És un esport que es practica a la natura on els competidors busquen un número de punts marcats en un mapa (anomenats controls) en el menor temps possible, amb l’únic ajut d’una brúixola.
Els controls, son físicament unes banderoles o “fites”, i junt a cada punt de control trobarem una pinça amb la que es marcarà una targeta de control de pas.
No fa falta cap preparació física especial per practicar el esport de la orientació. Ho poden fer des de els mes menuts fins els mes grans, la edat no es cap problema per la per la practica d’aquest esport. S’organitzen curses per diferents categories, així trobarem circuits amb poc mes de 2Km amb controls molt fàcils, fins a curses per els mes experts.
Tampoc fa falta ser un expert ni estar en una forma física extraordinària per practicar la orientació. Cadascú ho pot practicar com millor s’adapti al seu nivell. Hi ha des de qui s’ho pren com un passeig per la muntanya passant per famílies que ho practiquen tots junts, fins arribar als mes experts.
Ara que tan de moda estan els “esports d’aventura” s’ha de destacar que l’esport de la orientació es la base necessària per poder anar amb tranquil·litat per el mig d’un bosc o poder interpretar correctament un mapa.
ELEMENTS D’UNA CURSA
El mapa
El mapa es entregat per l’organitzador de la prova en el moment de sortir. Al mapa estan marcats els controls a trobar en cercles de color vermell, el punt de sortida es distingeix per ser un triangle equilàter.
La brúixola
La brúixola es un iman que esta sospès per el seu centre de gravetat. Aquest iman s’orientarà segons el camp magnètic terrestre i ens senyalarà el Nord Magnètic (aquest es diferent del nord geogràfic Cada participant ha de portar la seva pròpia brúixola. Millor si es de base plana i transparent.
El control
És una banderola de roba en forma de prisma triangular de 30cm de costat, cada cara esta dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Podem trobar el control penjat de una estaca o be penjat de la branca d’un arbre.
La pinça
Junt a cada control trobarem un a pinça que permet fer unes petites perforacions a la targeta de control. D’aquesta manera es pot saber si hem passat per tots els punts de control.
Actualment s’utilitza en moltes curses una targeta magnètica.
Targeta de control de pas
Es una cartolina amb uns quadres numerats, marcarem cada casella amb la pinça que trobarem en el control corresponent.
En el dibuix superior podem veure com són actualment les targes de control
Descripció de controls
Son una sèrie de símbols que permeten definir el lloc on esta col·locat el control. En les curses per principiants la descripció dels símbols també esta disponible en text per fer assequible la seva comprensió
Modalitats de orientació:
La forma mes clàssica es la orientació a peu, habitualment a la muntanya, lloc habitual, encara que també se’n fan en els Parcs o urbanes. Normalment es fan de dia, però es poden fer en la seva modalitat nocturna.
També trobem orientació amb esquis (esquí de fons). Amb bicicleta de muntanya (BTT o Mountain Bike).I encara que es practiquen molt rarament, existeixen les modalitats a cavall e inclús per minusvàlids.
L’entorn:
És un esport que es practica a plena natura, això implica un gran respecte i hem de tenir cura. Així es respectaran les zones protegides, repoblació d’arbres, zones d’amidament o reproducció. També procurarem una especial cura en deixar-ho tot ben net.
Deixar-ho tot com ho hem trobat, portes tancades, no trencar filats, respectar els sembrats…
El mapa d’orientació:
El mapa de orientació no deixa de ser un mapa topogràfic, però amb la diferencia que aquest te moltíssims mes detalls. Així els mapes que utilitzem habitualment quan sortim a la muntanya son escales de 1:50.000 i 1:25.000.
La escala de un mapa de orientació pot ser de 1:15.000 o de 1:10.000, que permet representar els detalls mes menuts. I la equidistància entre les corbes de nivell es de 5m.
Una de les diferencies mes evidents amb els mapes topogràfics son els colors amb el que es representen zones, així una zona de bosc es de color blanc, una zona de vegetació espessa impenetrable es de verd fosc i de color groc zones sense arbres.
Tampoc trobem indicació de les alçades, nomes trobarem les corbes de nivell per indicar-nos si pugem o baixem.
Els colors del mapa
Els mapes tenen sis colors: Blanc, verd, groc, marro, blau i negre. Cada color representa accidents geogràfics. Certs colors tenen diferent intensitat i amb això indiquen la seva penetrabilitat en el terreny, els mes significatius son el Groc i el Verd.
Blanc: Bosc en general amb bona penetrabilitat
Verd: Bosc o vegetació espessa, si el color es mes fosc vol dir que es mes difícil d’entravessar.
Groc: Terreny descobert, bona visibilitat. Pot ser un descampat, una clariana, un prat.
– Entramat gruixut de color groc sobre blanc: Prat amb arbres dispersos, bona penetrabilitat
– Entramat fi de color groc sobre blanc: Camp forestal obert amb arbres dispersos, bona penetrabilitat.
– Línies gruixudes en diagonal sobre blanc: Zona de tala de troncs i branques.
– Groc amb punts negres desordenats: Camp obert amb sorra, penetrabilitat limitada.
– Groc amb punts negres ordenats en files: Camp llaurat, si esta sembrat no es permetrà l’accés
– Groc amb trama verda de punts: Camp amb arbres fruiters.
Marro: Formacions orogràfiques, com alçades representades per corbes de nivell
Blau: Elements d’aigua en general: Llacs, rius, rierols, pous, terres pantanoses.
Negre: Camins, senders, cases i altres construccions fetes per l’home. També pedres i tallats
Corbes de nivell:
Es una de les representacions del terreny que ens ha de permetre determinar l’alçada de qualsevol punt. Per representar el terreny s’uneixen tots els punts que tenen la mateixa alçada. Així surten el que s’anomena corbes de nivell. Quan les corbes estan molt juntes vol dir que el terreny es molt “costarut o empinat”. La distancia entre les corbes de nivell s’anomena equidistància. I es l’alçada que hi ha entre les dues línies
Orientar el mapa
Orientar un mapa vol dir que farem coincidir les seves direccions amb el terreny.
Per orientar el mapa farem servir la brúixola de manera que la part superior del plànol coincideixi amb el sentit nord (Els mapes solen tenir el nord a la part superior).
Full de descripció de controls.
Acompanyant el mapa o bé en l’àrea on es fan les inscripcions per a la cursa es trobarà un full amb la descripció exacte don està la fita emplaçada, donant detalls de quin i com és el element del terreny al qual hem col·locat la fita. És l’anomenat full de descripció de controls. Per reflectir la situació exacta de la fita, tenim els símbols de localització que s’utilitzen en la tarja de descripció de controls.
El full de descripció de controls conté un encapçalament amb les següents informacions:
a) Primera fila: categoria en que participa l’orientador.
b) Segona fila: numero del circuit, llargada del recorregut i desnivell.
Hi segueix desprès un seguit d’informacions distribuïdes en files i columnes. Cada fila correspon a la descripció d’una fita i cada columna a diferents detalls que permetran trobar la fita:
Columna a: El numero de fita o balisa.
Columna b: El codi de la fita que apareix al costat de la banderola.
Columna c: Quin, dels varies elements semblant.
Columna d: L’element en que està la fita.
Columna e: L’aparença de l’element.
Columna f: Dimensions de l’element.
Columna g: Localització de la fita respecte de l’element.
Columna h: Altra informació.
El reglament de competició.
Heus ací un extracte del reglament de competició, que es pot consultar complert a la pagina web de la federació (www.fcoc.info):
1.L’orientació esportiva té com a principi fonamental l’honestedat.
2. La competició d’orientació es realitza en silenci. Els orientadors no poden intercanviar-se cap mena d’informació durant la cursa.
3. No es pot realitzar una part o el total del recorregut en col·laboració d’un o més orientadors.
4. No es pot aprofitar d’un altre orientador amb un major nivell tècnic, seguint-lo al llarg de la cursa.
5. L’orientador ha de respectar a tercers, així com la propietat d’altri, els conreus, les zones de repoblació forestal i tot el material de competició.
6. Tots els participants cal que respectin també, els drets dels competidors de les altres categories.
7. Els orientadors de la categoria de No Iniciats (NI) hauran de deixar passar als orientadors de les altres categories.
8. El jutges de la prova tenen el dret de verificar la tarja de control en tot moment.
9. El recorregut s’ha de cobrir seguint l’ordre oficial dels controls.
10. Si un competidor perd la targeta de control, l’estripa o la manipula, no passa tots els controls o no els visita en l’ordre establert, serà desqualificat.
11. L’orientador que no finalitzi la competició té l’obligació de comunicar-ho al control d’arribada.
12. La zona de competició està prohibida als corredors fora de cursa, així com als acompanyants.
13. Els competidors estan obligats a tenir cura i preservar el medi natural on es desenvolupa la competició.
14. L’assistència és obligatòria en cas d’accident d’un corredor.
15. El participant en una competició accepta el reglament de les curses d’orientació i participa, exclusivament, sota la seva responsabilitat.
16. Qualsevol infracció d’aquest codi d’ètica esportiva pot ser motiu de desqualificació.