El disc del Super3 “Connectem”, núm. 1 de vendes a Espanya
El disc “Connectem” que es va presentar oficialment a l’última Festa dels Súpers, ha estat aquesta setmana núm. 1 en vendes a Espanya, en la llista d’àlbums recopilatoris.
Tot i que el nou disc “Connectem” es va presentar oficialment a la Festa dels Súpers, que es va celebrar el 19 i 20 d’octubre, ja feia dues setmanes que s’havia posat a la venda i aquest temps va ser suficient perquè aconseguís un disc d’or per haver venut més de 30.000 còpies. I ara cal celebrar un nou èxit, el fet d’haver aconseguit situar-se en el número 1 de vendes a Espanya pel que fa a àlbums recopilatoris.
“Connectem” inclou tretze cançons noves, una de les quals és en anglès. Aquests nous temes giren al voltant dels valors positius i continguts de qualitat propis del Super3. La cançó que encapçala el disc és “Connectem”, que també és el lema d’aquesta edició de la Festa dels Súpers i que tracta de valors com l’amistat i la descoberta científica. Altres temes del disc són: “Tinc els ingredients”, sobre els bons hàbits alimentaris; la cançó en anglès “Super English Day”; “Inventem”, que parla de la imaginació i de la capacitat creativa; o “Kuku Mamba”, que gira al voltant del respecte per la natura i els animals.
Les tretze cançons, amb lletra i música de Marc Parrot, són interpretades pels coneguts protagonistes de la Família del Super3: la Lila, el Roc, l’Àlex, el Pau, el Fluski, la veïna Pati Pla i el malvat Senyor Pla. A més a més, en aquest disc i com a novetat, també canten altres cares conegudes de la casa del Super3, com la Tru, l’Anna i el Rick, l’ajudant del Senyor Pla.
D’entre les cançons del disc, destaquen “Sóc així”, de la Lila; la balada del Roc “Ara o mai”; la nadala titulada “El Nadal és un dia especial”; “El mal camí”, del Senyor Pla i el Rick; “Somio”, del Fluski; “Cor de sucre”, de l’Anna, i fins i tot una cançó dedicada a la Festa dels Súpers i interpretada pel Roc i la Lila sota el títol de “La festa més gran”.
Una altra de les novetats importants del nou disc és que hi ha una cançó en anglès, “Super English Day”, interpretada per la Tru, acompanyada de la resta de la família del Super3. “Super English Day” és també el nom genèric de l’aposta que el canal Super3 està fent aquest any per promoure el coneixement de la llengua anglesa entre el públic infantil català.
El disc inclou també una cançó dedicada als avis i titulada “Superavis”, el mateix títol que el format televisiu curt que ha estrenat aquest any el canal Super3, dedicat als avis i àvies dels súpers. El tema “Superavis”, l’interpreta la Pati Pla.
L’autor de les cançons, Marc Parrot, és també el productor musical del disc, editat per la discogràfica Blanco y Negro
Més informació a www.super3.cat
Escoltar totes les cançons de super 3 a http://www.super3.cat/rocpod/
Les cançons del disc:
1. Connectem
2. Sóc així
3. Kuku Mamba
4. Super English Day
5. Inventem
6. Ara o mai
7. Tinc els ingredients
8. El mal camí
9. La festa més gran
10. Superavis
11. Cor de sucre
12. Somio
13. El Nadal és un dia especial
ENTREVISTA A MARC PARROT
L’anterior disc “Uh! Oh! No tinc por!” va tenir un èxit brutal. Quina és la clau per fer cançons infantil tan rodones?
No ho saps mai. Tinc moltes claus, vas provant, i al final alguna obre el pany de la connexió. La feina important és la que fem juntament amb direcció del Super3: intentar enviar un missatge de manera lúdica i divertida, i jo fent servir totes les armes que he anat aprenent com a compositor, estructurant bé les cançons i sobretot també fent créixer el personatge a través de les cançons. Hi ha la voluntat de transmetre un missatge concret i valors a través de cada personatge: la vida sana, esport i l’alimentació per part de la Pati Pla, la vida més esotèrica, misteriosa, antisocial, preadolescent de la Lila…
Quin encàrrec et dóna el Super3?
Depèn de cada cançó. Hi ha instruccions concretes i d’altres més vagues. Sí que hi ha un encàrrec específic del que es vol explicar i de quina utilitat tindrà la cançó. Les cançons responen a una tasca, són eines. Per exemple, el single “Connectem” funciona en dues direccions: per una banda, donar el missatge d’estar obert, a gent de fora, a diferents maneres de pensar, d’acceptar la diferència, d’acceptar els altres, pensar que hi pot haver una connexió que trascendeixi la part més visible de cadascú, i també, un altre missatge que té a veure amb el que serà la trama de les Festa dels Súpers i el que passa a la casa de la família del Super3.
Espereu que la cançó “Connectem” sigui el proper “Uh! Oh! No tinc por!”?
La funció del Super3 no és fer hits. Si va més enllà és perquè s’ha encertat. Evidentment si agrada, el missatge es difón millor. “Uh! Oh! No tinc por!” va ser un “crossover”: es va fer servir en d’altres ambients, fins i tot als pares els va fer gràcia i la van compartir més…
Amb quina cançó del disc t’ho has passat millor fent-la?
Totes tenen algun moment d’inspiració, que de cop avança molt ràpid i després moments de reflexió en què em qüestiono coses: arranjaments, no acabo de trobar la lletra, els versos per arrodonir-ho… Totes tenen aquest procés dividit en dues parts: la d’inspiració que més gaudeixo i l’altra més d’autocrítica en què vull acabar de perfeccionar-ho. La cançó de la Lila “Sóc així” m’ho vaig passar molt bé fent-la. Va ser molt ràpida. La vaig compondre i des del principi que la vam començar a tocar funcionava i tinc la percepció de que funcionarà molt bé. No només perquè funciona, sino també perquè la canta la Lila.
De cara els nens, creus que consumeixen més música que abans o que exigeixen que sigui de més qualitat que abans?
Ara tenen accés a molta més música. Ja no els hi seleccionen els pares, sino que ells mateixos a través de la xarxa van saltant d’un lloc a un altre. La música dels videojocs n’és un exemple. Hi ha una frontera clara en què quan el nen nota que aquella música ha estat feta per a nens, deixa d’interessar-li. I llavors comença a projectar-se en el germà gran buscant música d’una onda juvenil-adolescent. Des del punt de vista de la qualitat de la producció, exactament igual: ja no s’hi val pensar que pel fet de ser per a nens, no ha d’estar masteritzat amb uns estàndards com els que té la música comercial per a adulta. També vull que accedeixin a diferents sonoritats i els personatges em permeten jocs estilístics molt diferents, com ara que en una cançó romàntica puguin escoltar una secció de corda de veritat, d’orquestra simfònica. No ho faig amb “samplers” ni màquines, agafem músics de veritat que ho toquen. Això és la part d’aquesta voluntat que el disc sigui enriquidor, a més de divertit pels nens.
Què li recomanaries a un nen que vol estudiar música?
Al nen no li diria res… Als pares sí: que busquin el millor professor que trobin, perquè depèn molt de qui et trobes. Estudiar música és complicat, és pura matemàtica, has d’estudiar molt… reconeixement dels sons, dels intervals… Per això el més important és que trobis un mestre que sàpiga comunicar-t’ho, explicar-t’ho i que aconsegueixis gaudir-ho. I que no tots els nens tenen per què estudiar música! Hi ha gent que té oïda de manera innata, té una bona predisposició i a més quan ho prova, li agrada… i d’altres que no. No cal forçar-ho. Ara hi la tendència que tothom ha d’estudiar música. La música es pot gaudir des de molts punts de vista, no cal que la facis sempre.
Quan eres petit, quin artista t’hagués agradat que fes cançons per a nens?
No en tenia ni idea… això no t’ho planteges quan ets nen. Moltes vegades, quan algun pare em veu i li diu al seu fill “Mira, aquest és el senyor que fa les cançons del Super”, el nen no entén res… Els nens no tenen prejudicis a l’hora d’escoltar música: els pot agradar el que escolten els seus pares. Jo recordo que m’agradaven els cantautors que escoltaven els meus pares: el Serrat, el Raimon, els Ara Va de Bo, el Xesco Boix… el que hi havia per a nens i alhora la música que escoltaven els meus pares. També els Beatles…
Vas anar a la Festa dels Súpers?
Hi he anat tots els anys, però no pujo a l’escenari. M’hi conviden i vaig a veure el feedback de les cançons…
Passes l’examen en directe?
Sí, i que sempre és emocionant. Tanta gent cantant les teves cançons i veus que han funcionat, han arribat i que han servit perquè pares i nens gaudeixin del mateix disc.
Tens en consideració els pares quan composes, sabent que escoltaran el disc innombrables vegades?
I tant! Pobres pares, com ho he patit jo, estant aturat a l’autopista amb caravana i el nen “torna-la a posar, papa”, i comences a suar fred i llençaries el disc per la finestra… Procures que no passi! Les cançons que fas perquè agradin de seguida poden acabar sent irritants.
Quina sèrie t’agradava de petit?
“Pippi Langstrumpf”! De dibuixos animats, “Los autos locos” i “La pantera rosa”. De fet en aquest disc hi ha molt de “La pantera rosa” i en general moltes influències musicals de la meva infància.
Cal tenir fills per composar per a nens?
Evidentment no cal, però ajuda molt, sobretot pels primers discos del Super3, que els meus fills tenien l’edat perfecta, servien per provar les cançons. Ara que ja són més grans, em fan la crítica per fer-me un favor…
CONNECTEM (Lletra i música: Marc Parrot – Canta Pati Pla)
El gos i el gat, el foc amb el gel,
el fosc i el clar, la terra amb el cel,
el poc i el molt, els núvols i els rius,
el zero i l’infinit.
El meu veí i un nen esquimal.
Els de dalt amb els d’allà a baix.
El més tranquil i el més embalat.
Tot està connectat.
Tu amb aquell que no coneixes,
que pot ser l’amic que esperes.
Tot a punt per detectar-nos,
preparats per apropar-nos.
Co-men-cem!
Els sensors ja estan alerta
i orientades les antenes.
Con-nec-tem!
Tant és si tu ets alegre i jo trist,
si vas de verd i jo vaig de gris,
si ets més d’hivern i jo més d’estiu,
poruc o decidit.
Si véns de lluny o sóc jo el de fora,
si estàs perdut o si ets tu qui em troba.
Si els dos volem és fàcil de veure
que podem connectar.
Amb aquell que no coneixes,
que pot ser l’amic que esperes.
Tot a punt per detectar-nos,
preparats per apropar-nos.
Co-men-cem!
Els sensors ja estan alerta
i orientades les antenes.
Con-nec-tem!
SÓC AIXÍ (Lletra i música: Marc Parrot – Canta Lila)
Pot semblar-te estrany
el que a mi m’agrada.
Puc semblar-te poc
o massa agosarada.
Tu no tens per què ser igual que jo.
Jo sé el que vull ser
i busco el que m’inspira.
I el que he descobert
ho escric en el meu llibre.
Als meus ulls
ho pots llegir, si vols.
Mira’m i ho veuràs.
Mira’m i ho veuràs.
Mira’m i ho veuràs.
Només jo decideixo com vull ser,
i si tu em descobreixes, jo també ho faré.
No tens per què comprendre-ho tot de mi,
només que jo sóc així.
Et puc semblar de gel,
potser distant i freda,
només és perquè
tu encara no em coneixes,
però de prop veuràs
