LEARNING LOGS (REGISTRES D’APRENENTAGES)

 

 

escola_Gonçalo Viana

 

Il·lustració de Gonçalo Viana

Un learning log és una eina d’aprenentatge informal per a que l’alumnat prengui nota de qualsevol aprenentatge que experimenta en el transcurs de les sessions/lliçons/unitats didàctiques.  Això pot incloure, per exemple, projectes, activitats o, fins i tot, coses que no han anat bé. Tots ells poden ser valuoses fonts d’aprenentatge.

Per exemple, arran d’un projecte o activitat els nens i les nenes poden escriure unes línies de com creuen que ha funcionat allò que han fet. El learning lot respon a preguntes curtes com les següents:

• Has obtingut el resultat esperat?

• Quina va ser la part més reeixida del projecte / activitat?

• Ho faries les coses de manera diferent la propera vegada?

• Què has après?

Un registre d’aprenentatge (learning log) no ha d’estar en un format particular. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Aquí presentem un dels molts models que es poden fer servir.  És ideal que sigui pràctic i fàcil de fer perquè tingui èxit i els alumnes no s’angoixin (Adaptat de la University of Dyrham. Keeping a Learning Log).

Així doncs, els learning logs representen un recurs per a la reflexió dels estudiants sobre el contingut que estan aprenent. En el registre (learning log), els estudiants registren el procés que travessen en aprendre alguna cosa nova i qualsevol pregunta que puguin necessitar  que sigui aclarida. Això permet als estudiants fer connexions amb el que han après, establir metes, i reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge. L’acte d’escriure sobre allò que es pensa ajuda els estudiants a pensar de manera més profunda i esdevenir millors escriptors. Els professors i els estudiants poden utilitzar els learning logs com avaluació a l’aula, ja que els estudiants prenen consciència del que estan aprenent i d’allò que encara no entenen, i permet els mestres monitoritzar el progrés de l’estudiant cap al domini dels objectius d’aprenentatge. Mitjançant la lectura dels registres dels estudiants, la retroalimentació descriptiva sobre allò que l’estudiant està fent bé i suggeriments de millora, els docents poden  fer dels learning logs una poderosa eina per a l’aprenentatge.

 

Learning Log



TALLER D’ESCRIPTURA

 Tullio Pericoli_caricaturas escritores                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  Il·lustració de Tullio Pericoli

Un taller d’escriptura (Graves, 1983) és un enfocament d’ensenyament de l’escriptura en el qual els estudiants trien els seus propis temes d’escriptura i es mouen a través de pre-escriptura, redacció, revisió, edició i publicació del seu treball, com si fossin els autors professionals (Tompkins, 1994). Un taller d’escriptura és especialment favorable per a l’alumnat aprenent de llengua anglesa, perquè s’anima els estudiants a discutir les seves idees, treballar amb parelles o grups en la revisió i edició, i interactuar verbalment amb els altres (Díaz-Rico ¬ Weed, 2002). L’ambient de la classe en la qual els estudiants treballen junts per recolzar-se mútuament en el seu treball a través de les etapes en el procés d’escriptura proporciona el suport necessari per reduir l’ansietat i motivar els estudiants a escriure. L’oportunitat d’escriure sobre temes d’autoelecció valida les experiències dels estudiants. Les etapes en el procés d’escriptura es mostren a la figura 1, amb suggeriments per donar suport a aquest alumnat de què parlem.

 

                                                                                        Fases del procés d’escriptura i Definició 

                                                                                        

Adaptació per als aprenents d’una L2

Pre-escriptura. Estratègies per obtenir i organitzar idees.

Permet  l’ús de la primera llengua si cal.Modela més d’una estratègia utilitzant suport visual I idees d’escriptura reals desenvolupades Inclou realia. Promou el treball en grups petits.

Redacció. Plasmar idees sobre el paper.

Modela el plasma un esborrany en paper fent servir un projector, per exemple. Pensa en veu alta mentre escriguis. Escriu una línia sí una no per permetre revisions. Modela com descartar idees, escriure entre línies, fer canvis tan bon punt les idees comencen a fluir.Fomenta la col·laboració i la discussió d’idees entre l’alumnat. Considera permetre l’escriptura en la llengua materna.

Revisió. Centrar-se en el contingut de la peça, fent preguntes si les parts no són clares, donant suggeriments a l’escriptor. Aquesta etapa pot ser repetida segons sigui necessari.

Modela un grup d’escriptors fent servir la teva escriptura. Anima els estudiants a donar feedback i fes preguntes sobre l’escrit que estàs fent.Treballa amb un grup petit. Anima a la traducció a l’anglès si la composició està escrita en una altra llengua. Els autors poden decidir quines revisions fer  en base als suggeriments del grup.

Edició. Corregir la mecànica.

Modela el procés d’edició fent servir la teva pròpia llengua. Ensenya els símbols pel proofreading (correcció i revisió)perquè l’alumnat pugui treballar conjuntament a l’hora de corregir tant la puntuació, la capitalització, i altres errades mecàniques. Promou el treball per parelles. Proporciona recursos com ara els diccionaris, thesaurus, i llibres de text de gramàtica anglesa. Desprès que els alumnes hagin editat, el docent fa el paper d’editor final.

Publicació. Posar l’escriptura en un format final, com un muntatge per a un  tauler d’anuncis, per a la revista del centre, la creació d’un llibre,  un llibre pop-up, o qualsevol altre format creatiu.

Modela la publicació del teu propi escrit. Introdueix les possibilitats de publicació modelant cada una d’elles. Anima els alumnes a triar el seu mode de publicació i a fer-ho en equip. Pren fotos dels autors per a una pàgina del llibre que s’anomeni “About the Author”.

Celebració. Comparteix el treball acabat amb companys de classe i d’altres.

Els alumnes els llibres dels quals ha estat publicat s’asseu a la cadira ”Author’s Chair” i llegeixen veu alta el llibre que s’acaba de publicar. Direcció, altres mestres i pares i mares de família poden ser convidats.



El procés d’escriure

escribir_José Rosero

Il·lustració de José Rosero

Quan ensenyem portem a terme uns processos que, d’alguna manera, produeixen una mena de producte o comprensió. El procés d’escriure, en concret, produeix una nova composició. Segons la recerca, aquests processos de què parlem, tenen molta més tolerància a l’hora de variar els passos que hi intervenen que no pas les destreses. Per exemple, no hi ha moltes maneres de llegir una gràfica de barres, però sí de com començar a escriure.

Per definició, els processos no són amics d’un enfocament instruccional de “pas per pas”, tot i que alguns alumnes podrien seguir-lo amb algun tipus de guia sobre els aspectes generals del procés. Per exemple, és comú proporcionar una descripció dels diferents components implicats en l’escriptura. De fet, hi ha qui es refereix a aquest enfocament com “procés d’escriptura”. Considera les següents fases (o adaptacions d’aquestes) que molts docents utilitzen per al procés d’escriure:

  1. Pre-escriptura

  2. Escriptura

  3. Revisió

Dins de cadascun d’aquests components del procés d’escriure s’identifiquen subcomponents més específics, com per exemple:

       3. Revisió: 

            – Revisió de la lògica general de al composició

            – Revisió de les transicions

            –  Revisió de la tria de paraules i oracions

            – Revisió de l’ortografia i puntuació

Com diu la recerca, els aprenents deurien practicar les parts d’un procés en el context de tot el procés en general. Òbviament, els docents deuríem presentar als alumnes els components i subcomponents del procés i proporcionar-hi pràctica de tots ells. La recerca en escriptura ofereix una perspectiva de quina és la manera en què això millor s’aconsegueix. En particular, Hillocks (1986), va examinar els quatre enfocaments de l’ensenyament d’escriure que aquí descrivim::

  1. Presentació: El docent explica què és una bona escriptura o text escrit i dóna exemples.

  2. Procés natural: El docent té els alumnes engrescats en una gran quantitat d’escriptura lliure, individual i en grups.

  3. Pràctica centrada: El docent estructura tasques d’escriptura que emfatitzin aspectes específics de l’escriptura.

  4. Destreses: El docent divideix el text escrit en les seves parts components i proporciona pràctica, de vegades aïllada, de cada part.

No obstant, a l’hora d’analitzar els efectes que cadascun d’aquests enfocaments en l’aprenentatge de l’alumne, es demostra que és la pràctica centrada la que té un major impacte. És en aquesta pràctica quan els docents presentem als alumnes els components i subcomponents del procés i llavors estructurem tasques d’escriptura que emfatitzin un component o subcomponent específic. Per exemple, una professora pot assignar una redacció que emfatitzi el subcomponent de revisar els connectors. Crida l’atenció l’insignificant efecte que produeix el simple fet d’explicar què és una bona redacció, de la mateixa manera que fer-los escriure molt o practicar els components o subcomponents de manera aïllada (ex., una activitats exclusivament de connectors i fora del context de la redacció).

REFERÈNCIES:

Hillocks, G. (1986). Research on written composition. Urbana, IL: ERIC Clearinghouse on Reading and Communication Skills and National Conference on Research in English.

Article adaptat de Marzano, R. J., Pickering, D. J., & Pollock, J. E. (2001). Research and Theory on Processes. Classroom Instruction that Works: Research-based strategies for increasing Student achievement. [pp. 141-142]. Virgina USA. ASCD. Association for Supervision and Curriculum Development.