.

.

.

.

.

.

..

.

 

José Antonio Labordeta

Va ser un escriptor i cantant que va néixer a Saragossa, el 10 de març del 1935  i va morir també a Saragossa, el 19 de setembre del 2010.

Nascut en una familia d’artistes: Germà del cineasta Manuel Labordeta i del poeta Miguel Labordeta, oncle del músic Juan Manuel Labordeta, pare de l’actriu Ana Labordeta i de la novel·lista Ángela Labordeta.

 

De jove estudià a la universitat començà la carrera de Dret però  finalment es va llicenciar en Filosofia. En aquella època, va començar a escoltar cantautors  com Brassens, Breli, o  Léo Ferré i va escriure els seus primers poemes.

 

Va donar classes a França un parell d’anys i en casar-se l’any 1963 va tornar  a Aragó. Els dos van entrar a treballar en una escola laica, ella ensenyava grec i ell història. Va ser professor fins l’any 1985.

 

L’any 1968 a l’edat de 36 anys va cantar en públic per primera vegada i edità el seu primer disc EP amb 4 cançons que va ser segrestat per la censura. En la seva carrera va editar més de 20 discs a més de recopilatoris i gravacions en directe.

 

Com a escriptor va ser guardonat l’any 1991 amb la medalla Juan de Lanuza i diputat a les Corts d’Aragó i al Congrés de Diputats per la Chunta Aragonesista (CHA) entre 1999 i 2008.

 

En la seva vida va ser un personatge popular, símbol de l’Aragó actual, és considerat «el més important cantautor aragonès i una de les persones més decisives en la recuperació de la consciència regional aragonesa»

 

Canto a la libertad

En 1975 va publicar  el disc Tiempo de espera, que inclou la seua peça més coneguda, Canto a la libertad, escrita en el seu retir de Villanúa, ja en democràcia. La seva cançó va ser proposada pel Partido Aragonés com a himne oficial d’Aragó, però al final el PSOE i el PCE votaren en contra. Aquesta cançó fantàstica és una petició de la Paqui, reflecteix l’esperit de Labordeta en defensa de la Llibertat del poble  llegiu atentament la lletra perquè val molt la pena . Espero que serveixi per començar el curs amb esperança i il·lusió. Gaudiu-la!

 

 

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/i15eFc_BCu4″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Canto a libertad

Habrá un día en que todos
Al levantar la vista
Veremos una tierra
Que ponga libertad (bis)

Hermano aquí mi mano
Será tuya mi frente
Y tu gesto de siempre
Caerá sin levantar
Huracanes de miedo
Ante la libertad

Haremos el camino
En un mismo trazado
Uniendo nuestros hombros
Para así levantar
A aquellos que cayeron
Gritando libertad

Sonarán las campanas
Desde los campanarios
Y los campos desiertos
Volverán a granar
Unas espigas altas
Dispuestas para el pan

Para un pan que en los siglos
Nunca fue repartido
Entre todos aquellos
Que hicieron lo posible
Para empujar la historia
Hacia la libertad

También será posible
Que esa hermosa mañana
Ni tú, ni yo, ni el otro
La lleguemos a ver
Pero habrá que empujarla
Para que pueda ser

Que sea como un viento
Que arranque los matojos
Surgiendo la verdad
Y limpie los caminos
De siglos de destrozos
Contra la libertad

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/853FV7Ldvd4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

.

.

.

.

.

..

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Tomatito

Nom artístic de José Fernández Torres, guitarrista flamenc nascut a Almeria l’any 1958.

Fill de José Fernández Castro “el Tomate” i nét de Miguel Fernández Cortés “el Tomate”.

De fet el seu avi era un músic habitual a les festes flamenques de principis de segle XX.

Va debutar amb només 10 anys com a guitarrista acompanyant a la Peña “el Taranto”.

Quan tenia  15 anys conèixer el cantaor Camarón de la Isla i el va acompanyar els divuit últims anys de la seva vida. De jovenet  també va acompanyar a la guitarra a Paco de Lucía.

Al llarg de la seva  trajectoria, ha compartit escenari amb  els més grans: Frank Sinatra, Elton John, Neneh Cherry, John McLaughlin, Irakere, Chick Corea…

També cal destacar concerts molt apaludits   amb el  gran pianista Michel Camilo presentant el seu discs Spain i  Spain 2.

Pa la Pimpi (tangos)

Tema que apareix en el seu  disc Paseo de los castaños editat l’any 2001.

El disc està dedicat  a la seva Almeria més gitana i concretament al seu carrer.

La paraula tangos es referix al pal flamenc en que està composat. Una estructura rítmica i harmònica definida. Altres pals  són: buleria,  soleá, tarantos, alegria, la siguiriya, etc

En aquest tema participa « al cante » la seva filla Mari Ángeles. La nena de Tomatito ens regala uns moments de glòria amb una veu tant a compàs, tan afinada i tan bonica.             El “duende” continua…

Aquests tangos els dedico a tots i totes les  alumnes i mestres de 6è que participen en el viatge de final de curs  a Huerto Alegre (Granada). Espero que tinguin una estada fantàstica  ja que realment val molt la pena gaudir intensament  d’aquesta experiència!

 

 

Hermosa voz de aquel que canta
y rompe su garganta contra el infinito,
pregunta a Diós cómo y por qué,
si en el horizonte se pierden todos sus gritos.
Llora y a veces canta
no le digas duerme
que diga al niño
donde más le duele…

Cali & El Dandee
Cali & El Dandee és un dúo format pels germans Mauricio i Alejandro Renfijo.
Mauricio va néixer el 15 d’octubre de 1988 i Alejandro el 3 de setembre de 1993.
Els germans són originaris de Colòmbia concretament de la ciutat de Santiago de Cali, encara que des del 2006 viuen a Bogotà, la capital del país.
Ja de petits tenien molt d’interès per la música. Mauricio va començar la seva formació musical a la Universitat de Los Andes.
L’any 2009 van signar un contracte amb la discogràfica DLL amb la qual treballen en l’actualitat. A començament del 2010 es va editar el seu primer disc que va ser ben acceptat pel públic i per la crítica.
El seu estil musical es basa en buscar un so estilitzat, amb un balanç equilibrat de R&B, Pop, electrònica i Hip-hop.

Yo te esperaré
Es tracta d’una novetat de Cali & Dandee editada aquest 2012 per Universal Music. La lletra ens explica una història de desamor i musicalment és una bona cançó, que ilustra molt bé aquesta barreja d’estils que practiquen. Sona Pop amb guitarres acústiques, una base rítmica tirant a electrònica i suposo que us ha cridat l’atenció la veu, amb aquest efecte de distorsió afegida a l’estudi de gravació; un recurs que si s’abusa arriba a molestar.
Aquesta setmana és una petició de l’Olga i la Mireia de 6è. Segons m’han explicat elles mateixes els agrada molt i a vegades no poden parar de cantar-la. Els podriem demanar que ens facin un petit concert oi? Bona setmana que són tres dies!!!

 

Yo te esperare
No sentaremos juntos frente al mar
Y de tu mano podre caminar
Y aunque se pase toda mi vida yo te esperare
Se que en tus ojos todavía hay amor
Y tu mirada dice volveré
Y aunque se pase toda mi vida yo te esperare

Sin saber de la cuenta regresiva pienso
Que aunque no e vuelto ha ser el mismo y lo confieso
Espero que el perdón este en tu mente y yo te reso
Pero aunque soy sincero y lo prometo no me miras
Después abres la puerta y te digo si te vas no vuelvas

La rabia me consume y lloras
Te alejas caminando y la vida se me desploma sin saberlo
Te lo juro no lo sabia y de haberlo sabido otra suerte seria

Cuatro de septiembre, mi frase (si te vas no vuelves) me persigue
Y siento ganas de llamarte, pero no contestas
No entiendo por que no contestas
Si aunque hayamos peleado todo sigue

Siete de septiembre la llamada que llegaría
Me dicen que ahi estas, que no llame a la policía
Luego cuelgan
Todavía no pierdo la fe, y se que algún día volverás
Y pase lo que pase

Yo te esperare
Nos sentaremos juntos frente al mar
Y de tu mano podre caminar
Y aunque se pase toda mi vida yo te esperare
Se que en tus ojos todavía hay amor
Y tu mirada dice volveré
Y aunque se pase toda mi vida yo te esperare

Siento que me quitaron un pedazo de mi alma
Si te vas no queda nada, queda un corazón sin vida
Que ha raíz de tu partida se quedo solo gritando pero a media voz

Siento que la vida se me va por que no estoy contigo
Siento que mi luna ya no esta si no esta tu cariño

Ni toda la vida ni toda la agua del mar podrá
Apagar todo el amor que tu me enseñaste a sentir
Sin ti yo me voy a morir solo si vueles quiero despertar
Por que lejos no sirve mi mano para caminar
Por que solo espero que algun dia puedas escapar

Yo te esperare
Nos sentaremos juntos frente al mar
Y de tu mano podre caminar
Y aunque se pase toda mi vida yo te esperare
Se que en tus ojos todavía hay amor
Y tu mirada dice volveré
Y aunque se pase toda mi vida yo te esperare

Si tu te vas no queda nada
Sigo cantando con la luz apagada
Por que la guerra me quito tu mirada
Y aunque se pase toda mi vida yo te esperare

Si tu te vas no queda nada
Sigo cantando con la luz apagada
Por que la guerra me quito tu mirada
Y aunque se pase toda mi vida yo te esperare

Si tu te vas no queda nada
Sigo cantando con la luz apagada
Por que la guerra me quito tu mirada
Y aunque se pase toda mi vida yo te esperare

Si tu te vas no queda nada
Sigo cantando con la luz apagada
Por que la guerra me quito tu mirada

Y aunque se pase toda mi vida yo te esperare

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

 

 

 

 

 

.

Fito & Fitipaldis
Fito és en realitat Adolfo Cabrales, nascut a Bilbao l’any 1966.
De sempre li va agradar el rock and roll i l’any 1989 va fundar el grup Platero y Tú. La banda es va convertir en un referent del rock clàssic cantat en castellà a l’estil d’AC/DC o Rolling Stones i es desmarcava del Rock radical basc que estava molt de moda.
Eren anys de gravar molts albums, concerts multitudinaris, molta carretera i molt rock and roll. Fito tenia però, alters inquietuds i tenia composades cançons amb influència d’altres estils com el rockabilly, el rythm & blues, el swing o el jazz. Per això, creà l’any 1998, el grup paral•lel Fito y los Fitipaldis. L’any 2001. però es van disoldre els Platero y Tú i Fito es volcà totalment en els Fitipaldis. A partir de llavors la seva carrera va crèixer fins arribar a dalt de tot. Aconseguiren diversos àlbums nº1, premis musicals com els Ondas i reconeixements personals a Fito com el de Persona Ilustre de que li concedí l’Ajuntamentde Bilbao, col•laboracions de la talla d’Andrés Calamaro o Los Secretos, i molts, molts concerts importants. En definitiva un grup que ho està fent bé, toquen una música que està interpretada amb qualitat i comercialment tenen la sort que agrada a molta gent. Què més es pot demanar?
Més info a http://www.fitoyfitipaldis.com

Soldadito Marinero
L’any 2003 Fito & Fitipaldis editen Lo más lejos a tu lado, el seu tercer disc d’estudi. Les ràdios comencen a punxar sense parar cançons com La casa por el tejado o aquesta Soldadito Marinero que es va convertir en el primer èxit de masses dels Fitipaldis. El disc suposà la consagració definitiva de la banda i la confirmació de la popularitat de Fito. L’àlbum aconseguí Doble Disc de Platí per vendre 200.000 còpies.
Aquesta setmana és una proposta d’en Ferran de 6è. Un tema tranquil que per cert si poseu atenció a la lletra ens ajuda a recordar, que no s’ha de valorar a les persones pel que tenen sinò pel que són. Bona setmana!

Video clip a You Tube

Él camina despacito que las prisas no son buenas,
en su brazo dobladita con cuidad0 la chaqueta.
Luego pasa por la calle donde los chavales juegan,
él también quiso ser niño pero le pilló la guerra.

SOLDADITO MARINERO CONOCISTE A UNA SIRENA
DE ESAS QUE DICEN TE QUIERO SI VEN LA CARTERA LLENA.
ESCOGISTE A LA MAS GUAPA Y A LA MENOS BUENA,
SIN SABER COMO HA VENIDO TE HA COGIDO LA TORMENTA

Él quería cruzar los mares y olvidar a su sirena,
la verdad no fue dificil cuando conoció a Mariela,
que tenia los ojos verdes y el negocio entre las piernas.
¡Ay que ver que puntería no te arrimas a una buena!

SOLDADITO MARINERO CONOCISTE A UNA SIRENA
DE ESAS QUE DICEN TE QUIERO SI VEN LA CARTERA LLENA
ESCOGISTE A LAS MAS GUAPA Y A LA MENOS BUENA,
SIN SABER COMO HA VENIDO TE HA COGIDO LA TORMENTA.

Después de un invierno malo, una mala primavera,
dime porqué estas buscando una lágrima en la arena.

 

Julieta Venegas
Va néixer juntament amb la seva germana bessona Yvonne a San Diego, California (EUA) el 24 de novembre de 1970 i va créixer amb 4 germans més a Tijuana (Mèxic).
Als 8 anys va començar la seva formació musical amb piano clàssic, violoncel i solfeig. D’adolescent comença a composar les seves primeres cançons i també composicions per a obres de teatre. Toca en diferents grups com Chantaje, Tijuana no! i la Milagrosa.
L’any 1997 comença la seva carrera en solitari. Julieta es mostra com una proposta inèdita en el panorama de la música pop a Mèxic i és acceptada de manera impresionant pel públic jove. Fins al moment ha deditat 7  discs, el darrer titulat Otra cosa i editat l’any 2010. Ha composat per a diverses pel•lícules i ha col•laborat amb una gran quantitat de músics de diversos estils com Victor Manuel, Pedro Guerra, Coti, Mastretta o Jarabe de Palo entre altres.

Limón y sal
Cançó que pertany al disc del mateix nom gravat a Buenos Aires i editat el 2006.
Va ser un disc que va agradar molt al públic i va arrivar a disc d’or en molts països. De fet només d’aquest àlbum es van vendre més de 2 milions i mig de còpies.  Els senzills Me voy i Limón i sal van traspassar les barreres de la distància i la llengua i van arribar arreu d’Europa. Va guanyar diversos premis importants entre ells dos Grammy. Espero que us agradi!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CuL_cRBlDwc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tengo que confesar que a veces
no me gusta tu forma de ser
luego te me desapareces
y no entiendo muy bien por qué
no dices nada romántico
cuando llega el atardecer
te pones de un humor extraño
con cada luna llena al mes.

Pero a a todo lo demás
le gana lo bueno
que me das sólo tenerte cerca
siento que vuelvo a empezar.

Yo te quiero con limón y sal,
yo te quiero tal y como estás,
no hace falta cambiarte nada,
yo te quiero si vienes o si vas,
si subes y bajas y
no estás seguro de lo que sientes.

Tengo que confesarte ahora
nunca creí en la felicidad
a veces algo se le parece,
pero es pura casualidad.

Luego me vengo a encontrar con tus ojos
y me dan algo más
solo tenerte cerca siento
que vuelvo a empezar.

Solo tenerte cerca
siento que vuelvo a empezar….

 

 

La oreja de Van Gogh
També coneguts com a LOVG O LODVG.
El grup es va formar el 1996 a Sant Sebastià per joves que es van conèixer a la universitat. Inicialment estava compost per quatre membres: el guitarrista Pablo Benegas, el baixista Álvaro Fuentes, el teclista Xabi San Martín, que també feia de vocalista, i el bateria Haritz Garde. Tocaven rock alternatiu d’altres grups com a aficionats. Posteriorment van començar a professionalitzar-se i composaren les seves primeres cançons i cercaren un vocalista més adequat. Després de diversos intents amb gent coneguda, Pablo Benegas contacta amb Amaia Montero i li proposa entrar al grup. Amaia accepta i forma part del grup durant una dècada.
LOVG es va anar consolidant com un dels grups amb més vendes a Espanya i Llatinoamèrica.
Amb el seu quart disc, Guapa (2006) es converteix en el primer grup espanyol en treure l’àlbum per telèfons mòbils abans que per botigues de música.
En total, el grup donostiarra ha venut més de 4 milions de còpies dels seus discs..
El 19 de novembre de 2007 Amaia Montero, la vocalista del grup, va deixar la banda per a iniciar la seva carrera musical en solitari, mentre altres components del grup van seguir endavant. El 2 de setembre de 2008 amb la seva nova vocalista Leire Martínez que s’ha integrat totalment i ja ha gravat dos nous àlbums.

Cometas por el cielo
Cançó inclosa en el seu darrer disc gravat a Catalunya i Suècia publicat el 13 de setembre de 2011 per la discogràfica Sony music. En els primers dies de venda a Espanya, Mèxic i Paraguay va arribar al nº 1, també en format digital i iTunes.
Recentment han guanyat diversos premis com son el millor grup espanyol per TVE, així com també per la cadena 40 Principales.
Cançó que ha proposat en Pol Martínez de 5è. Dedicada a ell i a tots els seguidors de la La Oreja de Van Gogh. Espero que ens doni bones vibracions per començar amb bon peu aquest 2012.

Quédate esta fría madrugada,
quédate hasta que la luz del alba
muestre mi corazón
y enredado en la alambrada de tu voz,
que me ha robado el alma

Quédate conmigo y mi suspiro será
el único testigo que se vestirá de fiesta
Quédate conmigo en esta noche abisal
porque sólo tú, tú me puedes enseñar

A volar, cometas por el cielo,
como el sol, como el mar

Quédate y desnudemos nuestras dudas
de una vez, siempre fuimos dos lunas

Quédate conmigo y mi suspiro será
el único testigo que se vestirá de fiesta
Quédate conmigo en esta noche abisal
porque sólo tú, tú me puedes enseñar

A volar, cometas por el cielo,
como el sol, como el mar

Y dibujar mi nombre sobre el suelo
como el sol, como el mar

..

,

,

,

,

,

,

,

,

,

,

,

.

Alfredo Gil (Trio Los Panchos)

El trio Los Panchos es va formar a la ciutat de Nova York l’any 1944.
El fan formar els mexicans Alfredo «El Güero» Gil i José de Jesús «Chucho» Navarro, juntament amb Hernando Avilés de Puerto Rico. Avilés i Navarro eren guitarristes i Gil tocava en requinto. Els tres eren vocalistes.

Los Panchos van guanyar fama internacional amb els seus boleros romàntics, especialment a Amèrica Llatina. També van tenir una gran acceptació als Estats Units recolzat per la comunitat llatina a Nova York. Van ventre milions de copies dels seus discs de 78 rpm i d’àlbums LP en els primers anys d’existència.

L’any 1981 Alfredo Gil es retira per motius de salut i motivat perque havia guanyat un milió de dòlars a la loteria. Així acabant així amb la carrera del Trio Los Panchos. Va morir a l’any 1999 a Espanya.
Els dos components originals van buscar substituts per a Alfredo Gil i deixant d’utilitzar en principi el nom de Trio i fent-se anomenar simplement Los Panchos.
Actualment, amb diversos canvis a la seva formació, han esdevingut uns mites en la història de la música llatino-americana.

Si tú me dices ven
.Interpretació que pertany al disc de 1977 titulat igual que la cançó Si tu me dices ven. El títol original d’aquest bolero és Lodo i va ser l’èxit més important del grup. De fet només a Espanya va vendre un miló i mig de discs en una època que es venia molt poca música.
Alfredo Gil va fer el bolero a partir d’un poema del novelista i poeta mexicà Amado Nervo (1870-1919).
Aqiesta setmana és una petició de la Paqui i l’Esperança. Dedicada a elles i a tots a qui us agradi la música romàntica. Bona setmana!

Si tu me dices ven
Lo dejo todo
Si tu me dices ven
Sera todo para tí

Mis momentos mas ocultos
Tambien te los daré
Mis secretos que son pocos
Seran tuyos tambien

Si tu me dices ven
Todo cambiara
Si tu me dices ven
Habra felicidad
Si tu me dices ven
Si tu me dices ven

No detengas el momento
Por las indesiciones
Para unir alma con alma
Corazón con corazón
Reir contigo
Ante cualquier dolor
Llorar contigo
Llorar contigo sera mi salvacion

Pero si tu me dices ven
Lo dejo todo
Que no se te haga tarde
Y te encuentres en la calle
Perdida
Sin rumbo
Y en el lodo

Si tu me dices ven
Lo dejo todo

Autor de la lletra Amado Nevo (1870-1919)

 

 

 

 

 

 

 

 

Jorge Drexler
Va néixer  l’any 1964 a Montevideo (Uruguay) i  és llicenciat en Medicina. Als 5 anys comença estudis de piano i als 11 de guitarra clàssica. Ha estudiat també llenguatge musical, harmonia, composició i tècnica vocal. Té tres fills i actualment està casat amb l’actriu i cantant de Marlango, Leonor Watling. L’any 1992 edita el seu primer disc anomenat La luz que sabe robar. Joaquin Sabina el va conèixer a Uruguay  i li va proposar de venir a tocar a Espanya. Aquí va escriure  per a Victor Manuel, Miguel Rios, Ana Belen i Pablo Milanés. L’any 2005 va guanyar un Òscar  a la Millor Banda sonora amb Al otro lado del río. En total ha editat deu discs  i cada cop té més reconeixement per part del públic. El passat divendres 18 de novembre va actuar a Mataró, una gran demostració de musicalitat, sensibilitat i talent. Dues hores que són una estona de cel!

Una canción me trajo hasta aquí
Cançó que apareix en el seu  últim CD+DVD Amar la trama novetat del  mes de març de 2010. El disc (el desè de la seva carrera) es va gravar transformant un plató de TV en un estudi i durant quatre dies enregistrà en viu les noves cançons, amb tots els músics tocant en directe i davant una vintena d’espectadors. Un tema fresc, sense electrònica, amb ritme i poesia; per estimar la trama, l’important no és el destí si no el que passa durant el camí.

Varias primaveras atrás

El viento cambio,

Y una canción me trajo hasta aquí.

No fue más que un signo sutil
Que luego creció,
Y una canción me trajo hasta aquí.

Antes, antes en aquel otro mundo distante,
Tiempos de otro cantar.
Lejos, lejos con la mirada en otros espejos,
Sin darme cuenta un día eché a andar.

Con un entusiasmo infantil
Que dura hasta hoy,
Una canción me trajo hasta aquí.

Fui dejando versos detrás
Renglón a renglón,
Una canción me trajo hasta aquí.

Antes, antes en aquel otro mundo distante,

Tiempos de otro cantar.
Lejos, lejos con la mirada en otros espejos,
Sin darme cuenta un día eche a andar.

Presentació de l’últim disc en format trio al programa Buenafuente. Guitarra, guitarra de 12 cordes, xerrac amb arquet i carilló i a més tots tres cantant. Impressionant.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w7ooq2YWvTA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 

 

 

 

 

Jorge Drexler
Va néixer  l’any 1964 a Montevideo (Uruguay) i  és llicenciat en Medicina. Als 5 anys comença estudis de piano i als 11 de guitarra clàssica. Ha estudiat també llenguatge musical, harmonia, composició i tècnica vocal. Té tres fills i actualment està casat amb l’actriu i cantant de Marlango, Leonor Watling. L’any 1992 edita el seu primer disc anomenat La luz que sabe robar. Joaquin Sabina el va conèixer a Uruguay  i li va proposar de venir a tocar a Espanya. Aquí va escriure  per a Victor Manuel, Miguel Rios, Ana Belen i Pablo Milanés. L’any 2005 va guanyar un Òscar  a la Millor Banda sonora amb Al otro lado del río. En total ha editat deu discs  i cada cop té més reconeixement per part del públic. El passat divendres 18 de novembre va actuar a Mataró, una gran demostració de musicalitat, sensibilitat i talent. Dues hores que són una estona de cel!

Una canción me trajo hasta aquí
Cançó que apareix en el seu  últim CD+DVD Amar la trama novetat del  mes de març de 2010. El disc (el desè de la seva carrera) es va gravar transformant un plató de TV en un estudi i durant quatre dies enregistrà en viu les noves cançons, amb tots els músics tocant en directe i davant una vintena d’espectadors. Un tema fresc, sense electrònica, amb ritme i poesia; per estimar la trama, l’important no és el destí si no el que passa durant el camí.

Varias primaveras atrás

El viento cambio,

Y una canción me trajo hasta aquí.

No fue más que un signo sutil
Que luego creció,
Y una canción me trajo hasta aquí.

Antes, antes en aquel otro mundo distante,
Tiempos de otro cantar.
Lejos, lejos con la mirada en otros espejos,
Sin darme cuenta un día eché a andar.

Con un entusiasmo infantil
Que dura hasta hoy,
Una canción me trajo hasta aquí.

Fui dejando versos detrás
Renglón a renglón,
Una canción me trajo hasta aquí.

Antes, antes en aquel otro mundo distante,

Tiempos de otro cantar.
Lejos, lejos con la mirada en otros espejos,
Sin darme cuenta un día eche a andar.

Presentació de l’últim disc en format trio al programa Buenafuente. Guitarra, guitarra de 12 cordes, xerrac amb arquet i carilló i a més tots tres cantant. Impressionant.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w7ooq2YWvTA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Manà
Grup de pop rock que va néixer a la ciutat de Guadalajara (Mèxic) a finals dels anys 70.
Als seus inicis, feien versions dels seus grups preferits i s’anomenaven Green Hat.
A partir de 1986 comencen a editar diversos discs amb el nom de Maná.
La paraula Manà està extreta d’un passatge de la Biblia, però entre altres coses, també significa Energia Positiva.
L’any 1998 van col·laborar amb el guitarrista Carlos Santana en el tema Corazón Espinado. Fet que els hi va suposar un premi Grammy i un gran prestigi internacional.
Manà s’ha caracteritzat també, per lluitar per la pau, els drets humans i el medi ambient.
Actualment estan presentant el seu darrer disc de 2015 Cama incediada.

Més informació al lloc web oficial: www.mana.com

No ha parado de llover
Es tracta del primer senzill del seu disc de 1995 Cuando los ángeles lloran. També el van interpretar en versió acúsitica en l’espectacle MTV Unpugedd que es va editar en CD i DVD. Es tracta d’un bon exemple de cançó de Manà. Les lletres acostumen a ser molt melàncoliques i a parlar sobretot d’històries de desamor, de melanconia, de tristesa per un amor impossible. Espero que us agradi!

Videoclip Oficial

Versió en directe Mtv Unplugged

No ha parado de llover (lletra)

Desde Que Te Perdí
La Luz Se Ha Puesto Muy Mojada
Mirada Triste Esta Nublada
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover

Solo Y Ya Sin Ti
Me Tienes Como Un Perro Herido
Me Tienes Como Un Ave Sin Su Nido
Estoy Solo Como Arena Sin Su Mar

Quien Detendrá La Lluvia En Mí
Oh No, No
Se Me Ha Inundado El Corazón
Quien Detendrá La Lluvia En Mi, Oh Mi Amor
Solo Tú Puedes Pararla

Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Dime Que Diablos Voy A Hacer
Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover

No Te Comprendo, No Entiendo Que Paso
Si Te Di Todo, Quizás Te Di De Mas
Dime Que Falto, Dime Que Sobro, Dime Que Paso
Pero Dime Algo, Pues Me Estoy Muriendo

Quien Detendrá La Lluvia En Mi, Oh No, No
Se Me Ha Inundado El Corazón
Quien Detendrá La Lluvia En Mi, Oh Mi Amor
Solo Tu Puedes Pararla.

Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Dime Que Diablos Voy A Hacer
Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón, Oh No No
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover, Yeah Yeah

Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Dime Que Diablos Voy A Hacer
Le Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover
No Para De Llover
No Ha Parado De Llover Oh No No