Des de l’Edu3 us volem oferir els millors reportatges per tenir present els moments de la nostra història que no podem oblidar i que ens fan valorar encara més el present moment democràtic.
El primer dels capítols que us proposem ens aporta el testimoni en primera persona i ha estat elaborat per l’equip del prgrama “Tornarem a vèncer” de Catalunya Ràdio.
Més enllà de les aules el podcast pot ser un recurs per als estudiants i per a la comunitat educativa en general, compartir amb els testimonis de primera línia uns moments per no oblidar.Un fet que podria haver trencat la pau i la democràcia en un país com el nostre que va ser colpit per una cruenta guerra civil.
El cop d’estat del 23 de febrer normalment anomenat 23-F fou un intent fallit de cop d’estat militar contra el govern democràtic i legítim d’Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.
El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia la Operació gàbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l’assalt. A les 18:20 un grup d’uns dos-cents guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l’hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de “Todo el mundo al suelo” i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes. Al mateix temps altres grups de guàrdies civils assaltaren diferents emissores de ràdio i televisió per impedir la informació dels fets. El capità general de l’exèrcit a València, Milans del Bosch, decretà l’estat d’excepció i feu sortir les tropes al carrer, amb la pretensió que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir. Finalment el 24 de febrer els segrestadors es varen rendir definitivament.
“Tornarem a vèncer” és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d’autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d’aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l’autogovern fins a l’actualitat: l’estatut de Miravet.
El programa consta d’un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l’Assemblea de Catalunya, l’Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració.
Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms.
El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d’arreu de Catalunya.
Web del programa
Equip Edu3