La classe amb Haití

 

 

 

 

A la sessió d’assemblea d’ahir dilluns, es va plantejar a classe la greu situació que es viu a Haití. Per una banda ens hem proposat saber alguna cosa d’aquell país desafortunat i per altra i després dels vots de tots ens proposem recaptar diners per a fer un ingrés voluntari.

Enllaç amb l’article del Diari de l’Escola de Vilaweb que hem llegit. “Haití inestabilitat i pobresa”

Des de la Universitat de Girona

udg

El passat dimecres dia 13 de gener rebíem a la classe un grup d’estudiants i la seva professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Girona. Després de compartir amb ells una sessió filosòfica sobre “la llum” i Eugènia balcells ens han posat un missatge al Bloc de la classe. Ens ha fet il·lusió rebre’l.
“…En primer lloc, moltes felicitats a tots, tant als professors com als alumnes. Ens va agradar molt la vostra manera de treballar. Estem molt agraïts per la vostra hospitalitat.
Esperem que el vostre sistema serveixi d’exemple per futurs sistemes educatius.Per nosaltres ho ha estat.
Gràcies a tots
Alumnes i professora de la Universitat de Girona…”

Homenatge a Enric Valor

Des del Bloc de la Classe del Vampir volem retre homenatge al rondallista , escriptor i savi valencià Enric Valor. Enguany fa 10 anys que va morir i 99 que va néixer. Per fer-ho llegim a la Classe un fragment de la “Història d’un mig pollastre”.

Què n’hem dit a la Classe:

“…hem sabut que gràcies a Enric Valor es van poder recuperar moltes rondalles i llegendes valencianes ja que ell era d’allà…” Núria A.

“…per fer-li un petit homenatge hem llegit un fragment del “Mig Pollastre”… hem mirat la web dels nostres companys d’escolagavina per saber què n’han dit ells…” Maria F.

“…Al 2011 Enric Valor hagués fet 100 anys que va néixer, per això li faran un homenatge…” Raquel

“…Enric Valor era un escriptor valencià molt important que va lluitar molt per la nostra Llengua, el Català…” Maria Ollé

“…Hem llegit la notícia de Vilaweb on es parlava sobre l’homenatge a Enric Valor…” Eduard

“…hem fet un homenatge a Enric Valor perquè hem sabut que va recollir gairebé totes les tradicions i rondalles valencianes…Guillem R.

“…Enric Valor és un escriptor valencià que per Catalunya va ser molt important gairebé tant com Pompeu Fabra…”Max

“…pels valencians aquest home és molt important perquè va recuperar moltes paraules en Català. Si ell no les hagués recuperat nosaltres no les faríem servir avui en dia…” Júlia M.

“…Enric Valor ha ajudat per tal que el Català no s’extingís al País Valencia i a Catalunya…” Eloi

“… Enric Valor va fer un recull d’històries i rondalles de València…” Júlia R.

“…ell era una gran persona, era molt savi i sabia moltes paraules valencianes…” Ariadna

“… a la classe ens han explicat qui era Enric Valor i la feina que va fer de recollir contes en valencià…” Marta

“…Enric Valor ha sigut important per tota València i molt important per Catalunya. Ell recorria totes les ciutats i pobles buscant persones que sabessin històries, rondalles, poemes i tot allò que la gent sabia i després ell ho escribia tot…”Oriol

Què se n’ha dit a Vilaweb

Que se n’ha dit a l’Escola Gavina

Aquest és el fragment de rondalla que hem llegit:

Rondalles valencianes
“Açò va anar i era un maset de serra on vivia un vell matrimoni sense fills, que es dedicava, preferentment, a la cria d’aviram. Gallines blanques, negres i favades, orgullosos indians, descomunals gramàntols, anglesets de llarga i empinada cua, llocades piuladores i estovades lloques. En fi, era el que sovint es veia voltant el maset i pels bancals veïns, on no deixaven estaca en paret. 

El bo del cas és que la velleta coneixia cada un dels animalons que criava, i bé pot dir-se que els hauria pogut batejar i no confondre mai el nom de l’u pel nom de l’altre.

Va arribar un dia de maig que, allà a les deu del matí, va eixir la velleta a donar-los en l’era uns pessics de dacsa i una bona pasterada de segó cuit, com solia fer tots els matins a la mateixa hora. 
–Pull, pull, pull! –va anar cridant. 
I començaren les corregudes de l’aviram des dels quatre vents, els uns pujant ribes, els altres eixint de darrere de casa… I congriat com sempre al seu voltant, els llançà la dacsa i els deixà en terra la gaveta. 

I heus ací què la va sorprendre: hi havia un mig pollastre, molt vistós i afinat, que no s’arrimava al tropell que formaven tots els altres embotint-se com qui diu de cap dins del segó cuit i furtant-se de davall les barbelleres els uns als altres els grans de panís.
–Què fas tu, que no menges? –s’estranyà la vella tot ahuixant-lo cap als altres. Però el mig pollastre va fer un ‘coc, coc’ força significatiu i encara es va separar més dels seus congèneres. 
–I açò quin pollastre és? –va demanar-se a si mateixa la dona–. Est animalet no és meu! 
Era de veres: no l’havia vist mai abans. Li va haver de donar quemenjar a banda, i, després, va preguntar en els masos veïns si se’ls havia perdut algun pollastre a mitjant fer, ni poll ja ni pollastre encara, és a dir, el que allí solen anomenar un mig pollastre. I ningú no li’n va saber donar raó. 

El mig polastre va passar així algunes setmanes, forro, buscant-se-la ell tot a soles quan tenia fam i la masovera no es feia pro avant en el pinso. I un matí, a la punta de l’era, es va posar a escarbar en un petit femer que hi havia vora el clot del pallús. Escarbant escarbant, vinga d’escabar, la seua poteta va traure a relluir un bocí de metall. Amb el bec li va pegar quatre sobacades i, mig net, va veure que es tractava d’un diner. 
–Quic-quiriquic! –va cantar aleshores alçant ensems la creta tot quant podia i posant-se de puntelletes–. 

Jo sóc un mig pollastret 
que escarbant un femeret 
s’ha trobat un dineret.
 

I sense més ni més es fica la moneda en el seu bequet, i cap a la cort s’ha dit. Es gira i diu adéu al maset, tira senda avant i vinga de pujar comes i tossals i devallar barrancs i rambles i fer camí cap a cal rei. En quan en quan, soltava un sorollós ‘quic-quiriquic’ i cantava la següent cançó: 

Vaig a casar-me amb la filla del rei, 
puix sóc més ric que no ell, 
que escarbant un femeret 
m’he trobat un dineret.
 

En això arriba a uns plans tapats de boscos i herbassars i topeta amb el riu, el qual només el veu li pregunta: 
–On vas, mig pollastre? 

Vaig a casar-me amb la filla del rei, 
puix sóc més ric que no ell, 
que escarbant un femeret 
m’he trobat un dineret.
 

Li contesta cantant el mig pollastre. 
–Això si jo et deixe passar –fa el riu amb la seua veutota. 
–Entra pel meu bec! –li mana el mig pollastre. 
I zzzuummm!, comença a engolir aigua, vinga d’engolir-ne, i deixa el riu en sec, i ja el té tot dins la panxa! 

Saltant i botant, llançant a l’aire les seues cançons i el seu joiós ‘quic-quiriquic’, seguix caminant.” 

(“Història d’un mig pollastre”)

Els Reis se’n venen els Reis se’n van…

En aquest dia tant bonic..
un poema pels tres Reis…!
Els Reis
Gaspar, Baltasar i Melcior

         són baríton, baix i tenor

        del concert blau d’aquesta nit.

Carles Fages de Climent (Figueres 1902 – 1968)
Poema dels Tres Reis  (1950)

Voleu explicar què us han portat els Reis… Voleu expressar bons desigs pel proper trimestre…Aquest és l’espai especial per fer-ho.Ànims!

Per cert… Mireu-vos aquest vídeo . Em sembla que ens anirà molt bé per a començar el segon trimestre!!

Festa de l’hivern a l’Escola…

img0281…roda d’imatges, atlas de gestos, paisatges, compendi de mirades, vels que la llum travessa…

Eugènia Balcells

El proper diumenge dia 20  de desembre a les cinc de la tarda, farem la festa de l’Hivern a l’Escola. Com cada any hi haurà paradetes, cantada de cançons de Nadal i els nostres treballs exposats a les classes i als altres espais de l’Escola.

Avui divendres hem fet l’assaig general de les cançons de Nadal. Les cançons es diuen “Nadala ingrata” i l’altra que es en llengua anglesa es diu “Santa Claus is coming to town”. Les cançons són alegres i divertides segur que quan les cantem sigui diumenge durant la festa de Nadal … segur que a tots els pares els agradarà molt.

Us hi esperem

Missatges per a la Marató 2009

Aquest article us ha de servir per a escriure missatges entorn del tema de la Marató 2009, dedicada a les malalties minoritàries. Consta com una de les activitats populars que s’han organitzat a tot Catalunya.També us volem fer saber que fins avui hem recollit 149,77€ gràcies als estalvis de tots i totes. Demà dilluns farem  l’ingrés al compte de La Fundació La Marató.Endavant doncs amb els missatges.

La Marató de TV3

 L’any passat, vam participar  a la Marató de TV3 i aquest any ho hem volgut repetir. Enguany la convocatòria   ha tractat de les malalties minoritàries, que són totes aquelles malalties que sovint només pateixen 9 o 10 persones al món . Aquestes malalties també és important curar-les o investigar-les perquè algunes es poden contagiar tot i que la gran majoria provenen de problemes genètics. Hdem sabut que d’aquestes malalties n’hi ha 7000 de diferents aproximadament.

Què és la Marató?

 La Marató, és un acte que fa cada any La Fundació  La Marató de TV3 al desembre, per lluitar contra les malalties. Aquest any es va fer al 13 de desembre a partir de les 10:00 amb l’ajut d’un programa de televisó que va durar tot el dia.

 Nosaltres què hem fet?

 A part d’estar molt interessats d’entrada a participar, hem estat parlant a la classe d’aquest acte . Com l’any passat hem fet el mateix: donar diners dels nostres estalvis per la Marató. Tota la classe hi ha estat d’acord, això sí, el donatiu és voluntari. Un dia després de la Marató, hem anat a la Caixa d’Esparreguera i hi hem ingressat els 149’77€ recollits entre tot primària. El dia 13, que és el dia que es va emetre la Marató, el bloc de la classe, estava obert a tothom per deixar-hi algun comentari en un article especial. Aquesta va ser la nostra activitat, a part de recollir els diners.

 L’anunci de la Marató 2009 tractava de…

 Els anuncis de la Marató d’aquest ens han fet pensar molt. Ens hem fixat en l’anunci projectat per televisió que tracta d’una noia que ha de tenir un fill. Després es veu una imatge d’un nen a la panxa de la mare i el forat per on ha de sortir molt lluny. A continuació, es veu un altre nen que resulta que és imaginari que l’ajuda a sortir i diuen una frase així: HI HA PERSONES QUE NEIXEN PER AJUDAR ALS ALTRES. Podem interpretar que hi ha gent que neix per després ajudar a néixer als altres. També ens ha fet reflexionar molt el cartell anunciador de La Marató. Es veu una nena rebent un cop de puny invisible que deu representar que el risc de patir aquestes malalties sovint és invisible. El lema d’aquesta Marató és: “VULL SABER CONTRA QUÈ LLUITO”.

 Reflexions…

 Creiem que està molt bé participar en un acte com aquest perquè així podem ajudar a salvar a moltes persones que ara , en aquest precís moment, poden estar morint per culpa d’aquestes malalties. Per poc que fem tot ajuda.

Fem espelmes amb cera verge d’abella…

A la classe hem estat elaborant espelmes amb cera verge d’abella. Per poder-ho fer, hem estat treballant amb plaques de cera i blens de cotó. Les mans i l’aire s’han impregnat d’una olor dolça de mel. A la paradeta de la Festa de l’hivern del proper dia 20 les podreu adquirir .

Investiguem l’escriptura dels Maies…

Estem avançant en el treball del projecte sobre els Maies. En aquest moment tenim bona part de la informació elaborada . Hem decidit aprofundir en l’escriptura dels maies com a tema a aprofundir. Com que el bloc el veuen moltes persones fem una crida per veure si alguna persona especialista ens pot venir a fer alguna explicació.