Metàfora del pastís

pastis.jpg

Metafòricament podríem establir una comparació entre fer un pastís i educar els fills.

Cada família amb els seus valors, maneres de pensar i fer, segons l’educació rebuda, les capacitats i possibilitats,… amb els ingredients de que disposa, farà un pastís amb un gust, forma i textura diferent possiblement d’una altra família. Educarà els fills d’una manera concreta.

El pastís, l’educació dels fills,  pot variar segons les capacitats i possibilitats de les famílies (experiència concreta, temps de dedicació, il.lusions,… els ingredients de què disposem, la disponibilitat o no d’un forn,  els estris ), els objectius marcats inicialment per educar els fills poden donar com a resultat un pastís dolç, salat, tou,… i amb una  forma rodó, rectangular, quadrat, …

Us apunto els ingredients d’un pastís deliciós:

llibertat, límits, disciplina, respecte, discussions, normes, solidaritat, paciència, comprensió, autoritat,…. i tot endolcit amb molt d’afecte.

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, Metàfora del pastís. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Metàfora del pastís

  1. Dolors diu:

    Tere, feia molt quee no havia entrat al teu bloc, i veig que has treballat molt, a més de ser força interessant i potenciar la reflexió interna d’aquelles persones que el llegeixin amb l’esperit obert, és un centre de recursos sobre les emocions.

    Felicitats

  2. Gràcies Dolors,
    El teu comentari m’anima a continuar treballant.

  3. dolors diu:

    Avui he entrat per primera vegada al teu bloc. El Trobo molt interessant. Sóc mestra d’Ed. Inf i penso que el treball de les emocions és un tema que hem de potenciar. Ben segur que iré entrant sovint en el teu bloc. Gràcies per compartir el teu treball

  4. Moltes gràcies Dolors.
    Sento que la taca d’oli és real.
    Una abraçada i bona feina!

  5. Ricard diu:

    intentaré recordar els ingredients: he pensat que els primers dies els portaré escrits en un paperet, com quan fas un pastís has de consultar la recepta…
    gràcies per ajudar-me a comprendre que allò més senzill és el que més valor té

    ricard

  6. Ricard,
    No acabo d’entendre el què em dius. Se m’acut dir que les metàfores, metàfores són.
    Afegiria que no sempre és fàcil aconseguir els ingredients per fer un pastís dolç, maco, ben pujat, presentable i bonic,… que ens agradaria. Aquell que tenim pensat al cap com a ideal. A vegades no tenim un bon motllo, el forn no funciona,…
    Sort el la bonica però no fàcil tasca d’educar els infants.
    Gràcies però compartir en aquest bloc que intenta ser interactiu i no ho aconsegueix gaire.
    Fins aviat.

  7. Ricard diu:

    hola tere!

    torno a connectar amb el teu bloc després de molts dies i em sorprenc perque potser es que no em vaig explicar bé: el que volia dir, potser metaforicament, és que són tant importants i valuosos aquests “ingredients” que suggereixes que, per no oblidar-los i tenir-los presents en qualsevol moment me’ls he apuntat en un paperet. Així, si tinc cinc minuts “perduts” esperant el transport públic, asegut a un parc,…els puc aprofitar per recordar quina mena de coses són fonamentals…

    Moltes gràcies i felicitats!!! per a tú, que estàs fent-nos descobrir esències i ens fas reflexionar en la direcció que les emocions marquen.

    i disculpa que vaig ser una mica “embolicadís” a l’hora de comunicarme amb tú.
    Trobo que sí que tens un bloc interactiu, l’he estat explorant i, al menys amb mí, la interacció existeix!

    fins aviat!
    Ricard

  8. Gràcies de nou Ricard i benvingut a la interacció de l’aprendre conjuntament.
    M’acabo d’adonar que la capcelera del bloc està plena de cireres, la metàfora del pastís, amb els nens de l’escola faig taller de cuina,… Entre fogons vaig emocionat-me.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *