Primer de tot, benvinguts/des!
A tots i a totes aquelles persones interessades en el món de l’educació emocional i, especialment, als que treballen en el món educatiu,
Des de fa, ara ja fa força temps, intento treballar amb els infants l’educació emocional que fins ara formava part del currículum ocult.
No sé quan vaig començar a interessar-me pel tema, però a través del temps s’ha convertit en una filosofia de vida que us convido a investigar i conèixer.
He tingut l’oportunitat de poder portar a la pràctica en el CEIP Josep Gras de Sant Lloreç Savall, on treballo, tot allò que anava aprenent, relacionat amb el tema de l’educació emocional i les habilitats socials. He descobert un món magnífic que pretén formar persones de manera íntegra dins el món escolar.
A través de l’observació dels infants, de l’actitud dels mestres, de l’interès que manifesten les famílies pel tema, … he pogut anar participant per aconseguir que les emocions siguin un permís i no una prohibició. Els infants tenen la possibilitat de contactar amb les emocions pròpies i la dels altres, aprenen estratègies i habilitats per solucionar els conflictes de manera assertiva, els mestres van modificant la seva actitud a través del treball de les emocions, les famílies comparteixen i s’entusiasmen i defineixen com volen educar els fills,…. Un projecte emocionant que vull compartir amb tots/es vosaltres des d’aquest bloc.
L’experiència professional, l’interès pel tema, el temps i tants cursos i seminaris fets m’han permès crear materials i activitats que es porten a terme dins el centre on treballo i que ara compartiré amb vosaltres.
Compartir idees, activitats, materials,…. per tal que professionals, famílies,… totes les persones interessades en el tema emocional, puguem caminar, aprendre i fer la descoberta real d’un mateix i dels altres.
Tere Abellan
P.D. Vull agrair de manera especial la col.laboració de tots i totes les mestres del centre, perquè a través, i amb elles, tinc l’oportunitat de continuar aprenent coses noves d’aquest tema tan fascinant i sorprenent. Vull agrair de manera especial a l’Olga Pagans la seva il.lusió, ganes i empenta per treballar en aquesta línia. Juntes hem creat moltes activitats i materials per al seu grup d’infants que són increïblement fantàstics.
Hola Tere:
He vist les fotografies dels materials que treballeu en el taller i em sembla un treball impressionant. Com no es feia açò abans? Jo estic en un entorn molt allunyat de l’educació infantil, perquè fa molts anys que vaig deixar l’escola i perquè tinc pocs xiquets i xiquetes al voltant, però si estic interessada en el tema de l’educació emocional. És un tema que també he descobert fa poc però que em sembla fonamental. Ensenyar a xiquetes i xiquets des de nens a gestionar les seues emocions és una eina veritablement imprescindible. Potser fins i tot més que ensenyar-los moltes altres coses. Al cap i a la fi les emocions ho abasten tot en la vida. M’ha cridat molt l’atenció la foto del racó de les emocions. Enhorabona pel treball.
Ja ens contarás mes coses.
Besets…
Xavi i Pili (els amics de València)
Hola Pili i Xavi,
Les emocions estan a la base, són els fonaments de l’equilibri personal que ens permet la relació amb els altres i millorar una mica el món. Treballar les emocions a l’escola és necessari perquè sense emocions no es pot aprendre.
Gràcies pel comentari. M’agrada que t’agradi el bloc; encara l’haig de millorar.
Una abraçada entranyable.
Quina alegria trobar-te! Ahir anava ben distreta quan em vas cridar pel meu nom, però en dir-me “Sóc la Tere Abellán” mirant-me als ulls, vaig saber qui eres. Només ens havíem vist un cop, però les emocions són molt poderoses per a la memòria. Quan feia el post-grau en educació emocional, el R. Bizquerra parlava del paper de les emocions en la memòria, i va posar com exemple, que posssiblement, tothom recordava molt bé on era i què feia l’11 de setembre del 2001 ( el dia de l’atemptat a les torres bessones).
Nosaltres, segurament no recordarem la data en la qual ens hem vist, però segur que ens continuarem recordant i retrobant.
Una abraçada emocionada i felicitats pel bloc.
Conxita
Gràcies Conxita per les teves paraules,
Gràcies pel teu ajut, per la teva predisposició i oferiment d’idees, materials,… Intento continua el teu treball i alhora fer la continuïtat del treball que es fa a l’escola on puc fer realitat aquest somni emocional.
Continuarem coincidint dins l’àmbit emocional que ens uneix.
Una abraçada.
Quin treball tant delicat, engrescador i maravellos aquest d’acompanyar a un infant en el reconeixament i gestió de les emocions. ES gratificant saber que hi ha centres que apostant per qué projectes com aquest es duguin a terme. Algú ha vist el documental de la BBC que es va projectar al cinema: “¿I TU QUÉ SABES? ‘ Allà es posa de manifest de manera didàctica i científica la importància de les emocions fins el punt que els científics afirman: “Nosaltres som emocions i les emocions son nosaltres”.
Feliçitats per aquest treball i endavant amb aquest projecte.
Una llarga abraçada.
Carme.
Hola Tere:
Me encanta el blog que escribiste y todas las actividades que realizas para la educación emocional en los niños. Me regreso a mi infancia y a la educación que recibí y cómo me hubiera gustado haber estado en un espacio en donde mis emociones y sentimientos hubieran podido ser tomados en cuenta. ¡Tantas dificultades emocionales que se hubieran podido prevenir! ¡La sensación de libertad que hubiera tenido!
Me da mucho gusto que los niños de esta generación y de tu país tengan la posibilidad de manifestarse y expresarse, con seguridad podrán enfrentar a la vida con mayor autoestima y seguridad.
Te deseo mucha suerte y espero que este espcio que acabas de abrir se llene de diálogos e intercambios
Un gran abrazo
Mercedes
Hola Carme,
Quan vaig veure la pel.lícula “Pensant en els altres” vaig pensar:”Aquesta feina és la que jo sempre he volgut fer, mestra d’educació emocional”. Amb la pel.lícula, vaig aprendre, plorar, …. Els alumnes de 6è d’aquest curs quan els vaig passar la pel.lícula van acabant plorant d’emoció. Quin rol tan maco el del mestre japonés. Ensenyar tot convinant la disciplina amb l’afecte. Donant els espais per treballar les emocions!!!
Gràcies Carme pel teu comentari
Mercedes, hermosa, tan lejos y tan cerca al mismo tiempo.
Espero que mi granito de arena sirva para mejorar la autoestima de muchos niños y niñas. Que sirva para crear un mundo más justo, honesto, sincero,… Un mundo donde el bienestar interior y la felicidad de las personas se haga realidad y formen parte de nuestra vida.
Desde Cataluña un abrazo especial para mi amiga mejicana.
He llegit, encara no pas tot, el teu bloc, perquè ho faré de mica en mica, a poquet a poquet, i el millor que puc dir és que t’encomana l’entusiasme: estic segur, Tere, que ets una mestra extraordinària. Jo crec en la intel.ligència de les emocions, perquè serveixen per a conèixer els altres, el jo i el món i en mostren la bellesa més fonda.
De manera particular, em fa molt content que hi hagis inclòs un poema meu: l’avantatge de la poesia és que, fins i tot quan parles de tu mateix, cada lector pot sentir la seva veu, si hi ha sort potser la que fins en aquell moment havia callat.
Una abraçada,
Pep
Gràcies Josep Maria, per afegir-te, per estar d’alguna manera entre les emocions d’aquest bloc que formen part de la meva filosofia de vida. Un món fascinant que transforma les persones i ens fa ser millors. Fins aviat.
Hola Tere!
tu ja ho saps, però els amics que visiten el teu blog no. Jo sóc un pare afortunat que he tingut el meu fill a l’escola de la Tere i que ha gaudit del teu treball. Aquest any acaba sisè, i tinc la fonamentada esperança que li anirà bé a l’Intitut, tot i canviar de poble (a Sant Llorenç Savall no hi ha Institut).
Però la Tere també és una amiga, tot i que ens veiem molt poc.
Anava a acomiadar-me amb un ànims i endavant, però això per a tu no és res de nou, perquè sempre estàs animada i amb ganes de tirar endavant.
Una forta abraçada!
Magí
Moltes gràcies Magí,
Les teves paraules porten una gran dosi d’empenta que, a vegades, sí que me’n fa de falta.
Ens veiem!
Hola Tere,
Ens coneixem des de fa poc i tot i que hem compartit una mica de l’educació emocional, ara acabo d’entrar al teu bloc i m’he endut una agradable i majuscula sorpresa al descobrir la feinada que estas fent sobre l’educació emocional a l’escola, com diu en Pep aniré descobrint el teu bloc de mica en mica.
Jo, com ja saps(no estic al mon educatiu) i les emocions es un aspecte personal que mai havia treballat fins fa poc, pero que quant t’en adones es fonamental per veure i encarar la vida d’una manera molt mes complerta, com tu be dius es una nova filosofia de vida.
No vaig tenir uns mestres com tu que m’ensenyesin el mon de les emocions pero mai es tard per seguir en el creixement personal.
Una forta abraçada.
Lluís
Gràcies Lluís per les teves paraules. M’animen a seguir endavant.
Endavant tu també Lluís. Encarem la vida i sobretot, millorem-la i compartim-la.
Una altra abraçada.
Ei Tere, un treball extraordinari i el millor és que no t’atures!!! No ho dic de broma quan expreso… jo de gran vull ser com tu!!!!
Gràcies per compartir els teus sabers i els teus fers!!!
Una abraçada
La teva amiga BET
Gràcies Bet,
Aprenem els uns amb els altres. Al teu costat s’aprèn a estimar.
Gràcies preciosa. A la propera vida seré com tu!
Hola Tere!
Acabo de descobrir avui mateix el teu bloc. Treballo en una escola de nova creació i enguany és el nostre tercer curs de funcionament.
Estem dissenyant la nostra escola, i un dels aspectes que prioritzem en aquest disseny és el de les emocions.
Et felicito per la feina feta i t’agraeixo enormement que la comparteixis amb la resta del món.
T’asseguro que a la nostra petita escola ens serà de molta utilitat.
Gràcies.
Carme
PD:Mirat la nostra pàgina web, potser trobaràs coses útils.
Quan vaig descobrir el teu bloc, me’l vaig desar a les adreces d’interès per mirar-lo quan pogués. Avui, volent trobar una altra adreça, se m’ha obert el teu. Casualitat? M’hi he passejat una mica. Uff! Fantàstic! Com tens temps i sapiència per fer tot això? A mi m’agafa gran la part tècnica. La part de continguts la comparteixo en un alt %.
He comentat el video de les ulleres, que encapçala avui el bloc.
Enhorabona! Tant de bo que s’estengui la vostra manera de fer escola.
HOLA TERE, Tot sovint miro aquesta pagina web. M´agrada llegir-la i tambe intentem apricar-la en la nostra vida quotidiana. Aquesta setmana la maria ens ha portat a casa l´alegria i l´enuig i estava tant feliç que a ella mateixa deunidó com li surtien les paraules i ens deia quan estava contenta i en quines situacions es sentia enfadada. Estem contents de que hi hagin aquests valors a l´escola de l´educació emocional. Enhorabona i et felicito per tot el que feu
al col.legi i pel teu interés de que tot funcioni. Apali doncs anims i endavant.
Ets una lluitadora incansable. Salutacions
Moltes gràcies Toni per les teves paraules,
Sense vosaltres no podria portar a la pràctica el que sento és la meva feina. Tots hem de contribuir a trobar i posar sentit a la vida.
Un petó per a tu i un altre per a la Maria que és un encant de criatura!
de mica en mica he perdut el misticisme que m’envoltava quan et vaig conèixer. Quan visito el teu bloc penso que tot el que m’envolta és una trampa que novament m’ha absorbit…
Una abraçada i salut
Llegint-te penso: Quantes vegades ens sentim absorbits?
Pensant em responc: Quantes vegades he tornat a aixecar-me i continuar lluitant per allò que crec imprescindible.
Després passo a l’acció i ratifico: Continuaré aixecant-me perquè sé que és així com es construeix i puc crèixer alhora.
Una abraçada molt especial per a tu i la teva parella.
Hola,
Sóc mestra d’infantil i blocs com aquest fan que no perdi l’esperança amb els alumnes de la meva escola. Gràcies pel recull de textos i recursos i ànims per anar endavant. Una abraçada.
Hola Teresa,
soc mestra d’educació infantil. m’ha encantat el teu bloc a partir d’ara el miraré sovint pq m’ha aclarit moltes coses i m’ha donat idees per treballar amb els meus peques.
les emocions i els sentiments són el motor de la vida.
una abraçada.
Fa temps que em vaig fer meva aquesta frase que ara t’ escriuré. Potser ja la coneixeràs perquè d¡ emocions i sentiments en saps un niu!!
Gràcies pel teu bloc.M’ hi sento com a casa!!
“LA INFÀNCIA ÉS UN LLOC SENSE TEMPS, ON ELS MINUTS NO COMPTEN I LES HORES PASSEN DOLÇAMENT COMPARTINT LES COSES MÉS SENZILLES”
Un petó dolç i una abraçada de complicitat
Tat
Hola Tere, gràcies per l’abraçada que em vares donar ahir quan ens vem trobar. Jo no havia de passar per aquell carrer, hi vaig passar per “casualitat”.En aquest moments les meves emocions estan a flor de pell i les teves paraules i sobretot teva abraçada em van donar una empenta per veure la situació d’un color diferent. Gràcies
Mont
Celebro, de veritat, que les meves paraules i l’abraçada fossin bàlsam per l’ànima. Montserrat, les casualitats no existeixen. Tu i jo ens havíem de trobar bonica. Una altra abraçada.
Hola Tere,
miro i remiro “aquests” blocs i sempre em sorprenen per a bé. Sembla que ja no hi hagin idees noves i filosofia a compartir…i quan et llegeixo, veig que encara queda molt a dir i a fer a l’escola.
Com m’agradaria saber transmetre una part del que tan sàviament dius als meus estimats alumnes i als de “casa”, aquells que ja no en són d’alumnes.
Petons.
Endavant
Hola Dolors,
Sempre podem aprendre. Només cal una cosa ben important i bàsica, tenir-ne ganes d’aprendre, pensar que no ho saps tot i estar receptiu.
Una abraçada preciosa i moltes gràcie sper les teves paraules.
Bona tarda,
treballo en un centre social de educadora social de nens en risc i aquest començament de curs ens van fer una petita formació sobre la educació emocional i em va agradar moltíssim.
porto mesos buscant informació sobre el tema i avui amb la trobada d’aquest bloc me adunat de que he fet un mon descobriment , m’agrada molt i os felicito de tot cor, crec que es imprescindible educar emocionalment per treure tota la humanitat que portem dintre pero que aquesta societat ens fa amagar.
he de ajudar a crear una societat més humana i des de aquest bloc ho feu possible. gracies!!