Des de fa 10 anys, Catalunya ha experimentat un gran creixement en el nombre d’estudiants el primer idioma dels qual no era el català i que necessiten ajuda a l’hora d’aprendre la llengua per tal de poder beneficiar-se del pla d’estudis i d’aconseguir una integració social amb èxit. Bé és cert que des de la crisi econòmica el nombre d’alumnes nouvinguts s’ha reduït significativament. Així i tot, als centres , tant a primària com a secundària, trobem alumnes amb serioses mancances lingüístiques que els dificulten el procés d’aprenentatge. Els estudiants progressen en català a un ritme diferent en funció d’una sèrie de variables que inclouen formació acadèmica, llengua materna parlada, habilitats d’alfabetització en la seva llengua materna, i el contacte previ amb el català. En qualsevol cas, el major obstacle que els alumnes troben és el d’esdevenir competents en el domini de la llengua.
Per a un aprenent d’una segona llengua, com és el cas també d’aquells alumnes amb el català com a primera llengua i que estudien l’anglès com llengua estrangera, per exemple, l’escriptura és una extensió de les habilitats d’escoltar i parlar, així com de la lectura. Per tant, a l’estudiant se li han de proporcionar oportunitats per construir, ampliar i perfeccionar el llenguatge oral (inclosa la lectura) per tal de millorar la producció escrita. S’ha d’aconseguir un cert grau de fluïdesa per ser un “bon” escriptor, per tant els alumnes necessiten saber que el missatge que comuniquen té més valor que la forma en què ho han escrit. Serà així quan passaran de centrar-se en el contingut més que en la forma, i poc a poc aconseguiran sentir-se còmodes en el text escrit.

No hem d’oblidar que per tenir èxit en el procés d’adquisició de llengua cal tenir en compte totes les altres habilitats lingüístiques (escoltar, llegir i parlar), doncs es poden integrar de manera natural.

Amb l’escriptura, a l’igual que a les altres habilitats, existeixen una sèrie d’estratègies que ajuden els alumnes en aquest aprenentatge i perfeccionament.

Referències

http://www.learnnc.org/lp/pages/672

What Does Research Tell Us About Teaching Reading to English Language Learners?

Article de Suzanne Irujo

En aquest article, una professora d’anglès a alumnes amb altra llengua 1 mostra la seva experiència així com els descobriments del National Literacy Panel on Language-Minority Children and Youth i fa una sèrie de recomanacions per aconseguir una alfabetització i nivell de lectura efectius en aquests aprenents de la llengua anglesa. 

Els descobriments d’aquest article es poden extrapolar a la situació de nouvinguts a l’hora d’aprende català.

L’article parla de consciència fonètica, fluïdesa, vocabulari i comprensió.

Article

Estrenem aquest nou espai. Aquí parlem de la lectura com d’una activitat quotidiana amb què, d’alguna manera, tots tenim algun tipus de relació. I és cert, però, la lectura va més enllà d’un conjunt de lletres posades unes al costat de les altres en forma de paraula i d’oració i de text, i el missatge del qual nosaltres descodifiquem amb unes eines que hem anat adquirint al llarg de la nostra vida.

En aquest espai anirem desglossant tot allò que està relacionat amb aquest procés d’aprenentatge… o deuríem dir de significació, o comprensió? Parlarem de saber llegir i de com llegir per aprendre. També descriurem les fases de la lectura, així com les seves tècniques i estratègies. Proposarem activitats per treballar la lectura a l’aula, tant la lectura en la matèria de llengua com en matemàtiques o llengües estrangeres.

Som-hi!

Hola companys i companyes! Benvinguts al  nou curs escolar! Comença una nova oportunitat per construir, per renovar, per recrear, per aprendre, per créixer, per escriure …

El nou curs és una pàgina en blanc. Escriure en ella és una experiència col·lectiva en què  alumnes, professors i professores, pares i mares, de tota la comunitat educativa aportem el nostre granet de sorra.

Aquí us deixo un vídeo motivador per tots aquells en formen part d’aquest projecte comú que és l’ensenyament.

Al segle 20, dues grans teories s’han proposat en un intent d’interpretar les diferències humanes i definir, així, els models educatius al voltant d’aquestes diferències. La teoria d’estil d’aprenentatge té les seves arrels en la comunitat psicoanalítica; teoria de les intel·ligències múltiples és el fruit de la ciència cognitiva i representa un intent per repensar la teoria de la intel·ligència mesurable.

Per entendre’ns, els estils d’aprenentatge emfatitzen les diferents maneres de pensar i sentir de cadascú. Hi ha persones amb més habilitat per resoldre problemes, d’altres que prefereixen crear, i d’altres que interactuen. La teoria de les intel·ligències múltiples, en canvi, és un esforç per entendre com les cultures i disciplines conformen el potencial humà. Encara que ambdues teories afirmen que les ideologies dominants de la intel·ligència inhibeixen la nostra comprensió de les diferències humanes, els estils d’aprenentatge tenen més a veure amb les diferències en el procés d’aprenentatge, mentre que les intel·ligències múltiples es centren en el contingut i els productes d’aprenentatge . Fins ara, tot i que se’ls relaciona, aquestes dues teories no tenen molt a veure l’una amb l’altra.

Howard Gardner proposa aquests 7 tipus d’intel·ligències:

1.  Intel·ligència lingüística: capacitat d’entendre i utilitzar el propi idioma (escriptors, professors, polítics…).

2. Intel·ligència lògico-matemàtica: capacitat d’entendre les relacions abstractes (matemàtics, filòsofs, científics).

3. Intel·ligència espacial: capacitat de percebre la col.locació dels cossos a l’espai i orientar-se (mariners, aviadors, pintors, escultors, arquitectes).

4. Intel·ligència cinètica: capacitat de percebre i reproduir el moviment (esportistes, ballarins, artesans).

5. Intel·ligència musical: capacitat de percebre i reproduir la música.

6. Intel·ligència intrapersonal: capacitat d’entendre’s a si mateix i controlar-se (psiquiatres, psicòlegs, consellers, escriptors i tothom).

7.  Intel·ligència interpersonal: capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber-lo tractar (venedors, dirigents i tothom).

Referències:

http://www.tecweb.org/styles/gardner.html                                                                                                                                                                                                                                                                 http://infed.org/mobi/howard-gardner-multiple-intelligences-and-education/

En aquest vídeo, Ken Robinson estableix el vincle entre tres tendències preocupants: l’augment de les taxes de deserció escolar, la disminució de la participació de les escoles en les arts, i el TDAH. Una important xerrada oportuna per a pares, mares i docents.

Com integrar les competències lingüístiques de manera esglaonada?

Mitjançant activitats d’aprenentatge cooperatiu, aquesta professora dóna als estudiants l’oportunitat de parlar sobre el que estan aprenent i, així, aprendre els uns dels altres.

No sols aprofundeixen amb un text, sinó que permet que els alumnes amb l’anglès com a segona llengua desenvolupen la seva competència oral de manera totalment integrada a través del contingut i no de la forma.

Lost in Translation

New cognitive research suggests that language profoundly influences the way people see the world; a different sense of blame in Japanese and Spanish

THE WALL STREET JOURNAL

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     ‘The Tower of Babel’ by Pieter Brueghel the Elder, 1563. The Gallery Collection/Corbis

DISCOVER YOUR PREFERRED LEARNING STYLE    Take the quiz!

Font: onlinecollege.org

Des de l’any 2000, el dia internacional es celebra cada 21 de febrer amb l’objectiu d’impulsar la diversitat lingüística i cultural i el multilingüisme. La data triada per a la celebració commemora les manifestacions estudiantils que van tenir lloc el 1952 a Dhaka, capital de l’actual Bangladesh, i en què diversos participants van morir en defensa de la llengua Bangla perquè es reconegués com un dels dos idiomes oficials del que era, llavors, Pakistan. (NACIONES UNIDAS https://www.un.org/es/events/motherlanguageday/)

Avui, doncs, totes i tots tenim un motiu de celebració sense importar la nostra procedència ni la residència; avui celebrem el dia internacional de la llengua materna, d’aquella llengua que ens permet preservar i desenvolupar un dels nostres principals patrimonis culturals.

Aquí deixo un vídeo en què Suzanne Talhouk fa una reflexió interessant al respecte: DON’T KILL YOUR LANGUAGE

EL CONTE DEL GRUP DE 3er D’ESO. NO US EL PODEU PERDRE!