(Algunes emocions es treballen a través de titelles i cada titella té una llibreta , que va i ve de casa a l’escola i de l’escola a casa, i on tothom pot escriure el que senti, pensa, creu,…)
“Ser generós… què difícil!
És una cosa que ja ens costa als grans… en canvi hi ha nens que hi tenen una predisposició especial. De tota manera, estic convençuda que a ser generós se n’aprèn.
Crec que la família és el primer lloc on comencen a compartir i a descobrir la importància de pensar en els altres, de fer-los contents, si cal , renunciant a coses d’un mateix.
Per la Clara (la seva filla), “una prova de foc” va ser el fet de tenir un germà. El naixement d’en Bernat va obligar-la a compartir el temps del pare i de la mare (i suposo que per una nena de 3 anys, déu ser el més important del món).
El començament és dur… no ens enganyem! però ara, quan veig a tots dos jugar plegats, o quan la Clara em diu “mama vés amb en Bernat que et necessita” o quan comparteixen un caramel, me n’adono que depèn de nosaltres i dels nostres fills fer UN MóN MILLOR!
Per tot això em sento afortunada de poder portar als meus fills a una escola en la que es parla i es treballen els sentiments, com a part important en tot el procés educatiu”
Joana
Gràcies Joana,
Per la teva generositat i aportant a la resta de famílies la teva opinió.
M’agrada que t’agradi l’escola dels teus fills.
Continuem construint!