Arxiu per categories: Anatomia

Isquiotibials curts

Pateixes rigidesa als isquiotibials? T’ensenyem uns fàcils tests per detectar si pateixes la “síndrome dels isquiotibials curts”

Els isquiotibials són un dels grups musculars que més pateixen al llarg del dia pel pes al que li sotmetem i són necessaris per flexionar les cames i donar mobilitat als malucs.

És possible que moltes vegades després de realitzar exercici es produeixi un escurçament isquiotibial que portarà amb si rigidesa muscular, dolor i fins i tot rampes. No obstant també podem patir aquesta patologia sense necessitat de fer activitat física ja que els isquiotibials estan implicats en la majoria de moviments diaris, per exemple caminar.

L’escurçament isquiotibial es produeix quan s’acumula tensió i les fibres musculars es concentren creant rigidesa en el múscul. Un cop detectem els primers símptomes és necessari acudir a un especialista ja que un escurçament d’isquiotibials prolongat pot ocasionar errors posturals, aplanament lumbar, disminució de l’extensió i flexió del maluc i genoll, així com lesions en altres articulacions.

Com puc saber si tinc els isquiotibials curts?

Si volem saber si patim aquesta síndrome abans de notar els primers símptomes, podem realitzar diversos tests per valorar l’estat de la musculatura isquiotibial.

EJERCICIOS FLEXIBILIDAD

Test 1: Asseguts a terra amb l’esquena recta ens inclinem fins a tocar amb les mans les puntes dels peus. Si els nostres isquiotibials estan correctes haurem d’arribar amb facilitat o faltar-no més de cinc centímetres.
Test 2: En posició de peu dobleguem l’esquena per tocar amb les mans la punta dels peus. Si ens falten 5 centímetres per arribar patim la síndrome però de forma moderada i entre 6 i 15 és un escurçament important que haurem de tractar com més aviat millor
Test 3: Tombats estirats a terra elevem la cama sense flexionar els genolls. L’ideal és aconseguir elevar fins a 75 graus. Si no superem els 60 graus és necessari acudir a l’especialista.

 

Font: Web Tu lesión

 

Plans i eixos

Pla medià

El pla medià  divideix el cos en dues meitats “simètriques” (dreta  i esquerra). Aquelles estructures situades a nivell del pla medià  s’anomenen “medià” o “mediana”, les que estan pròximes “medials” i les que s’allunyen  “laterals”.

Eixos del cos:

  • Vertical (longitudinal o crani-caudal). Els  elements situats en aquest eix es denominaran cranials o caudals segons  es trobin més propers a un extrem o a l’altre del mateix.
  • Horitzontal o transversal. Els punts localitzats en aquest eix  rebran la denominació de laterals o medials segons  es trobin més propers o més allunyats de la línia media.
  • Sagital (dorsventral o anteroposterior). En  aquest eix, els diferents punts localitzats en el tronc es denominen ventrals (anteriors) si es troben per davant de la línia media o dorsals (posteriors)  segons es trobin per darrere. Als membres superior i inferior s’utilitza només  anterior o posterior.

Plans del cos:

  • Frontal (o coronal): inclou els eixos longitudinal i  transversal i divideix ell cos en una part anterior i una altra posterior.
  • Sagital:  correspon als eixos longitudinal i dorsoventral. Divideix el cos una part  esquerra i una altra dreta. Si coincideix amb el pla medià s’anomena pla sagital i mig. Aquells plans paral·lels  a aquest últim s’anomenen també parasagitals.
  • Transversal: en el  que es troben els eixos transversal i dorsoventral. Aquest pla divideix el cos  en una part superior i una altra inferior.

Aquesta nomenclatura té algunes vegades un sentit relatiu, per exemple la laringe es situa caudal al cap si l’estudiem per separat però és cranial respecte el tòrax o al cos humà estudiat en posició anatòmica.

Aparell digestiu

Funcions

L’aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s’anomena digestió.

Parts de l’aparell digestiu

L’aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.

  • El tub digestiu és un tub d’uns 10 m de llarg dividit en diverses parts.
La boca. És l’entrada del tub digestiu. La boca conté:
  • les dents. Les incisives i els ullals tallen els aliments i les premolars i les i les molars els trituren.
  • La llengua. És un múscul que mou l’aliment i el barreja amb la saliva
La faringe. Comunica la boca amb l’esòfag.
L’esòfag. És un tub de parets musculoses que condueix l’aliment a l’estómac.
L’estómac. És un eixamplament del tub digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió.
L’intestí prim. Té vuit metres de llarg. A l’intestí prim les substàncies digerides passen a la
sang.
L’intestí gros. Fa un metre de llarg. Comunica amb l’exterior per l’anus
  • Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang.
Les glàndules salivals produeixen la saliva.
L’estómac està entapissat de glàndules gàstriques, que produeixen els sucs gàstrics.
El fetge produeix la bilis, un suc digestiu, que s’aboca a l’intestí prim.
El pàncreas produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu que també s’aboca a l’intestí prim.
L’intestí prim està entapissat de glàndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals
La digestió dels aliments
Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La
transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:
  • A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples.
  • A l’estómac, l’aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en
    una massa líquida. L’estómac remou l’aliment durant prop d’una hora.
  • A l’intestí prim, l’aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs
    intestinals. L’aliment queda transformat en substàncies nutritives simples, que
    passen a la sang a través de les parets de l’intestí. Les substàncies que no
    s’assimilen passen a l’intestí gros.
  • A l’intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l’anus, on s’expulsen a l’exterior. A l’intestí gros s’absorbeix l’aigua dels aliments
L’aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives simples, que passen a la sang per ser transportades per tot el cos.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LChq3uL4J70[/youtube]

Aparell respiratori

Els nostres òrgans respiratoris formen un sistema global compost per: vàries vies respiratòries, els pulmons, els músculs respiratoris i els músculs auxiliars, i d’un centre respiratori.

Les vies respiratòries superiors

  • foses nasals
  • cavitat bucal,
  • la laringe i la faringe (comuniquen amb les vies respiratòries inferiors)
  • tràquea,
  • els bronquis
  • bronquíols

En aquesta animació i vídeo podem veure els diferents òrgans:

    [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=wNAiyhcDWBI&feature=player_embedded[/youtube]

Els pulmons ocupen gaire bé tota la cavitat toràcica, compartint espai amb el cor, sobrepassant la clavícula per la part superior; per davant i ambdós costats toquen amb l’estèrnum i les costelles, recolzant la seva base en el diafragma.

Els músculs respiratoris principals són el diafragma i els músculs intercostals externs; quan s’intensifica la respiració o l’espiració també intervenen els músculs respiratoris auxiliars (intercostals interns).

El diafragma separa la cavitat toràcica de la cavitat abdominal, els òrgans del tòrax dels de l’abdomen.

En aquesta animació podem veure com s’omplen i buiden els pulmons i com es contrau i es relaxa el diafragma

Respiració

 

En les següents imatges veiem altres elements que intervenen en la respiració