Activitats dirigides

Arxiu per descarregar Teoria Activitats dirigides

La zumba

La zumba és una barreja de ritmes llatins com ara la salsa, el merengue, el flamenco, la cumbia o la bachata i d’exercicis aeròbics.

Body Combat

Body combat és un programa de les Milles que és bàsicament cardiovascular intens.

Es caracteritza per ser un programa basat en les arts marcials com el Karate, Tae Kwondo, Boxeig, Kickboxing, Muay Thai, …entre d’altres, a través de coreografies amb música

 

https://www.youtube.com/watch?v=WzAGWV7ceuY&list=RD0g8lB06XNd8

Ioga

Començarem fent una petita explicació de les bases del ioga , tot seguit començarem amb els exercissis propis del ioga. Cap al final, farem alguna postura més complexa però no massa. Per acabar farem una activitat de relaxació

GAC

el Gac és una disciplina estàtica en la que es practica la execusió del treball de varies zones del cos com: glutis, cames i abdominals.

Fitness postural

No reconeixem correcte la paraula fitness. A l’anglés, la seva llengua d’origen, el significat de la paraula fitness és el significat de tindre una bona salut i tindre una bona forma física.

La paraula fitness està composta per FIT (que vol dir freqüència, intensitat i temps) i d’un sufixe que és ness i el seu significat és de nominalitzar la paraula. Fitness postural és el nom que li donem a cuidar la nostra postura.

Els estiraments d’un corredor

Per tots és sabut que mantenir una bona flexibilitat repercuteix en una millor qualitat de vida . Estirar adequadament prevé lesions , minimitza molèsties als músculs , millora l’eficiència dels moviments musculars , ajuda a mantenir un alineament corporal correcte i , en el cas dels corredors , contribueix a posseir una millor tècnica ja que millora considerablement la capacitat per a exercir la força màxima a través d’un rang de moviment més ampli .
Abans de sortir a córrer és aconsellable estirar lleugerament com a part de l’escalfament . No obstant això , els estiraments cobren major importància després d’una sessió d’entrenament o fins i tot com entrenament principal el dia en què toca descans . És important incloure tots els grups musculars en els estiraments perquè, si bé el tren superior no treballa tant en una activitat com és córrer, no està exempt de sotmetre a tensió i esforç .
En el moment de màxima tensió manté l’estirament entre 30 i 60 segons, tret que tinguis molèsties musculars ( dolor després de l’exercici, en aquest cas hauràs estirar lleugerament, entre 5 i 10 segons .
ELS ESTIRAMENTS PER CORREDORS
Et deixem una rutina d’ estiraments que pots posar en pràctica , sobretot , després de córrer , i també com a part de la teva rutina setmanal per als dies que no surtis a entrenar :

 

Com córrer millor: la postura

Aprendre a córrer amb una bona tècnica i una postura correcta és necessari per evitar lesions.
En aquest article tractem els principals punts a tenir en compte per mantenir un gest adequat mentre correm.

CAP
Mirada al capdavant, cap a l’horitzó.
TRONC
Vertical o molt lleugerament inclinat cap endavant.
BRAÇOS
Balanceig suau. Relaxats, sense tensió. Flexionats en un angle aproximat de 90 graus.
MANS
Semitancades, relaxades i amb els polzes cap amunt.
ESPATLLES
Sense tensió. Evita pujar.
COLZES
Enganxats al cos

GAMBADA

Quan la cama esquerra va cap endavant, el braç dret també ho fa (i viceversa). 

Aterra gairebé sota del cos.
Impacta amb la part mitjana o davantera del peu.
Aixeca els genolls, però no saltis.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JYcLEMfszfY[/youtube]

ERRORS A EVITAR
Gambada discontínua.
Saltar massa.
Moviments bruscos en braços i tronc.
Portar massa enrere / endavant els braços.
No aixecar els genolls.
Tronc massa inclinat.
Braços molt flexionats.
Flexionar molt o estendre per complet els genolls en la fase de suport.
Aterrar amb el taló.

Estirar abans de córrer

Independentment de la temperatura que faci, els músculs sempre comencen a treballar en fred. Aquí tens alguns exercicis per fer abans de sortir a córrer :

Estirar és fonamental , independentment del temps que faci. A més de preparar els músculs que faràs servir , estirar :

  • augmenta la teva freqüència cardíaca
  • per mitjà dels receptors d’estirament , informa al cos i al cervell que vas a començar a córrer , la qual cosa ajuda a minimitzar el risc de lesions
  • augmenta la producció d’adrenalina

Consells per estirar :

  • Mai estiris un múscul en fred; cal que abans permetis el bombament de sang al múscul
  • Mantingues el múscul estirat durant 30 segons per obtenir el major rendiment
  • No pateixis ; estirar hauria de relaxar els teus músculs , no causar dolor
  • Fes les estiraments amb calma; donar bots o salts pot causar lesions
  • Estira després de la dutxa si notes que els teus músculs estan tensos, l’aigua calenta pot escalfar el múscul i ajudar a relaxar abans d’una carrera

Estirar del cap als peus
Les teves cames no són l’únic element important quan corres . En córrer,  fas servir tot el teu cos (del cap als peus ) per impulsar- cap endavant . Això vol dir que has estirar totes les parts del teu cos .

Espatlles i laterals
Què fa? Relaxa els músculs dels braços i els laterals, reduint la tensió a la part superior del teu cos en córrer.

[youtube]http://youtu.be/a85slBfI08k[/youtube]

Regió lumbar
Què fa? Ajuda a alleujar la tensió a la regió lumbar, minimitzant el risc de lesions en córrer

[youtube]http://youtu.be/cKlLxaqSNjU[/youtube]

Part anterior de la cuixa
Què fa? Estira el quàdriceps en la part anterior de la cuixa

[youtube]http://youtu.be/Vg1FWmWGxqI[/youtube]

Ingle
Què fa? Estira la part anterior de la cuixa i l’engonal, ayudadnso a mantenir la pelvis en posició correcta i reduint el risc de dolors a la regió lumbar.

[youtube]http://youtu.be/vWBrpwZvasI[/youtube]

Bessons i tendó d’Aquil · les
Què fa? Relaxa els músculs de les cames i els tendons d’Aquil · les després de córrer per prevenir l’engarrotament, la fatiga i la sobrepronación.

Durant quant de temps? Mantén estirats durant 30 segons en cada cama

[youtube]http://youtu.be/Io9TntYHUn8[/youtube]

Hi ha multitud d’exercicis d’estiraments que pots provar a Internet, aquest són un simple exemple

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=c5-8dj1I34w[/youtube]

 

Salsa i Rock & Roll

Salsa

Contràriament al que se sol pensar, la salsa neix a Nova York a principis dels 60, a partir de la immigració porto-riquenya i cubana. El son i la guaracha, combinades amb el rock, formen la seva base musical i de ball. Des dels primers autors, com Rubén Blades o Héctor Lavoe, que van posar les bases rítmiques amb el clàssic “tumbao” i la “clave de son” , els compositors i orquestres han anat matissant i enriquint aquest gènere, donant-li molts accents, però sempre dins un idioma universal.

En l’actualitat continua completament viva i es balla a gairebé a tot arreu, sent estrany que qualsevol ciutat del món no gaudeixi d’una o vàries salsoteques

Més que un ball, doncs, és una forma de ballar (tant junt com separat), un estil, que permet ballar sol o en parella, sempre però amb una gran mobilitat de cintura i de malucs, i que obliga gairebé a ballar-lo entravessat, a contratemps. Contràriament al son, aquí els peus no arriben a ajuntar-se en el darrer temps, i les sèries solen de quatre moviments en quatre temps. El pas bàsic i les figures són les mateixes en totes les modalitats, però l’estil canvia en funció del tempo i del ritme. Així, la salsa cubana talla el moviment de malucs i té una sèrie de figures semblants a les del rock, mentre que la  salsa romàntica es caracteritza pel sensual vinclament de cossos al compàs de la música i pel contacte entre els ballarins

Les combinacions més usuals són el pas bàsic, el pas lateral, el balanceig (endavant-endarrere), l’obre-tanca, el pas entrecreuat, el pas girat, el setanta, el setanta complicat, el pas dels enamorats i els girs (a la dreta o a l’esquerra) i desplaçaments. En grup es balla, de vegades, en forma de roda, (roda cubana).

En el vídeo que presentem a continuació podeu veure els diferents passos que fem a classe:

Rock & Roll

Nom procedent de l’anglès rock & roll (gronxar-se i rodar o girar).  Ball de parella agafada generalment de mans. Pot suggerir: força, elasticitat, resistència, duresa, modernitat, innovació.

El rock & roll procedeix d’Amèrica del Nord on és conegut a partir de la dècada 1930, tot i que es popularitza a la dècada de 1950. Arriba a Catalunya a principis de la dècada dels cinquanta.

La música deriva del Rhythm and Blues i del Country and Western. Coincidint amb la II Guerra Mundial una generació de músics emigra cap al nord dels EUA (Detroit, Chicago i altres grans ciutats) de manera que el blues rural, en arribar a la gran ciutat, incorpora elements urbans.

Juntament amb elements del country, més endavant evolucionarà cap al rock and roll esdevenint una actitud rebel dels joves. Alhora representa una nova manera de ballar, moure’s, de relacionar-se i de viure. Popularitzat sobretot per Elvis Presley, Chuch Berry, Bill Haley, Jerry Lee Lewis, etc

Així es balla el rock:

i així el ballarem nosaltres:

 

 

Què ha de fer un alumne que no pot fer EF?

Es pot donar el cas que algun alumne no es trobi en condicions per realitzar activitat física, ja sigui per una lesió o per una malaltia, etc.

Aquests alumnes seran considerats exempts de la pràctica d’activitat física durant el període de convalescència però NO estaran exempts de les classes d’Educació Física i hauran d’assistir-hi.

Cal recordar que a la classe d’Educació Física es realitzen nombroses activitats que no requereixen d’esforç físic o l’esforç físic és moderat. El professor, en cada cas, i tenint en compte la informació proporcionada pels pares i pels metges, pot valorar la participació d’aquests alumnes en les classes d’Educació Física, on podrà assignar variades tasques: com la de col·laborar amb el professor, corregir als seus companys i ajudar-los en les activitats, treure i guardar material, escriure un diari de sessions on quedin recollits els continguts desenvolupats en cada classe, acudir a la Mediateca de l’escola per elaborar treballs relacionats amb la matèria, etc.

Els alumnes exempts d’activitat física han de portar un escrit signat pels pares on quedi reflectida la causa d’aquesta exempció, els dies de durada, i una fotocòpia de l’informe mèdic.

Si no has fet classe d’Educació Física, per explicar els motius omple el següent enllaç:

https://docs.google.com/a/balmes.epiaedu.cat/spreadsheet/viewform?formkey=dHVLdXg2ekpJcm9zdVlqN3p2enMxWnc6MQ

 

 

Plantilla sessió

Quan l’alumne estigui malalt o lesionat i no pugui fer la classe pràctica d’EF, haurà de elaborar al menys dues sessions seguint els criteris que fem a classe. Tot seguit teniu dos arxius; un format docx és la plantilla en blanc de una sessió   .

Plantilla sessió

i l’altre en pdf, és un exemple de com hauria de ser una sessió, en aquest cas de bàsquet

Plantilla-sessió-bàsquet

 

Aparell digestiu

Funcions

L’aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s’anomena digestió.

Parts de l’aparell digestiu

L’aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.

  • El tub digestiu és un tub d’uns 10 m de llarg dividit en diverses parts.
La boca. És l’entrada del tub digestiu. La boca conté:
  • les dents. Les incisives i els ullals tallen els aliments i les premolars i les i les molars els trituren.
  • La llengua. És un múscul que mou l’aliment i el barreja amb la saliva
La faringe. Comunica la boca amb l’esòfag.
L’esòfag. És un tub de parets musculoses que condueix l’aliment a l’estómac.
L’estómac. És un eixamplament del tub digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió.
L’intestí prim. Té vuit metres de llarg. A l’intestí prim les substàncies digerides passen a la
sang.
L’intestí gros. Fa un metre de llarg. Comunica amb l’exterior per l’anus
  • Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang.
Les glàndules salivals produeixen la saliva.
L’estómac està entapissat de glàndules gàstriques, que produeixen els sucs gàstrics.
El fetge produeix la bilis, un suc digestiu, que s’aboca a l’intestí prim.
El pàncreas produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu que també s’aboca a l’intestí prim.
L’intestí prim està entapissat de glàndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals
La digestió dels aliments
Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La
transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:
  • A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples.
  • A l’estómac, l’aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en
    una massa líquida. L’estómac remou l’aliment durant prop d’una hora.
  • A l’intestí prim, l’aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs
    intestinals. L’aliment queda transformat en substàncies nutritives simples, que
    passen a la sang a través de les parets de l’intestí. Les substàncies que no
    s’assimilen passen a l’intestí gros.
  • A l’intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l’anus, on s’expulsen a l’exterior. A l’intestí gros s’absorbeix l’aigua dels aliments
L’aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives simples, que passen a la sang per ser transportades per tot el cos.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LChq3uL4J70[/youtube]