Desenvolupament Professional en Llengües Estrangeres

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lwCmCJ8OhWY[/youtube]

Il·lustració de Gonçalo Viana

Un learning log és una eina d’aprenentatge informal per a que l’alumnat prengui nota de qualsevol aprenentatge que experimenta en el transcurs de les sessions/lliçons/unitats didàctiques.  Això pot incloure, per exemple, projectes, activitats o, fins i tot, coses que no han anat bé. Tots ells poden ser valuoses fonts d’aprenentatge.

Per exemple, arran d’un projecte o activitat els nens i les nenes poden escriure unes línies de com creuen que ha funcionat allò que han fet. El learning lot respon a preguntes curtes com les següents:

• Has obtingut el resultat esperat?

• Quina va ser la part més reeixida del projecte / activitat?

• Ho faries les coses de manera diferent la propera vegada?

• Què has après?

Un registre d’aprenentatge (learning log) no ha d’estar en un format particular. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Aquí presentem un dels molts models que es poden fer servir.  És ideal que sigui pràctic i fàcil de fer perquè tingui èxit i els alumnes no s’angoixin (Adaptat de la University of Dyrham. Keeping a Learning Log).

Així doncs, els learning logs representen un recurs per a la reflexió dels estudiants sobre el contingut que estan aprenent. En el registre (learning log), els estudiants registren el procés que travessen en aprendre alguna cosa nova i qualsevol pregunta que puguin necessitar  que sigui aclarida. Això permet als estudiants fer connexions amb el que han après, establir metes, i reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge. L’acte d’escriure sobre allò que es pensa ajuda els estudiants a pensar de manera més profunda i esdevenir millors escriptors. Els professors i els estudiants poden utilitzar els learning logs com avaluació a l’aula, ja que els estudiants prenen consciència del que estan aprenent i d’allò que encara no entenen, i permet els mestres monitoritzar el progrés de l’estudiant cap al domini dels objectius d’aprenentatge. Mitjançant la lectura dels registres dels estudiants, la retroalimentació descriptiva sobre allò que l’estudiant està fent bé i suggeriments de millora, els docents poden  fer dels learning logs una poderosa eina per a l’aprenentatge.

Il·lustració de José Rosero

Quan ensenyem portem a terme uns processos que, d’alguna manera, produeixen una mena de producte o comprensió. El procés d’escriure, en concret, produeix una nova composició. Segons la recerca, aquests processos de què parlem, tenen molta més tolerància a l’hora de variar els passos que hi intervenen que no pas les destreses. Per exemple, no hi ha moltes maneres de llegir una gràfica de barres, però sí de com començar a escriure.

Per definició, els processos no són amics d’un enfocament instruccional de “pas per pas”, tot i que alguns alumnes podrien seguir-lo amb algun tipus de guia sobre els aspectes generals del procés. Per exemple, és comú proporcionar una descripció dels diferents components implicats en l’escriptura. De fet, hi ha qui es refereix a aquest enfocament com “procés d’escriptura”. Considera les següents fases (o adaptacions d’aquestes) que molts docents utilitzen per al procés d’escriure:

1. Pre-escriptura

2. Escriptura

3. Revisió

Dins de cadascun d’aquests components del procés d’escriure s’identifiquen subcomponents més específics, com per exemple:

       3. Revisió: 

            – Revisió de la lògica general de al composició

            – Revisió de les transicions

            –  Revisió de la tria de paraules i oracions

            – Revisió de l’ortografia i puntuació

Com diu la recerca, els aprenents deurien practicar les parts d’un procés en el context de tot el procés en general. Òbviament, els docents deuríem presentar als alumnes els components i subcomponents del procés i proporcionar-hi pràctica de tots ells. La recerca en escriptura ofereix una perspectiva de quina és la manera en què això millor s’aconsegueix. En particular, Hillocks (1986), va examinar els quatre enfocaments de l’ensenyament d’escriure que aquí descrivim::

1. Presentació: El docent explica què és una bona escriptura o text escrit i dóna exemples.

2. Procés natural: El docent té els alumnes engrescats en una gran quantitat d’escriptura lliure, individual i en grups.

3. Pràctica centrada: El docent estructura tasques d’escriptura que emfatitzin aspectes específics de l’escriptura.

4. Destreses: El docent divideix el text escrit en les seves parts components i proporciona pràctica, de vegades aïllada, de cada part.

No obstant, a l’hora d’analitzar els efectes que cadascun d’aquests enfocaments en l’aprenentatge de l’alumne, es demostra que és la pràctica centrada la que té un major impacte. És en aquesta pràctica quan els docents presentem als alumnes els components i subcomponents del procés i llavors estructurem tasques d’escriptura que emfatitzin un component o subcomponent específic. Per exemple, una professora pot assignar una redacció que emfatitzi el subcomponent de revisar els connectors. Crida l’atenció l’insignificant efecte que produeix el simple fet d’explicar què és una bona redacció, de la mateixa manera que fer-los escriure molt o practicar els components o subcomponents de manera aïllada (ex., una activitats exclusivament de connectors i fora del context de la redacció).

REFERÈNCIES:

Hillocks, G. (1986). Research on written composition. Urbana, IL: ERIC Clearinghouse on Reading and Communication Skills and National Conference on Research in English.

Article adaptat de Marzano, R. J., Pickering, D. J., & Pollock, J. E. (2001). Research and Theory on Processes. Classroom Instruction that Works: Research-based strategies for increasing Student achievement. [pp. 141-142]. Virgina USA. ASCD. Association for Supervision and Curriculum Development.

Les intel·ligències múltiples no deurien representar un misteri dintre de l’aula. Quanta més informació en tinguin els alumnes, més conscients seran del seu aprenentatge. Alart (2006) proposa fer dibuixos a la pissarra segons els diferents gustos: “un pastís de les IM” o bé “una pizza de les IM”; dividides en vuit porcions. A continuació, ho expliquem fent servir un vocabulari adequat als alumnes i fent algunes preguntes per observar els potencials d’aprenentatge de cadascun.

Altra possibilitat, segons N. Alart, es “posar exemples d’allò que H. Gardner anomena “estats finals” de cada intel·ligència: persones que han desenvolupat una intel·ligència fins a assolir un elevat nivell de competència.” Proposa els següents exemples com a models d’inspiració:

En aquest vídeo podreu veure maneres d’aplicar les intel·ligències múltiples a l’aula i com els alumnes són conscients d’allò en què son experts.

Al CEIP Patronat Domenech de Barcelona fan servir les intel·ligències múltiples d’una manera molt completa i interessant. Aquí en teniu una mostra:

Referències:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/tic/d206/modul_1/imnalart.pdf   

http://www.bcn.cat/patronatdomenech/patro/curs%201112/ep6/raconsim/index.htm

Al segle 20, dues grans teories s’han proposat en un intent d’interpretar les diferències humanes i definir, així, els models educatius al voltant d’aquestes diferències. La teoria d’estil d’aprenentatge té les seves arrels en la comunitat psicoanalítica; teoria de les intel·ligències múltiples és el fruit de la ciència cognitiva i representa un intent per repensar la teoria de la intel·ligència mesurable.

Per entendre’ns, els estils d’aprenentatge emfatitzen les diferents maneres de pensar i sentir de cadascú. Hi ha persones amb més habilitat per resoldre problemes, d’altres que prefereixen crear, i d’altres que interactuen. La teoria de les intel·ligències múltiples, en canvi, és un esforç per entendre com les cultures i disciplines conformen el potencial humà. Encara que ambdues teories afirmen que les ideologies dominants de la intel·ligència inhibeixen la nostra comprensió de les diferències humanes, els estils d’aprenentatge tenen més a veure amb les diferències en el procés d’aprenentatge, mentre que les intel·ligències múltiples es centren en el contingut i els productes d’aprenentatge . Fins ara, tot i que se’ls relaciona, aquestes dues teories no tenen molt a veure l’una amb l’altra.

Howard Gardner proposa aquests 7 tipus d’intel·ligències:

1.  Intel·ligència lingüística: capacitat d’entendre i utilitzar el propi idioma (escriptors, professors, polítics…).

2. Intel·ligència lògico-matemàtica: capacitat d’entendre les relacions abstractes (matemàtics, filòsofs, científics).

3. Intel·ligència espacial: capacitat de percebre la col.locació dels cossos a l’espai i orientar-se (mariners, aviadors, pintors, escultors, arquitectes).

4. Intel·ligència cinètica: capacitat de percebre i reproduir el moviment (esportistes, ballarins, artesans).

5. Intel·ligència musical: capacitat de percebre i reproduir la música.

6. Intel·ligència intrapersonal: capacitat d’entendre’s a si mateix i controlar-se (psiquiatres, psicòlegs, consellers, escriptors i tothom).

7.  Intel·ligència interpersonal: capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber-lo tractar (venedors, dirigents i tothom).

Referències:

http://www.tecweb.org/styles/gardner.html                                                                                                                                                                                                                                                                 http://infed.org/mobi/howard-gardner-multiple-intelligences-and-education/

En aquest vídeo, Ken Robinson estableix el vincle entre tres tendències preocupants: l’augment de les taxes de deserció escolar, la disminució de la participació de les escoles en les arts, i el TDAH. Una important xerrada oportuna per a pares, mares i docents.

Read book online

Aquest lloc conté aproximadament sis mil llibres electrònics de centenars d’autors. Les publicacions es troben classificades en les següents categories: ficció/novel·les, contes, poemes, assajos, obres de teatre, no-ficció. Es poden buscar per títol o per autor. És totalment gratuït i no demana registrar-se.

English as a Second Language

Aquesta pàgina ofereix contingut divers i útil com punt de partida per als estudiants de ESL/EFL. Afavoreix la pràctica online. Hi ha material classificat en Beginners, Intermediate, ESL/ELF Instructors i Popular ESL Sites. És gratuït.

Really Learn English (Short Stories)

Lloc web amb molts contes i històries curtes per triar classificats per nivell de dificultat. També hi ha una secció amb articles sobre diferents temes amb exercicis per practicar la lectura:                                                                                                                                                                                   Really Learn English (Reading Practice)

esl-lounge Student

Les activitats de comprensió oral estan classificades en els següents nivells de dificultat: Elementary, Pre-Intermediate, Intermediate i Advanced. Cada listening ofereix la transcripció i el mp3 per descarregar.

Learn English Online

Aquesta pàgina web ofereix recursos variats com cançons classificades per contingut gramatical i amb una activitat ja preparada, clips de pel·lícules i sèries, enllaços als principals canals de ràdio, i vídeos sobre temes concrets com Halloween o Valentine’s Day.

Esl Video.com

Aquest espai web conté molts vídeos de temàtica molt variada i classificats per nivell de dificultat: Beginning, Low Intermediate, Intermediate i  High Intemediate. Són vídeos d’uns 2 ó 3 minuts. Tots tenen unes preguntes d’elecció múltiple les respostes de les quals es poden consultar una vegada fet. Alguns dels vídeos també la transcripció per poder-la descarregar. És gratuït i no cal que us registreu.

esl-lounge Student. References

esl-lounge Student. Exercises

Espai web on trobaràs referències teòriques i activitats amb respostes per poder-les corregir.  Els punts gramaticals estan classificats en quatre nivells de dificultat: Elementary, Pre-Intermediate, Intermediate i Advanced. És gratuit i no cal registrar-se.

ESL FLow

Espai web amb contingut gramatical per treballar a l’aula o a classe en format PDF. És gratuit i no cal registrar-se.

Learn English Online

Lloc on trobaràs tots els punts gramaticals de l’anglès amb la seva explicació i una gran varietat d’activitats a fer. Pots corregir totes les activititats i també és gratuit.

Created by Knewton and Column Five Media