El 10 de maig organitzem una jornada esportiva. Es durà a terme a les instal·lacions de CANCARALLEU. Els alumnes de 1r cicle de ESO anireu i tornareu en autocar des de l’escola; la resta d’alumnat realitzarà el desplaçament d’anada i tornada pel seu compte. L’inici de la Jornada és a les 9 del matí; per tant, per iniciar les activitats a l’hora, hem de ser-hi una estona abans. La jornada s’acaba a les 13.00 h.
Aquesta constarà de dos tipus d’activitats: competitives, i formatives o lúdiques.
Activitats competitives: Futbol sala/ futbol 7, Bàsquet (3×3) , Voleibol, pàdel i Ultimate.
Activitats formatives/lúdiques: Spinning i Skill X, clicant a sobre expliquem en què consisteixen.
Per inscriure’s, segons l’activitat, s’ha de fer online o presencial. Només podem participar en una activitat.
Futbol, bàsquet, voleibol i Ultimate omplint el següent FORMULARI, (Només s’ha de fer una inscripció per equip); i Pàdel (parelles), Spinning i Skill X, presencial a un dels 2 professors d’EF.
TENIM DE PLAÇ FINS EL DIVENDRES 12 DE MAIG A LES 18.00 H PER REALITZAR L’INSCRIPCIÓ. A PARTIR D’AQUEST MOMENT, NO S’ADMENTRAN MÉS INSCRIPCIONS.
És un esport mixt que neix a Holanda a principis del segle XX. Comença a jugar-se al 1946 a Anglaterra, França, Alemanya, Antilles Holandeses, Índia, Xina, Taipei. Als anys seixanta es comença a practicar a Espanya (Marbella) i a principis dels anys vuitanta es comença a practicar a Catalunya (Terrassa). Actualment el korfbal es juga arreu del món, a països com Armènia, Xipre, Txèquia, Portugal, Índia, Japó o Polònia.
Instal·lació i material: es pot jugar a l’interior o exterior en una superfície de 40 x 20 metres dividit per la línia de mig camp en dues zones iguals. Els korfs (o cistelles) es col·loquen un a cada zona en l’eix longitudinal del terreny, a 6’6 m. de la línia de fons. Els korfs es col·loquen a una alçada de 3’5 m. i al final de cada pal s’ajusta un cilindre de vímet sense fons. Les cistelles tenen 25 cm. d’alçada i 29-41 cm. de diàmetre. La pilota és la mateixa que la de futbol, del núm. 5 i amb un pes entre 425 gr. i 475 gr.
Jugadors: Cada equip té vuit jugadors (quatre dones i quatre homes). Dues dones i dos homes ataquen i dos homes i dues dones defensen.
Temps: El partit es divideix en dues parts de 30 minuts, amb un descans de 15 minuts. Joc: Els quatre jugadors que ataquen només poden jugar a la meitat del camp on hi ha la cistella de l’equip contrari (quadre d’atac) i han d’intentar encistellar-hi. Els quatre jugadors que defensen només poden moure’s dintre de la meitat del camp on hi ha la seva cistella (per a ells és el quadre de defensa) i evitar que l’equip contrari marqui punts. Aquesta situació es manté fins que es marquin dos punts, que serà quan atacants i defensors canvien de rol i, per tant, de situació en el camp.
Cada jugador ha de marcar a un contrari del seu mateix sexe (l’home i la dona juguen junts però sense desigualtats implícites en les diferències físiques entre ambdós).
Puntuació: Totes les cistelles tenen el mateix valor: un punt o gol.
Objectiu del joc: marcar el màxim de punts possibles al korf de l’equip contrari i evitar les cistelles sobre el korf que es defensa. En atac: els quatre atacants han de passar-se la pilota fins que un d’ells pugui fer un llançament a cistella tenint en compte que no poden desplaçar-se més enllà d’una passa amb la pilota a les mans (el pivot sobre un peu fix està permès). L’objectiu és que amb les passades i a través dels moviments sense pilota, un dels quatre jugadors d’atac aconsegueixi el desmarc que li permeti fer un llançament al korf. El desmarc s’aconsegueix amb la combinació de moviments sense pilota que permetin aconseguir la distància necessari respecte al defensor; el defensor ha d’intentar cobrir el llançament del seu atacant amb el braç a una distància on la mà arribaria a tocar la pilota (recordem que no es pot tocar la pilota mentre un contrari la té a les mans) i en una posició més propera al korf que la de l’atacant al que defensa. L’atacant que llenci sense obtenir la distància de desmarc sobre el seu defensor amb aquest cobrint la pilota amb la seva mà amb intenció de defensar (entenem per intenció la posició a la defensa que estén el seu braç cobrint la pilota sense tocar-la en qualsevol dels moviments que pugui fer l’atacant amb la pilota a les mans), cometrà una infracció en atac que rep el nom de defensat i que invalidarà el seu llançament. El “defensat” restringeix les avantatges que tenen els jugadors més alts ja que no els està permès fer un llançament per damunt de la seva defensa si aquest està en la posició abans esmentada.
La pilota ha de ser passada entre els atacants, però no es pot córrer amb ella ni “driblar” (es prohibeix desplaçar-se amb la pilota i jugar individualment). Per tant és característic que en el Corfbol, els atacants es vagin movent al voltant del quadre d’atac seguits cadascun pel seu defensor (defensa individual). Hi ha intensitat en el joc d’atac, desenvolupant canvis ràpids de velocitat i direcció, combinats amb un bon treball en equip i precisió en les passades, per part dels atacants que intenten lliurar-se de les defenses i poder així rebre la pilota, per a una bona posició de llançament (en tot moment la cooperació i col·laboració entre els membres del grup és molt important). Els punts es poden fer de lluny (15 metres) o de prop (quan l’atacant supera al defensor i fa una “entrada” a cistella). La defensa intentarà interceptar els llançaments, passades o rebots per passar la pilota als quatre atacants que resten al quadre d’atac, a l’altra meitat del camp. Es canvia de zona o quadre i de rol (atac o defensa) cada cop que es realitzen dues cistelles. Els jugadors que ataquen passen a defendre i els que defenen passen a atacar. Així tots els components de l’equip tenen l’oportunitat de marcar punts i jugar en totes les posicions (no existeix l’especialització en el joc).
Infraccions:
– Treure la pilota de les mans a un altre jugador (ja sigui company d’equip o contrari),
– “Desplaçar-se” amb la pilota a les mans, botant-la o agafant-la intencionadament després d’haver-la llençat per aproximar-se al korf i beneficiar-se de la nova posició (joc individual).
– El contacte físic que desplaça un contrari de la seva posició o que impedeix els seus moviments lliures. – Els talls o bloqueigs que impedeixen el pas d’un altre jugador.
– El llançament en posició de defensat.
– Copejar la pilota amb el puny.
– Tocar la pilota amb les cames o peus intencionadament o inintencionadament però afectant al desenvolupament del joc.
– Jugar la pilota fora de les línies exteriors del camp: Es considerarà fora de banda quan la pilota o el jugador que la posseeix contacti amb les línies exteriors o amb la superfície més enllà d’aquestes. Tanmateix, si el jugador que posseeix la pilota està a la vegada en contacte amb la línia de mig camp (trepitjant-la) o més enllà d’aquesta, fora del seu quadre, també es considerarà una infracció.
– El llançament de falta es realitzarà en contra de l’equip que hagi comès una infracció lleu de les regles de joc i es farà efectiu en el lloc on s’ha comès la infracció. No es podrà llençar directament a cistella. La resta de jugadors hauran d’estar a 2’5 m. del lloc on es treu la falta.
– El jugador atacant que rep una falta en situació clara de llançament serà objecte de penal així com el jugador que sigui defensat per un altre del sexe contrari o el que rebi diferents faltes reiterades durant el joc. Tanmateix, serà penal l’acció d’un defensor que cometi faltes reiteradament sobre diferents atacants. El llançament de penals és un llançament lliure al korf des d’un punt fix a 2’5 m. de distància, executat per qualsevol dels membres de l’equip atacant. La resta de jugadors han de romandre a 2,5 m. de la pilota i del korf fins que el llançament s’hagi executat.
1.- Recepció de la pilota a “l’aire” (sense tocar amb els peus a terra).
2.- Primer recolzament d’un peu a terra. Si ets dretà, normalment ho faràs amb el peu dret).
3.- Segon recolzament de l’altre peu a terra. També et servirà de batuda per fer un salt vertical.
4.- Salt vertical, acompanyant la pilota amb les dues mans en direcció al korf. Recorda que el moviment és de baix a dalt, agafant la pilota per sota.
5.- Deixar la pilota, suaument, en le punt més alt del salt vertical. El llançament ha de ser vertical i la inèrcia de la cursa farà la resta
ELEMENTS TÈCNICS
TÉCNIQUES BÀSIQUES
3.1. La passada Com que el reglament impedeix qualsevol desplaçament amb la pilota, la passada és el fonament tècnic més important del corfbol. La més emprada és la passada amb una mà des de dalt, perquè dona velocitat a les diferents accions i possibilita canvis de joc amb desplaçaments llargs. La passada de pit també és força freqüent, especialment per a distàncies curtes. També es poden fer servir la passada de cullera i la passada a una mà amb bot (picada).
3.2. La recepció La passada i la recepció van estretament units. No pot haver continuïtat al joc d’un equip sense que els jugadors dominin aquesta tècnica. Per fer una bona recepció al moment d’agafar la pilota hem de tenir els braços estirats i un cop es contacta amb la pilota, flexionar-los cap al cos. Es tracta de recollir i esmorteir la força que porta la passada.
3.3. El llançament o tir La majoria de vegades el llançament ha de ser des d’una distància llunyana al korf. La tècnica de tir varia en funció de la distància i dels peus recolzats.
3.3.1 El tir en funció de la distància Hem d’agafar la pilota amb les mans en forma de triangle: els polzes formen la base i els índexs es col·loquen als costats. Els braços i les cames els tindrem flexionats. Pel llançament hem de saltar alhora que estirem cames i braços i deixem anar la pilota al moment que es trobi al punt més alt. Els braços i els dits han de restar en direcció al korf. Si la distància de tir és més gran de 6m el punt de partida de la pilota serà de sota la barbeta; a mida que la distància és més curta la pilota es col·locarà més elevada a la posició inicial, fins i tot damunt del cap, i els braços es trobaran menys flexionats.
3.3.2 El tir en funció dels recolzaments Amb dos recolzaments: la col·locació de braços i cames serà la que hem explicat anteriorment. El principal és que s’han de mantenir els dos peus amb contacte amb el terra. Les cames estaran lleugerament separades i els peus orientats cap al korf. Després del salt hem de caure al mateix lloc. Amb un recolzament: és un tir en moviment i fa que el defensor tingui més dificultat per tapar el llançament. S’aprofita la sortida d’una finta per enllaçar el tir amb un desmarcatge. El moviment de braços i la posició de la pilota de partida són les mateixes que amb dos recolzaments, però hem d’impulsar el salt amb un sol peu.
La tècnica per llançar el penal és la mateixa que per l’entrada. L’única diferència és que s’ha de fer des d’una posició estàtica. Es col·loca un peu una mica més avançat que l’altre i s’aixeca la pilota per sobre el cap al mateix temps que s’aixeca el genoll de la cama contraria. No es pot recolzar el peu d’aquesta cama abans que no hagi sortit la pilota de les mans.
Llançament llarga distancia
El llançament de corfbol que treballem és el llançament simètric.
Cal considerar la cadena de moviments que inclou la flexió-extensió de genolls i colzes. Finalització del moviment en extensió.
Aquesta acció es pot fer en suspensió (salt) o en posició estàtica.
Els jugadors més experts realitzen un petit salt cap endarrere per evitar la posició del defensat
Posició d’un equip al terreny de joc
Al terreny de joc, hi ha 8 jugadors per equip, 4 homes i 4 dones. La distribució dels jugadors ha de ser de 4 jugadors (2 dones i 2 homes) al quadre d’atac i 4 jugadors (2 homes i 2 dones) al quadre de defensa.
Cada vegada que pugen al marcador 2 punts (cada cistella “korf” val 1 punt), els jugadors del quadre d’atac passen a defensar i els jugadors del quadre de defensa passen a atacar.
Els jugadors no poden creuar la línia de mig camp, la pilota té circulació lliure
Posició del defensat
L’atacant que llenci sense obtenir la distància de desmarcatge sobre el seu defensor és a dir, amb el defensor cobrint la pilota amb la seva mà amb intenció de defensar (a una distància d’un braç en direcció a l’atacant intentant “puntejar” el llançament) i amb la posició defensiva guanyada (amb el seu cos més a prop del korf que el de l’atacant), cometrà una infracció en atac que rep el nom de defensat i que invalidarà el seu llançament. Després d’assenyalar el defensat, la pilota queda en possessió de l’equip defensor que ha de posar-la en moviment després de que l’àrbitre assenyali el reinici del joc
Sistemes Tàctics d’atac al Korfbal.
Els sistemes tàctics del Korfbal són molt senzills.
A nivell bàsic, tenim tres: 4-0-0, 3-0-1 i 2-1-1.
La complexitat ve donada per la constant variació d’un sistema a l’altre durant l’atac.
Es basen en la posició dels jugadors respecte a la cistella i s’expressen amb tres xifres.
-La primer, dóna informació de quants jugadors ocupen el perímetre més allunyat a la cistella.
-La segona xifra, ens diu si la posició d’assistent està ocupada.
-La tercera xifra marca si tenim un jugador/a a sota de la cistella per agafar el rebot.
El Corfbol es basa en aquests principis:
COOPERACIÓ :
Un jugador amb la pilota a les mans sols té la mobilitat que li permet una passa o el “pivot” de la mateixa sobre un peu. És prohibit desplaçar-se amb la pilota i jugar individualment. Això obliga a jugar amb la resta dels companys i evita el joc individual d’un sol jugador.
NO VIOLÈNCIA :
La tècnica i l’agilitat són per sobre la força física i el joc brut. Impedir el moviment lliure del contrari és prohibit, tant si es fa amb intenció o sense. Així com treure la pilota de les mans a un altre jugador.
JOC MIXT :
Per a fer que tothom tingui les mateixes oportunitats, és prohibit defensar a un jugador del sexe contrari, ja sigui per impedir un llançament a cistella o una passada.
NO ESPECIALITZACIÓ :
Cada dues cistelles es canvia de funció i de zona. Els atacants es converteixen en defensors i els defensors en atacants.
HABILITAT :
Per llançar a cistella cal estar desmarcat. El defensor intentarà mantenir al seu atacant en posició de “defensat”. És “defensat” quan un jugador defensa al seu atacant estant més a prop del korf o cistella, a menys d’un braç de distància i amb la mà intentant tapar la pilota en posició de llançament.
COEDUCACIÓ :
Possibilitat als centres d’ensenyança de practicar un esport mixt originari. Implantació d’igualtat de funcions al terreny de joc, ja que en un mateix equip cohabiten, juguen, comparteixen, cooperen més, es relacionen i competeixen nois i noies.
Els alumnes de 3r ESO gràcies al SUMMEM han elaborat un “Manual d’Instruccions” de la nostra màquina; ritmes cardiodiaris, exercici fisic i sedentarisme, sexualitat, alimentació, salut mental, addiccions, etc, a continuació tenim alguns exemples:
El passat 21 d’octubre els alumnes de 1r ESO vam fer un dels cims previstos al llarg de la Secundària. Es tracta del Turó de la Magarola. Vam anar fins a Sant Cugat amb els FGC, on després d’un bon esmorzar vam iniciar la sortida., fins arribar a l’estació de Llars Mundet, a Barcelona.
Podeu veure tot el recorregut i algunes fotos en el següent vídeo:
L’entrenament HIIT (High Interval Intensity Training) i l’entrenament HIFT (High Interval Funcional Training) tenen molts aspectes en comú, les dues sessions són d’alta intensitat, però presenten algunes diferències entre ells.
L’entrenament d’alta intensitat HIIT
es basa en realitzar diferents intervals de treball a alta intensitat amb una recuperació parcial o total entre ells. La metodologia de treball va des de l’entrenament en circuit, fins als aparells de càrdio que acostumen ha haver a les sales de fitness.
es barregen exercicis funcionals amb una càrrega externa com esquat, dominades, pesos morts, o exercicis funcionals amb el nostre propi pes, amb altres aeròbics com a carrera, rem o ciclisme. Aquesta barreja dóna lloc a un entrenament d’alta intensitat que millora paràmetres de la condició física en general i el rendiment. L’Entrenament Funcional o Functional Training és un entrenament molt complet. No són exercicis analítics on seiem en una cadira i només fem un exercici en concret, sinó que treballem en diferents eixos per buscar el màxim equilibri, coordinació i moviment)
Els exercicis son variats amb diferents temps de durada i la recuperació es fa si és necessària, però no hi ha un temps obligatori. Els descansos són variables en funció de l’objectiu buscat.
En aquesta disciplina
Beneficis del HIIT i del HIFT
Milloren la resistència cardiovascular i la força general
Milloren la mobilitat general, tant articular com muscular
En entrenar un gran nombre de grups musculars, tenen una major despesa calòrica el que afavoreix la disminució del greix
Millora d’habilitats motrius com agilitat, coordinació i equilibri
Son sessions divertides, ja que utilitzes diferents materials i es poden realitzar en grup, afavorint així la integració entre els participants.
Més resultats en menys temps.
Un d’aquests formats és el EMOM que per les seves sigles en anglès (Every Minute On the Minute) significa “cada minut al minut”.
Aquest tipus d’entrenament consisteix en realitzar un nombre determinat de repeticions o tantes com es pugui dins d’un minut. El temps que resta fins a arribar a el minut s’utilitza com a descans abans de començar el següent minut de nou.
Depenent de el disseny de l’WOD (workout Of the Day), el EMOM finalitza quan no es poden realitzar més repeticions dins el temps establert o quan s’arriba a l’total de minuts previst.
Cindy és un AMRAP que té una durada de 20 minuts, de manera que en aquest temps hauràs de fer:
Quan acabes les 15 air squats, tornes a començar per les dominades sense parar. Si encara no fas dominades, pots utilitzar gomes elàstiques per a assistir-en el moviment
El Tabata és un tipus d’entrenament d’intervals d’alta intensitat (HIIT) creat pel Dr. Izumi Tabata l’any 1996. Izumi era investigador a l’Institut Nacional de Salut i Nutrició del Japó.
Aquestes investigacions li van permetre arribar fins l’avui conegut com a mètode Tabata, i llavors tenien a veure amb l’equip de patinatge de velocitat japonès, on analitzava l’efecte d’incloure rotacions de ràfegues curtes amb un esforç màxim durant uns pocs segons.
D’aquesta manera, el Tabata consisteix a realitzar sèries de 20 segons, amb 10 de descans, fins a completar 8 exercicis.
La distribució és la següent:
Sèrie de 20 segons d’un exercici a màxima intensitat intentant fer el major nombre de repeticions possible.
Descansar 10 segons.
Sèrie de 20 segons d’un altre exercici a màxima intensitat intentant fer el major nombre de repeticions possible.
Descansar 10 segons
Repetir aquest procés amb diferents exercicis fins a arribar a 8.
El temps total de treball resulta ser de 4 minuts.
D’aquesta manera, ens trobem davant d’un tipus d’entrenament que entra dins de la definició de intervals d’alta intensitat, o HIIT, tan demandat en els últims anys en els centres esportius
Els beneficis de l’Tabata van estar relacionats principalment amb la millora de l’estat físic i la capacitat aeròbica, però també amb altres factors com la pèrdua de greix corporal.
Aquests beneficis són els següents:
Ofereix la possibilitat de realitzar un treball efectiu de màxima intensitat en sol 4 minuts, pel que resulta ideal per a persones que no compten amb molt temps per entrenar a la setmana.
Ajuda a cremar un elevat nombre de calories en només 4 minuts. Diversos estudis han equiparat aquesta despesa calòrica amb el realitzat durant una sessió d’exercici cardiovascular de 20 minuts d’intensitat moderada.
És un mètode eficient, ja que s’ha comprovat que ofereix millores quan es practica durant setmanes, tot i que la durada de les sessions de Tabata sigui de només 4 minuts.
És un tipus d’entrenament versàtil, ja que el Tabata només ens diu l’estructura i dinàmica de l’entrenament; mentre que els exercicis queden a la nostra elecció o a la de l’entrenador personal.
Ofereix millores tant a nivell aeròbic com anaeròbic.
Es pot utilitzar el Tabata per cremar greix o perdre pes a causa de l’elevada despesa calòrica realitzat i a l’augment de l’metabolisme que genera en l’organisme.
Genera un major nombre d’enzims en l’organisme, la funció és la de convertir àcid làctic en àcid pirúvic, i a l’inrevés, fent que l’àcid làctic abandoni abans el múscul.
Augmenta la sensibilitat a la insulina, fent que el múscul capti la glucosa amb més facilitat, i evitant que s’acumuli en forma de greix o quedi lliure a la sang.
Com es realitza el Tabata?
Els exercicis de Tabata, en general, es realitzen amb el propi pes corporal, ja que els més habituals solen ser:
Què pretenem que aprenguis al llarg d’aquest curs:
Diferenciar les parts d’una sessió
Comprendre el significat de condició física i de qualitats físiques
Incrementar el nivell individual d’activitat física
Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables
Valorar les activitats físiques i esportives com a eina de millora per a la salut
Identificar i adquirir els hàbits principals associats a una manera de vida saludable
Practicar un esport col·lectiu tenint en compte l’execució tècnica i tàctica, demostrant haver comprès les fases del joc (defensa i atac)
Participar de forma activa col·lectiva mostrant actituds d’autocontrol, respecte i acceptació de les normes
Practicar un esport individual tenint en compte l’execució tècnica i tàctica, demostrant haver comprès les seves fases i el respecte de les normes
Aprofitar les possibilitats de l’entorn proper per ocupar el temps de lleure
Valorar la importància de la pràctica d’activitat física en el temps de lleure
Respectar i valorar el medi natural com espai idoni per la realització d’activitats físiques
Continguts de la matèria
1r trimestre
2n trimestre
3r trimestre
CONDICIÓ FÍSICA I SALUT
Qualitats físiques bàsiques.
Principis d’adaptació, continuïtat, progressió.
Càlcul de la càrrega d’entrenament (volum i intensitat).
L’escalfament: objectiu, parts, exercicis, jocs.
Hàbits d’higiene personal vinculats a la pràctica d’activitat física.
La columna vertebral: característiques i estudi del moviment.
Tècniques de respiració.
L’alimentació i la hidratació en la pràctica de l’activitat física.
Tècnica de carrera
ESPORTS INDIVIDUAL: GIMNÀSTICA ARTÍSTICA
Aspectes tècnics i reglamentaris de
LA GIMNÀSTICA ARTÍSTICA
Principis d’igualtat i solidaritat
Valoració del respecte als companys i adversaris i a les normes acordades
ESPORTS COL·LECTIU: CORFBOL
Aspectes tàctics, tàctics i reglamentaris del corfbol
Principis d’igualtat i solidaritat
Valoració del respecte als companys i adversaris i a les normes acordades
ACTIVITATS EN EL MEDI NATURAL:
Activitats físic esportives en el medi natural
Característiques i possibilitats de l’entorn
Normes de conservació del medi natural i urbà
Criteris d’avaluació
Comprendre el significat de la condició física i de les qualitats físiques bàsiques com a qualitats de millora.
Incrementar el nivell individual d’activitat física per millorar la salut pròpia.
Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l’activitat física i la vida quotidiana.
Valorar les activitats físiques i esportives com una eina de millora per a la salut individual, acceptant el nivell assolit.
Identificar i adquirir els hàbits principals associats a una manera de viure saludable.
Practicar un esport individual tenint en compte els aspectes tècnics, acceptant el nivell assolit.
Practicar un esport d’adversari tenint en compte els aspectes tècnics, acceptant el nivell assolit.
Practicar un esport col·lectiu tenint en compte l’execució tècnica i tàctica, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.
Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari, mostrant actituds d’autocontrol, respecte i acceptació de les normes.
Aprofitar les possibilitats de l’entorn proper per ocupar el temps de lleure.
Valorar la importància de la pràctica d’activitat física saludable en el temps de lleure.
Respectar i valorar el medi natural com a espai idoni per a la realització d’activitats físiques
Dimensions i competències
Competència 1. Aplicar un pla de treball de millora o manteniment de la condició física individual amb relació a la salut.
Competència 2. Valorar els efectes d’un estil de vida actiu a partir de la integració d’hàbits saludables en la pràctica d’activitat física
Competència 3. Aplicar de manera eficaç les tècniques i tàctiques pròpies dels diferents esports
Competència 4. Posar en pràctica els valors propis de l’esport en situació de competició
Competència 5. Gaudir amb la pràctica d’activitats físiques recreatives amb una atenció especial a les que es realitzen en el medi natural
Competència 6. Planificar i organitzar activitats en grup amb finalitat de lleure
Competència 7. Utilitzar els recursos expressius del propi cos per a l’autoconeixement i per comunicar-se amb els altres
Competència 8. Utilitzar activitats amb suport musical com a mitjà de relació social i integració comunitària
EINES D’AVALUACIÓ
Utilitzarem les següents eines d’avaluació:
Proves escrites (constaran a l’agenda acadèmica).
Proves d’execució pràctica que poden ser exercicis puntuals i activitats a l’aula, execucions tècniques o rendiment de qualitats físiques bàsiques
Seguiment i observació del treball a l’aula.
Qüestionari per preparar la prova escrita del final de trimestre.
Preparació de sessions en grup que després es duran a terme a les classes.
Participació a les activitats de classe i respecte pel material, instal·lació i persones de classe
Ultimate is a fast-paced, non-contact field sport played for two teams 7X7, (beach ultimate its played 5X5). It’s suitable for players of all ages, and usually played in a co-ed (co-educational) format with players of all genders (unisex) on the same team.
The most unique aspect of ultimate is that it’s self-officiated, players make all calls themselves. No referee.
Ultimate is often described as a mix of three sports: football, soccer, and basketball. The objective of the game is for one team to catch the disc in the opposing team’s end zone, much like football. Each score is worth 1 point. Games are usually played to 13 or 15 points or time based at 90 minutes.
The person holding the disc is not allowed to run, but can pivot in place, like basketball. All other players can run, so the disc is moved by passing it back and forth from one player to another. This results in the disc moving forwards, sideways, and even backwards, similar to the way the ball is passed in a game of soccer.
