Els concursos dramàtics

Les representacions teatrals tenen a Atenes un caràcter religiós; formen part de les festes dionisíaques, de les Lenees i de les grans Dionísies. En el marc d’aquestes festes, hi havia concursos dramàtics als quals es presentaven poetes tràgics i poetes còmics. Els arconts en seleccionaven tres de tràgics i tres de còmics, entre els quals eren triats, a la vista del públic, els dos guanyadors finals, segons el veredicte de cinc jutges escollits a sort. S’atorgaven tres premis per a la tragèdia i uns altres tres per a la comèdia: un per al poeta, un altre per al corega (χορηγός, ciutadà acabalat que es feia càrrec de totes les despeses de la representació teatral) i un altre per al protagonista: els premis eren solament una corona de la llor, però molt preuada. En tot cas, el triomfador oficial era el corega que havia reclutat, equipat i instruït el cor a compte seu: se li erigia un monument commemoratiu de la victòria i se li atorgava un document que acreditava la concessió del premi.

Llanterna de Lisícrates a prop de l’Acròpolis a Atenes, Grècia

 

Dionís i sàtir amb inscripció en què el dem Aixone honora els coregues Auteas i Philoxènides ( 313-312 aC)

17 respostes a Els concursos dramàtics

  1. Retroenllaç: El vi a Grècia | Menjar i beure a l'Antiga Grècia

  2. Iria Rael diu:

    Xaipe!
    Bon apunt! No en tenia ni idea de que a l’antiga Grècia fessin concursos dramàtics!. Les representacions és feien a Atenes en un caràcter religiós, formaven part de les festes dionisíaques, de les Lenees i de les grans Dionísies, com bé has dit.
    A Grècia , els festivals religiosos incloïen concursos (agons) , que podien ser competicions d’atletisme i carreres , tant de carros com a peu , concursos lírics i musicals , i concursos dramàtics de tragèdia i comèdia . Entre les competicions més famoses es troben els d’Olímpia (Jocs Olímpics) en honor de Zeus , els de Delfos (jocs píticos ) en honor d’Apol·lo , i els d’Atenes ( jocs de les Panatenees ) en honor d’Atenea . La celebració d’aquests jocs era tan important que , per fer-la possible en temps de guerra , es decretava una treva sagrada de tres mesos de durada.

  3. Retroenllaç: Els núvols d’Aristòfanes | Literatura grega a escena

  4. Abril Ramos diu:

    Xaipe,

    És curiós que ja a l’antiga Grècia es fessin concursos teatrals, potser a causa d’aixó van aparèixer els concursos que nosaltres també fem.
    Crec que si ara otorguessin un premi com els d’abans, on se li erigia un monument commemoratiu de la victòria i se li atorgava un document que acreditava la concessió del premi, la gent es quedaria parada al veure el gran premi que aquest rebria.

  5. Alina Roman diu:

    Xaipete!

    Molt bon apunt! Sabia que és feien concursos però no com s’escollien i que guanyaven. Aquests concursos és feien a Atena . Consistia en agafar tres poetes dramaturgs i tres còmics i el jurat escollia els millors ; els dos guanyadors finals, segons el veredicte de cinc jutges escollits a sort. Aquests concursos formaven part de les festes dionisíaques, de les Lenees i de les grans Dionísies. El premi que s’atorgava als guanyadors era solament una corona de la llor, però molt preuada. En tot cas, el triomfador oficial era el corega que havia reclutat, equipat i instruït el cor a compte seu: se li erigia un monument commemoratiu de la victòria i se li atorgava un document que acreditava la concessió del premi.

  6. Ariadna Z. diu:

    Molt bon apunt! No sabia que feien concursos semblants els d’ara a l’antiga Grècia, però crec que és algo realment bo, ja que premiar a un artista per la seva obra i fer-lo ser “el millor” per un moment, fa que després tingui més ganes de fer noves obres d’art.

  7. Rebeca Barroso diu:

    Moltes felicitats per l’apunt!!! Sincerament no en sabia pas que a l’Antiga Grècia fessin concursos dramàtics com avui en dia!! Els concursos dramàtics eren una ficció o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç.

  8. Joaquin diu:

    XAIPE¡¡
    Durante el siglo V concurrían al certamen de tragedias tres autores, cada uno de los cuales presentaba cuatro piezas, tres tragedias y un drama satírico de acuerdo con el siguiente calendario y programa: el día previo, llamado proagón, se dedicaba a ultimar los preparativos y los autores hacían la presentación de sus obras en compañía de sus actores. El día siguiente se iniciaba con la procesión y traslado de la estatua del dios Dioniso, que era acompañado por grupos de jóvenes hasta la Acrópolis y en ella intervenía la mayor parte de los ciudadanos, agrupados según las distintas tribus de la ciudad. Atravesando el ágora, finalizaba en el altar que se hallaba en el centro del propio teatro, donde tenía lugar el concurso de ditirambos; el segundo día se representaban cinco comedias; y cada uno de los tres días siguientes se escenificaban tres tragedias y un drama satírico. De este modo, durante los seis días de fiesta de las Grandes Dionisias se ponían en escena un total de diecisiete obras, además de los cantos ditirámbicos del primer día. No obstante, tanto el número de piezas como su extensión estaban regulados por las necesidades del programa diario de representaciones o por especiales circunstancias durante algunos años de la Guerra del Peloponeso (431-404 a. C.). Esquilo fue autor de trilogías (tres obras en torno a un mismo personaje o motivo), mientras que Sófocles abandonó dicha práctica, según atestigua el antiguo léxico Suidas.

  9. Clara diu:

    Cap a l’any 534 aC es va celebrar a Atenes el primer certamen teatral, on Tespis va resultar vencedor. En aquests concursos hi participaven tres poetes tràgics i tres de comics. El públic triava els dos guanyadors finals. Els jutges atorgaven tres premis (corones de llor) per a cada gènere. Hi havia en total sis premiats: el poeta tràgic i el còmic, els respectius protagonistes i els seus coregues, que eren els ciutadans adinerats que s’encarregaven de financiar les obres. Aquests eren els triumfadors oficials, els quals rebien un monument commemoratiu i un document.

  10. Samuel Jiménez diu:

    Xaipe!
    Les representacions teatrals tenen un caràcter religiós en forma de celebració.
    Entre aquestes celebracions es feien concursos dramàtics, on participaven poetes tràgics i còmics. Els arconts, governants, en triaven tres de tràgics i tres de còmics, de’ls quals n’hi sortien dos guanyadors. En total eren sis premis, entre els quals hi havia els Coregues, que eren una mena de Mecenes que financiaven el projecte. Al corega se li atorgava un document que acreditava la concessió del premi.

  11. Aixa diu:

    Xaipe!
    En el context de les festes dionisíaques a Grècia tenien lloc concursos teatrals on es presentaven diversos poetes. Els jutges otorgaven 3 premis a la tragèdia i 3 a la comèdia.
    Tot i ser un guardó senzill, una corona de llor, per als grecs era molt valuós .
    Hi havia un triomfador oficial, però: el corega que havia instruït el cor. A aquest guanyador se li construia un monument. Tot i així, ara costa trobar una obra teatral grega on es mantingui el cor original.

  12. Paula diu:

    Les competicions teatrals eren part de les festes dionisíaques. Es van començar a celebrar el 534aC però no va ser fins a l’any 430 aC que es va introduir la comèdia.
    Els premis concedits no tenien tanta importància material; el prestigi que significava guanyar algun dels guardons en dues categories (tragèdia i comèdia), eren el veritable al·licient per als participants. Dins dels guanyadors n’hi havia de més considerats que d’altres. El corega, que era qui finançava l’obra, era el que s’enduia el triomf oficial i tot el reconeixement; el poeta i el protagonista també eren premiats però en menor mesura. És curiós com, ja aleshores, es donava més importància a l’element econòmic que a l’artístic.

  13. Mar diu:

    A Atenes (534 aC) amb un caràcter religiós; formen part de les festes dionisíaques, de les Enees i de les grans Dionísies. Hi havia concursos dramàtics als quals es presentaven poetes tràgics i poetes còmics. Els arconts en seleccionaven tres de tràgics i tres de còmics, entre els quals eren triats i els dos guanyadors finals, segons el veredicte de cinc jutges escollits a sort. S’atorgaven tres premis per a la tragèdia i uns altres tres per a la comèdia: un per al poeta, un altre per al corega i un altre per al protagonista: els premis eren solament una corona del llor, però molt preuada. En tot cas, el triomfador oficial era el corega que havia reclutat, equipat i instruït el cor a compte seu: se li erigia un monument commemoratiu de la victòria i se li atorgava un document.

  14. Marina diu:

    Durant la tirania de Pístrat cap al 534aC, que es va produir lsa primera representació oficial d’una tràgedia, després d’un certamen en que Tespis va resultar vencedor . L’apogeu de la tràgedia arriba en el segle VaC amb squil, Sófloces i Eurípides. Cal esmentar les escenes de tipus grotesc, representades per actors amb màscares.

  15. Míriam diu:

    L’any 534 a.C. aproximadament es va realitzar el primer certamen teatral i Tespis el va guanyar. Tot i així no va ser fins uns anys que la tragèdia va guanyar importància, i va ser en el segle V gràcies a Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
    Al certamen hi havia tres premis (corona de llor) per la tragèdia i tres per la comèdia.

  16. Xaipe, les competicions teatrals es feien a l’aire lliure i en un espai semicircular, anomenat orchestra, on es feien diversos espectacles. La primera competició es va realitzar l’any 538 aC per Pisístrat a Atenes.

  17. Fanny diu:

    Les representacions teatrals tenen a Atenes un caràcter religiós i son representacions dramàtiques que tenen lloc només tres vegades a l’any:

    · Dionisíacas urbanes (celebrades a la primavera)

    · Leneas (celebrades a l’hivern)

    · Dionisíacas rurals: (celebrades a l’hivern, a finalitats de desembre)

Respon a Iria Rael Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *