“La proposta de la piràmide de la lectura vol oferir al professorat una eina de reflexió sobre algunes de les activitats que propicien la implicació de l’alumne en la lectura i, de retruc, faciliten l’adquisició de l’hàbit lector, amb la finalitat d’orientar o reorientar la seva tasca docent i establir línies de continuïtat amb la família i l’entorn.” Més informació aquí.

PRIMÀRIA

Proposta didàctica

Proposta interactiva

SECUNDÀRIA

Proposta didàctica

Proposta interactiva

http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura/piramide

Com podem practicar l’escriptura tots a una? Com ho podem fer perquè esdevingui una qüestió de centre i no una iniciativa personal i aïllada d’un docent? Per haver, hi ha moltes maneres de fer-ho, però ens centrarem en una per tal de poder oferir idees assumibles.

L’ideal és que quan més membres del claustre es sentin identificats amb la iniciativa i s’impliquin, millor. Com aconseguir que tothom es senti responsable d’aquesta millora? Tractant l’ensenyament i l’aprenentatge de l’escriptura des dels continguts propis de cada àrea.

Imaginem que ho fem a mode de projecte en el qual volem participació des de totes les àrees i tenim com objectiu millorar l’escriptura des de l’ensenyament i pràctiques de diverses tipologies textuals. La matèria de llengua pot ser l’encarregada d’introduir la tipologia corresponent, proporcionant els fonament teòrics necessaris i els primers models. A partir d’ací i durant un període (el primer període) de temps establert al projecte, cada matèria RECUPERA la tipologia prèviament ensenyada a llengua fent servir textos d’aquest tipus i propis de l’àrea en qüestió. Durant aquest període de temps és recomanable que els alumnes treballen el contingut a través de la lectura dels textos proporcionats realitzant tasques amb un objectiu que assolir d’un nivell d’exigència cognitiva baix, més de coneixement, com per exemple: assenyalar, subratllar, identificar, etc. D’aquesta manera les nenes i els nens no paren de rebre input, de estar exposats a tot tipus de models. Una vegada fet, comença el segon període en què els alumnes continuen rebent models de textos d’una mateixa tipologia i que ara serà amb un objectiu d’una exigència cognitiva superior, més cap a l’aplicació i l’anàlisi. És el moment que els alumnes porten a terme tasques com comparar, exemplificar, distingir o relacionar. Per últim, al tercer període convé que els alumnes comencin a treballar l’output i que les tasques que realitzin siguin més exigents. És a dir, que creen. És l’hora de passar a l’acció i crear sense parar fins que la tipologia estigui interioritzada.

Parlàvem de com millorar l’escriptura al post anterior. No obstant, és difícil aconseguir aquest output sense tenir un bons models de lectura previs que ens garanteixin un bon input.

En Timothy Shanahan, de la Universitat de Chicago, parla dels textos que s’utilitzen a l’aula dient que molt d’ells han estat generalment associats a un determinat nivell en base allò que es pensa que els estudiants poden arribar a comprendre. És a dir, els llibres de texts poden ser compresos pel 75-90 per cent dels nens i nenes, i la raó que ell dóna és que existeix la tendència d’aparellar un text amb l’edat que es creu que és la adequada per entendre el significat del text. En aquest cas, Shanahan diu clarament que és el text el que necessita ser adaptat al nivell en què vulguem que els estudiants llegeixin depenent de quins siguin els nostres objectius o les nostres fites. Ara bé, més que el text, caldria dir l’activitat, allò que han de fer els alumnes amb el text és el que s’ha adaptar amb les bastides de suport necessàries.

Segons l’autor, quan els estudiants surten de l’escola i s’enfronten a un lloc de treball o quan entren a la universitat, els nivells dels textos als quals s’enfronten tenen 223 vegades més el nivell dels textos que se’ls demana llegir a secundària. Així doncs, el que està passant és que exposem als nens i les nenes a textos bastant fàcils. Hem d’avançar utilitzant nous materials de text i, òbviament, la lectura és la gran protagonista. I no s’ha de reduir tot aquest protagonisme a la matèria de llengua, ara entren en joc totes les matèries: ciències socials, ciències naturals, educació física, etc. Cal buscar i crear oportunitats per començar a estirar els alumnes fins assegurar-se que tenen oportunitats a les aules per fer front als reptes que un futur es trobaran.
Ensenyar fent servir un material en què els textos utilitzats poguessin estar un parell d’anys per sota del nivell, no té gaire sentit. Si així és realment, no estem preparant doncs als nens per fer la feina que han de fer.
Shanahan parla també de la noció de l‘ensenyament diferenciat. Destaca la seva importància, però assegura que per a molts docents és un concepte de fàcil confusió. Diu que en comptes de diferenciar la instrucció i ajudar els nens a partir de diferents punts per arribar on necessitem que arribin, en una gran quantitat d’ocasions el que es fa és canviar la nostra instrucció baixant al nivell en què es troben els nens i no elevant els seus nivells per tal d’aconseguir que s’estirin i siguin capaços de fer coses que no poden fer.
Ell fa l’analogia d’aquest desenvolupament amb aquell d’un exercici físic, a diferència d’un desenvolupament intel·lectual. Els estudiants necessiten una rutina d’exercicis si van a construir el múscul: necessiten una mica de treball intensiu i desafiant. Per tal d’entendre-ho, podem pensar en les rutines de lectura que ja es duen a terme en molts centres a l’hora de realitzar els 30 minuts de lectura. Aquesta continuïtat proporciona oportunitats en què els alumnes són exposats a una quantitat de textos que els ofereix models d’una tipologia molt variada. Gràcies a aquesta continuïtat, els alumnes es familiaritzen amb les estructures de cada text fins al punt d’adquirir un nivell superior que els permeti desenvolupar l’habilitat d’escriure a un nivell semblant.

REFERÈNCIES

What Does Research Tell Us About Teaching Reading to English Language Learners?

Article de Suzanne Irujo

En aquest article, una professora d’anglès a alumnes amb altra llengua 1 mostra la seva experiència així com els descobriments del National Literacy Panel on Language-Minority Children and Youth i fa una sèrie de recomanacions per aconseguir una alfabetització i nivell de lectura efectius en aquests aprenents de la llengua anglesa. 

Els descobriments d’aquest article es poden extrapolar a la situació de nouvinguts a l’hora d’aprende català.

L’article parla de consciència fonètica, fluïdesa, vocabulari i comprensió.

Article

Estrenem aquest nou espai. Aquí parlem de la lectura com d’una activitat quotidiana amb què, d’alguna manera, tots tenim algun tipus de relació. I és cert, però, la lectura va més enllà d’un conjunt de lletres posades unes al costat de les altres en forma de paraula i d’oració i de text, i el missatge del qual nosaltres descodifiquem amb unes eines que hem anat adquirint al llarg de la nostra vida.

En aquest espai anirem desglossant tot allò que està relacionat amb aquest procés d’aprenentatge… o deuríem dir de significació, o comprensió? Parlarem de saber llegir i de com llegir per aprendre. També descriurem les fases de la lectura, així com les seves tècniques i estratègies. Proposarem activitats per treballar la lectura a l’aula, tant la lectura en la matèria de llengua com en matemàtiques o llengües estrangeres.

Som-hi!