Aquest dimecres a l’hora de menjador tindrem la visita d’en Rikki Arjuna del grup Xiula. El motiu és que a l’ Escola Les Fonts ens han concedit el certificat “Bo, Sa i d’Aquí”.
La Generalitat reconeix a l’empresa SANED la feina ben feta al nostre centre, vetllant per la qualitat i la professionalitat amb productes BONS, SANS I DE PROXIMITAT. No us perdeu el vídeo que ens ha gravat en Rikki! Mengem Bo, Fem Música, Som Escola.
Xiula és un grup d’animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l’animació infantil dels últims anys gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.
Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup- a la veu principal i guitarra espanyola, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- a la segona veu principal i guitarra elèctrica, l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- que s’encarrrega de tocar el baix i per últim en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa- que toca la bateria.
Des de menuts tots quatre han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.
Fins al moment han editat 5 discs:
Donem-li una volta al món (2014)
5.472 M (2016)
Dintríssim (2018)
Cuarto lagarto (2019)
Descontrol mparental (2020)
Verdura i Peix
Aquest tema està inclòs en el primer disc de Xiula “Donem-li una volta al mon” de 2014 i la lletra parla de l’alimentació saludable. En Rikki comenta en una entrevista com la van compondre: <<A l’hora de fer la lletra de “Verdura i peix” tot va sortir com molt fluït. Vaig anar apuntant diferents idees: la relació dels nens amb els monitors de menjador, amb la família; les barretes de peix; els tipus de peix. He treballat a menjadors escolars i em conec com funcionen els nens, amb les seves estratègies per amagar el que no els hi agrada (la verdura i el peix) i deixar de menjar-s’ho. Sempre hem anat buscant el sentit divertit a tot això>>.
Moltes gràcies Bruna per proposar aquesta cançó i participar al Bon dia amb Melodia. Ens encanta! Bona setmana a tots i totes!!!
Verdura i Peix
No vull ni rap ni lluç
T’ho dic en rap pallús
Sempre el mateix
Verdura i peix
Al menjador aquell monitor que sempre
Em fa menjar-m’ho tot
El plat ben net!
Verdura i peix
I a sobre tot bullit
No has pensat a fregir
Alguns ingredients?
Verdura i peix
Uuh
I arriba l’hora de sopar
Li veig la cara a la mamà
Que si el nen creix!
Verdura i peix
Hah
Patates sí que en vull
Però no la que es cull
La que és fregeix
Verdura i peix
La barreta congelada
Ni de lluç ni de daurada
No em serveix
Verdura i peix
En un menú infantil
Per sort ja és prohibeix
Verdura i peix
Jo no em quedo tranquil
Quan al mercat ja hi veig, ja hi veig
Verdura i peix
No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
Quan vas a ca la iaia
Que mai no falla
Sempre el mateix
Verdura i peix
I en parlar dels aliments
Els més saludables menja!
M’aburreix!
Verdura i peix
La mateixa cançó
O t’acabes la mongeta
I escures la patateta
Que t’he vist pensant
Com amagar-me un troç
De pastanaga!
Ja et conec
Amb la mirada
Que ets molt llest
Verdura i peix
Tot això no són espines
Ni la pell de les sardines
Quina bola que se’t fa
T’ho trauré per sopar
O que si és tan que és molt petit
I quan toquen macarrons
Qui repeteix?
Verdura i peix
No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
No m’agrada, no
La verdura i el peix
No m’agrada
La verdura i el peix
Després d’haver estat donant-li voltes
Potser ha estat de poca-soltes
No enfrontar-me amb la verdura
Que no és pas cosa tan dura
I un peixet a la setmana
Doncs tampoc n’em de fer un drama
Avui hi ha un nen nou que neix
Tot menjant verdura i peix (peix, peix, peix)
Dóna-li al lluç i al rap
Una oportunitat
Que s’ho mereix
Verdura i peix
I la verdura xafadeta i amb tonyina
Doncs millora amb escreix
Verdura i peix
No passa res en ser gras
Però cada dia em veia més i més obert
Verdura i peix
La familia està contenta
Aquest nen ha madurat
Que bé que creix
Verdura i peix
Ara que si tinc més ganes
De menjar una mi-mi-mica més de greix
Verdura i peix
No és tan gustosa
No!
Ni tan salada
No!
Però s’agraeix
Verdura i peix
Ha canviat la cançó
M’he deixat de tonteries
Aparco les xuxeries
Ja no em cal anar al dietista
La pediatra no està trista
I ara ja la proteïna no em traeix
Verdura i peix
Una vida saludable
Un menú molt més estable
I de preu molt millor
Si no menjo salmó
I arribar a l’adolescència
Amb equilibri cos i ment
Que sedueix!
Verdura i peix
Ja m’agrada
La verdura i el peix (repetir fins al final)
Curiositats
Xiula va presentar just fa any (2021) un llibre il·lustrat basat en la història de la seva cançó més coneguda: Verdura i peix. Una història per a tota la familia amb el que petits i grans es divertiran i alhora aprendran, de forma distesa, els fonaments de l’alimentació saludable. Un llibre entretingut amb un missatge clar: aparquem les xuxeries, és hora de verdura i peix.
Si teniu temps, us convido a recordar altres grans cançons de Xiula:
T’estimo bastant
Tant d’amor, tantes parelles, tant romanticisme respirat
Tants romeus, tantes julietes, tantes promeses sense final
Vaig tocant de peus a terra, no deixo que el cap vagi embalat
No sóc teu, ni tu ets pas meva, que potser semblo una propietat?
Em vas dir que m’estimaves, per sempre i fins l’infinit
Però he estat comptant les faves i em surt un nombre molt més petit
Que ets gelós? Un gelat! Que ets fogós? Doncs ara m’he fugat!
Possessiu? Potser nou! Abusiu? Avui prou!
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans
I avui la meva lluita és estimar-me el que sento a cada instant
Quasi totes les ferides son regals després d’haver-te-les curat
I si ploro cada llàgrima que regui la terra del demà
I que creixin alegries i somriures i tornem a començar
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans
Jo t’estimo, fins l’infinit
Com el Pol Nord als seus pingüins
Pantalles
Tantes llums, tants colors, tant bonic, tants botons,
Busco les informacions, baixo les aplicacions
Amb un dit si això és tàctil, et dibuixo un pterodàctil
Pantalles!
El mòbil, la tele, el laptop, la tablet, a casa o a fora, tot va sense cable,
Tot és en HD, són tants megapíxels, et diu la pantalla: els ulls sempre fixa’ls!
Tinc el coll un pèl torçat, de tant remirar el whatsapp…
Pantalles!
Els ulls,
Humits com la col quan la bulls
Els ulls
Tan cansats que si cauen no els culls
Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,
A la taula tots dinant, i ningú no està xerrant,
En el parc quan hem quedat, tothom parla però pel xat;
Una vida prou hipnòtica, i avui m’apunto a robòtica
Pantalles!
Distanciat del meu grupet, per culpa de l’Internet,
No ha passat ni mig segon, torno a mirar l’smartphone;
Visca la tecnologia, gràcies per la miopia.
Pantalles!
Els ulls,
Jo no t’interessen els fulls?
Els ulls,
La realitat que tu esculls?
Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,
Vola la concentració, amb tanta estimulació,
Que difícil definir un dèficit de l’atenció;
De petit ja m’han plantat, davant la dificultat,
Una pantalleta que entreté i que em fa estar molt callat.
Enlloc de jugar a futbol, amb el Fifa et faig un gol,
No em comptis les hores que ja he après a tenir autocontrol,
En el lloc on quedo sempre, si hi ha wi-fi és el meu temple,
Estaria bé saber que els papes són un bon exemple.
Perquè quan vaig fer deu anys, com alguns dels meus companys,
Vaig demanar un mòbil i així ja no vaig ser dels estranys,
I no et pensis que sóc ruc, llegeixo tot el que puc,
Però ara enlloc de llibres és més pràctic fer-ho en un e-book!
En el cotxe anem amb pressa, i no preguntem l’adreça,
Ja no confiem en ningú, només amb el GPS,
S’engeguen les pantalles, s’apaguen les rialles,
I altra vegada s’omplen de teledeixalles… els ulls…
Rispect
Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant
I això no mola, entro i dic hola, i n’hi ha uns que ja s’estan burlant.
La penya que no s’entera, el profe no n’és conscient
Tot sol m’espera, la carretera, d’angoixa enmig de la gent.
Mama, em sento sol, com un mussol, si corro lent sóc un cargol,
Si marco gol, colleja al vol, i al final passo del futbol
I em diuen que torni al bressol, em quedo trist sense consol
Crec que aviat ja perdré el control.
Vols riure’t de mi? Podem parlar-ho.
No em ve de gust? Has d’aguantar-ho
Tu vols que jo passi per l’aro?
Jo dic stop! Tu dius ja paro!
Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!
Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying.
Fins i tot: curling, peeling, feeling, beijing, meeting, shopping, coaching, all my loving,
però no et dediquis al bullying.
I en el tema de les bromes, són molt bones,
Però potser no te n’adones que podries fer riure a totes les persones;
Uns són gordos i unes altres són molt mones,
Voltes i voltes al mateix, sembles un microones.
Anem a mirar-nos al mirall, gallina i gall,
Que no hi ha superhomes, per molt que et passis el raspall,
A tots ens falten plomes, no hi ha cors de metall,
Podem tenir males estones, però podem tenir moments guais.
Ja vas pillant les ones?
Ja pots baixar l’arma, jo vaig desarmat
Millores el karma, i estem relaxats
Tot el que tu llences, és el que rebràs,
Tu dius el que penses, doncs pensa quan m’abraçaràs.
I ja no ens farem els morts, que tots junts serem més forts,
Ara mirem el problema i no girem la vista enlloc.
Deixa en pau el meu amic, de l’insult ja no me’n ric,
Ara només el que assetja serà el raro, serà el freak!
Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying!
Fins i tot xiuling, casting, running, mapping, zapping, Chaplin, bicing, all my loving,
però no et dediquis al bullying!
Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!
Els teus ulls és un tema molt nou del seu 5è i últim disc LAR.
Dins del marc de creació operística, ha treballat a DIDO Reloaded (2013), produïda per Òpera de Butxaca i Nova Creació, i ha estat guardonada, gràcies al projecte Go, ÆNEAS, go!, amb el Berliner Opernpreis’14 de la Neuköllner Oper de Berlín. El 2015, va estrenar disPLACE – Història d’una casa (llibret d’Helena Tornero i direcció escènica de P. Pawlik) al festival vienès MusikTheaterTage Wien, òpera que es va reinterpretar als Teatros del Canal dins de la programació del Teatro Real de Madrid 2016/17. A la temporada 2017/18, compon el monodrama Balena blava (text de Victòria Szpunberg) per a actriu, orquestra, cor i electrònica que s’estrena al Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció escènica de Xavier Albertí i direcció musical d’Edmon Colomer. El 2018, crea l’òpera bufa Je suis narcissiste juntament amb H. Tornero i M. Pazos, que s’estrena dins de la programació general de les temporades 2018/19 del Teatro Real de Madrid, el Teatro Español i el Teatre Lliure. Aquesta òpera va estar nominada als International Opera Awards 2020 (categoria de World Premiere) i va ser guardonada amb un Premi Alícia de l’Acadèmia de la Música Catalana en la categoria Interdisciplina.
