Ahir divendres al vespre vam fer al pati de l’Escola el sopar final de curs de la Classe del Bruixot. Els pares i mares van organitzar un fantàstic sopar amb bons aliments, bona companyia, bon humor, amb bon diàleg i sintonia. Primerament van sopar nois i noies i després els grans van posar-se a taula parlant de les seves coses. Tots i totes coincidien en la velocitat en què ha passat aquest curs. Al final del sopar nois i noies i pares i mares van donar un regal al mestre d’aquest any que els va transmetre la seva gratitud pel treball realitzat i per la bona entesa que s’ha produit al llarg del curs. Moltes gràcies a tots i totes. Gràcies als pares i mares dinamitzadors/es. Gràcies al nois i noies per voler venir al sopar i transmetre la seva alegria a tots plegats. Mentre sopàvem un poema de Miquel Martí i Pol se’ns feia present.
Penso
que res no és en va;
que res d’allò que dic
ni d’allò que faig
no es perd,
si en el joc hi arrisco
tot el que tinc,
sense temor de perdre.
Dic
ben poca cosa.
Que ja ha arribat el temps d’alçar-nos
i sortir a ple carrer
i acollir tota
la gent com a germans.
Faig
tot el que puc per adaptar-me al ritme
de tots els que conec,
un per un i amb esforç,
perquè la meva veu els sigui
com un indret comú,
com una taula.
Miquel Martí i Pol
