EMOCIONS BÀSIQUES (per treballar en anglès)

Publicat el 13 abril 2021 per M. Teresa Abellan Pérez

L’Anna Carpena ha passat aquest vídeo interessant per treballar les emocions bàsiques en l’àrea d’anglès a l’ESO.

Us deixo amb el link i el vídeo.

Publicat dins de 2. GENERAL | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

AMBIENTS NATURALS I/O SITUACIONS PROVOCADES

Publicat el 5 març 2017 per M. Teresa Abellan Pérez

Continua llegint →

Publicat dins de 2. GENERAL | Deixa un comentari

LA CIENCIA DEL LENGUAJE POSITIVO

Publicat el 8 setembre 2016 per M. Teresa Abellan Pérez

Adjunto un article sobre el llenguatge positiu de Luis Castellanos. Continuem aprenent.

«Las palabras son poderosísimas. Pueden llegar a determinar el rumbo de nuestro pensamiento, nuestra actitud ante la vida e incluso, nuestra salud y longevidad». Esa es la teoría de Luis Castellanos y su equipo, expertos en neurociencia, y autores del libro «La Ciencia del lenguaje positivo». En él plantean que el uso de determinadas palabras (o la ausencia de estas) en el día a día puede suponer la diferencia entre el éxito y la derrota en cualquier ámbito. «El lenguaje nos permite gestionar nuestra propia inteligencia», asegura. «Si nos parece normal dedicar todos los días un tiempo a cuidar nuestro cuerpo, a asearnos, vigilar nuestra dieta o hacer algo de ejercicio, ¿por qué no dedicar también a cuidar cada una de nuestras palabras?», se pregunta Castellanos.

—La mayoría de nuestros deseos están centrados en mejorar nuestras circunstancias, pero estamos lejos de plantearnos mejorar nuestro lenguaje: así somos, así hablamos.

—El lenguaje refleja nuestra existencia, nuestra historia, nuestras esperanzas.El lenguaje es un espejo de cómo somos. Cuando somos conscientes de nuestras palabras nos damos cuenta de que no vemos el mundo tal y como es, sino tal y como hablamos. Por eso quizá cambiando el enfoque de ese espejo también podremos enfocarnos de otra manera, cambiar, ambicionar cosas más grandes, una vida mejor, con más bienestar, más alegría y más salud.

—¿Cómo podemos cambiar el uso de las palabras?

—Habitando las palabras. Hablar es habitar el mundo. Deberíamos hacernos cargo de nuestros vocablos, de su destino. Un buen ejercicio es intentar identificar las palabras que queremos que adquieran importancia en nuestra vida, aquellas que queremos «habitar». Nos referimos a esas que te ayudan a crecer, que son las que deberíamos compartir, las que nos ayudan a transformar nuestras vidas y a dar lo mejor que tenemos a las personas que nos rodean.

—¿Por qué es tan importante buscar ese lenguaje positivo?

—Esta científicamente comprobado que el lenguaje positivo busca evolutivamente dirigir nuestra atención y nuestra voluntad hacia el aspecto favorable de las cosas y de la vida. Tomar conciencia de nuestro lenguaje es fundamental para escribir nuestro destino. Es más, las palabras influyen en nuestra posibilidad de supervivencia, ya que la expresión de emociones positivas hace que nos fijemos, que prestemos atención, a aquellos estímulos físicos y mentales que cada vez son más relevantes para llevar una vida duradera, plena y con el mayor grado de felicidad posible. Somos unos firmes convencidos de las funciones vitales del lenguaje positivo en nuestra mente ejercen una influencia creativa en las decisiones más profundas que tomamos. Nuestras decisiones lingüísticas crean nuestra historia.

—¿Palabras son hechos?

—Palabras son hechos siempre. Tanto si haces lo que has dicho que vas a hacer, como si no lo haces. En el primer caso estarás mostrando un estilo de acción que genera confianza, mientras que en el segundo caso tu estilo de acción generará otro tipo de respuestas. Este es el poder de las palabras.

—También en el sentido negativo. La pareja, los padres, o los hijos son los que suelen soportar los efectos devastadores del lenguaje de la ira. Es lo que José Luis Hidalgo, coautor del libro, ha denominado el «Hulk en casa».

—Esto es así. El enfado desmesurado se propaga con mayor facilidad en los entornos íntimos. Se trata de una cuestión de confianza, y hacemos uso de ello. Las mayores muestras de enojo las solemos cometer en casa, ese terreno que sabemos seguro y donde no hay que fingir. Después del enfado sabes que nadie se irá de casa, que te seguirán queriendo, y que todo quedará en un hecho puntual. Sin embargo, a menudo maltratamos a las personas que nos quieren bien con nuestros gestos indisimulados de fastidio, con nuestro lenguaje descuidado, con palabras hirientes.

—Sabemos entonces que descuidamos los entornos más queridos pero, ¿qué podemos hacer para evitarlo? ¿Cómo podemos reconocer y reconducir estas reacciones exageradas ante hechos insignificantes?

—Hay dos momentos clave para nuestro entrenamiento. Uno tiene que ver con «cómo llegamos a casa», y el segundo, con reconstruir o reparar lo que inconscientemente, hemos dañado.

—¿Qué puedes hacer en lo relativo a «cómo llegas a casa»?

—Es importante realizar un pequeño acto, una señal de respeto, frente a la puerta de entrada, que puede consistir en respirar antes de girar completamente la llave. Es un simple gesto con el que asumir que accedemos a otra energía, a un escenario con otro ritmo, y que al cruzar el umbral de la misma nos vamos a incorporar a un nuevo espacio. Físicamente tiene que ver con la pausa, con un momento de silencio que aprovechamos para observar, para ver de verdad a las personas que nos esperan.

—Pero, ¿cómo reparamos los daños una vez que Hulk ha hecho estragos?

—En este caso es importante cuidar nuestro diálogo interior y no culpabilizarnos en exceso. Solemos tratarnos duramente cuando perdermos los papeles, lo pasamos mal precisamente por haber hecho que lo pasan mal los demás, renegamos más de la cuenta y alargamos innecesariamente la reflexión sobre las causas de nuestro comportamiento. Pensamos que así podremos curar las heridas cuando es precisamente lo contrario. Para enfrentarnos a los daños causados por nuestra ira podemos decir: «devuélveme lo que te he dicho, no era para tí».

Publicat dins de 2. GENERAL, la ciencia del lenguaje positivo | Etiquetat com a , | 1 comentari

PETONS I ABRAÇADES

Publicat el 9 febrer 2016 per M. Teresa Abellan Pérez

222368_2054735890447_1306065662_32464755_6205668_n

Tant és, petons o queixalades, són conseqüències de les emocions que sentim. Els primers els normalitzem i els segons els patologitzem. Si no és problema el fet que un infant digui “totxe” enlloc de “cotxe” quan encara no sap parlar… per què ho és que mossegui quan encara no sap expressar sentiments? si fos capaç de dir “és que no ho entenc!”, “no et puc explicar el que vull”, “tinc ganes d’estar amb tu”, “em fan mal les dents”… si fos capaç de fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria. Hi ha molts adults que no són capaços de dir “em sento malament amb el que has fet” i es passen tres dies fent morros amb un mutisme completament voluntari.

Les emocions ens mouen per facilitar-nos la vida. La por ens fa fugir d’allò que temem o ens ajuda a preparar-nos i estar alerta davant una situació perillosa. L’enuig és l’emoció que tenim quan ens sentim frustrats, quan creiem que ens traspassen els nostres límits. L’enuig ens porta a agredir per defensar-nos. Aquell comportament agressiu que va ser tan útil als nostres avantpassats per defensar-se dels depredadors, ara no ens permet socialitzar-nos. El que hem desenvolupat al llarg dels anys són altres respostes alternatives: diem no, marxem, ens queixem… per aprendre, tanmateix, necessitem temps, un entorn que ens ensenyi una maduració del nostre sistema nerviós.
Mentre això passa als nostres cervells, curs rere curs i a totes les escoles bressol, als voltants de l’any, els infants mosseguen. De fet mosseguen, mengen amb les mans, o amb poca traça amb la cullera i fan el pipí als bolquers. Quan hagin après altres habilitats ja les posaran en pràctica. Però, mentre no sigui així, les educadores es veuran en la difícil situació d’explicar a aquell pare o mare com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat a la cara de l’Infant. O bé comentar a uns pares, mig empeses per la pressió dels altres, que el seu fill o la seva filla fa uns dies que mossega.

Elles saben molt bé què fer. Elles coneixen a la perfecció els mecanismes d’aprenentatge dels seus infants. Algunes diran “no” amb to afectuós però decidit, i apartaran l’infant del lloc on es troba. D’altres li explicaran que allò fa mal. O potser l’apartaran sense mirar-lo directament i evitar així que aquell intent de cridar l’atenció tingui èxit. Li ensenyaran a reclamar-la d’una altra manera. En molts casos podran evitar-ho distraient-lo amb cançons o jocs. En alguna escola s’hauran preocupat de disposar d’aquells objectes que permetran descarregar aquella tensió acumulada per tot el que viu tan intensament. En molts equips elles es tranquil•litzaran compartint-ho amb les companyes i després observaran, com per art de màgia, que aquest “ansiolític” també té un efecte en la conducta de l’infant. I així, amb l’esforç i la dedicació de cada dia, aquells infants que mossegaven tan sovint, quan arribi el curs següent, hauran canviat la mossegada per un encara matusser “és meu!”. Encara els queda molt per aprendre.

Moltes famílies seguiran amb més o menys coneixements o intuïció aquestes passes i, si tot va com ha d’anar, després d’uns anys trobarem un adult amb una maduresa emocional reclamant de forma assertiva (educada però decidida) allò que creu que li pertoca. Si no és així, formarà part d’un dels milers d’adults immadurs amb els que compta la nostra “avançada societat” esperant que el món giri al seu voltant.

Una mossegada a la galta o al braç d’un fill genera emocions de tot tipus: pena, ràbia, por… és normal i adaptatiu. Allò que fem amb aquestes emocions, però, també servirà de model del nostre fill. He vist més d’un pare tenint una reacció violenta davant d’un fill que jugava amb una pistola. Qui aprèn de què? Tot això les educadores ho saben i, amb paciència, segueixen la seva feina dia rere dia. Això no obstant, a l’altra banda de la porta, el pare o la mera seguirà reclamant més vigilància (guardes de seguretat?), que apartin els “agressius” (els enviem tots al psicòleg?) o que aïllin les víctimes per evitar nous atacs (vitrines de vidre protectores?).

Socialitzar-se vol dir estar en contacte amb virus, haver d’esperar que sigui el torn per dinar, dormir amb altres sorolls, tenir la possibilitat de rebre una mossegada… però també vol dir tenir un bon sistema immunitari, saber esperar, tolerar, compartir, afrontar frustracions i desenvolupar els mecanismes emocionals necessaris per sobreviure en el nostre món actual on els depredadors tenen nom de persona.

Imma Riu
Psicòloga
(publicat a la revista In-fàn-ci-a, nº 40, set/oct 2009)

Publicat dins de 2. GENERAL, PETONS I ABRAÇADES | Deixa un comentari

COM TREBALLAR EL DOL AMB ELS INFANTS

Publicat el 9 gener 2016 per M. Teresa Abellan Pérez

No podem evitar el dolor als infants. Forma part de la vida.

Us deixo dos vídeos que us ajudaran a treballar el dol amb els infants. Quan cal fer un dol, els adults, pretenem evitar el dolor als infants i els amaguem o disfressem la realitat. Mirem els dos vídeos per tenir pistes i fer un treball realista amb els infants.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JXHVB73U_0s[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0XazmEh3jX8[/youtube]

 

Publicat dins de 2. GENERAL, com treballar el dol amb els infants | Etiquetat com a | Deixa un comentari

CURT EN CATALÀ SOBRE LA POR

Publicat el 3 gener 2016 per M. Teresa Abellan Pérez

[vimeo]https://vimeo.com/113705195[/vimeo]

La meva amiga i companya Sandra em va passar l’altre dia quatre referències de curts traduïts al català. Us en deixo amb el trailer d’una d’elles.

Trailer sobre la por

laban

Publicat dins de 2. GENERAL, Curt en català sobre la por | Etiquetat com a | Deixa un comentari

10 pel·lícules sobre intel·ligència emocional

Publicat el 8 agost 2015 per M. Teresa Abellan Pérez

Us deixo amb un link on trobareu pel·lícules per continuar aprenent i reflexionant sobre l’educació emocional per educar la intel·ligència socioemocional.

http://habilidadsocial.com/peliculas-inteligencia-emocional-y-social/

Publicat dins de 10 pel·lícules sobre intel·ligència emocional, 2. GENERAL | 1 comentari

UN CONTE PER APRENDRE L’AUTOCONTROL

Publicat el 2 agost 2015 per M. Teresa Abellan Pérez

Us deixo amb un conte que he titulat: la pedra màgica.

El  protagonista es diu Martí i és un nen molt impulsiu. Aquesta característica li comporta problemes de relació amb els seus companys d’escola i la mestra li proposa una solució que, en el conte, dóna resultat.

Diu així:

El Martí anava a l’escola i aprenia moltes coses. Era un nen alegre i el que més li agradava era jugar al pati. Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les galledes i… tirava sorra sense mirar on queia.

Era un bon nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més, últimament havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges… Aviat es va adonar que quan tirava sorra enlaire, els altres infants s’enfadaven. Quan donava empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota, els nens li ho deien a la mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i els companys.

Un dia, el Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li va preguntar què li passava. Ell va respondre: «La meva amiga Clara està enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes… Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…».

La mestra va agafar una pedra del pati i la va donar al Martí. Li va dir: «És un regal que et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a l’escola i la tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu mateix, en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.»

El Martí va acariciar la pedra i va dir: «M’agrada aquest regal, és una pedra màgica, oi? Crec que m’ajudarà. En comptes de donar empentes per trobar un lloc, preguntaré si em deixen posar on vull. Si em surt de dir alguna paraulota, la canviaré i diré una paraula dolça i bonica. I al sorral faré pastissos, castells, forats i muntanyes per fer córrer els cotxes en lloc de tirar la sorra enlaire.»

El Martí va veure com en pocs dies tots els nens i nenes de l’escola volien jugar amb ell perquè era un noi amb moltes idees i sempre proposava jocs ben divertits. Les paraules i el regal màgic de la mestra li havien estat un gran remei. El Martí va pensar que els problemes es poden arreglar pensant i triant una bona solució.

M.Teresa Abellán Pérez

La estratègia de les pedres a les butxaques la vaig fer servir amb un alumne que tenia molts problemes al pati amb els nens i les nenes de l’escola. A ell li va anar força bé.

Aplicant la creativitat, les pedres podrien ser un altre objecte; una joguina petita a la butxaca, una bola de cotó per anar tocant,….

Publicat dins de 2. GENERAL, Conte: la pedra màgica, Un conte per aprendre l'autocontrol | 1 comentari

FOMENTANT L’AUTOESTIMA

Publicat el 20 abril 2015 per M. Teresa Abellan Pérez

Us deixo amb un article de la web: http://lamenteesmaravillosa.com/12-maneras-de-fomentar-el-autoestima-infantil/ on s’especifiquen 12 estratègies i maneres de fer amb els infants per ajudar-los en el seu procés d’autonomia i autoestima. Recordeu que l’autonomia i el fer-se gran sol té molt a veure amb l’autoestima. Si donem oportunitats als infants de provar i fer per ells sol; encara que s’equivoquin, estarem donant oportunitats de sentir satisfaccions personals, de sentir-se amb capacitats, …. estarem potenciant l’autoestima de cada infant. Ells haurien de poder fer quelcom con creuen, poden, saben, aprenen, … I si s’equivoquen, els adults estarem allà, acompanyant-los en el seu procés i ajudarem a tolerar la frustració.

La infancia tiene sus propias maneras de ver, pensar y sentir; nada hay más insensato que pretender sustituirlas por las nuestras

Jean-Jacques Rousseau

Estamos tan obsesionados por crear la burbuja del bienestar adulto que se nos ha olvidado la importancia de sembrar la autoestima en nuestros niños.

Es muy importante que nuestros pequeños crezcan en un mundo de adultos equilibrados, pues será lo mejor que les podamos transmitir. Sin embargo, si nos paramos a pensar sobre esto, no nos costará mucho darnos cuenta de que hacemos que nuestras carencias sean visibles.

Así es que los niños, como los animales, perciben nuestros miedos e inseguridades y las hacen suyas con gran facilidad. Ante este panorama, lo cierto es que debemos de esforzarnos porque esto ocurra en menor medida. Pero, ¿cómo podemos hacerlo?

En primer lugar teniendo en cuenta que somos su mejor ejemplo a seguir, por lo que debemos fomentar nuestro autocuidado. En segundo lugar con nuestra forma de actuar y de tratarles, así como en los valores que les inculcamos, es decir, en cómo los educamos.

No queremos niños que tengan que ser perfectos porque no queremos cultivar la soberbia;queremos niños que se quieran y confíen en sí mismos y en su potencial. A continuación os damos12 claves que no fallarán:

1-Es importantísimo tenerlos en cuenta y dedicarles nuestro tiempo de manera exclusiva.

Debemos considerar lo que el niño nos solicita y nos reclama. Además, si estamos paseando con ellos no deberíamos de ir mirando nuestro teléfono móvil, pues el niño nos dedicará miradas y momentos que nos perderemos.

2-Corrige sus errores pero desde el cariño.

Sin gritos y con paciencia, el niño es una esponja que absorberá lo bueno y lo malo. Hazle entender que aprendéis juntos y que el intercambio es mutuo.

3-Fomenta su autonomía dándoles responsabilidades.

Déjales tomar pequeñas decisiones en cuanto a sus relaciones o hábitos diarios. Por ejemplo, pueden cocinar contigo o preparase ellos su almuerzo, ayudarte a secar y recoger los platos, poner la mesa, elegir la ropa que se quieren poner…

4-No les compares.

Ni con sus hermanos ni con sus amigos. No compares a un niño con nadie, y tampoco lo hagas con adulto. Nadie es mejor ni peor que nadie, todos somosdiferentes.


5-No le etiquetes como “torpe”, “malo”, “tonto”.

Esto no ayuda para nada a crecer con un autoestima saludable. Cuando el niño haga algo mal hay muchas maneras de decírselo: no está bien que pegues a tus hermanos, no tienes que romper los juguetes o tenemos que trabajar bien las mates.

6-Tampoco lo hagas como “listo” “bueno” o “inteligente”.

El niño no comprenderá en qué se fundamenta que te refieras a él de esa forma. En su caso, puedes decirle: qué bien has hecho las tareas, qué bien has recogido o me encanta verte pintar. Es decir, juzga sus comportamientos pero no a los niños.

7-Establece unos límites claros y sé consistente con ellos.

Es decir, si no recoges tus juguetes no iremos al parque; el niño querrá negociaresto pero no valen medias tintas, si le has puesto una condición razonable tienes que hacerla valer, pues de lo contrario no se lo tomará en serio. Firmeza.

8- Valora el esfuerzo, no los resultados.

No te centres en si ha sacado un sobresaliente o un aprobado, lo importante es que el niño haya sido constante y se haya esforzado, refuerza esto.

9-No exageres tus halagos y sé concreto.

Esto es, dile lo que ha hecho bien y porqué te ha gustado para que el niño sepa lo que te agrada.Has recogido muy bien tus coches de juguete y los peluches es sustancialmente diferente a Eres muy ordenado.

Es importante que comentes con otras personas ante el niño sus logros y su esfuerzo, pues le hará sentir útil e importante.

10-Valida sus emociones.

Si el niño llora es probable que se haya hecho daño, dale la importancia que tiene. Evita decirle:¡No pasa nada! Sí que pasa, algo le hace sentir mal y es importante que le demos la relevancia pertinente.

11-No le sobreprotejas, fomentarás la inseguridad y la dependencia.

No hagas guardia y los vigiles a cada rato, pues generarás niños burbuja. Los niños no se rompen y necesitan una dinámica que les genere oportunidades para desarrollarse de forma constante, no para estancarse.

12-Reserva momentos para cada uno de los niños que tengas alrededor.

Intenta buscar un espacio individual para cada uno, pues el hecho de ser importantes y protagonistas durante unos minutos o unas horas es muy reforzante para ellos. Haciéndolo les muestras que para ti es clave dedicaros el uno al otro de vez en cuando, importándote cómo se siente y buscando generar novedosos intercambios.

Publicat dins de 2. GENERAL, Fomentant l'autoestima | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

LA VIDA I LA MORT

Publicat el 11 abril 2015 per M. Teresa Abellan Pérez

Avui, en arribar a l’escola, ens hem assabentat que una mare de l’escola havia mort. En tres anys la vida ens ha sorprés amb la mort de tres mares; totes elles molt joves.

L’Emma era del poble i portava la llibreria. Una persona molt coneguda i entranyable que trobarem a faltar.

El Pol, el seu fill, avui no ha vingut a l’escola i a primera hora del matí, la tutora i jo mateixa, hem estat informant del fet i més tard plorant i parlant sobre la vida i la mort en general.

Reflexions sobre les fases del dol i les seves diferents manifestacions. Amb tristesa parlàvem de la importància dels records quan les persones estimades marxen i de com costa parlar de la mort, i encara més acceptar-la.

La Clàudia ha remarcat la importància de viure el present de forma conscient i tothom hi ha estat d’acord.

També hem pogut visualitzar què li diríem al Pol quan tornés a l’escola i la importància d’escoltar-lo, si ho necessités. Un equilibri entre el poc i el massa difícil de trobar a vegades però que podem mesurar a través d’una bona observació.

En aquesta escola sempre diem que donem permís a les emocions i avui els alumnes de sisè, i companys del Pol, han estat plorant. Amb llàgrimes o sense però tots hem plorat la pèrdua de l’Emma.

Per acabar hem proposat de crear un pot de vidre i posar dins missatges de suport i consol al Pol perquè els agafi quan estigui trist a casa i trobi a faltar la mare. La Gina ha proposat que es digués el pot del suport i, al final, hem afegit la paraula caliu.

Deuen haver moltes altres maneres de treballar el tema de la mort però és important parlar-ne des de la vida mateixa.

ADÉU EMMA!

El vídeo sobre la vida i la mort del programa de la Xarxa de Televisions Locals: Al pot petit.

http://blogstv.laxarxa.com/alpotpetit/2012/03/27/vida-i-mort/

Publicat dins de 2. GENERAL | Deixa un comentari

MALETA DEL DOL I LA PÈRDUA

Publicat el 9 abril 2015 per M. Teresa Abellan Pérez

Tenint en compte que des de fa temps, al nostre poble, hi han hagut 3 morts inesperades de mares molt joves, hem decidit tenir preparada una maleta del dol i la pèrdua per facilitar el treball i no haver de recòrrer a imprevistos en moments tant delicats. Mireu-la quina maleta.

20150409_150715Què hi ha dins la maleta del dol?

  • Un protocol d’actuació adreçat als mestres de l’escola indicacions en moments tant delicats com és la mort d’alguna persona vinculada a l’escola; què opot fer especialment el tutor afectat, l’equip directiu, el mestre especialista si n’hi ha, etc. 
  • Contes per a infants de totes les edats; de 3 a 12 anys.
  • Llistat de bibliografia per a infants i adults i contes retolats per a nens i nenes de totes les edats.
  • Llistat de pel·lícules, videos i canços que tracten el tema de la mort. 
  • Articles de lectures orientatives per als mestres que han d’afrontar el tema del dol dels infants. 
  • Web’s: 

http://www.grao.com/revistas/guix/341-llengua-interculturalitat-i-cohesio-social/els-centres-docents-davant-d-un-succes-traumatic-eines-per-a-equips-directius-i-professorat

http://www.educacontic.es/blog/la-muerte-en-el-aula

 http://blocs.xtec.cat/emocionat/2015/01/14/educar-per-a-la-vida-i-per-a-la-mort/

 http://blocs.xtec.cat/emocionat/2009/10/07/el-gos-del-manuel-sha-mort/

 https://prezi.com/sfhpbgzpaxbq/el-dol-i-la-mort-educatius/

 Si algú està interessat en saber què hi ha dins la nostra maleta, de manera més concreta,  estarem encantats de facilitar tots els fitxers.   

Publicat dins de 2. GENERAL, Maleta del dol i la pèrdua | Etiquetat com a , , | 6 comentaris

COMUNICACIÓ, MOTIVACIÓ, EMOCIÓ, ESTIMACIÓ

Publicat el 24 gener 2015 per M. Teresa Abellan Pérez

La motivació ens ajuda a estar millor amb nosaltres mateixos i amb la resta de persones. Mirem mén ellà i cerquem motius per activar-nos i si no hi són inventem-los amb creativitat. Nosaltres dissenyem la nostra vida i ningú ho farà per nosaltres. Som responsables de la nostra pròpia vida i benestar personal. Fàcil? No. Ja ho sabeu. Sempre ho diem en aquest espai. No hi ha res regalat, però és possible.

Us deixo amb aquest video. Una curta història de com motivar-nos i sentir les possibilitats de la vida.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uy0HNWto0UY&x-yt-ts=1421914688&x-yt-cl=84503534[/youtube]

Publicat dins de Comunicació, emoció, estimació, motivació | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

RECURSOS PER TREBALLAR ELS VALORS

Publicat el 14 gener 2015 per M. Teresa Abellan Pérez

25 CURTMETRATGES PER TREBALLAR ELS VALORS.

laflormasgrandedelmundo_6

Us deixo amb el link:

http://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/cortometrajes-educar-en-valores/16455.html

Publicat dins de 7. EDUCACIÓ EN VALORS, Recursos per treballar els valors | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

EDUCAR PER A LA VIDA I PER A LA MORT

Publicat el 14 gener 2015 per M. Teresa Abellan Pérez

En molt poc temps, al meu poble –on faig vida i treballo–hem hagut d’afrontar la mort de mares molt joves.

MAR3

(fotografia d’internet)

Entenem, i hem aprés, o necessitem aprendre, que la mort arriba quan tenim una edat avançada. La realitat, però, ens demostra que no sempre s’acompleixen els nostres desitjos. Les persones naixem, vivim i morim  sense poder preveure la durada d’aquest cicle; el cicle de cada persona que alguns diuen ja està predestinat.

El curs passat el mestres de  l’escola, vàrem haver d’afrontar, amb molt de dolor, la mort de l’Eli; una mare de l’escola que de forma ràpida va abandonar aquesta vida, sense tenir l’oportunitat de veure créixer els seus fills.  Fa pocs dies, la Montse, encara de forma més immediata, va abandonar-nos igualment.

Cada vegada que tinc l’oportunitat, anuncio als mestres que és inevitable haver d’afrontar el dolor de la mort de mares o pares, perquè és una realitat, i encara que no habitual –per sort– cal estar preparats i saber com  canalitzar el dolor dels infants que perden els pares de forma immediata i, per a ells,  incomprensible. Com acompanyem, consolem, ajudem…els infants en aquells moments i a partir de llavors.

Ahir li explicava a una companya alguns aspectes que cal tenir present a l’hora de fer un treball amb els infants que perden un pare o una mare (amb variacions segons l’edat dels infants) tot i que, a la nostra escola, per sort, tenim estratègies i educar per a la vida i la mort està interioritzat i per tant forma part de l’actitud dels mestres del centre.

D’entrada, tal i com sempre anunciem en aquest bloc, cal acceptar que la tristesa estarà present, serà un permís i, possiblement, durant força temps. Possiblement apareguin altres emocions i sentiments com ara: dolor, ràbia, enuig, sentiment d’injustícia… Com, si no, afrontar una pèrdua tan valuosa i important sense que ningú ens hagi preparat prèviament? La tristesa estarà a casa, a l’escola i dins de l’infant. Cal donar-li un permís, acceptant-la i anunciar que és normal sentir-se trist, però que amb el temps l’estat d’ànim pujarà i aprendrà a viure amb el record de l’absència .

Recomanacions importants per als mestres que afrontem la mort

És recomanable  respectar el “tempo” que necessiti cada infant per elaborar el seu procés personal de dol; ser curosos i respectuosos amb el que vol cada infant i, per això, és important cal observar-los de forma discreta però constant.

Els infants més petits no poden , ni saben, manifestar què i com se senten en un situació com la que descrivim perquè el seu nivell de desenvolupament personal no els permet fer-ho. Som els adults els qui podem sobreinterpretar, des de l’empatia, què pot sentir o pensar i parlar-ne quan ell ho demani; quan estigui preparat.

El més important és que sàpiguen que, si necessiten parlar amb el mestre, estarà allà per a fer-ho; normalment, quan passen els dies necessiten parlar de l’absència de forma compartida.

 

Un altre aspecte inevitable a les aules són les premisses que anuncien activitats o documents que han d’arribar a casa, per exemple, per als pares o les mares ; digueu, pregunteu, doneu…a la mare i al pare … –en aquest cas és recomanable fer una explicació personalitzada als infants que només tenen un progenitor-  Feu-li una mirada especial.

L’acomiadament d’un pare o mare és important fer-lo. En cas de no haver-lo poder haver fet, caldria treballar-ho i si és possible es podria parlar amb la família per tal de concretar com fer-lo.

Sempre dic que les preguntes són màgiques i potser encara hem d’aprendre i habituar-nos a fer-ne més. Si creieu que l’infant permet una acomiadament a l’escola podeu fer preguntes tipus: què prefereixes? Què t’agradaria més? (després de dir-li vàries alternatives)

 

ASPECTES GENERALS A TENIR EN COMPTE

Educar per a la vida i per a la mort implica:

–  Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
–  Identificar, acceptar i expressar les emocions agradables i desagradables.
–  Educar per a l’èxit i per a la frustració.
–  Saber demanar i oferir ajuda als altres; donar i rebre és imprescindible per viure feliços.
–  Educar una actitud positiva, de superació i amb sentit d’humor; l’actitud i model de l’adult és bàsica per  fer aquest aprenentatge.

La vida i la mort van juntes i no podem evitar de parlar-ne, tant de l’una com de l’altra. De la vida, en parlem, l’aplaudim, la sentim i gaudim. De la mort, cal parlar-ne també i fer-la present sense por. No cal passar la vida parlant sobre la mort, però sí parlar-ne.

Qualsevol procés de dol requereix:

  • Donar permís a les emocions i sentiments que apareguin en cada cas.
  • Adaptar la vida a la nova situació amb l’absència de la persona morta.
  • Trobar estratègies per rememorar i recordar l’essència de la persona morta.

Per edats:

L’edat de l’infant i el vincle afectiu establert amb la persona morta són el més important a tenir en compte:

  • Abans dels 3 anys no estan capacitats per entendre el concepte de la mort, però entenen els sentiments i emocions de les persones que els envolten.
  • Dels 3 als 5 no diferencien la realitat de la fantasia. Al final de l’etapa intueixen que no tornaran a veure més la persona morta. Poden sentir por de perdre les altres persones estimades.
  • Dels 6 als 9 estan capacitat per entendre el concepte de la mort i el que representa.
  • Dels 9 als 11 entenen i comprenen el concepte de la mort de forma realista

Algunes orientacions més:

  • Utilitzeu un vocabulari senzill i planer: La mama, el papa, se n’ha anat i no la/el tornarem a veure mai més. La mare s’ha mort perquè tenia una malalta incurable, ha patit…
  • Especifiqueu verbalment que la mort de l’ésser estimat no ha estat culpa de ningú i tampoc d’ells; no en busquem culpables
  • La mort no és momentània; és per sempre, permanent i inevitable.
  • Observeu els infants i feu-los preguntes per indagar i constatar què saben o què els preocupa, quins són els seus dubtes i les seves pors. Les respostes que donen els infants són indicatives del grau de coneixement que tenen i del que poden entendre o no sobre el tema de la mort.
  • Convideu-los a fer les preguntes que creguin convenients, fins i tot amb el risc de no saber-los donar una resposta satisfactòria del tot. Fer veure que no ha passat res no seria una bona estratègia per fer el dol d’una mort.

El sentit comú, la intuïció i un acompanyament amorós faran possible que el procés psicològic de l’infant davant qualsevol pèrdua o dol obtingui un resultat no alegre, però sí coherent.

M. Teresa Abellán Pérez

 

Publicat dins de 2. GENERAL, Educar per a la vida i la mort | 1 comentari

COM EDUCAR EMOCIONALMENT?

Publicat el 18 desembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

COM EDUCAR EMOCIONAL

Publicat dins de 2. GENERAL, Com educar emocionalment? | Etiquetat com a , | 1 comentari

PER SER FELIÇ

Publicat el 17 desembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8ULejgy3Kr4&list=PL9D75A17D66213B1D&index=8[/youtube]

Publicat dins de 2. GENERAL, Per ser feliç | Deixa un comentari

ELS INFANTS SÓN MÉS FELIÇOS QUE ELS ADULTS

Publicat el 13 desembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

home.doc04876220140925173932_001

Ser mestra per vocació és una gran alegria i em fa molt feliç tants moments durant el dia laborable! Tot un privilegi poder aprendre de, i amb els infants.

L’altre dia mentre estava amb un grupet d’aluumnes va sorgir la pregunta de:

Qui és més feliç, els infants o els adults?

– Els infants -varen dir els els alumnes.

– Per què? -vaig preguntar.

– Perquè tenen il·lusions. Els adults fan el que volen però no tenen il·lusions. 

– Una persona adulta no pot tenir il·lusions com un infant? 

– Sí, però als adults els interessen altres temes: els diaris, les notícies, anar de compres, tenir diners,….

Ai! mare! El que ens queda per aprendre com a pares i mestres!

Endavant. No ens desanimem. O es que potser sempre hi hauran aquestes diferències?

 

Publicat dins de 2. GENERAL, Els infants són més feliços que els adults | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

EL SENTIT DE LA VIDA DE VIKTOR FRANKL

Publicat el 6 desembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

Viktor Frankl va ser un reconegut neuròleg i psiquiatra austíac que va sobreviure l’holocaust. Ell és el creador de la logoteràpia, un enfoc terapéutic que es recolza en l’anàlisi existencial i es centra en la “voluntat del sentit”.

Mirem i escoltem la filosofia d’aquest home especial que patint les condicions severes va saber extrauren el millor. Parla de decisió, responsabilitat personal, …. de la única i autèntica llibertat que ens permet viure i ser feliços.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=k6JeEkaaBt4[/youtube]

Publicat dins de 2. GENERAL, El sentit de la vida de Víktor Frankl | Deixa un comentari

NADAL VESTIT D’AMOR

Publicat el 6 desembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

Us deixo amb la felicitació d’aquest any. Un nou desig, possible i a l’abast de tothom; amb convenciment, constància i ganes de fer-lo realitat (diguem-li al pensament)

PER UN NADAL VESTIT D’AMOR

felicitació de Nadal 2014

Publicat dins de 2. GENERAL, Nadal vestit d'amor | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

AVUI EM SENTO

Publicat el 30 novembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

Mireu20141113_122900 quina activitat alternativa per a
l’avui em sento que altres vegades he comentat en aquest bloc.

La Fina, una companya de l’escola, tot llegint amb els seus alumnes el llibre: El monstre de colors de l’Anna Llenas, se li va ocòrrer de fer la mateixa proposta que fa el llibre a la classe.

Va crear pots de colors i cadascun d’ells representa una emoció.

Ara, els infants de P-3 quan arriben a la classe i a través del treball col·lectiu, de moment, fan l’avui em sento tot posant la seva fotografia dins el pot i l’emoció que creuen sentir.

Permeteu-me que us faci un comentari relacionat amb l’educació en general dels més petits.

Crec que l’opció d’introduir conceptes, idees, emocions i aprenentatges en general amb volum és més fàcil de percebre i comprendre pels infants. Poder tocar, experimentar, sentir, recòrrer, ….

100_3663facilita la interiorització i l’aprenentatge en els infants.

A vegades recordo i intento recuperar totes aquelles activitats que introduïa amb els infants més petits per ensenyar-los a fer les grafies que posteriorment serien lletres. Activitats de resseguir lletres de paper de vidre amb el dit, caminar sobre el terra sanefes amb direccionalitats i bucles que més tard serien lletres i nombres,  … Treballavem els previs a la lecto-escriptura vivenciant primer les grafies. Després, en el pla vertical; a la pissarra. I finalment en el pla horitzontal; sobre el paper.

L’aprenentatge passa per l’experimentació, el sentir…. i en tot aquest procés el volum és important per als més petits.

PD. Gràcies Montse, m’has fet recuperar un aprenentatge oblidat.

Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Avui em sento | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

ALLÒ MÉS IMPORTANT DEL MÓN

Publicat el 30 novembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

Ahir vaig presentar a l’alumnat de segon una capsa bonica tot dient: Sabeu que hi ha dins aquesta capsa? El més important del món.

Aquesta és una activitat que ja havia introduït altres vegades per reflexionar amb els infants, però ahir em va sorprendre la quantitat d’idees, propostes i la gran imaginació d’un infants tan petits (entre 7 i 8 anys)

Varen començar a dir tantes coses fantàstiques que les vaig apuntar a la pissarra.

Llegiu: L’aigua, l’amor, l’amistat, les plantes i els arbres perquè ens donen oxígen, l’estimació al pare i la mare, la família, la vida, el món, l’aire i l’oxígen, el cervell, el cos, l’amabilitat, ajudar els altres, compartir les coses, l’autoestima i, sí, també varen dir l’or i els diners com fan sempre els infants.

Vaig quedar ben sorpresa que infants tan petits em diguessin que l’autoestima és el més important del món. Em va quedar el dubte que sabessin exactament el que és, o potser sí deuen tenir una idea del què és perquè ja fa molt de temps que l’escola es preocupa que sigui així.  Saben que és important estimar-se i això és increïblement fantàstic per aquells 20141128_091308que intentem educar de forma integral.

Més endavant, i una vegada recollides totes les aportacions vaig obrir la capsa i….. SORPRESA!!!!

20141128_091224

El més important del món és: UN MATEIX! Els infants varen tenir l’oportunitat d’enmirallar-se en un mirall petit que hi havia dins la tapa de la capsa.

Crec que no és fruit de la casualitat. Crec que estan treballant bé, que aprenen i es fan grans amb fermesa i decisions. Crec que  darrera hi ha una bona feina educadora dels adults; mestres, família, l’entorn,…

Continuem treballant, creixent i ajudant a extreure’n el millor de dins dels infants. Ells ténen dins la seva riquesa, són un tresor per descobrir.

Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Allò més important del món | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

PER QUÈ PIQUEN ELS NENS PETITS

Publicat el 12 octubre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

Reflexió per comprendre els motius que fan picar els infants més petits a companys i adults amb força freqüència.tristesaTots sabem que els infants petits, a mida que van creixent, van incorporant, primer el vocabulari que aprenen per imitació i repetició dels adults  amb qui conviuen. Comencen a fer balbuceig, descobreixen els sons per casualitat i experimentant fins que surt algun so més llarg que els pares sobreinterpreten com a paraula intencionada i, en aquest feed-back, l’infant descobreix les paraules, les paraules-frases (aigua  vol dir: Vull aigua, o bé, dóna’m aigua) i més tard les frases amb l’ampliació del vocabulari i la comunicació a través del llenguatge.

El nivell de desenvolupament del llenguatge i la comunicació dels infants és molt llarg i, en tot aquest procés d’aprenentatge, els infants tenen confusions, s’equivoquen, no troben les paraules adients quan volen demanar un objecte per exemple, utilitzen estructures mal construïdes gramaticalment,  poden confondre la tristesa amb l’enuig perquè encara no comprenen les emocions, i el seu significat, etc.

I, en aquest procés d’aprenentatge de tants estímuls, experimentacions, innovacions i descobriments, els infants es relacionen amb altris en una etapa on,  a més, són egocentristes per naturalesa i sovint acaben les seves relacions escolars picant als companys o reben pals d’un companys. El fet és que alguns infants petits piquen als companys per aconseguir allò que volen i que no poden expressar que volen.   

Mirem més enllà

Tenint en compte les característiques i el nivell de desenvolupament general dels infants petits, sabent que els manca vocabulari, que passen per una etapa egocentrista i que no tenen la capacitat empàtica interioritzada ens hem de preguntar:

Com viuen els infants petits algunes situacions on han de compartir i relacionar-se amb altris? 

Com acabo de dir, els infants més petits els costa compartir; un hàbit que, amb ajut dels adults , fent de model, poden aprendre amb  temps,  constància i  paciència, però que, d’entrada, no en saben.

Els nens petits són actuadors per naturalesa i també entenen més les actuacions dels adults que les paraules d’aquests. Poden entendre millor que han actuat malament si el pare o la mare es mostren enfadats que si se’ls fa un gran discurs.

Quan un nen petit vol una joguina que té un company, no li diu que se la deixi. Simplement se l’agafa i aquí pot començar una baralla; el nen petit no té la capacitat d’abstracció i tampoc no preveu conseqüències del seu comportament.

Què pot fer l’adult davant una baralla d’aquest tipus?

Primer de tot, separar els infants perquè no prenguin mal. Si estan molt esverats, esperar uns moments i intentar trobar una solució justa per als dos que pot passar per: ara ell continuarà jugant amb aquesta joguina i quan la deixi la podràs agafar tu,… Alguns infants de 5-6 anys són capaços de trobar solucions a les baralles per ells mateixos. L’adult, sempre molt observador pel que pugui passar, dóna oportunitats als infants per fer-se autònoms i que vagin aprenen a resoldre els conflictes per ells mateixos.

Què pots fer si el teu fill pica de forma sistemàtica?Primerament  li pots preguntar què ha passat en el moment de la baralla i quin ha estat el motiu de la baralla, per conèixer la seva opinió. Després pots  dir-li que els problemes no es solucionen picant i amb paciència, perquè aquests canvis tarden molt en ser exitosos, pots ajudar-lo a elaborar estratègies per aconseguir les coses que vol. Li pots dir: Un altre dia que vulguis jugar amb una pilota i la tingui un amic teu, pots dir-li: Em deixes la pilota? o, ¿juguem junts amb aquesta pilota? També li pots dir a la mestra que vols jugar amb la pilota i la té un amiguet. Si li dius al teu fill que es torni i s’enganxi als seus companys continuaràs augmentant el bucle de les baralles i no s’acabarà el problema. Li ensenyaràs que la manera de solucionar els problemes és a través de l’agressivitat.

Què pots fer si han picat al teu fill?  Primer de tot preguntar-li com se sent emocionalment perquè trobi comprensió i consol.  Pots aprofitar per dir que no es pica als altres i que no és just que l’hagin picat. Pots aprofitar per posar paraula a les emocions que pugui sentir: enfadat, trist,… És bo donar indicacions de possibles actuacions de protecció personal per fer quan algun nen el piqui:  Avisa a la mestra perquè posi ordre si tu no pots fer-ho amb el nen, escapa si pots perquè no et faci mal,…                

Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Per què piquen els nens? | Etiquetat com a , , | 1 comentari

CURSOS ESCOLARS EMOCIONALS

Publicat el 23 setembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

received_m_mid_1411058762165_4d37fa9777873abb52_0Fa uns dies, la Núria, una mestra que vaig conèixer fent formació, em va enviar aquesta fotografia. Volia dir-me que aquest any fa P-4 i en aquest moment d’instantània se la veu amb dues alumnes fent una sessió de relaxació.

No cal comentar que se les veu super felices i es que, el col.lectiu de mestres, tenim una feina extraordinària i privilegiada. Conviure amb infants és omplir-se d’energia plena de possibilitats, empenta, entusiasme,…..

Cal, però, planificar-ho i voler-ho; treballar per aconseguir que el clima dels centres i a l’aula sigui mirat conscientment per ensenyar i aprendre amb il·lusió i una actitud plena d’energia, bon humor i molta paciència i confiança.

Aquest any, el primer dia d’escola, ens esperava a tota la comunitat educativa, una pancarta amb el següent missatge:

UN ANY MÉS PER

COMPARTIR ALEGRIES!

Mireu el lema per a tot un curs:

OÉs sensacional poder treballar amb aquestes premises!

La Bet, una mestra de l’escola, només començar els primers dies ja em va comentar quines eren les seves expectatives per entrar més de ple en el treball personal i emocionals dels infants;entre d’altres. Va presentar el Sr. Panxeta a la classe i amb molta sorpresa inicial per part dels infants, el Sr. Panxeta es quedarà tot el curs amb ells per poder facilitar el treball d’educació emocional i en valors que acompanya qualsevol procés d’aprenentatge escolar i personal. Igualment va fer un treball amb fang per començar a crear consciència amb els infants de quines eren les seves qualitats o punts forts; una part de: quim sóc? Com sóc? que forma part del treball d’autoconeixement i consciència emocional.  Mireu quin treball més fantàstic on cada alumne de la classe va apuntar en un paper la seva qualitat, el seu punt fort i on, totos junts, han format una sola estructura, un sol cos: una pinya!

les nostres qualitatsSovint comento que és una sort podem treballar amb infants. Un espai per ensenyar i aprendre alhora, establint vincles, relacionant-nos des de la confiança perquè els infants confiïn amb nosaltres i ens “donin permís” per ensenyar-los, fent-los sentir persones autònomes i amb capacitats, sabent extraure la seva creativitat i tota la seva riquesa i potencial interior,…. És magnífic.

Comencem!

 

Publicat dins de 2. GENERAL, Cursos escolars emocionals | 1 comentari

FORMACIÓ ESTIUENCA AMB MESTRES

Publicat el 21 setembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

Igual que hem repassat la història de l’educació per elaorar una construcció col·lectiva, repasseu la vostra identitat i història personal; el passat (la motxilla invisible que portem penjada des que naixem), el vostre estat present i programeu el futur proper (la línia de la vida) per avançar de forma responsable i conscient. Essent amos de la nostra vida.

Per acabar, recordeu que hi ha situacions sense canvi possible i llavors no cal malgastar la nostra energia. Posem tota l’energia en situacions que es poden transformar; tot allò que resisteix, persisteix. 

M’agradaria anar repassant tots els constructes i conceptes que hem anat treballant però seria un article inacabable, així que només resta donar-vos les gràcies pel vostre acolliment; la gratitud ens ajuda a ser més feliços.

Engrandim la taca d’oli de l’educació socioemocional i proclamem l’educació de la intel·ligència emocional per educar el benestar personal i social, per educar més i millor des d’aquest benestar i per posar el nostre granet de sorra en la millora d’aquest món.

Una abraçada molt especial per a tots i totes. Bon estiu!

Publicat dins de 2. GENERAL, Formació estiuenca amb mestres | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Renovació, reciclatge i conservació de l’energia personal

Publicat el 21 setembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

He trobat aquest article al facebook i m’ha semblat interessant d’enganxar-lo al blog. Una manera de tornar a contactar amb tots vosaltres després de les vacances. Parla sobre energia i ara en necessitem molta per tornar a començar a treballar i entregar el millor de nosaltres mateixos. Renovem, reciclem i conservem la nostra millor i més positiva energia.

                             (fotografia copiada del món internauta)

1- Deja ir a personas que sólo llegan para compartir quejas, problemas, historias desastrosas, miedo y juicio de los demás. Si alguien busca un bote para echar su basura, procura que no sea en tu mente.

2- Paga tus cuentas a tiempo. Al mismo tiempo cobra a quién te debe o elige dejarlo ir, si ya es imposible cobrarle.

3- Cumple tus promesas. Si no has cumplido, pregúntate por qué tienes resistencia. Siempre tienes derecho a cambiar de opinión, a disculparte, a compensar, a re-negociar y a ofrecer otra alternativa hacia una promesa no cumplida; aunque no como costumbre. La forma más fácil de evitar el no cumplir con algo que no quieres hacer, es decir NO desde el principio.

4- Elimina en lo posible y delega aquellas tareas que no prefieres hacer y dedica tu tiempo a hacer las que sí disfrutas.

5- Date permiso para descansar si estás en un momento que lo necesitas y date permiso para actuar si estás en un momento de oportunidad.

6- Tira, levanta y organiza, nada te toma más energía que un espacio desordenado y lleno de cosas del pasado que ya no necesitas.

7- Da prioridad a tu salud, sin la maquinaria de tu cuerpo trabajando al máximo, no puedes hacer mucho. Tómate algunos descansos.

8- Enfrenta las situaciones tóxicas que estás tolerando, desde rescatar a un amigo o a un familiar, hasta tolerar acciones negativas de una pareja o un grupo; toma la acción necesaria.

9- Acepta. No es resignación, pero nada te hace perder más energía que el resistir y pelear contra una situación que no puedes cambiar.

10-Perdona, deja ir una situación que te esté causando dolor, siempre puedes elegir dejar el dolor del recuerdo.

Se m’acut insistir en:

1) Decideix i sigues amo de la teva vida de forma responsable i sense esperar que els altres ho vulguin compartir.

2) Accepta les situacions conflictives i es transformarà. La resistència porta mala energia i només allarga el problema. Hi ha coses que no depenen de nosaltres i no podem canviar-les.

3) Fes un perdó conscient i, si cal, escriu el teu pensament detalladament per perdonar. No és tan fàcil com aparenta ser.

4) Pensa en tu. Si tu no estàs bé, tampoc ho estaran la resta de persones amb qui convius.

Publicat dins de 2. GENERAL | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

LA CONSCIÈNCIA DEL PRESENT

Publicat el 20 setembre 2014 per M. Teresa Abellan Pérez

Us deixo amb 10 minuts de sabiduria per acostumar-nos a la consciència del present per viure la vida de forma autèntica.

Alguns mestres comencem a treballar la consciència de sentiments i emocions, pensaments, intuicions, … mentre aprenem i compartim dins les aules, però el primer pas és que els mestres estem convençuts de la seva importància. Consciència per donar sentit a la vida, la nostra vida.

Continuem aprenent, coneixent i avançant en quan a la potencialitat plena de la vida.

Quantes coses ens queda per aprendre!

Link:

Publicat dins de 2. GENERAL, La consciència del present | Etiquetat com a | Deixa un comentari

NOUS BLOCS

Publicat el 2 març 2012 per M. Teresa Abellan Pérez

Benvolguts lectors i lectores,

La manca d’espai d’aquest bloc m’ha fet obrir un altre espai virtual per poder continuar la feina de difusió en educació emocional.

Us adjunto el link:

http://emocionat2.blogspot.com/

També he iniciat un bloc nou per famílies i mestres amb l’objectiu de continuar creixer i educar junts. Us presento EDUQUEM JUNTS:

http://blocs.xtec.cat/eduquemjunts/

Igualment, he creat un altre bloc en llengua castellana:

http://emocionemocional.blogspot.com

Moltíssimes gràcies per continuar amb mi i amb la nostra gran tasca educativa.

Una abraçada plena d’energia sentida.

 

 

Publicat dins de 2. GENERAL, Nous blocs | 2 comentaris

AQUEST BLOC VA SER PREMIAT L’ANY 2009

Publicat el 21 agost 2010 per M. Teresa Abellan Pérez

 

otgzmy5kuec_146761_6284_1logo-premis1

 

 

 

 

 

http://www.premisblocs.cat/

Ahir en l’acte celebrar a Vic pels Premis de blocs de Catalunya, aquest bloc va ser seleccionat i premiat dins la categoria d’educació.

Des d’aquest espai virtual vull felicitar i donar l’enhorabona a tots els guanyadors.

Millor bloc corporatiu: Gestió del coneixement
Millor bloc personal: La volta dels 25 (Marc Serena)
Millor bloc de Cultura: Altres Barcelones (Cani Cortijo)
Millor bloc d’Educació: Educació emocional, una filosofia de vida (M. Teresa Abellán Pérez)
Millor format audiovisual: UMTSForum.net (Laureà Folch)
Premi Lletra – Literatura: Tens un racó dalt del món (J.M. Tibau)
Millor bloc polític: Construïnt sinèrgies (Raül Romeva)
Millor bloc TIC: Les TIC i la discapacitat
1r premi especial STIC.cat: Jil Van Eyle
2n premi especial STIC.cat: Somriures de Bombai

Aprofito per donar les gràcies a tota la tasca que fa l’Associació STIC.cat  una tasca que facilita la difusió de la cultura catalana.

També vull donar les gràcies a tots els lectors/res, amics/gues  i molt especialment als meus fills que d’una o altra manera recolzeu la meva tasca i il.lusions educativaes.

Continuem avançant per millorar aquest món.

Publicat dins de 0. PREMI BLOCS CATALUNYA 2009, Premi blocs Catalunya 2009 | 2 comentaris

EL COR I LA MENT, EMOCIONS I PENSAMENT

Publicat el 8 març 2010 per M. Teresa Abellan Pérez

Relació de les emocions amb el cervell, el pensament, i el llenguatge. Com s’activa el cervell amb les emocions?
La importància de l’educació en el procés de desenvolupament dels infants i de les persones.
Com entrenar la ment.
Com podem canviar-nos i reinventar-nos cada dia.
La importància d’una actitud positiva davant la vida.
Com viure la tristesa.
MOLT INTERESSANT!

http://www.youtube.com/watch?v=kHyi6sQ3Oo4&feature=player_embedded

Publicat dins de 2. GENERAL, El cor i la ment, emocions i pensament | 1 comentari

LA POR

Publicat el 8 març 2010 per M. Teresa Abellan Pérez

Adjunto el link d’un vídeo molt interessant sobre la por de Pilar Jericó. Val la pena. Tots tenim por. Com sorgeix l’emoció de la por? Relació de la por amb l’amor i l’apego, etc.

http://www.pilarjerico.com/entrevista-sobre-heroes-cotidianos-en-tv

Publicat dins de 2. GENERAL, La por | Etiquetat com a | 1 comentari