Com portar a la pràctica les activitats socioemocionals

Fa un temps vaig escriure un altre article titulat Educació emocional, una assignatura? En ell plantejava si l’educació emocional cal treballar-la dins un espai i horari concret. Arribava a la conclusió que no és l’objectiu però que mentrestant arribem a una conscienciació més col·lectiva i generalitzada és un espai molt vàlid.Ara plantejaré altres aspectes que, a través dels anys i la mateixa experiència, m’he anat plantejant de manera individual i que ara vull compartir amb tots/es vosaltres.

No voldria parlar de metodologia perquè llavors estaríem sistematitzant mètodes i tècniques necessàries per arribar a uns objectius. Estaríem seguint uns passos ordenats per arribar a la meta que ens proposem i, dins l’espai d’educació emocional, tal i com la concebeixo no és ben bé d’aquesta manera com introdueixo les activitats (en parlarem en un altre espai d’aquest aspecte) El que ara intento plantejar és una concepció d’actuació, és a dir, com portar a terme les activitats dins les aules tenint en compte els següents aspectes:

1. Diversitat i comunicació assertiva. Si volem aconseguir que l’espai de formació emocional sigui efectiu cal que els mestres, els adults, donem la possibilitat als alumnes d’expressar-se respectuosa i obertament. Els alumnes haurien de tenir la possibilitat d’expressar allò que pensen del tema que es tracti en cada moment. Recordem que estem intentant que les emocions siguin un permís i no una prohibició. El món és divers, què bé! Davant qualsevol aportació per part de l’alumnat hauríem de saber recollir-la de manera assertiva i retornar-la de manera respectuosa i elaborada perquè, no oblidem que cadascun/a té el seu propi mapa conceptual, terminologia que utilitzen des de l’ecologia emocional. Les diferents maneres de pensar, els diferents mapes, les diferències en quan a maneres de pensar són les que ens donen la possibilitat de contrastar, reflexionar i, per tant, aprendre de manera conjunta i respectuosa.

2. Les activitats són un mitjà simplement. A vegades, quan parlo amb altres mestres sobre les activitats que plantejo, intueixo una certa exigència i perfecció respecte si estan bé o no les activitats en concret per aquell grup d’alumnes. Les activitats són simplement un mitjà per a treballar i arribar a un objectiu en concret. Una eina que ens possibilita treballar allò més important. Quan se’ns planteja una activitat crec que hauríem de ser capaços d’estudiar-la , experimentar-la i adaptar-la, si cal, a la situació real on la volem portar a la pràctica.

3. Experimentar prèviament i personalment les activitats. Quan coneixem una activitat nova ens la imaginem d’una manera personal. Pensem quin seran els objectius de l’activitat i podem decidir portar-la a la pràctica. Llavors, la pròpia pràctica ens ensenya el què i el com més importants. Ens porta a possibles modificacions i adaptacions que ens permeten millorar l’objectiu de l’activitat. Recordo quan vaig explicar l’activitat de la metàfora del paraigües als infants de segon. Els vaig explicar tal i com jo l’havia percebut inicialment en un moment de baralla entre infants; “quan algú ens insulta, ens diu quelcom desagradable podem utilitzar el paraigües simbòlic per NO donar importància al que els altres diuen de nosaltres”. Però amb els dies em vaig adonar que calia explicar millor el sentit de la metàfora perquè, i si algú em deia que jo he robat alguna cosa i no és cert? Llavors vaig ampliar el concepte après inicialment. La metàfora del paraigües serveix per no donar importància a algunes de les coses que els altres pensen de mi, però , si algú diu alguna cosa, alguna mentida, alguna frase amb manca de respecte ,… haig de saber actuar i reivindicar i/o defensar el que jo crec just. Tema íntimament relacionar amb el de la responsabilitat com a ciutadà/na.

4. El per què de les activitats. Per què faig tal o qual activitat? Ens fem aquesta pregunta? Recordo un dia que vaig preguntar a un grup de mestres el per què fèiem l’activitat del gat copiador. Intuíem, pensàvem,… Entre tots vam arribar a possibles conclusions. Com en qualsevol activitat del currículum cal preguntar-nos el per què de les activitats, l’objectiu del què volem aconseguir.

5. Blocs temàtics. Segons el plantejàvem que faig al centre on treballo, base del meu projecte de pràctiques de carrera en psicopedagogia, hi ha cinc blocs temàtics que diferents autors canvien de nom però que mantenen una mateixa línia d’actuació filosòfica. És important programar les activitats pels diferents blocs temàtics i poder treballar així diferents aspectes per a la formació socioemocional. Els cinc blocs temàtics de base conceptual són els següents (són els que proposa en Rafael Bisquerra de la UB): Consciència emocional, regulació emocional, autoestima, habilitats socials i habilitats per a la vida (benestar personal i salut mental)

6. Qui portarà l’activitat d’educació socioemocional? Amb el temps he anat comprovant i constatant que aquells professionals amb il.lusió, confiança i que creguin en el projecte soiemocional són les persones indicades per a portar-lo a terme. Persones que s’impliquin i defensin el projecte. En cas contrari es corre el risc de convertir un espai tan bonic i profitós en una classe ordinària, en una assignatura més on regeixen només les normes del mestre/a.

Per finalitzar, només apuntar que un projecte sociemocional no permet observar canvis ràpids. És un procés lent i cal ser persistents i tenir confiança en el projecte. Els resultats hi són. Cal formar persones curricular i personalment. Recordem les paraules de l’informe Delors (Unesco 1998) on afirma que l’educació emocional és un complement indispensable en el desenvolupament cognitiu i una eina fonamental de prevenció ja que molts problemes tenen el seu origen en l’àmbit emocional. L’informe fonamenta l’educació del segle XXI en quatre eixos bàsics, pilars de l’educació:

• Aprendre a conèixer. Aprendre a aprendre per aprofitar les possibilitats que ofereix l’educació al llarg de la vida.
• Aprendre a fer: Per capacitar la persona per fer front a moltes i diverses situacions.
• Aprendre a ser: Per obrar amb autonomia, judici i responsabilitat personal.
• Aprendre a conviure: A treballar en projectes comuns i a gestionar els conflictes.