Aquesta setmana en Francesc, mestre d’anglès de la nostra escola, ens proposa un tema fantàstic del grup Blaumut de 2011 que es titula “Bicicletes”.
Una lletra molt poètica i una música pop molt cuidada amb el so violí i el violoncel.

Blaumut 2022

Blaumut
Vassil Lambrinov i Xavi de la Iglesia van començar el 2003 a fer gravacions casolanes, provant i experimentant amb diverses sonoritats.Des de 2009 el grup ja va actuar en petits escenaris per Barcelona.

L’any 2011 van firmar contracte discogràfic amb Picap, i el setembre de l’any següent van publicar el seu primer àlbum, que portava per títol El turista. El seu primer gran èxit va ser «Pa amb oli i sal», i també la cançó «El turista» va arribar a una gran audiència i va reflectir «aquesta manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista». Un altre gran tema d’aquest primer disc va ser BICICLETES, el tema que escoltarem aquesta setmana.

El setembre de 2013 foren guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seva versió musical del poema I beg your pardon, de Salvador Espriu.

El segon àlbum del grup va aparèixer el 2015, sota el títol El primer arbre del bosc. Aquesta vegada el primer senzill va ser la cançó del mateix nom.Com complement a l’àlbum el grup va produir el EP El segon arbre del bosc, incloent la cançó «Simplement» i quatre versions acústiques de cançons de l’àlbum.

El 2017 Blaumut va tornar amb l’àlbum Equilibri, on els elements electrònics dins l’arranjament van ser més significatius. Va produir videoclips oficials per a les cançons «Vint-i-un botons» i «Equilibri».

L’àlbum 0001 es va publicar el febrer de 2020, però la crisi de la COVID-19 es va endur tots els desitjos de l’àlbum. Tancat a casa, el quintet va decidir posar-se a fer cançons a distància amb l’energia projectada perquè poguessin florir en directe. Olímpica i primavera (U98 Music, 2022) és el seu cinquè àlbum d’estudi, un treball enèrgic i somiador que acompanya el grup un cop superada la primera dècada.

A la línia recta
Bicicletes sense llum
Un satèl·lit que comença on perdo el cap
Un camí fet d’herba
Els teus llavis són de vidre congelat
Vaig descalç i penso imatges
Cegues de les platges
Que només podria veure sota el llit
Deixa’t de paraules ara
Penja des d’un arbre aquesta
Llum de contra hivern
Només digues què penses
Llum de contra hivern
Un dilluns perfecte
Bicicletes sense mans
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat
Tant soroll que falta l’aire
He perdut la brúixola i el nord
Que dec haver guardat per aquí
Deixa’t de paraules ara
Penja des d’un arbre aquesta
Llum de contra hivern
Només digues què penses
Llum de contra hivern

Curiositats
Els alumnes de 4t delcurs 2018-2019 van enregistrar una versió d’aquest tema als estudis del CdA Pau Casals (El Vendrell).
El grup i la seva discogràfica (Picap) ens va cedir la base instrumental desinteressadament. Quins bons records!

El vídeoclip oficial de Bicicletes es va gravar a Palamós i a Canyamars. Voleu veure veure com es var fer?

Aquesta setmana, de només tres dies, escoltarem una proposta ben animada de l’Eric A. de 6è que li vol dedicar el tema “Supermercat” al Lluís Ulldemolins, el seu tutor del curs passat. Una abraçada! Som-hi!!!

Lildami, (pseudònim de Damià Rodríguez Vila) va néixer a Terrassa, Vallès Occidental, 22 de maig de 1994. És un enginyer i cantant de trap català.És graduat en enginyeria de disseny industrial i la seva primera aparició en l’àmbit musical com a cantant va ser l’any 2014. El 2017 va aparèixer en ràdios com Catalunya Ràdio i va presentar una versió acústica del seu tema «No ho dic per dir» a l’emissora iCat FM. Va ser un dels seleccionats per a la final de l’edició 2017 del concurs Sona9.

S’ha agrupat amb altres artistes, com Sr. Chen, productor, i Emotional Goku, vocalista.
El 27 de desembre de 2020 va publicar l’havanera «Ramiro», acompanyat pel grup Arjau, en què reivindica les seves arrels mediterrànies i que està ambientada a Calella de Palafrugell. El 29 de gener de 2021 va publicar el seu segon disc, Viatge en espiral, amb la discogràfica Halley Records.

L’estil musical en què es basa la seva música és el trap i la música urbana, que combina amb altres estils, com l’havanera o himnes aparents en algunes cançons. El 2022 va participar com a jurat a la primera edició del programa Eufòria, de Televisió de Catalunya. El mateix any també presenta la segona edició del concurs televisió Cover.

Aquesta setmana de Castanyada escoltarem no una… sinó 3 cançons al BON DIA AMB MELODIA.  Seran ben diferents per ambientar-nos amb la festa de la tardor i la Castanyada. Esperem que us agradin!

Toni Xuclà

Toni Xuclà

Toni Xuclà, guitarrista i compositor ha enregistrat 10 discos en solitari, algun d’ells distribuïts a diversos països europeus on també ha fet diversos concerts.

Neix al Masnou (El Maresme) l’any 1955  i de petit aprèn música de forma autodidàctica. Amb quinze anys ja compon música per companyies de teatre aficionat. Als divuit actua en clubs de jazz amb Carles Benavent i altres músics.

Forma el seu primer grup com a solista amb Santi Arisa i Xavier Batllés i, en directe, enregistra el primer disc: «Conte del Mediterrani» amb les col·laboracions de Joan Albert Amargós i Ovidi Montllor.

Amb l’Ovidi Montllor va enregistrar tres discos: Bon vent i barca nova, 4-2-42 i Coral Romput. Va treballar amb l’Ovidi quatre anys i el va acompanyar juntament amb gran guitarrista Toti Soler.

Actualment és membre dels grups Menaix a Truà,  i del duet Toni Xuclà i Gemma Humet. Ha estat productor, entre altres, de Miquel Gil, Sopa de Cabra, Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Gema 4, Maria Salgado i Ginesa Ortega. Toni Xuclà ha col·laborat amb Ja t’ho diré, Georges Moustaky, Tomatito, Armando Manzanero, Toti Soler, Dolo Beltran, Lidia Guevara, Gato Perez, Shuarma i Maria del Mar Bonet. Ha escrit diversos llibres de contingut musical. Ha estat director de vàries escoles de música i de la Fira Mediterrània de Manresa. El Cor de la Ciutat i altres sèries i documentals de TV3 porten música seva.

De poetes, cançonetes és una manera lúdica i divertida de sembrar la llavor de la poesia catalana als nens i nenes. A través de les cançons infantils els petits cantaran versos dels grans poetes catalans: Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Pere Quart o Joana Raspall, entre altres. La música de  totes les cançons estan compostes per Toni Xuclà, i entre els intèrprets hi ha veus com les de Gemma Humet, Pemi Fortuny, Ferran Savall, Juanjo Muñoz de Gossos, Txarango, Èric Vergés d’Els Catarres, Oriol Padrós o Projecte Mut.

Juanjo Muñoz (Gossos)

Cançó de tardor

Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.

Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.

La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.

Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.

(Lletra de Noé Rivas)

Més informació, fotos, vídeos, lletres  a  www.tonixucla.com

Més Cançons de Castanyada!

La Tardoreta és un tema a ritme de swing que parla de coses que passen a la tardor. L’autor  és del mestre i músic David Delgado “Bitter”. Com a curiositat, explicar-vos que fa més de deu anys va treballar a l’Escola Les Fonts, i en guardem un gran record. Una abraçada ben  forta David!

LA TARDORETA (Lletra i música: David Delgado “Bitter”)
Cauen les fulles, es tanquen les flors.
Cauen les fulles, ja vé la tardor.

El dia s’escurça, ja vé Sant Martí.
Marxa la calor i el fred ja és aquí.

Mengem castanyes, també panellets.
Vé la castanyera, surten els bolets.

Cauen les fulles, es tanquen les flors.
I tot es tenyeix de roig i de groc.

I per acabar, escoltarem Panellets i castanyes. És  una Cançó-recepta molt divertida del grup d’animació Infantil AMBAUKA (Abans Ambäukatunàbia)!

PANELLETS I CASTANYES
Ja és la Castanyada,
ja és la Castanyada.
Panellets i castanyes,
volem menjar.
Panellets i castanyes,
anem a cuinar!
Ens rentem les mans amb aigua i sabó
i ens lliguem bé el davantal;
al cap, un barret de cuiner.
Tots els ingredients a punt!
– I com fem els panellets?
Agafem un bol ben gros
per barrejar bé la massa;
la patata un cop bullida,
l’aixafem amb la forquilla
i mig quilo d’ametlles! Ben ratllades!
I mig quilo de sucre! A cullerades!
I ara ve la part que tots estàvem esperant:
amassar-ho bé amb les dues mans!
Barreja, barreja
tots els ingredients
No te’n deixis cap.
Barreja, barreja,
i junts menjarem
moniatos i castanyes
i els teus panellets!
Barreja, barreja
tots els grans moments,
com un gran cuiner.
Barreja, barreja
sense miraments.
Aquesta Castanyada
com ens divertirem!
Traiem de la massa petites boletes
i les vestim de pinyons;
com uns artistes del pinzell,
les pintem amb rovell d’ou.
– Només n’hi ha de pinyons?
Si vols podem fer
panellets de mil maneres:
xocolata o codonyat,
d’ametlles o de cireres.
Ja en tenim un munt! Quina gana!
I ara només falta… parar taula!
Ben posats a la safata i al forn deu minuts,
i ja sabem la recepta amb tots els ets i uts!
Barreja, barreja…”
Però mentre estàvem cantant
“Marrameu torracastanyes
a la voreta del foc”,
uns nens han trucat a casa.
Una bruixa i un fantasma,
un vampir i un esquelet
disfressats i fent ganyotes
demanaven caramels.
Avui caramels no en tenim, no ens espantes!
Però tasteu els panellets i les castanyes!
Què hi fan tants monstres cridant pel carrer?
Jo per Carnestoltes ja em disfressaré!
Barreja, barreja…”
Ens diverti…
Ens diverti…
rem!!
Bona setmana a tothom!

I molt  bona Festa de la Castanyada!!!

Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia escoltarem una cançó ben animada i optimista titulada “Petar-ho” del grup OQUES GRASSES. És una proposta de la Marina i la Sandra, alumnes de 6è. Som-hi!

Oques grasses

Grup musical nascut a Roda de Ter (Osona). Està format per set membres, la majoria dels quals han estudiat a l’ESMUC l’Escola Superior de Música de Catalunya, tret del cantant, Josep Montero, i del baixista, Guillem Realp.

Josep Montero – Veu i guitarra / Arnau Altimir – Bateria / Joan Borràs – Teclats / Guillem Realp – Baix / Miquel Biarnés – Trombó / Miquel Rojo – Trompeta / Josep Valldeneu – Saxo

El grup es va formar l’any 2010, però no es van donar a conèixer al gran públic fins al llançament del seu primer disc “Un dia no sé com” l’any 2012, el qual van editar i publicar ells mateixos. Van decidir llançar el seu segon disc, “Digue-n’hi com vulguis”. El mateix any, van guanyar el Premi Enderrock al grup revelació de l’any segons la votació popular. Tot seguit, van dur a terme una gira per presentar les seves noves cançons, la qual va finalitzar a Barcelona, i va ser un èxit d’assistència. Així mateix, van actuar el 2014 van fer concerts importants com al SummerFest de Milwaukee  i al SummerStage Festival al Central Park de Nova York.

L’any 2016 publiquen el seu tercer disc, Youponi,  amb la producció artística de Marc Parrot, que van presentar a la Sala Salamandra el 30 d’abril del mateix any.

El 2018 es va  publicar el seu penúltim àlbum, Fans del Sol editat per Halley Records. En aquest disc destaca la qualitat de la interpretació musical, el talent, la personalitat i la imaginació desbordant.  Amb més maduresa, el disc fa una combinació eclèctica de diferents ritmes i sonoritats: funky, dance, pop alternatiu, hip-hop, elements d’arrel i folk tradicional, reggae, trap, etc.  El treball inclou les cançons com Serem ocells, Sta guai, o In the Night.

El 2021 Oques Grasses van publicar  A tope amb la vida (Halley Records), el seu cinquè àlbum. Després de l’èxit de Fans del sol, convertit en el disc català més venut dels darrers anys, la banda osonenca afronta un repte “que no és gens fàcil”, reconeix el cantant i compositor Josep Montero. A A tope amb la vida, Oques Grasses aposta per nous estils fusionats amb unes lletres optimistes i carregades de missatges. “Hem après a no posar-nos límits i fer el que ens ve més de gust”, assegura Montero. El disc compta amb les col·laboracions de Stay Homas, les cantants Santa Salut i Rita Payés, i el raper Doble.

Recordeu que podeu fer les vostres propostes per correu,  a l’adreça bondiaambmelodia@lesfontsescola.cat. Escriviu quina cançó i artista proposeu que  soni al Bon dia amb Melodia i expliqueu  breument perquè us agrada. Animeu-vos!

Petar-ho
Vull petar-ho davant del mirall
Vull petar-ho tots els dies de l’any
Com una butterfly
Com una butterfly que no la palma mai
Vull petar-ho davant del mirall
Vull petar-ho tots els dies de l’any
Com una butterfly
Com una butterfly que no la palma mai
Come and get all you want it’s your life
All your shadows and lalala lights
Doesn’t matter if you want it that’s fine
Whathever what they say it’s alright
Iee it’s alright, alright, alright
Quan tot
És tan gran i tan petit
Tan merda i tan bonic
Tan pobre però tan ric
Que visc somiant que visc
Tan gran i tan petit
Tan merda i tan bonic
Tan pobre però tan ric
Alright
Vull petar-ho davant del mirall
Vull petar-ho tots els dies de l’any
Com una butterfly
Com una butterfly
Que no la palma mai
I have a dream, I have a dream, I have a dream
Oh, I have a dream, I have a dream, I have a dream
Saps que ets flipant
Encara que surtis del fang
Que són flipants les tonteries importants
Que pots tenir el món als teus peus dient-te que t’estima molt
Però no pots creure en tu
Si no t’estimes tu
Saps que ets flipant
Encara que surtis del fang
Que som flipants quan oblidem que ens hem fet mal
Que pots tenir el món als teus peus dient-te que t’estima molt
Però no pots creure en tu
Si no t’estimes tu
Quan tot
És tan gran i tan petit
Tan merda i tan bonic
Tan pobre però tan ric
Que visc somiant que visc
Tan gran i tan petit
Tan merda i tan bonic
Tan pobre però tan ric
Que visc somiant que visc (alright)
Quan menys hi penso és quan més ho peto
Quan menys hi penso és quan més ho peto…

Altres cançons d’Oques Grasses!

La gent que estimo

Porto amb mi les coses que em vas dir
El teu amor
El meu verí

Una part de tu em floreix a dins
El meu amor
El meu destí

Soc feliç prop del perill
Només sóc com un desig
Com un desig
Queda amor en aquest món i t’estimo molt

I t’estimo molt
I també tinc por
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo

Sempre porto un tros d’ahir
Un altre cop m’escapo
Van plorant els núvols grisos
I ens fan enyorar el bon temps

El record del que vam ser
Que tot se’n vagi a la merda
Recordo que t’ho vaig dir
Que seria millor així

No sé res però m’ho vull creure
Que al final sé decidir
Si en el fons som la veritat
De tot el que ens ha passat

Som la sort de seguir aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu

Perquè ets aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç

Brilla la nit i ho fa per tu
Perquè ets aquí
Segur que sí
Sempre porto un tros d’ahir

I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo

Curiositats

Amb més de mig any de marge, Oques Grasses va exhaurir les 17.000 localitats que tenia disponibles pel concert del seu 10è aniversari, “La Gent que Estimo”, al Palau Sant Jordi.

Amb el cartell d’entrades exhaurides al Palau Sant Jordi, Oques Grasses aconsegueixen una fita que pocs artistes catalans han aconseguit. Tant, que si només es tenen en compte grups nascuts després de l’any 2001, els Oques Grasses són el primer que cantant en català, ho assoleix. Els altres artistes catalans coetanis als osonencs que també han exhaurit entrades al Palau Sant Jordi, són Rosalía, Estopa i Aitana. I és que la formació que encapçala Josep Montero, continua demostrant que és el grup de música més popular i més en forma de casa nostra.

Els osonencs pengen el cartell de “Sold Out” pel concert del 28 de gener de 2023 amb l’aforament màxim permès al recinte barceloní.

Per la seva part, el concert serà un espectacle únic i irrepetible amb escenografia i repertori creats per a l’ocasió. Un final de gira de luxe, que Oques Grasses empalmaran amb una pausa indefinida que dedicaran a preparar noves cançons.

(Font: Flaixbac.cat)

Aquesta setmana la Bruna de 2n ens proposa la cançó “Verdura i Peix” del grup Xiula. Som-hi!

Xiula és un grup d’animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l’animació infantil dels últims anys gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.

Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup- a la veu principal  i guitarra espanyola, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- a la segona veu principal i guitarra elèctrica, l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- que s’encarrrega de tocar el baix i per últim en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa- que toca la bateria.

Des de menuts tots quatre han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.

Fins al moment han editat 5 discs:
Donem-li una volta al món (2014)
5.472 M (2016)
Dintríssim (2018)
Cuarto lagarto (2019)
Descontrol mparental (2020)

Verdura i  Peix

Aquest tema està inclòs en el primer disc de Xiula “Donem-li una volta al mon” de 2014 i la lletra parla de l’alimentació saludable. En Rikki comenta en una entrevista com la van compondre: <<A l’hora de fer la lletra de “Verdura i peix” tot va sortir com molt fluït. Vaig anar apuntant diferents idees: la relació dels nens amb els monitors de menjador, amb la família; les barretes de peix; els tipus de peix. He treballat a menjadors escolars i em conec com funcionen els nens, amb les seves estratègies per amagar el que no els hi agrada (la verdura i el peix) i deixar de menjar-s’ho. Sempre hem anat buscant el sentit divertit a tot això>>.

Moltes gràcies Bruna per proposar aquesta cançó i participar al Bon dia amb Melodia. Ens encanta! Bona setmana a tots i totes!!!

Verdura i Peix

No vull ni rap ni lluç
T’ho dic en rap pallús
Sempre el mateix
Verdura i peix

Al menjador aquell monitor que sempre
Em fa menjar-m’ho tot
El plat ben net!
Verdura i peix

I a sobre tot bullit
No has pensat a fregir
Alguns ingredients?
Verdura i peix

Uuh
I arriba l’hora de sopar
Li veig la cara a la mamà
Que si el nen creix!
Verdura i peix

Hah
Patates sí que en vull
Però no la que es cull
La que és fregeix
Verdura i peix

La barreta congelada
Ni de lluç ni de daurada
No em serveix
Verdura i peix

En un menú infantil
Per sort ja és prohibeix
Verdura i peix
Jo no em quedo tranquil
Quan al mercat ja hi veig, ja hi veig
Verdura i peix

No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
Quan vas a ca la iaia
Que mai no falla
Sempre el mateix
Verdura i peix

I en parlar dels aliments
Els més saludables menja!
M’aburreix!
Verdura i peix
La mateixa cançó
O t’acabes la mongeta
I escures la patateta
Que t’he vist pensant
Com amagar-me un troç
De pastanaga!
Ja et conec
Amb la mirada
Que ets molt llest

Verdura i peix
Tot això no són espines
Ni la pell de les sardines
Quina bola que se’t fa
T’ho trauré per sopar
O que si és tan que és molt petit
I quan toquen macarrons
Qui repeteix?
Verdura i peix

No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix

Després d’haver estat donant-li voltes
Potser ha estat de poca-soltes
No enfrontar-me amb la verdura
Que no és pas cosa tan dura
I un peixet a la setmana
Doncs tampoc n’em de fer un drama
Avui hi ha un nen nou que neix
Tot menjant verdura i peix (peix, peix, peix)
Dóna-li al lluç i al rap
Una oportunitat
Que s’ho mereix
Verdura i peix

I la verdura xafadeta i amb tonyina
Doncs millora amb escreix
Verdura i peix
No passa res en ser gras
Però cada dia em veia més i més obert
Verdura i peix
La familia està contenta
Aquest nen ha madurat
Que bé que creix
Verdura i peix

Ara que si tinc més ganes
De menjar una mi-mi-mica més de greix
Verdura i peix
No és tan gustosa
No!
Ni tan salada
No!
Però s’agraeix
Verdura i peix

Ha canviat la cançó
M’he deixat de tonteries
Aparco les xuxeries
Ja no em cal anar al dietista
La pediatra no està trista
I ara ja la proteïna no em traeix
Verdura i peix

Una vida saludable
Un menú molt més estable
I de preu molt millor
Si no menjo salmó
I arribar a l’adolescència
Amb equilibri cos i ment
Que sedueix!
Verdura i peix

Ja m’agrada
La verdura i el peix (repetir fins al final)

Curiositats

Xiula va presentar just fa any (2021) un llibre il·lustrat basat en la història de la seva cançó més coneguda: Verdura i peix. Una història per a tota la familia amb el que petits i grans es divertiran i alhora aprendran, de forma distesa, els fonaments de l’alimentació saludable. Un llibre entretingut amb un missatge clar: aparquem les xuxeries, és hora de verdura i peix.

Si teniu temps, us convido a recordar altres grans cançons de Xiula:

T’estimo bastant
Tant d’amor, tantes parelles, tant romanticisme respirat
Tants romeus, tantes julietes, tantes promeses sense final
Vaig tocant de peus a terra, no deixo que el cap vagi embalat
No sóc teu, ni tu ets pas meva, que potser semblo una propietat?

Em vas dir que m’estimaves, per sempre i fins l’infinit
Però he estat comptant les faves i em surt un nombre molt més petit
Que ets gelós? Un gelat! Que ets fogós? Doncs ara m’he fugat!
Possessiu? Potser nou! Abusiu? Avui prou!

Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans

I avui la meva lluita és estimar-me el que sento a cada instant
Quasi totes les ferides son regals després d’haver-te-les curat
I si ploro cada llàgrima que regui la terra del demà
I que creixin alegries i somriures i tornem a començar

Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans
Jo t’estimo, fins l’infinit
Com el Pol Nord als seus pingüins

Pantalles

Tantes llums, tants colors, tant bonic, tants botons,
Busco les informacions, baixo les aplicacions
Amb un dit si això és tàctil, et dibuixo un pterodàctil
Pantalles!

El mòbil, la tele, el laptop, la tablet, a casa o a fora, tot va sense cable,
Tot és en HD, són tants megapíxels, et diu la pantalla: els ulls sempre fixa’ls!
Tinc el coll un pèl torçat, de tant remirar el whatsapp…
Pantalles!

Els ulls,
Humits com la col quan la bulls
Els ulls
Tan cansats que si cauen no els culls

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

A la taula tots dinant, i ningú no està xerrant,
En el parc quan hem quedat, tothom parla però pel xat;
Una vida prou hipnòtica, i avui m’apunto a robòtica
Pantalles!

Distanciat del meu grupet, per culpa de l’Internet,
No ha passat ni mig segon, torno a mirar l’smartphone;
Visca la tecnologia, gràcies per la miopia.
Pantalles!

Els ulls,
Jo no t’interessen els fulls?
Els ulls,
La realitat que tu esculls?

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

Vola la concentració, amb tanta estimulació,
Que difícil definir un dèficit de l’atenció;
De petit ja m’han plantat, davant la dificultat,
Una pantalleta que entreté i que em fa estar molt callat.

Enlloc de jugar a futbol, amb el Fifa et faig un gol,
No em comptis les hores que ja he après a tenir autocontrol,
En el lloc on quedo sempre, si hi ha wi-fi és el meu temple,
Estaria bé saber que els papes són un bon exemple.

Perquè quan vaig fer deu anys, com alguns dels meus companys,
Vaig demanar un mòbil i així ja no vaig ser dels estranys,
I no et pensis que sóc ruc, llegeixo tot el que puc,
Però ara enlloc de llibres és més pràctic fer-ho en un e-book!

En el cotxe anem amb pressa, i no preguntem l’adreça,
Ja no confiem en ningú, només amb el GPS,
S’engeguen les pantalles, s’apaguen les rialles,
I altra vegada s’omplen de teledeixalles… els ulls…

Rispect
Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant
I això no mola, entro i dic hola, i n’hi ha uns que ja s’estan burlant.
La penya que no s’entera, el profe no n’és conscient
Tot sol m’espera, la carretera, d’angoixa enmig de la gent.

Mama, em sento sol, com un mussol, si corro lent sóc un cargol,
Si marco gol, colleja al vol, i al final passo del futbol
I em diuen que torni al bressol, em quedo trist sense consol
Crec que aviat ja perdré el control.

Vols riure’t de mi? Podem parlar-ho.
No em ve de gust? Has d’aguantar-ho
Tu vols que jo passi per l’aro?
Jo dic stop! Tu dius ja paro!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying.
Fins i tot: curling, peeling, feeling, beijing, meeting, shopping, coaching, all my loving,
però no et dediquis al bullying.

I en el tema de les bromes, són molt bones,
Però potser no te n’adones que podries fer riure a totes les persones;
Uns són gordos i unes altres són molt mones,
Voltes i voltes al mateix, sembles un microones.

Anem a mirar-nos al mirall, gallina i gall,
Que no hi ha superhomes, per molt que et passis el raspall,
A tots ens falten plomes, no hi ha cors de metall,
Podem tenir males estones, però podem tenir moments guais.
Ja vas pillant les ones?

Ja pots baixar l’arma, jo vaig desarmat
Millores el karma, i estem relaxats
Tot el que tu llences, és el que rebràs,
Tu dius el que penses, doncs pensa quan m’abraçaràs.

I ja no ens farem els morts, que tots junts serem més forts,
Ara mirem el problema i no girem la vista enlloc.
Deixa en pau el meu amic, de l’insult ja no me’n ric,
Ara només el que assetja serà el raro, serà el freak!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying!
Fins i tot xiuling, casting, running, mapping, zapping, Chaplin, bicing, all my loving,
però no et dediquis al bullying!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

Guillem Ramisa Va començar en el món de la música amb el grup de hip hop Víctimas de la monotonía, on rapejava i també componia algunes de les bases. A principis del 2009 va formar la banda Guillem Ramisa & El teu pare i el juny d’aquell mateix any va gravar un concert en directe a la Jazz Cava de Vic. El juny de 2011, dos anys més tard, va treure el disc Els tons pàl·lids, un disc eclèctic on es mesclava el hip hop, la poesia, cançons més experimentals i alguna pinzellada de folk.

A mitjans del 2013, juntament amb Godai Garcia, va crear un espectacle sota el nom Els homes que parlen sols. Una combinació dels seus poemes i cançons amb els monòlegs de Godai Garcia.

Durant aquests anys Guillem Ramisa intercala els projectes musicals amb la publicació de llibres de poesia autoeditats; Jo no en tinc la culpa (febrer de 2009), Els llavis muts (maig de 2010) i El món ample (juny de 2013).

L’abril del 2014 va publicar el llibre Deu mil tardes amb l’Associació Tapís. Deu mil tardes és una selecció de poemes anteriors de Guillem Ramisa acompanyats d’il·lustracions de diferents artistes.

A principis del 2014 va crear la BSO de la pel·lícula “Somehow”, una pel·lícula coreana dirigida per Kyu Jun Cho, que projecten al Festival Nits de Cinema Oriental de Vic el juliol de 2015. Aquest mateix any, a finals d’octubre de 2015, publica Aquest sol hi és per tots,[9] el primer disc com a Guillem Ramisa en solitari. Un disc més ric en arranjaments, on la melodia pren més protagonisme. Aquest treball el porta a actua al Festival Internacional de Cantautors de Barcelona BarnaSants.

L’estiu del 2016 va gravar la cançó Ànima de corall juntament amb el cantant d’Oques Grasses, Josep Montero. Aquesta cançó a ritme d’havanera, surt publicada al disc “Havaneres mestisses” de la revista Enderrock.

El maig del 2017 va publicar Bondat senzilla, un EP de 6 cançons que consolida una sonoritat pròpia. Amb aquest disc actua dins el Festival de Pedralbes o el Mercat de Música Viva de Vic.

El desembre de 2019 va publicar el disc Ens enfilarem enlaire amb la discogràfica Halley Supernova.

Al llarg del 2021 va publicar tres senzills, “Volant” (Gener 2021), una versió de La Troba Kung-Fú, “D’on ve la sort?” (Abril 2021) i “Si et veig plorar” (Novembre 2021). Totes tres publicades amb la discogràfica Halley Supernova.

Us desitjo a tots i totes  que tingueu un bon curs!!!

Ànima de Corall 
Vida
Porta’m aire net
Que faci bo
Porta’m aire net
Toca’m
Cura el cor tacat
Que marxi lluny
L’enveja del covard
Dóna’m
Dóna’m aire nou
Que el rancorós
Sempre importi poc
Vine
Obre el món estès
Que faci bo
Porta’m aire net
Fes-me viure
Anima de corall
Olor de mar
Somriure clar
Desvestida
Mirada d’oceà
Amor sincer
Dóna’m la mà
Aquí buscant la primavera que no acaba mai
Vivint sempre a remolc dels núvols que es desfan
De blanc, de sal, de mar
De sorra als peus
De cel als ulls
Sospira endins i no t’enfonsis que seguim aquí
Miro de fer el millor que puc amb el que em surt de dins
Sóc més feliç sempre que et veig venir
Fes-me viure
Anima de corall
Olor de mar
Somriure clar
Desvestida
Mirada d’oceà
Amor sincer
Dóna’m la mà
Bondat senzilla
Fes-me dia clar
El cor valent
La por ponent
Fes-me lliure
Gavina sobre el mar
Que toqui el sol
On sempre feia mal
Que toqui el sol
On sempre feia mal

Aquesta última setmana sencera d’escola abans de vacances durem a terme els concerts finals del Projecte 4Cordes. Al Bon dia amb Melodia escoltarem alguna de les cançons més boniques dels espectacles. Gaudiu-les!

Falten molt pocs dies pel concert de LA CLIKA en que participaran els nostres alumnes de 2n juntament amb els companys i companyes de les altres escoles del municipi.
El concert tindrà lloc el proper DIMECRES DIA 8 DE JUNY al Teatre LA SALA d’Argentona.
Durant la setmana escoltarem algunes de les cançons que interpretaran en directe.

La cantata de la Clika és un projecte impulsat per Les Cases de la Música que pretén generar afició per la música, apropar les arts escèniques a les escoles i treballar valors universals com la solidaritat, la comunitat o la diversitat.

Consisteix en l’aprenentatge escolar d’una cantata que s’interpreta pels alumnes a final de curs en múltiples teatres del territori. Mestres i infants treballen conjuntament les cançons de la cantata per tal d’interioritzar l’univers musical i de valors creat per La Clika, un grup d’alumnes de 2n de l’Escola El Rusc.

Onze cançons creades per components de grups com Doctor Prats, Gertrudis, Xiula, Roba Estesa o XerrameQ.

Les lletres parlen de l’amistat i valors universals com l’autoestima, les emocions, l’ecologisme, l’amistat, la cooperació, l’igualtat de gènere, l’assetjament, cultura popular…

Cantata La Clika

Aquest curs 2021-2022 gairebé 10.000 alumnes de 250 escoles cantaran i ballaran La Clika arreu del territori. Hi ha escoles a les quatre províncies catalanes, Andorra, Balears i Catalunya Nord.

Aquesta és la quarta edició de la cantata La Clika. El curs passat van participar 111 escoles i 6.000 alumnes, aquest any el projecte  ha   crescut en nombre d’escoles i alumnes, consolidant la presència a tot el territori de parla catalana. Les 4 escoles d’Argentona hi participaran per primera vegada.

CANÇONS 
1. COLORS
2. JOVE I ALEGRE
3. CAPITÀ
4. UN MÓN MÉS REAL
5. JO VULL JUGAR
6. ELS AMICS
7. NO EL DEIXIS SOL
8. SOMNI
9. HAS DE SER TU MATEIX
10. BONA NIT
11. LA CLIKA

COLORS

Colors
Ho veus gris i estàs sol,
posa-li nom deus estar trist
ho veus blau i t’encanta el mar
posa-li nom que estàs tranquil
ho veus roig i et va l’amor,
l’alegria o el perill

Si ho veus taronja estàs feliç
el color dels bons amics
Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Ho veus negre i tot tapat
posa-li nom que estàs tancat
si ho veus verd posa-li nom
l’esperança i el consol
t’omple d’optimisme el groc
si estàs rabiós o bé gelós
Si ho veus taronja estàs feliç
el color dels bons amics

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

El Capità
Vull sentir que no veig l’últim arbre
Vull poder banyar-me al riu
Vull sentir com l’aire bufa encara
Vull veure els ocells volar

Sé que quan tallin l’últim arbre
L’últim peix sigui pescat
L’últim riu enverinat
Els diners no són per menjar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità

Els petits canvis que faig
El món poden canviar

Hem vingut a respectar els arbres
Hem vingut a respirar
Que els animals són com tu i jo
El mar i el riu ens donen la mà

Sé que quan tallin l’últim arbre
L’últim peix sigui pescat
L’últim riu enverinat
Els diners no són per menjar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità
Els petits canvis que faig
El món poden canviar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità
Els petits canvis que faig
El món poden canviar
El món poden canviar
El món poden canviar

Lletra i Música: Marc Serrats

LA CLIKA

Més informació:
Pàgina web: https://laclika.cat/
Instagram: https://www.instagram.com/laclika.cat/
Spotify: https://open.spotify.com/artist/3jhovd6iJtSokr5gzWsPlb

PRACTICA LES CANÇONS AMB TOTS ELS VÍDEOS DE LA CLIKA!
1. COLORS (Cantar tota)

2. JOVE I ALEGRE (Cantar tornada i pont – *estrofes solista)

3. CAPITÀ (Cantar tota)

4. UN MON MÉS REAL Ricky Xiula – Reggaetón (Cantar respostes)

5. JO VULL JUGAR (Cantar tornades /  pregunta resposta final) Moviments en parella (8 pulsacions) i Pedra paper tisora

6. ELS AMICS (Ballar només a la tornada)

7. NO EL DEIXIS SOL

8. SOMNI




9: HAS DE SER TU MATEIX Reggae

10. BONA NIT (llanterna)

11. LA CLIKA (*Aquesta cançó no té coreografia)

Aquesta setmana les classes de 1r i 2n aniran a La Sala a veure un espectacle anomenat “Descontrol Escolar” a càrrec del grup Xiula. Escoltarem i descobrirem diverses cançons que valen molt la pena i una posada en escena espectacular. Doncs Som-hi!

Imatge promocional del grup Xiula (2022): Jan, Rikki, Marc i Adrià.

Xiula és un grup d’animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l’animació infantil dels últims anys gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.

Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup- a la veu principal  i guitarra espanyola, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- a la segona veu principal i guitarra elèctrica, l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- que s’encarrrega de tocar el baix i per últim en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa- que toca la bateria.

Des de menuts tots quatre han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.

Fins al moment han editat 5 discs:
Donem-li una volta al món (2014)
5.472 M (2016)
Dintríssim (2018)
Cuarto lagarto (2019)
Descontrol mparental (2020)

T’estimo bastant
Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia us proposem la cançó “T’estimo bastant” inclosa en el seu tercer disc (Dintríssim 2018). Llegiu la lletra amb atenció i parleu-ne a classe. Què us sembla? Segur que hi ha moltes coses a comentar sobre el tema. Més avall també podeu escoltar “Pantalles” del mateix disc

Bona setmana a tots i totes. Comença la primavera… I recordeu, com diuen els Xiula: més rialles i menys pantalles!

T’estimo bastant
Tant d’amor, tantes parelles, tant romanticisme respirat
Tants romeus, tantes julietes, tantes promeses sense final
Vaig tocant de peus a terra, no deixo que el cap vagi embalat
No sóc teu, ni tu ets pas meva, que potser semblo una propietat?

Em vas dir que m’estimaves, per sempre i fins l’infinit
Però he estat comptant les faves i em surt un nombre molt més petit
Que ets gelós? Un gelat! Que ets fogós? Doncs ara m’he fugat!
Possessiu? Potser nou! Abusiu? Avui prou!

Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans

I avui la meva lluita és estimar-me el que sento a cada instant
Quasi totes les ferides son regals després d’haver-te-les curat
I si ploro cada llàgrima que regui la terra del demà
I que creixin alegries i somriures i tornem a començar

Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans
Jo t’estimo, fins l’infinit
Com el Pol Nord als seus pingüins

Pantalles

Tantes llums, tants colors, tant bonic, tants botons,
Busco les informacions, baixo les aplicacions
Amb un dit si això és tàctil, et dibuixo un pterodàctil
Pantalles!

El mòbil, la tele, el laptop, la tablet, a casa o a fora, tot va sense cable,
Tot és en HD, són tants megapíxels, et diu la pantalla: els ulls sempre fixa’ls!
Tinc el coll un pèl torçat, de tant remirar el whatsapp…
Pantalles!

Els ulls,
Humits com la col quan la bulls
Els ulls
Tan cansats que si cauen no els culls

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

A la taula tots dinant, i ningú no està xerrant,
En el parc quan hem quedat, tothom parla però pel xat;
Una vida prou hipnòtica, i avui m’apunto a robòtica
Pantalles!

Distanciat del meu grupet, per culpa de l’Internet,
No ha passat ni mig segon, torno a mirar l’smartphone;
Visca la tecnologia, gràcies per la miopia.
Pantalles!

Els ulls,
Jo no t’interessen els fulls?
Els ulls,
La realitat que tu esculls?

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

Vola la concentració, amb tanta estimulació,
Que difícil definir un dèficit de l’atenció;
De petit ja m’han plantat, davant la dificultat,
Una pantalleta que entreté i que em fa estar molt callat.

Enlloc de jugar a futbol, amb el Fifa et faig un gol,
No em comptis les hores que ja he après a tenir autocontrol,
En el lloc on quedo sempre, si hi ha wi-fi és el meu temple,
Estaria bé saber que els papes són un bon exemple.

Perquè quan vaig fer deu anys, com alguns dels meus companys,
Vaig demanar un mòbil i així ja no vaig ser dels estranys,
I no et pensis que sóc ruc, llegeixo tot el que puc,
Però ara enlloc de llibres és més pràctic fer-ho en un e-book!

En el cotxe anem amb pressa, i no preguntem l’adreça,
Ja no confiem en ningú, només amb el GPS,
S’engeguen les pantalles, s’apaguen les rialles,
I altra vegada s’omplen de teledeixalles… els ulls…

Rispect
Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant
I això no mola, entro i dic hola, i n’hi ha uns que ja s’estan burlant.
La penya que no s’entera, el profe no n’és conscient
Tot sol m’espera, la carretera, d’angoixa enmig de la gent.

Mama, em sento sol, com un mussol, si corro lent sóc un cargol,
Si marco gol, colleja al vol, i al final passo del futbol
I em diuen que torni al bressol, em quedo trist sense consol
Crec que aviat ja perdré el control.

Vols riure’t de mi? Podem parlar-ho.
No em ve de gust? Has d’aguantar-ho
Tu vols que jo passi per l’aro?
Jo dic stop! Tu dius ja paro!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying.
Fins i tot: curling, peeling, feeling, beijing, meeting, shopping, coaching, all my loving,
però no et dediquis al bullying.

I en el tema de les bromes, són molt bones,
Però potser no te n’adones que podries fer riure a totes les persones;
Uns són gordos i unes altres són molt mones,
Voltes i voltes al mateix, sembles un microones.

Anem a mirar-nos al mirall, gallina i gall,
Que no hi ha superhomes, per molt que et passis el raspall,
A tots ens falten plomes, no hi ha cors de metall,
Podem tenir males estones, però podem tenir moments guais.
Ja vas pillant les ones?

Ja pots baixar l’arma, jo vaig desarmat
Millores el karma, i estem relaxats
Tot el que tu llences, és el que rebràs,
Tu dius el que penses, doncs pensa quan m’abraçaràs.

I ja no ens farem els morts, que tots junts serem més forts,
Ara mirem el problema i no girem la vista enlloc.
Deixa en pau el meu amic, de l’insult ja no me’n ric,
Ara només el que assetja serà el raro, serà el freak!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying!
Fins i tot xiuling, casting, running, mapping, zapping, Chaplin, bicing, all my loving,
però no et dediquis al bullying!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

Mirada estràbica

El Jaume té dues mames,
I quan li agafa la vergonya s’amaga entre les seves cames
L’Esther va néixer amb un sol braç
Però l’hauries de veure com n’és de bona fent gimnàs,
El Gael te més de tres-centes pigues,
Ho sabem perquè van comptar-les totes, les seves amigues,
La Patrícia sempre ha portat ulleres,
Al cotxe li agrada mirar l’asfalt calent de les carreteres,
El Francesc fa dos anys es deia Lara,
Van estar quatre mesos decidint el nom amb la seva mare.
La Valentina fa futbol i és la pichichi,
Però no està pas inquieta esperant que algun gran equip la fitxi
El Moha té un trastorn de l’espectre autista
Li poses un tema de Xiula i es torna el rei de la pista
La Jéssica està enamorada de la Ruth
I li escriu en un paper el més bonic que se li acut
L’Oriol quan parla a vegades tartamudeja
I té unes expressions tan ocurrents que a mi em provoca un pèl d’enveja,
La Yasmina és la més alta de la classe
Ens mira a tots des d’allà dalt i pregunta Ola k ase?
El Patrick té dos papes,
És tan xerraire que no calla ni cosint la boca amb grapes,
La Berta es mou pel món amb cadira de rodes,
No vegis com flipava a primera fila en el concert dels Jonas Brothers
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que em mires, tan fix
Podríem ser amics
El Samuel viu en un centre residencial,
Li estan muntant a l’habitació una nau espacial
La Maria no pot menjar gluten,
Li encanta tocar la farina i notar que les mans s’embruten
El Jose viu amb la seva iaia Loli
Diumenge van acabar els dos vermells quan van tornar d’un Holi
La Carmina ens parla amb les mans
I ha aconseguit que al pati no es molestin ni petits ni grans
El Biel té síndrome de Down,
Mou les caderes com aquell cantant que no coneix, el James Brown
La Judith confón el vermell i el verd,
És molt bona trobant el seu hàmster quan es perd,
El Macià cada divendres fa dansa
Si sona bona música, el tio mai es cansa,
L’Ona va tenir un càncer en un òs prop del maluc
I ara et ven una pulsera i diu: jo ajudo tant com puc
El Yussuf té el fèmur de titani
I és tan valent que va creuar en barca tot el Mediterrani
La Nayeli necessita moure’s quan és a l’aula
I mira quins dibuixos més currats que té a la taula
Al Ponç li agrada jugar amb nines,
Fa diàlegs molt més guais que amb les patrulles canines
La Clara arriba als llocs tot xino-xano,
I ara estic feliç que sigui ella qui toqui el piano
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que em pugen, formigues
Podríem ser amigues
I després hi ha la Lluna,
El regalet que no esperàvem i que ens va venir tot d’una,
Amb una mutació genètica, que de manera frenètica
Ens ha canviat la vida d’una forma bastant poètica,
A la meva ninona, que li falta l’equilibri,
Però que amb la mà ens acarona, i és genial que amb això vibri
I és que hi van haver dies, que només vèiem tragèdia,
Se’ns anava omplint la casa de joguines i ortopèdia
I amb això vas fent, vas tancant ferida,
Que segueix coent, però és que això és la vida.
I et pot semblar que amb la vida haurem generat un deute,
Però és que també en tenim una altra, que ara és fisioterapeuta,
I l’Aixa baixa fins a la Lluna
Que té atrofiat el cerebel,
Però que ens està donant més llum, mireu amunt,
Que la lluna del cel.
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que et penso, escrita,
T’estimo, petita