Fa pocs dies, amb infants de 5-6 anys, vaig poder gaudir d’una experiència que ara vull compartir.
Amb la tutora de la classe havíem preparat una activitat que volíem introduir en aquest curs. L’objectiu de l’activitat era el d’aprendre a valorar-nos com a persones; amb els nostres defectes i les nostres virtuts.
Arriba una capsa sorpresa a la classe embolcallada en forma de caramel i unes lletres escrites: “Per als nens i nenes més guais de l’escola”. La tutora, amb la seva expressió i màgia habitual, comença a intrigar als infants. “Què serà?” “Què pot ser?” “Què imagineu que trobarem?” “Quina emoció!”
A poc a poc, mestra i infants, van descobrint el que és el regal. Una capsa que conté allò més valuós. Dins la capsa hi ha una mirall enganxat a la tapa. Cada nen/a té l’oportunitat de emmirallar-se de forma individual com allò més valuós, però… què és una cosa valuosa? Doncs “un diamant”, “diners”…..
No va ser senzill començar a fer una introducció respecte el valor que tenen les persones. Els infants, i la societat, la publicitat,…. creuen i ens fan creure que la felicitat la donen, un cotxe nou, els diners, els diamants com diuen els nens i nenes,…
Cal continuar treballant per aprendre a valorar-nos nosaltres mateixos, valorar els altres i valorar l’essència que ens uneix, més rica que els diners.
