Les metàfores ens ajuden, i més especialment als infants, a entendre millor algunes situacions de la vida.
Metàfora del pot de la maionesa i el cafè
Cuando las cosas en la vida parecen demasiado, cuando 24 horas al día no son suficientes…recuerda el frasco de mayonesa y el café.
Un profesor delante de su clase de filosofía sin decir palabra tomo un frasco grande y vacío de mayonesa y procedió a llenarlo con pelotas de golf. Luego le preguntó a sus estudiantes si el frasco estaba lleno.
Así que el profesor tomo una caja llena de canicas y la vació dentro del frasco de mayonesa. Las canicas llenaron los espacios vacíos entre las pelotas de golf.
El profesor volvió a preguntar a los estudiantes si el frasco estaba lleno, ellos volvieron a decir que sí.
Luego…el profesor tomo una caja con arena y la vació dentro del frasco.
Por supuesto, la arena llenó todos los espacios vacíos, así que el profesor pregunto nuevamente si el frasco estaba lleno.
En esta ocasión los estudiantes respondieron con un ‘si’ unánime.
El profesor enseguida agrego 2 tazas de café al contenido del frasco y efectivamente llenó todos los espacios vacíos entre la arena. Los estudiantes reían en esta ocasión. Cuando la risa se apagaba, el profesor dijo:
‘QUIERO QUE SE DEN CUENTA QUE ESTE FRASCO REPRESENTA LA VIDA’.
Las pelotas de golf son las cosas importantes, como la familia, los hijos, la salud, los amigos, todo lo que te apasiona. Son cosas, que aún si todo lo demás lo perdiéramos y solo éstas quedaran, nuestras vidas aún estarían llenas.
Las canicas son las otras cosas que importan, como el trabajo, la casa, el auto, etc.
La arena es todo lo demás, las pequeñas cosas.
Si ponemos la arena en el frasco primero, no habría espacio para las canicas ni para las pelotas de golf.
Lo mismo ocurre con la vida’. Si gastamos todo nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, nunca tendremos lugar para las cosas realmente importantes.
Presta atención a las cosas que son cruciales para tu felicidad; juega con tus hijos, tomate tiempo para asistir al doctor, ve con tu pareja a cenar, practica tu deporte o afición favorita,…
Siempre habrá tiempo para limpiar la casa y reparar la llave del agua.
Ocúpate de las pelotas de golf primero, de las cosas que realmente importan. Establece tus prioridades, el resto es solo arena.
Uno de los estudiantes levantó la mano y pregunto que representaba el café.
El profesor sonrió y dijo:
‘Que bueno que lo preguntas… sólo es para demostrarles, que no importa cuan ocupada tu vida pueda parecer, siempre hay lugar para un par de tazas de café con un amigo.’
P.D. Siempre habrá una taza de café para ti esperando en mi escritorio.…
Metàfora del pastís
De manera simbòlica podríem imaginar que educar els fills és com fer un pastís.
Cada família amb els seus valors, maneres de pensar i fer, segons l’educació rebuda, les capacitats i possibilitats,… amb els ingredients de que disposa, farà un pastís amb un gust, forma i textura diferent possiblement d’una altra família. Educarà els fills d’una manera concreta.
El pastís, l’educació dels fills, pot variar segons les capacitats i possibilitats de les famílies (experiència concreta, temps de dedicació, il.lusions,… els ingredients de què disposem, la disponibilitat o no d’un forn, els estris ), els objectius marcats inicialment per educar els fills poden donar com a resultat un pastís dolç, salat, tou,… i amb una forma rodó, rectangular, quadrat, …
Us apunto els ingredients d’un pastís deliciós:
llibertat, límits, disciplina, respecte, discussions, normes, solidaritat, paciència, comprensió, autoritat,…. i tot endolcit amb molt d’afecte.
Metàfora del pal de golf
La metàfora del pal de golf la vaig aprendre amb la Mercè Conangla. Ella em va dir que no sabia jugar a golf, (segurament com molts de nosaltres) però algú li va explicar que depenent del terreny de joc, si fa pujada, baixada, depèn de l’inclinació del camp,… cal agafar un pal o altre.
Aquesta metàfora ens ajuda a entendre, a la nostra vida real, que depenent de les situacions i de les persones amb les ens hem de relacionar cal actuar d’una o altra manera, així com jugant a golf cal agafar un pal o altre depenent del terreny. Totes les persones no som iguals i la comunicació no és igual ni la mateixa. No val a dir Jo sóc així i per tant els altres m’han d’entendre. Cal fer l’esforç per comunicar-nos bé i assertivament amb els altres, per mantenir bones relacions, entendre’ns, ajudar-nos i respectar-nos.
Juguem a golf!
Metàfora del paraigües
Durant un curs amb la M. Mercè Conangla, vaig aprendre una de les seves metàfores que des de l’escola treballem. És la metàfora del paraigües. Què ens vol dir aquesta metàfora? Intenta protegir-nos per tal que les idees i crítiques dels altres no ens afectin de manera negativa. Una manera de mantenir el nostre equilibri emocional i personal. Quan parlo amb els infants més petits també els explico que aquesta estratègia emocional implica no deixar-se “trepitjar”. La idea del paraigües ens ajuda a no donar importància a certes crítiques, però tenint en compte que algunes cal aclarir-les per arribar a fer-nos respectar.
Ningú ha dit que l’educació emocional sigui fàcil, però cal treballar en aquest sentit.
Us presento el paraigües de segon de primària.
Metàfora del quadre
Fa pocs dies un amic, l’Antonio, escrivia: “Hi han persones que et marquen per tota la vida i altres deixen emprempta. Penso que si un fos un quadre cadascú faria una pinzellada, alguns fan més pinzellades que d’altres, altres pinten en negre, imprescindible per distingir els blancs, …”
Em va fer pensar en unes paraules que vaig llegir de la Mercè Conangla parlant de l’estimació i del tracte igualitari que se suposa donen els pares i mares als fills i filles. Ella diu: “Cada hijo genera unos tonos, unos matices y un paisaje de amor distinto”