Parlàvem de com millorar l’escriptura al post anterior. No obstant, és difícil aconseguir aquest output sense tenir un bons models de lectura previs que ens garanteixin un bon input.
En Timothy Shanahan, de la Universitat de Chicago, parla dels textos que s’utilitzen a l’aula dient que molt d’ells han estat generalment associats a un determinat nivell en base allò que es pensa que els estudiants poden arribar a comprendre. És a dir, els llibres de texts poden ser compresos pel 75-90 per cent dels nens i nenes, i la raó que ell dóna és que existeix la tendència d’aparellar un text amb l’edat que es creu que és la adequada per entendre el significat del text. En aquest cas, Shanahan diu clarament que és el text el que necessita ser adaptat al nivell en què vulguem que els estudiants llegeixin depenent de quins siguin els nostres objectius o les nostres fites. Ara bé, més que el text, caldria dir l’activitat, allò que han de fer els alumnes amb el text és el que s’ha adaptar amb les bastides de suport necessàries.
Segons l’autor, quan els estudiants surten de l’escola i s’enfronten a un lloc de treball o quan entren a la universitat, els nivells dels textos als quals s’enfronten tenen 223 vegades més el nivell dels textos que se’ls demana llegir a secundària. Així doncs, el que està passant és que exposem als nens i les nenes a textos bastant fàcils. Hem d’avançar utilitzant nous materials de text i, òbviament, la lectura és la gran protagonista. I no s’ha de reduir tot aquest protagonisme a la matèria de llengua, ara entren en joc totes les matèries: ciències socials, ciències naturals, educació física, etc. Cal buscar i crear oportunitats per començar a estirar els alumnes fins assegurar-se que tenen oportunitats a les aules per fer front als reptes que un futur es trobaran.
Ensenyar fent servir un material en què els textos utilitzats poguessin estar un parell d’anys per sota del nivell, no té gaire sentit. Si així és realment, no estem preparant doncs als nens per fer la feina que han de fer.
Shanahan parla també de la noció de l‘ensenyament diferenciat. Destaca la seva importància, però assegura que per a molts docents és un concepte de fàcil confusió. Diu que en comptes de diferenciar la instrucció i ajudar els nens a partir de diferents punts per arribar on necessitem que arribin, en una gran quantitat d’ocasions el que es fa és canviar la nostra instrucció baixant al nivell en què es troben els nens i no elevant els seus nivells per tal d’aconseguir que s’estirin i siguin capaços de fer coses que no poden fer.
Ell fa l’analogia d’aquest desenvolupament amb aquell d’un exercici físic, a diferència d’un desenvolupament intel·lectual. Els estudiants necessiten una rutina d’exercicis si van a construir el múscul: necessiten una mica de treball intensiu i desafiant. Per tal d’entendre-ho, podem pensar en les rutines de lectura que ja es duen a terme en molts centres a l’hora de realitzar els 30 minuts de lectura. Aquesta continuïtat proporciona oportunitats en què els alumnes són exposats a una quantitat de textos que els ofereix models d’una tipologia molt variada. Gràcies a aquesta continuïtat, els alumnes es familiaritzen amb les estructures de cada text fins al punt d’adquirir un nivell superior que els permeti desenvolupar l’habilitat d’escriure a un nivell semblant.
