Joan Brossa (Poeta, dramaturg, escriptor, guionista i dissenyador gràfic)
Joan Brossa va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. Li agradava molt d’haver nascut en un carrer que portava el nom del seu músic predilecte.
El pare era gravador de bronze. N’admirava l’habilitat manual per dibuixar, per arreglar coses o per, fins i tot, construir-les. També n’apreciava el caràcter, molt més agradable que no pas el de la mare; les aficions (feia de tramoista a l’Ateneu de Sant Gervasi, on va conèixer la mare); i la cultura. Molts dels llibres de la biblioteca de Brossa procedien de la del seu pare, com ara les obres de Verdaguer, Costa i Llobera, Maragall, Carner, Puig i Ferreter, Iglésias, Folch i Torres, Guimerà, Pous i Pagès, etc. També tenia un cert sentit musical i fou la persona que li descobrí Wagner. Sentia una gran afecció per la sarsuela, com la resta de la família. També fou el pare qui el començà a portar al cinema, igual que l’àvia materna. El setè art fou un gran descobriment per a Brossa. També fou el pare el que l’ensenyà a escriure en català.
La mare era mestressa de casa. La major part de comentaris que Brossa li dedica són negatius. La defineix com arrauxada, amb caràcter violent i amb un estil educatiu basat en les prohibicions. De l’adolescència, li quedà gravada una primera actuació de Fu-Manchú, així com la primera assistència en solitari a un espectacle d’il·lusionisme. En general, els diumenges no diferien dels altres dies i Brossa només en destaca les anades al parc d’atraccions del Tibidabo, del qual subratllava l’emoció que li produïa el tren aeri.
Joan Brossa i Cuervo fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia. És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.
Va ser un dels fundadors del grup artístic avantguardista Dau al Set (1948) i un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. La seva obra creativa abraçava tots els aspectes de l’art: la poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques. De fet, per a Brossa no existien diferències entre els diversos gèneres; afirmava que «els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Són els costats d’una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt».
Poeta, dramaturg i artista plàstic, Joan Brossa va produir una extensa obra. Als anys quaranta va conèixer el poeta J. V. Foix, un dels seus referents literaris, i també el filòsof Arnau Puig i els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats. Amb ells va fundar el grup i la revista d’avantguarda Dau al Set (1948), en la qual va col·laborar amb textos surrealistes que consistien en l’escriptura d’imatges oníriques i hipnagògiques properes a l’automatisme psíquic. Va ser el començament d’una obra literària molt àmplia que utilitzava el llenguatge com a mitjà d’experimentació i que va portar el seu autor cap a la poesia visual, la dramatúrgia, l’escultura i la performance.
Els elements de la seva poesia, com la ironia, l’associació, la descontextualització i el refús de la diferenciació entre paraula i objecte, van cristal·litzar en la confecció d’objectes. Si bé en els seus inicis surrealistes ja havia construït un parell d’objectes tridimensionals, a partir de 1967 Brossa es dedica de ple al món dels objectes, un camp sense les restriccions pròpies del llenguatge que ja no abandonarà mai.
Els anys vuitanta i noranta van ser molt fèrtils quant a la seva producció visual, que palesa les inquietuds que s’havien anat acumulant al llarg del seu itinerari poètic: la recerca de la màgia quotidiana, la denúncia social i la transgressió. Al final de la seva vida, Brossa va rebre un ampli reconeixement amb nombroses traduccions de la seva obra escrita, exposicions de la seva producció artística i premis, que el van situar com una de les figures cabdals de l’avantguarda catalana.
A banda de la seva producció literària, la producció plàstica de Brossa es va poder veure en nombroses exposicions i retrospectives com la de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1986), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Venècia, Munic, Nova York, Londres, i Mèxic, entre d’altres. Va morir Barcelona, 30 de desembre de 1998.
Molta més informació al web de la Fundació Joan Brossa
Cantània 2019
Durant tot el 2019 se celebra el centenari del naixement de l’artista. Fins i tot el projecte Cantània on participen els alumnes de 5è de la nostra escola també està basat en la figura de Joan Brossa. La música és del multinstrumentisat Eduard Iniesta.
Eduard Iniesta (compositor i multiinstrumentista)
DOSSIER CANTÀNIA 2019 A DE BROSSA
CARNAVAL
L’ocell miola
El gat esbiega
La cabra renilla
El cavall bramula
La vaca bela
El xai lladra
El gos gruny
El porc udola
El llop brama
El ruc bruela
El toro piula
El pollet rauca
La granota parrupa
El colom mugeix
El bou cloqueja
L’oca enraona
L’home escataina
La gallina refila…
Si la igualtat comporta identitat,
només som un de sol.
Joan Brossa, “Carnaval”. Passat festes (1993-1995). Barcelona: Ed. 62, 2013. (Poetes del segle XX; 22).
Més obres relacionades amb el Carnaval:
De cara a Sant Jordi treballarem moltes més coses sobre Joan Brossa.
De moment… Bon Carnaval a tothom!!!
ELS PETS van celebrar, l’any 2015 una gira en motiu dels seus 30 anys com a grup presentant dos espectacles ben diferents. Un elèctric i un altre amb orquestra simfònica molt més tranquil.
BON DIA
Autoprodueixen la seva música i tenen tres discs amb cançons pròpies i originals “Canta amb el Pot Petit” (2012) , “Ritmes i Rialles” (2015) i “A l’aventura!” (2018). Amb aquest nou treball, editat el passat maig de de 2018, el Pot Petit consolida el projecte i dona molta importància a la música, de qualitat i apta per a petits i grans. El grup continua apostant pels temes de creació pròpia, i segueix amb la seva línia d’acostar diferents estils musicals a les famílies.
