Quan et poses les teves elegants sabates de taló, alguna cosa passa en el teu cos … Un ajust postural global com a resposta al desplaçament anterior del centre de gravetat. L’elevació del taló obliga al turmell a situar-se de manera de contínua en flexió plantar, centrant tota la pressió del suport sobre l’avantpeu. Calls, galindons, deformitats dels dits, etc. Però parlem també d’un escurçament crònic del soli, bessons i tendó d’Aquil·les que deteriora per complet la mecànica podal en la locomoció (adéu a la amortiment i propulsió), a més de generar tensió fascial en tota la cadena posterior que se suma a la tensió generada per una major càrrega postural en els erectors espinals. Els genolls es flexionen, la tíbia trencada cap a l’interior, la pelvis s’inclina posteriorment, es redueix la lordosi lumbar i el cap i columna dorsal es situen posteriorment en relació a la línia de gravetat.

Aquest desajust és proporcional a l’altura del taló, a partir dels 5 cm, el deteriorament de l’alineació postural sembla més rellevant … I que hi ha de les sabatilles de córrer que presenten habitualment d’1 a 2 cm. d’elevació del taló amb l’objectiu d’aconseguir una major amortiment i projecció anterior del CG? L’alteració potser sigui mínima, però en un context crònic, més enllà dels entrenaments, si fem servir diàriament aquest calçat durant hores i hores, és molt probable que també succeeixin problemes.

Referencias.
Lateur BJ. American J of
Physical Medicine & Rehabilitation 1991
Franklin M.E. J of Orthopaedic
& Sports Physical Therapy, 1995
Mika A. Acta of Bioengineering &
Biomechanics 2011

REGLA UNIVERSAL DE LA BIOLOGIA:
Hi ha una regla universal de la biologia que diu que “tot animal ha de pagar un preu de despesa de treball muscular per aconseguir l’energia dels aliments”.
I la supervivència de qualsevol animal dependrà, fonamentalment, de l’anomenada “eficiència de subsistència”, que expressa la quantitat d’energia en forma d’aliments que pot adquirir per a una quantitat donada d’activitat física. Un balanç que hauria d’estar finament ajustat a la natura
“Guanyaràs el pa amb la suor del teu front”, es pot llegir a la bíblia, i ha funcionat des de fa 2 mil anys a manera de maledicció a l’esforç. Aquesta sentència bíblica indica que la supervivència dels nostres avantpassats, durant els centenars de milers d’anys d’evolució, sempre dependre d’un adequat aprovisionament d’aliments, que al seu torn requeria d’un esforç físic proporcional.
Per milions d’anys vivim com caçadors, de manera que els nostres ancestres van ser actius físicament en grau extrem, corrent per caçar o no ser caçats.
Aquest estil de vida va persistir fins a la Revolució Agrària fa uns 10.000 anys, on l’aportació alimentaria es va assegurar i les demandes físiques disminuir.
La Revolució Industrial fa 200 anys va accelerar granment la nostra inactivitat.
Però el desenvolupament econòmic i la industrialització han alterat aquesta relació natural, promovent la vida sedentària

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ukWdJO0_Rak&feature=player_embedded[/youtube]

SEDENTARISME I MALALTIA:
El sedentarisme, pel que sembla una de les característiques del nostre segle i és la base de moltes de les actuals malalties
Avui els éssers humans (i les seves mascotes), que habiten els països desenvolupats, en el que es coneix com les societats de l’opulència, s’han convertit en els únics éssers vius capaços d’ingerir enormes quantitats de quilocalories en forma d’aliments, sense gastar ni una sola quilocaloria muscular per aconseguir-les.
ACTIVITAT FÍSICA Vs PRINCIPI DEL MENOR ESFORÇ:

La condició basal natural de l’espècie humana de l’activitat física contínua i d’una certa intensitat, col·lideix amb una llei antropològica bàsica anomenada “El principi del menor esforços” que ens indica que quan un organisme té un treball per realitzar, escollirà el mètode que demani menor esforç.
Les societats contemporànies desenvolupades estan orientades al principi del menor esforç.
La nostra ardent percepció del menor esforç té aplicació en la tecnificació del treball, la producció, els mitjans de transport, l’activitat de la llar, l’oci i la recreació (control remot, carret motoritzat per al golf, etc. etc)
Una gran quantitat de les nostres indústries estan impregnades de la nostra inactivitat. Les grans avantatges econòmics radiquen en disminuir el treball dur.

EL SÍNDROME PER DESÚS DE WALTER BORTZ:
A nivell del Sistema Múscul Esquelètic: El múscul esquelètic s’ ATRÒFIA per la immobilització després d’un cop. Després d’unes poques setmanes d’inactivitat dels músculs s’encongeixen s’escurcen i es endureixen.Una biòpsia mostrarà una disminució del diàmetre de les fibres.
A nivell metabòlic: S’observen increments del contingut del nitrogen urinari són el reflex del catabolisme (destrucció) muscular que acompanya el forçat descans en llit, que determina una pèrdua diària de 8 g. de proteïnes.
Disminueixen els nivells de calci.
Disminueix el contingut mineral i la matriu òssia es deteriora.
Entre 24% -40% de la massa de calci ossi és pèrdua en un període de 36 setmanes de repòs al llit.
Els astronautes de l’Skylab van perdre apreciables quantitats de calci en l’espai.
Pot disminuir el consum d’oxigen fins a un 40% en una persona amb cuadriplejia.
Disminueix el volum d’ejecció i la funció ventricular esquerra disminueixen amb el desús.
Hipotensió ortostàtica i la hipersensibilitat vestibular han estat repetidament descrits pels astronautes i cosmonautes.
Això és degut a la pèrdua d’aigua que acompanya el desús. El volum plasmàtic disminueix entre 10% -15% amb el descans al llit.
Els nostres avantpassats paleolítics mantenien un elevat nivell d’activitat física per a poder sobreviure, ells haurien de presentar hipertròfia ventricular esquerra fisiològica i elevades reserves cardíaques.
Per això s’ha proposat que el cor normal, control, és el fenotip físicament actiu.
Si no fem exercici físic desenvoluparem una malaltia “carència”, anomenada sedentarisme i que es cura, realitzant activitat física.
Walter Bortz en la “síndrome per desús”, sosté que el sedentarisme determina una malaexpresión dels gens paleolítics estalviadors, amb la conseqüent vulnerabilitat cardiovascular, la fragilitat múscul esquelètica i l’aparició de malalties metabòliques
En el camp biològic mèdic, el sistema cardiovascular i múscul esquelètic, implica treball mecànic.
Per altres sistemes implica el compliment de determinades funcions:
SENTITS (veure, sentir, tocar).
Aparell Digestiu: digestió, absorció, eliminació)
L’exercici que algunes persones fan cada tarda al gimnàs o trotant pels carrers, és la forma diferida de saldar el deute energètica muscular contret pels aliments ingerits al llarg del dia.
CARDIOPLASTICIDAD:

La hipertròfia cardíaca fisiològica és un exemple de Cardioplasticiad. Aquesta hipertròfia permet:
Millorar el retorn venós.
Millorar el temps d’ompliment i el volum minut.
Millorar la contractilitat cardíaca.
Millorar la utilització de l’oxigen pel miocardi.
Aquesta hipertròfia fisiològica dels miòcits és una expressió de la naturalesa plàstica del teixit cardíac a les influències d’un entorn canviant i dinàmic.
Les cèl · lules humanes no estan adaptades a una forma de vida inactiva.
L’evolució ha afavorit determinats gens que proporcionen un fenotip que proporcioni una gran flexibilitat en els fluxos metabòlics per permetre una eficaç contracció muscular fins i tot sota les pitjors condicions nutricionals.
És probable que els humans tinguem el requeriment de superar un cert llindar d’activitat física per mantenir el normal funcionament dels nostres sistemes homeostàtics.
Els períodes d’inactivitat física crònics, impedirien l’expressió de determinats gens i s’apagarien alguns elements del balanç homeostàtic de l’energia, que ocasionaria una disfunció fisiològica primer i que a la llarga podria conduir a la malaltia.
La nostra vida sedentària actual, al costat de la constant provisió d’aliments d’elevada densitat calòrica ocasiona una discordança en les interaccions dels gens estalviadors amb l’entorn actual.
Es predisposa així al fet que el genoma paleolític (el que actualment portem) mal expressi els seus gens en diversos òrgans i teixits i origini les malalties de l’opulència.
L’activitat física va estar associada a la salut de les persones des de temps remots.
Els esportistes de l’antiga civilització grega, per exemple, ocupaven un lloc destacat dins de la societat i es van arribar a deïficar seves gestes atlètiques.
Al llarg de la història es va anar relacionant la longevitat de certes poblacions del planeta amb estils de vida actius i adequada alimentació.
No obstant això les condicions de vida han canviat dramàticament en els nostres societats occidentals actuals (societats de l’opulència):
Ingesta excessiva de calories (Farines i Hidrats de carboni)
INGESTA EXCESSIVA DE SAL
Ingesta excessiva d’alcohol
EXPOSICIÓ O CONSUM DE TABAC
INACTIVITAT FÍSICA
BAIXA INGESTA DE FRUITES I VERDURES
Sobrepès o obesitat
Exposició a factors estressants i hiperdemandantes.
Societat parafrénica (procés de saturació del jo)
Des dels 50, molta investigació va demostrar la importància de l’exercici.
Jeremy Morris: Xofers de Londres, que estaven sempre asseguts, van tenir un 35% més d’infarts de miocardi que els guardes.
Dr Paffenbarger a Harvard, va seguir durant més de trenta anys l’evolució dels alumnes de la Universitat, comprovant que aquells que seguien realitzant exercicis físics després del seu període d’estudiant van tenir una vida més perllongada, amb prop d’un 40% menys d’infarts que els ex-alumnes sedentaris.
Molts factors donen lloc a l’obesitat, però el punt final és una cèl·lula que s’acumula a l’abdomen, que s’anomena adipòcit, que arriba un moment que se suïcida (apoptosi) i allibera a la sang substàncies químiques INFLAMATÒRIES anomenades citocines.
1) Aquestes citoquines inflamatòries, són les Blocs RECEPTOR DE LA INSULINA, produeixen una Insulinoresistència … hiperinsulinisme – (prediabetes) …. Si es perpetua .. DIABETIS TIPUS 2
2) Segon aquestes citocines van a la circulació perifèrica, i produeixen a una vasoconstricció arterial, de manera que contribueixen a generar HIPERTENSIÓ ARTERIAL.
3) Tercer, aquestes citocines van al fetge, i produeixen una transformació del metabolisme lipídic, disminuint el HDL i augmentant els Triglicèrids.
A partir dels 70 “la Cooper Clinic, de Texas, va liderar projectes que van ser promovent canvis en els hàbits de milions de persones cap a una vida més activa i promoure programes de prevenció en salut pública on l’exercici ocupava un lloc destacat
L’estudi de les infermeres dels EUA, que va estudiar a 70.000 persones que després de 8 anys, les dones que caminaven més de 3 hores setmanals tenien 35% menys de malalties de les artèries coronàries que les seves companyes sedentàries.
Noves publicacions van demostrar una reducció del 50% en la mortalitat a 12 anys entre homes grans que realitzaven caminades d’almenys 30 quadres per dia.
La varietat d’estudis que van establir l’associació íntima entre activitat física i salut cardiovascular va portar a l’Associació Americana del Cor a declarar al sedentarisme com un factor de risc major per al desenvolupament de malalties cardiovasculars.
La malalties cardiovasculars ocupen un trist primer lloc com a causa de mortalitat al món.
En la seva aparició i desenvolupament estan involucrats múltiples factors de risc dins dels quals el tabaquisme, les alteracions del colesterol, la hipertensió arterial, el sedentarisme, la diabetis, l’estrès, mental i l’obesitat ocupen un lloc de rellevància.
EXERCICI I SALUT:
L’exercici físic regular contribueix a combatre tots aquests factors.
I en actuar directament sobre el cor i els vasos sanguinis, és un dels elements més eficaços per prevenir l’aparició i la progressió de la malaltia.
En les persones que ja han patit una malaltia cardíaca, s’ha comprovat que l’exercici col · labora en el tractament, millorant la qualitat i quantitat d’anys viscuts.
Els beneficis de l’exercici físic no estan només relacionats amb la prevenció de les malalties cardíaques.
Els individus que porten un estil de vida més actiu es “senten millor” i produeixen en el seu cos una resistència superior davant les diferents agressions que la vida i el pas dels anys provoquen.
Els adults que conserven una vida activa arriben a edats més grans amb millor predisposició al treball i menor dependència d’aquells que els envolten.
S’han comprovat efectes beneficiosos de l’exercici sobre la conservació de la densitat dels ossos amb un alt impacte en la prevenció de l’osteoporosi.
Diferents dolors articulars i musculars es veuen alleujats per sessions especials d’exercicis i el moviment prevé l’aparició d’aquest tipus de molèsties.
Els trastorns venosos de les cames troben en l’activitat física una de les més importants i provades formes de tractament.
Les molèsties físiques i els problemes estètics que genera la insuficiència venosa en milers de dones poden ser previnguts i tractats amb programes adequats d’exercicis físics.
Interacció positiva entre el sistema immunològic i l’activitat física.
Diversos estudis epidemiològics han exposat la menor prevalença de diferents formes de càncer entre les persones físicament actives.
Experiències recents han suggerit que les dones que realitzen exercicis físics en forma regular tindrien menor predisposició a tumors de mama i úter.
L’activitat física és una eina fonamental en la prevenció i el tractament de la diabetis.
D’altra banda, és un element indiscutible en la terapèutica de la hipertensió arterial.
Els individus que realitzen entrenament físic deixen l’hàbit de fumar amb major facilitat i hi ha una relació inversa entre exercici físic i tabaquisme.
Augmenta la resistència a la fatiga i incrementa la capacitat per al treball físic i mental
Ajuda a combatre l’ansietat, la depressió i l’estrès mental
Millora la capacitat per agafar el son
Proveeix una manera senzilla per compartir activitats amb amics i familiars contribuint a millorar aspectes socials.
Disminueix la freqüència cardíaca de repòs i quan es fa un esforç, augmenta la quantitat de sang que expulsa el cor en cada batec.
D’aquesta manera l’eficiència cardíaca és major “gastant” menys energia per treballar.
Estimula la circulació dins del múscul cardíac afavorint la “alimentació” del cor.
Contribueix a la reducció de la pressió arterial.
Augmenta la circulació en tots els músculs.
Disminueix la formació de coàguls dins de les artèries amb el que prevé l’aparició de embòlies, trombosis i infarts.
Actua sobre l’endoteli, que és la capa de cèl · lules que entapissa per dins a les artèries segregant substàncies de summa importància per al seu correcte funcionament, millorant la seva activitat i mantenint-sa i vigorós.
Tot això per una acció directa ia través d’hormones que s’alliberen amb l’exercici.
Millora el funcionament venós prevenint l’aparició de varius.
EXERCICI I DIABETIS:
El programa de prevenció de Diabetis dels EUA va demostrar que caminant 150 minuts per setmana, (30 minuts 5 vegades per setmana), es disminueix un 60% el risc de desenvolupar diabetis tipus 2.
La diabetis tipus 2 és la malaltia crònica més sensible a l’activitat física, que més respon a l’activitat física i que més es pot prevenir fent activitat física. Lamentablement la Diabetis 2 està augmentant en occident amb un creixement epidèmic
EXERCICI I METABOLISME:
Col·labora en la disminució del colesterol total i del colesterol LDL (“dolent”) amb augment del colesterol HDL (“bo”).
Incrementa la secreció i treball de diferents hormones que contribueixen a la millora de les funcions de l’organisme.
Col·labora en el manteniment d’una vida sexual plena.
Millora la resposta immunològica davant infeccions o agressions de diferent tipus.
EXERCICI I MENT:
Augmenta la sensació de benestar i disminueix l’estrès mental.
Es produeix alliberament d’endorfines, substàncies del propi organisme amb estructura química similar a morfina, que afavoreixen el “sentir-se bé” després de l’exercici. Disminueix el grau d’agressivitat, ira, ansietat, angoixa i depressió.
Disminueix la sensació de fatiga.
EXERCICI I APARELL LOCOMOTOR:
Augmenta l’elasticitat muscular i articular.
Incrementa la força i resistència dels músculs.
Prevé l’aparició d’osteoporosi.
Prevé el deteriorament muscular produït pels anys.
Facilita els moviments de la vida diària.
Contribueix a la major independència de la gent gran.
ACTIVITAT FÍSICA I FALTA DE TEMPS:
Els nivells d’activitat física requerits per a la promoció de la salut no necessàriament han de ser d’elevada intensitat.
No és necessari tenir l’entrenament d’un atleta per aconseguir resultats i les persones sedentàries poden millorar la seva aptitud física començant amb breus períodes d’exercicis lleugers.
El primer en una persona inactiva és començar a posar-se en moviment, encara que només ho faci pocs minuts al dia.
Potser aquest sigui el punt més important per iniciar un canvi en l’estil de vida.

EXERCICI FÍSIC REGULAR UNA polipíndola NATURAL:
Fins fa pocs anys, es pensava que només l’exercici enèrgic brindava beneficis per a la salut.
Avui sabem que una caminada activa ofereix els mateixos bons efectes que exercicis més intensos com trotar o córrer.
La caminada activa comprèn aquella en la qual la persona realitza entre 100 i 120 passos per minut.
Les últimes recomanacions indiquen que cal realitzar aquesta caminada durant MINIM 30 però desitjable 45 a 60 minuts com a mínim 5 vegades a la setmana.
L’activitat física: efectes antiarterioescleróticos, antiinflamatoris, estabilitzadors de la pressió arterial, sobre el control de l’obesitat i el sobrepès i antiinflamatoris.
L’exercici té també efectes antitrombòtics, disminuint l’adherència plaquetària, disminueixen el fibrinogen i disminuint la viscositat sanguínia.
L’exercici té també efectes antiisquémicos, disminuint la demanda d’oxigen miocàrdic i augmentant el flux coronari.
ENTRENAMENT INTUÏTIU Vs ENTRENAMENT PROFESSIONAL:
Porta problemes d’augment de lesions, per sobreexigència.
Major percentatge d’abandonament de l’activitat
Per tant en persones sanes: Entrenador físic
En persones amb problemes cardíacs o prevenció secundària: Centres de Rehabilitació cardiovascular complementant amb entrenament amb professionals d’educació física sota prescipción mèdica o caminades regulars programades.
COM MANTENIR LA MOTIVACIÓ:
Inculcar en la infantesa.
Col·locar com una prioritat en la vida: “el no tinc temps és un gran pretext en el 99% de les vegades”
Les persones que realitzen activitat física col · loquen aquesta activitat en una jerarquia superior.
Suport familiar.
Entorn social
Metge que estimuli, suggereixi i insisteixi en els beneficis.
PLANTEJAR OBJECTIUS:
Baixar el colesterol
Normalitzar la pressió arterial.
Baixar de pes.
Millorar o prevenir una diabetis.
Sentir-se millor física, mental, anímica i socialment.
Sentir àgils
ELECCIÓ DEL CALÇAT ADEQUAT:
Entre caminar i córrer el calçat no té més variants.
El que sí varien és el tipus de calçat segons les característiques de la petjada que es poden prendre en compte per corregir defectes de la petjada.
Hi ha sistemes o Test de la Petjada que analitzen la petjada i d’aquí determina el tipus de calçat a utilitzar.
Calçat inadequat o desgastat pot produir lesions:
Tendinitis. Periostitis. Lesions per estrès.
Jerarquitzar la sola, on hi ha un sector intermedi (entresola), on hi ha una sèrie d’elements tecnològics molt importants (càmera d’aire – goma eva).
És el sector de major absorció d’energia, que a primera vista no es deteriora, però que funcionalment perd eficàcia als 1.000 km, però si la persona té algun defecte de suport perd eficàcia en menor temps. No cal esperar que es deteriori per canviar-lo.
TIPUS DEL CALÇAT:
Niké pegasus: per petjada normal o subpronadoras. Predomina la amortiment, no té tanta rigidesa estructural.
Niké Perseus: per a persones amb molt de pes que tendeixen a deformar, per això es necessita major rigidesa.
Diferents tipus de calçat compleixen funcions diferents.
Molts calçats intenten jerarquitzar la lleugeresa, però això s’obté a costa de la sola i de la goma EVA i això està contraindicat en persones amb sobrepès i més encara si són en camí.
CONTROL DEL CALÇAT:
VERIFICAR PERIÒDICAMENT LA DEFORMACIÓ
Ajust adequat evita lesions.
No s’aconsella treure els calçats un contra l’altre.
Cal desacordonarlos, i treure’ls.
I en col · locar ajustar bé.
Prova del dit en comprar: Col · loquem el dit petit entre el contrafort i el taló, i ha d’entrar el dit petit.
No fer el test del dit polze endavant, a veure si està enganxat a la part del davant del peu.
QUATRE ELEMENTS QUE INTEGREN LA CONDICIÓ FÍSICA RESPECTE A LA SALUT:
1) Capacitat aeròbica: que el entrenem caminant, corrent o cicloterapia.
2) Força muscular: que el entrenem en un gimnàs.
3) Flexibilitat: el entrenem en qualsevol de les 2 instàncies
4) La composició corporal que és la relació entre massa muscular i massa greix.

EXERCICI isotònica i Exercici isomètric:
Isotònica: En l’exercici isotònic els grups musculars es contrauen contra una resistència baixa al llarg d’un recorregut llarg.
CÓRRER, NEDAR, FER GIMNÀSTICA, etc.
Aquest exercici isotònic és el més beneficiós per al sistema cardiovascular: – augmenta la quantitat de sang que bombeja el cor – i afavoreix la proliferació de petits vasos que transporten l’oxigen als músculs, tots aquests canvis permeten una activitat física sostinguda. – Millora la funció endotelial– Produeix una disminució de xifres tensionals de 10 a 20 mm Hg i el seu efecte hipotensor dura aprox. 24 hores

Exercici isomètric: Durant un exercici isomètric els músculs es mouen contra una resistència elevada al llarg d’un recorregut curt, com és el cas d’aixecar peses
Desaconsellat en persones amb cardiopatia, llevat que integrin un pla d’exercici físic regular, sempre que sigui de poca càrrega i supervisat per personal entrenat