a un punto en que ya no podía avanzar más… Entonces el hombre decidió ayudar a la oruga y agrandó el agujero. La mariposa salió sin dificultad. Pero su cuerpo estaba débil, las alas no estaban desarrolladas y las patitas no la sostenían.

El hombre continuó observándola esperando que en cualquier momento se lanzara a caminar y emprendería el vuelo a través de las floresPero nada sucedió. La verdad es que la mariposa pasó toda la vida arrastrándose por el suelo. Fue incapaz de elevar el vuelo. Lo que el hombre que con toda su buena voluntad quiso ayudar a la mariposa, no entendía es que, al hacer un gran esfuerzo para atravesar el pequeño agujero, los jugos vitales se iban distribuyendo y extendiendo por las partes del cuerpo que requerían fortaleza para volar. Al pasar el agujero sin ese esfuerzo, las alas no recibieron la sustancia necesaria”

Sense saber-ho, i amb molta bona voluntat, el senyor de la nostra història va impedir que les ales de la papallona tinguessin força suficient per a viure i volar adequadament. La papallona havia de fer l’esforç de sortir sola de la crisàlide com a part del seu procés natural i necessari.

Sovint, els pares i mares tenim una tendència a fer als fills/es allò que ells mateixos podrien fer per si mateixos. És el principi número 4 de l’Ecologia Emocional que us vaig penjar fa uns dies. És el principi de la prevenció de dependències que diu així: “No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos” (Bragavad Gita)

Si fem pels fills allò que ells poden fer sols els prenem la possibilitat de trobar gratificacions personals, de trobar reafirmació en la seva autoestima, de fer-los responsables dels seus propis actes i decisions. Deixem que els infants creixin per sí mateixos i amb llibertat dintre d’uns límits raonables.

Eduquem amb amor, responsabilitat, amb llibertat limitada, donant confiança, transmitint seguretat, … i amb una dosi d’humor, molt important.

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 5. ESCOLA DE PARES I MARES, La lliçó de la papallona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La lliçó de la papallona

  1. Neus Peláez diu:

    Moltes gràcies, per aquesta petjada de llum que a tots ens vas deixar a l’escola Mestre Pla, tot ajuda per afavorir el dialec i aquet taller a més per mirar-nos els uns als altres amb energia renovada. Com aquesta lliçó de la papallona, ens dona alas per encomanar als nostres fills independència , quantes vegades trèiem aquesta energia vital!!!! petons d’afecte.Ricard i Neus.

  2. Una abraçada per a cadascun de vosaltres. Sou un encant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *