Creedence Clearwater Revival

Creedence Clearwater Revival, generalment denominada amb l’acrònim a CCR o simplement Creedence, és el nom d’una agrupació de rock clàssic fusionat amb country de finals dels 60, liderada per John Fogerty.

Components
John Fogerty: guitarra i veu
Tom Fogerty: guitarra rítmica (fins a 1971) Va morir el 1990.
Stu Cook: baix
Doug Clifford: bateria

Història
La banda va començar com The Blue Velvets, formada per Tom Fogerty a El Cerrito, Califòrnia en els anys 1950.

Després de fer el servei militar obligatori, la banda es reunifica i a mitjans dels 1960 i signa contracte amb Fantasy Records i treu el seu primer àlbum: “Creedence Clearwater Revival” i el seu famós single “Suzie Q” (parts 1 i 2).

En l’àlbum Willy and the Poor Boys es va notar gran crítica social, oposició a l’armamentisme nuclear i a les pressions político-militars. Van treure 7 àlbums en només 5 anys.

A finals de la dècada dels seixanta l’èxit de La Creedence va arribar a superar en vendes als Beatles en un temps on semblava que el món girava al seu voltant. L’àlbum Bayou Country suposaria una explosió en tots els sentits, ocasionada en gran mesura per la cançó Proud Mary. És difícil determinar la raó de l’impacte d’aquesta obra. La seva senzillesa combinada amb unes tornades enganxoses creen una atmosfera molt agradable d’escoltar.

Tot i que no mostraven els seus ideals polítics, la guerra del Vietnam va ser una excepció. És en aquesta època quan neix un single immortal, Fortunate son, una de les cançons antibèl·liques més emblemàtiques durant el període del Conflicte. Amb la música com a vehicle de reivindicació, s’expressa amb ràbia i harmonia la complicada situació que vivia tota una generació dels Estats Units enviada a la guerra.

Van romandre junts durant uns anys, però després dels senzills “Have you ever seen the rain” i “Hey tonight”, van córrer rumors de la separació del grup.

El febrer de 1971 Tom Fogerty es va separar del grup i va seguir com a solista, la qualitat de la banda va començar a decaure i l’octubre de 1972 es va dissoldre oficialment.

Un cop la banda  es va dissoldre, Stu Cook (baix) i  Doug Clifford (bateria) van crear un altre grup sense el lider John Fogerty per seguir tocant les cançons. Tot plegat  molt surrealista, el grup es va anomenar Creedence Clearwater Revisited i han seguit durant 25 anys una carrera paral·lela que s’ha acabat fa ben poc.

Creedence Clearwater Revisited amb Stu Cook al baix
i Doug Clifford a la bateria

Des de 1993 Creedence Clearwater Revival forma part del Rock and Roll Hall of Fame.

Museu de la Fama del Rock a Nashville (EUA)

Have You Ever Seen the Rain? és una cançó escrita per John Fogerty inclosa a l’àlbum Pendulum de l’any 1970, del mític grup de rock americà Creedence Clearwater Revival.

La cançó va assolir el #8 en la llista de la Billboard Hot 100 el 1971. Alguns han especulat que la lletra de la cançó es refereix a la guerra del Vietnam, amb la “pluja” com una metàfora de les bombes que cauen del cel.

Fogerty ha dit en algunes entrevistes que la temàtica de la lletra parla sobre augment de la tensió dins de CCR i la imminent partida del seu germà Tom de la banda. Actualment  John Fogerty reconeix que al cantar la cançó ho fa amb alegria i entusiasme pensant en els seus fills, com la vida canvia i segueix endavant.

Someone told me long ago
There’s a calm before the storm
I know
It’s been comin’ for some time
When it’s over, so they say
It’ll rain a sunny day
I know
Shinin’ down like water
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?
Yesterday, and days before
Sun is cold and rain is hard
I know
Been that way for all my time
‘Til forever, on it goes
Through the circle, fast and slow
I know
It can’t stop, I wonder
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?
Yeah
I want to know, have you ever seen the rain?
I want to know, have you ever seen the rain
Comin’ down on a sunny day?

Curiositats

És una de les cançons de rock més versionades de tots els temps. Podem trobar centenars de versions, gravacions, adaptacions i interpretacions.

Els nens i nenes de 4t estan treballant una versió en català per enregistrar-la al CdA Pau Casals a final de mes. L’adaptació la va fer Dani Coma i la va enregistrar la cantautora de Granollers Ivette Nadal pel Disc solidari de la Marató de l’any 2008.

Ja fa temps algú em va dir,
si hi ha calma vol dir que
ja no, no pot trigar a ploure avui.

Quan s’acabi tot això
el sol tornarà brillar
i no, no ens deixarà a les fosques.

Digue’m si no
has vist ploure mai de nit?
Digue’m si no
has vist ploure a mig matí?
en dies assolellats.

Ja fa dies que aquest sol,
està fred i encara plou,
ja no! no pot trigar a fer calor.

Sempre em sembla que es igual
el món gira, amunt i avall,
i no, ningú no ho atura.

Digue’m si no
has vist ploure mai de nit?
Digue’m si no
si no has vist ploure a mig matí?
en dies assolellats. X2

+Curiositats
Us imagineu centenars de guitarristes tocant i cantant junts a la vegada la cançó have you ever seen the rain? Va passar el setembre de 2023. Va ser al·lucinant!

+ Curiositats

John Fogerty  té un projecte on actua amb els seus tres fills. Fogerty Factory. En el confinament, van començar a gravar alguns vídeos i han continuat fent música plegats.

Ray Charles

Ray Charles (Va néixer a Albany, Geòrgia, 23 de setembre de 1930 – Va morir a  Beverly Hills, Califòrnia, 10 de juny de 2004) fou un cantant, músic i compositor estatunidenc. Charles va quedar cec durant la infància a causa d’un glaucoma.

El seu primer èxit va ser Mess Around, basat en el clàssic de 1929 Pinetop’s Boogie Woogie de Pinetop Smith i escrit pel seu productor a Atlantic Records, Ahmet Ertegün. Va tenir un altre èxit amb el ball de rap urbà de It Should Have Been Me, però va arribar al seu major nivell amb l’impuls del gospel de I Got A Woman (1955). Aquest va ser seguit per cançons gospel convertides amb lletres populars, i les altres balades de blues.

No obstant això, Charles va ser criticat per cantar cançons gòspel amb lletres populars, encara que hi ha una gran tradició de posar lletres religioses a cançons i viceversa.

Després d’una aparició al Newport Jazz Festival va assolir un èxit important amb (The Night Time is) The Right Time i la seva cançó més popular de 1959, What’d I Say.

Charles va començar a anar més enllà dels límits de la seva síntesi blues-gospel mentre seguia amb Atlantic que ara l’anomenava El Geni. Va gravar amb moltes orquestres i molts artistes de Jazz com Milt Jackson i fins i tot va fer el seu primer cover de música country amb el I’m Movin’ On de Hank Snow.

Després, es va canviar a ABC Records. A ABC, Charles va tenir molt control sobre la seva música i va expandir la seva atenció no en projectes laterals experimentals sinó amb música pop, donant com a resultat la cançó Unchain My Heart i el nombre 1 a les llistes de Billboard, Hit the Road, Jack. El 1962, Charles va sorprendre la seva nova audiència externa amb el seu important àlbum Modern Sounds in Country and Western Music.

Norah Jones

El 2004 Charles va realitzar un àlbum de duets, Genius Loves Company, que va ser nominat als Premis Grammy a Millor àlbum vocals pop, àlbum de l’any, i cançó de l’any. Va guanyar l’Àlbum de l’any i cançó de l’any. Un duet amb Norah Jones, Here We Go Again.

“Here We Go Again” és un estàndard de música country escrit per Don Lanier i Red Steagall que es va fer popular com un senzill de rhythm and blues de Ray Charles del seu àlbum de 1967 Ray Charles Invites You to Listen. Fins ara, aquesta versió de la cançó ha estat el major èxit comercial, passant dotze setmanes consecutives a la llista Billboard Hot 100 dels EUA, arribant al número 15.

La versió més destacada és un duet de Charles i Norah Jones, que va aparèixer a l’àlbum del 2004 Genius Loves Company. Aquesta versió ha estat el major èxit de crítica. Després del llançament de Genius Loves Company, “Here We Go Again” va guanyar els premis Grammy al disc de l’any i a la millor col·laboració pop als 47è premis Grammy el febrer de 2005, a títol pòstum per a Charles, que va morir abans de la publicació de l’àlbum.

Bona setmana a tots i totes!

Aquesta setmana escoltarem un tema preciós de Jacob Collier, editat aquest 2023 en el seu últim treball Mahogany Sessions Dejesse v4.
La setmana vinent que serà la darrera del 1r trimestre, com és tradicional escoltarem alguna cançó de Nadal.

Han passat cinc anys des que Jacob Collier es va embarcar en l’èpic viatge musical de Djesse. El que va començar com una idea ambiciosa per fer un àlbum el 2018 aviat va esclatar en una visió extensa per a una sèrie de quatre parts que abasta tots els gèneres sota el sol, que va culminar amb un gran final que combina tots els elements que van venir abans, i així molt més. A través de tres premis als Grammy, sis nominacions, inclosa l’Àlbum de l’Any per al Vol. 2020. 3, desenes de col·laboracions i centenars d’actuacions, el talent i la imaginació de Collier han continuat superant les seves pròpies altures estratosfèriques i van fer que els seus seguidors esperessin l’inesperat. Ara, Collier anuncia la tan esperada entrega final d’aquest capítol històric de la seva carrera amb Djesse Vol. 4, que sortirà el 29 de febrer de 2024 a Hajanga/Decca Records/Interscope.

Creat al famós estudi al costat del seu dormitori de Londres, així com a diversos racons del món, Djesse ha explorat els somnis més salvatges de Jacob Collier i el vol. 4 porta la sèrie a una conclusió més dramàtica i emocionant. Tot i que la seva música és orgullosament inclassificable, Collier entra en un univers sonor diferent amb cada volum, que compara amb les diferents fases d’un dia. Amb Djesse Vol. 4, la saga acaba a la llum incandescent de l’alba, alquimiant un espectre complet d’emocions en un moment massiu i alegre de despertar i potencial humà.

Abans de Djesse Vol.4, Collier ha compartit la primera cançó de l’àlbum “Little Blue”, amb Brandi Carlile, cantant i compositora americana que diu que “”Little Blue” és una cançó  preciosa i Jacob és un talent generacional.

Brandi confesa: “Passo una quantitat de temps vergonyosa seguint-lo i estudiant la seva ment musical. Aconseguir pujar-hi i formar part de la seva creació és un meravellós gir del destí”.

Little Blue
Be my cradle, be my womb
Be my boat, be my river
Be the stillness of the moon
If I could, I’d go with you
To a place I never knew
In your eyes, so dark and open
There’s a light that leads me back to you
‘Cause you’re not so far away
I hear you say
“You’ll never walk alone”
Singin’
Don’t be afraid of the dark
In your heart
You’re gonna find a way
To carry the weight of the world
On your shoulders
You’re gonna find a way home
Little blue, be my anchor
Be my light, my compass star
Be my darkness, be my danger
Be the strings of my guitar
Little blue (little blue)
How I love you (how I love you)
Somethin’ strong and somethin’ true
In your arms (in your arms)
So dear and gentle
There’s a home
That leads me back to you
‘Cause you’re not so far away
I hear you say
“You’ll never walk alone”
Singin’
Don’t be afraid of the dark
In your heart
You’re gonna find a way
To carry the weight of the world
On your shoulders
You’re gonna find a way
Don’t be afraid of the light
It’s alright
You’re gonna find your way
To carry the weight of the world
On your shoulders
You’re gonna find your way home

Jacob Collier (Londres, Regne Unit; 2 d’agost de 1994) és un músic anglès, toca moltíssims instruments i interpreta  una  gran varietat de gèneres musicals, i sovint presenta un ús extrem de l’armonització. És com un Mozart del segle XXI.

Collier va créixer al nord de Londres, criat principalment per una mare soltera, amb dos germanes menors. La seva mare, Susan Collier, és violinista, directora i professora a l’Acadèmia Junior de la Real Academia de Música. L’avi matern de Collier, Derek Collier, era un violinista que també va aprendre a la Real Academia de Música i va actuar amb orquestres de tot el món. En quant al paper que juga la música dins de la seva família, Collier diu: “Cantem corals de Bach junts com a família, és molt divertit”. Collier és en part descendent de xinesos, a través de la seva àvia materna, Lila Wong.

Collier va assistir a l’Escola Secundaria Mill Hill County al nord de Londres i a l’Escola Purcell per a Joves Músics a Bushey, Hertfordshire. Va estudiar breument piano de jazz a la Royal Academy of Music de Londres.

El 2004 va interpretar a Tiny Tim en A Christmas Carol, de Arthur Allan Seidelman. Al mateix temps, Collier també actuava com a cantant de veu aguda en papers clàssics com la Flauta Màgica de de Mozart i “Miles” a The Turn of the Screw de Benjamin Britten. Compositor que el va influir molt harmònicament.

Collier va rebre la Medalla d’Or ABRSM per la qualificació més alta al país pel seu resultat de cant el vuitè grau l’any 2008.

Collier és un autodeclarat autodidacta. Va començar a pujar contingut casolà i instrumental a YouTube el 2011, llançant, entre altres, arranjaments vocals de “Pure Imagination”, de la pel·lícula de 1971 Willy Wonka and the Chocolate Factory, i el 2013, una interpretació instrumental de Stevie Wonder “Don’t You Worry ‘Bout a Thing “. La seva creativitat va cridar l’atenció de Quincy Jones, qui va portar a Collier al Festival de Jazz de Montreux, on es va reunir amb ell i amb Herbie Hancock.

El 2012, els seus vídeos a la pantalla dividida de cançons populars, com “Don’t You Worry ‘bout a Thing” de Stevie Wonder, començaran a fer-se virals a YouTube. L’any 2014, Collier firmà amb la companyia de Quincy Jones i va començar a treballar en un nou instrument per sintetitzar la veu i poder fer armonies ell sol en directe. Un instrument dissenyat i construït a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts.

En 2016, Collier va llançar el seu debut a l’àlbum, In My Room, que va ser completament autoenregistrat, arreglat, interpretat i produït en la petita habitació de la casa de la seva família en Finchley, al nord de Londres. En 2017, Collier va rebre dos premis Grammy pels seus arranjaments de “Flintstones (Picapedra)” i “You And I”, ambdós de l’àlbum.

Collier és el primer músic britànic en guanyar al menys un premi Grammy per cada un dels seus primers quatre àlbums.

L’any 2018, Collier va començar a treballar en Djesse, un àlbum de quatre volums i al voltant de 50 cançons amb més de dos docents d’artistes i conjunts. El primer volum, que presenta el Metropole Orkest, Djesse Vol. 1, va ser llançat en desembre de 2018. El segon, Djesse Vol. 2, de naturalesa més acústica, va ser llançat en juliol de 2019. En 2020, Collier va guanyar altres dos premis Grammy pels seus arranjaments de “All Night Long” de Djesse Vol. 1 i “Moon River” de Djesse Vol. 2, respectivament. El tercer volum, Djesse Vol. 3, que Collier descriu que està basat en sons electrònics, va ser llançat el 14 d’agost de 2020.

Si encara voleu saber més coses i escoltar més  música seva us animo a que entreu al seu canal de You Tube https://www.youtube.com/@jacobcollier/videos o al seu web https://www.jacobcollier.com/

Bona setmana a tots i totes!!

Curiositats
Els fans de Collier pengen a You Tube versions dels seus temes.
Comparteixo una versió fantàstica del nou tema Little Blue.

Aquesta setmana celebrem Santa Cecília i ho al Bon dia amb Melodia escoltarem un tema que no us deixarà indeferent. Es tracta de Better Place inclosa en la banda sonora de la última pel·lícula de Trolls. Gaudiu-la!

Justin Randall Timberlake (Memphis, Tennessee, 31 gener de 1981) és un cantant, compositor, actor, productor discogràfic, ballarí i empresari nord-americà. Durant la seva infantesa en participar en el programa de televisió The Mickey Mouse Club.

A finals dels anys 1990 va adquirir fama internacional en pertànyer a la boy band ‘N Sync, els dos primers àlbums dels quals van ser certificats amb disc de diamant després de vendre més de 10 milions de còpies només als Estats Units, a més d’haver aconseguit el cim de nombrosos llistats arreu del món.

Després d’anunciar que ‘N Sync se separaria temporalment, Timberlake va començar una carrera com a solista amb la publicació del seu primer disc Justified (2002).

Al llarg de la seva carrera, Timberlake ha estat reconegut amb deu Premis Grammy, set Premis American Music, tres Premis Brit, quatre Premis Emmy, onze MTV Video Music Awards i deu Billboard Music Awards, així com una nominació als Premis Óscar i dos als Globus d’Or. Així mateix, ha estat nomenat un dels cantants més influents de la història per nombrosos mitjans, com les revistes Billboard i Time, i és considerat també com el Príncep del Pop.

Trolls Band Together
El multipremiat artista Justin Timberlake torna com a productor musical executiu de la banda sonora de TROLLS Band Together, la nova pel·lícula familiar de DreamWorks.  Justin es va unir al productor i compositor Mike Elizondo, i va compondre i interpretar nova música original per a la pel·lícula, recopilada en un àlbum que es va editar el passat divendres 17 de novembre.

TROLLS Band Together (BSO) és un disc ple d’estrelles internacionals que inclou cançons interpretades pel repartiment i per alguns dels artistes més importants de l’actualitat, com Camila Cabello, NSYNC, Anna Kendrick, Icona Pop i Anderson Paak entre molts altres.

Better Place

It’s some kind of love
It’s some kind of fire
I’m already up
But you lift me higher

You know I’m not wrong
You know I’m not lyin’
We do it better
Yeah, we do it better, yeah
I don’t mind if the world spins faster
The music’s louder, the waves get stronger
I don’t mind if the world spins faster, faster, faster
Just let me take you to a better place
I’m gonna make you kiss the sky tonight
Yeah, if you let me show the way (ah hey)
I’m so excited to see you excited

I’ll take you to a better place (yoohoo)
And baby you can love me on the way
We’re flyin’ up to outer space
I’m so excited to see you excited, yeah

Yeah
Oooh
Yeah, yeah

You like the bass down low
I wanna lose control
I wanna dance all night
You like it nice and slow

Don’t want it any other way
Tell all your friends are gonna stay
When we’re together
You know that we do it better
I don’t mind if the world spins faster
The music’s louder, the waves are getting stronger
I don’t mind if the world spins faster, faster, faster, faster
Just let me take you to a better place
I’m gonna make you kiss the sky tonight
Yeah, if you let me show the way (show the way)
I’m so excited to see you excited

I’ll take you to a better place (yoohoo)
And baby you can love me on the way
We’re flyin’ up to outer space
I’m so excited to see you excited, yeah
I like to see you lose control (ain’t nobody better, we do it better)
I know a place
Say that you’ll go with me, yeah (ain’t nobody better, we do it better)
Just let me take you to a better place
I’m gonna make you kiss the sky tonight
Yeah, if you let me show the way (show the way)
I’m so excited to see you excited

I’ll take you to a better place (yoohoo)
And baby you can love me on the way
We’re flyin’ up to outer space
I’m so excited to see you excited, yeah

The Beatles

Fa més de cinc dècades que es va dissoldre una de les bandes més importants de la història. Els Beatles van fer la seva última actuació en directe al terrat dels estudis Apple Corps el 30 de gener de 1969 i, posteriorment, milions de fans d’arreu del món van quedar orfes del seu grup preferit. Ara, tant de temps després, i sense John Lennon (recordem que va morir assassinat l’any 1980) i George Harrison (ens va deixar el 2001) els Beatles treuen una cançó inèdita.

Paul McCartney (81 anys) i Ringo Starr (83 anys), els membres de l’històric quartet que encara estan vius, han elaborat una nova cançó que es titula Now and then i que es va estrenar el passat 2 de novembre. L’etiqueten com “l’última cançó dels Beatles” i el seu origen és una gravació de veu que va fer Lennon el 1979 amb l’acompanyament d’un piano. Yoko Ono va entregar a McCartney un  casset amb 3 cançons durant els anys 90 perquè l’utilitzés en el projecte Anthology, però al final van editar dos temes i van descartar Now and Then.

Malgrat això, durant aquell intent sí que van gravar unes guitarres de George Harrison per acompanyar la cançó. Ara, gràcies a la intel·ligència artificial, han pogut aïllar la veu original de Lennon sense cap so molest. McCartney i Starr hi han afegit noves pistes instrumentals i així, juntament amb la guitarra de Harrison, han acabat de completar la cançó.

Now and then es va estrenar el 2 de novembre acompanyada de Love me do, la primera cançó que van publicar els Beatles (el 1962) i que servirà per veure com es tanca el cercle. A més, l’1 de novembre també  es va publicar un documental al canal de YouTube de la banda i Now and then s’inclourà en una reedició dels àlbums recopilatoris coneguts com a Red album i Blue album, que s’estrenarà el 10 de novembre. S’acosta Nadal i convé vendre molts productes a tots els fans de The Beatles!

Gaudiu de la cançó! I si teniu temps mireu el documental, dura 12 minuts però val molt la pena. També el podeu trobar amb subtítols en castellà. Bona setmana a tots i totes!!!

Mini documental de 12 minuts on s’explica tota la història d’aquesta gravació.

Videoclip Oficial!

Now and Then
(One, two, three)

I know it’s true
It’s all because of you
And if I make it through
It’s all because of you

And now and then
If we must start again
Well, we will know for sure
That I will love you

Now and then I miss you
Oh, now and then
I want you to be there for me
Always to return to me

I know it’s true
It’s all because of you
And if you go away
I know you’ll never stay

Now and then I miss you
Oh, now and then
I want you to be there for me

I know it’s true
It’s all because of you
And if I make it through
It’s all because of you

Curiositats

Compara la maqueta original (cinta K7) amb la nova versió!

Sabies que els de 6è, quan anaven a quart van gravar un tema dels Beatles titulat Here comes the Sun?
Lletra i música de George Harrison i adaptada al català. Si encara no l’has vist… aquí tens el videoclip!

JA SURT EL SOL / HERE COMES THE SUN Alumnes de 4t Escola Les Fonts (Argentona) from Escola Les Fonts on Vimeo.

Aquesta setmana de només tres dies tenim una cançó ben especial. Espero que us agradi i que si no la coneixieu, us deixeu emportar per la seva màgia.

‘La història interminable‘ és una de les pel·lícules més estimades dels 80. Dirigida per Wolfgang Petersen. Està basada en una  adaptació de la famosa novel·la de Michael Ende i va desencadenar la imaginació de milers de nens a tot el món, que van somiar amb viure màgiques aventures al costat de Bastian i Atreyu, encara que també va provocar algun que altre malson, com solia passar amb el cinema infantil de l’època, molt més fosc que ara.

La pel·lícula  va ser la més cara de la història del cinema alemany. Es van invertir 27 milions de dòlars en la seva producció  però la seva recaptació als cinemes en  va generar més de 100 milions.

A Michael Ende, l’autor de la novel·la no li va agradar gens la pel·lícula,  però amb tots els seus defectes, ‘La història interminable’ segueix sent un clàssic de culte que va donar forma a la generació de la nostàlgia i a dia d’avui continua evocant la màgia i la il·lusió de la infantesa.

«The Neverending Story» és la cançó principal de la pel·lícula alemanya de 1984 La història interminable. La música la va compondre  Giorgio Moroder, amb lletra de Keith Forsey i va ser  interpretada pel cantant Limahl.

El grup britànic Kajagoogoo amb Limahl al centre.

El 1983, Limahl va ser acomiadat bruscament com a cantant del grup de pop britànic Kajagoogoo, només uns mesos després que la banda britànica de new wave aconseguís un èxit massiu amb “Too Shy”. Però l’any següent, mentre promocionava el seu senzill debut en solitari “Only for Love”, Limahl es va reunir amb el superproductor Giorgio Moroder al Festival de Música de Tòquio i va ser convidat a provar la seva veu en el tema de Moroder per a la pel·lícula de fantasia èpica The NeverEnding Story. Això va canviar la seva vida.

Limahl va publicar dues versions de la cançó, una en anglès i una altra en francès. La versió anglesa va ser acompanyada de la veu femenina de Beth Anderson i la versió francesa de la veu  d’Ann Calvert.

La cançó va ser un èxit en molts països, aconseguint número 1 de les llistes a Noruega i Suècia i Espanya, el número 2 a Àustria, Alemanya i Itàlia, el 4t al Regne Unit i el 6è a Austràlia i Estats Units respectivament.

El vídeo musical que incloïa moltes escenes de la pel·lícula va inundar els televisors de l’any 1984 i es va convertir en un clàssic de la dècada.

Beth Anderson va gravar les seves veus a Amèrica per separat de Limahl. Anderson no és la noia que apareix al vídeo musical; és Mandy Newton la qual fa playback.

Crèdits dels músics
Limahl – veu principal i cors
Beth Anderson – cors
Dee Harris – guitarra elèctrica
Giorgio Moroder – sintetitzadors, sampler i caixa de ritmes

Vídeoclip remasteritzat en HD amb imatges remasteritzades de la pel·lícula (recomanat).

Vídeoclip original de l’any 1984.

The Neverending Story

Turn around
Look at what you see
In her face
The mirror of your dreams
Make believe I’m everywhere
Given in the light
Written on the pages
Is the answer to a never ending story
Ah
Reach the stars
Fly a fantasy
Dream a dream
And what you see will be
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Story
Ah
Show no fear
For she may fade away
In your hand
The birth of a new day
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah

Curiositats
L’any 2019 la cançó es va tornar a posar molt de moda perquè va aparèixer en un capítol de la 3a temporada de la sèrie Stranger Things; una adorable escena entre Dustin i la seva xicota llunyana Suzie. Milers de persones de totes les edats han recuperat la cançó a Spotify, You Tube i l’han extés per les xarxes socials: també podreu trobar moltes noves versions, challengers,  aparicions a TV, etc…

El passat 5 de setembre de 2023 Freddy Mercury hauria complert 77 anys. Comencem el curs amb una gran cançó, una gran banda i un gran cantant. Som-hi!!!
Després de tants anys, el seu llegat continua intacte i més viu que mai. Cantant, compositor, músic, intèrpret i líder de la llegendària banda Queen, va esborrar els límits de tot allò establert.

Queen

Queen
Banda de rock clàssic britànica formada després de la ruptura del grup Smile en 1970.
Estava formada pel bateria Roger Taylor, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i per Freddie Mercury, posseïdor d’una veu excepcional amb un registre poc comú.
La banda va ser molt  coneguda per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. Han venut més de 300 milions de discos, una de les bandes que més n’ha venut de la història. Després de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la música el 1997, mentre que R. Taylor i B. May es van unir a Paul Rodgers formant el projecte Queen + Paul Rodgers.

Aquesta primera setmana de curs escoltarem Somebody to Love. Una cançó magnífica!

Somebody to Love és una cançó del grup de rock britànic Queen, escrita pel cantant / pianista Freddie Mercury amb temàtica religiosa i un aire gòspel. La fascinació i admiració de Mercury per Aretha Franklin va ser una influència important per a la creació d’aquesta cançó. Pertany al disc A Day at the Races (1976) i també apareix al seu àlbum recopilatori Greatest Hits de 1981.

Freddie al piano

La cançó té similituds amb l’èxit anterior de Queen “Bohemian Rhapsody” amb les seves complexes harmonies i solos de guitarra; no obstant això, en lloc de imitar un cor anglès, la banda va recórrer a un cor de gospel. A les llistes de vendes va arribar al número 2 al Regne Unit i al número 13 al Billboard Hot 100 als Estats Units. La cançó demostrava que “Queen podia combinar la música hard-rock i canalitzar l’esperit de la música gospel”.

El productor musical Roy Baker utilitza la tècnica de duplicitat de veus en multicanals a l’estil del famós fragment operístic de Bohemian Rhapsody. Queen va ser capaç de crear el so animat d’un cor de 100 veus amb només tres cantants: Mercury, Brian May i Roger Taylor. John Deacon (baixista) no va cantar a la versió de l’àlbum gravat.
La veu predominant és la de Roger Taylor (bateria) per als registres més alts, després la de Freddie Mercury i finalment la de Brian May (guitarrista) per les notes més greus. Des de la seva publicació el 1976 fins a The Works Tour sempre va ser interpretada en viu. Fins i tot Queen la va arribar a interpretar davant 320.000 persones al festival Rock in Rio l’any 1985 a la ciutat Rio de Janeiro.

Des del seu llançament el 1976, la cançó ha aparegut en diversos programes de televisió, com ara American Idol, The X Factor i Glee, així com en pel·lícules, inclosos Happy Feet i Ella Enchanted. A més, ha estat versionada per molts artistes.

Somebody to Love

Can anybody find me somebody to love?
Ooh, each morning I get up I die a little
Can barely stand on my feet
(Take a look at yourself) Take a look in the mirror and cry (and cry)
Lord, what you’re doing to me (yeah yeah)
I have spent all my years in believing you
But I just can’t get no relief, Lord!
Somebody (somebody) ooh somebody (somebody)
Can anybody find me somebody to love?
I work hard (he works hard) every day of my life
I work ‘til I ache in my bones
At the end (at the end of the day)
I take home my hard earned pay all on my own
I get down (down) on my knees (knees)
And I start to pray
‘Til the tears run down from my eyes
Lord, somebody (somebody), ooh somebody
(Please) can anybody find me somebody to love?
Everyday (everyday) I try and I try and I try
But everybody wants to put me down
They say I’m going crazy
They say I got a lot of water in my brain
Ah, got no common sense
I got nobody left to believe in
Yeah yeah yeah yeah
Oh, Lord
Ooh somebody, ooh somebody
Can anybody find me somebody to love?
(Can anybody find me someone to love)
Got no feel, I got no rhythm
I just keep losing my beat (you just keep losing and losing)
I’m OK, I’m alright (he’s alright, he’s alright)
I ain’t gonna face no defeat (yeah yeah)
I just gotta get out of this prison cell
One day (someday) I’m gonna be free, Lord!
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love love love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Somebody somebody somebody somebody
Somebody find me
Somebody find me somebody to love
Can anybody find me somebody to love?
(Find me somebody to love)
Ooh
(Find me somebody to love)
Find me somebody, somebody (find me somebody to love) somebody, somebody to love
Find me, find me, find me, find me, find me
Ooh, somebody to love (Find me somebody to love)
Ooh (find me somebody to love)
Find me, find me, find me somebody to love (find me somebody to love)
Anybody, anywhere, anybody find me somebody to love love love!
Somebody find me, find me love

Curiositats
Sabieu que els nostres exalumnes de 6è de fa uns quants anys van enregistrar la cançó Bohemian Rhapsody? Escolteu-la i no us perdeu el vídeoclip!

Bohemian Rhapsody (La pel·lícula)
Els darrers anys la música i la llegenda de QUEEN ha guanyat encara  més força. Perquè? Doncs perquè el 2018 es va estrenar una pel·lícula titulada “Bohemian Rhapsody” on s’explica els inicis de la banda, els conflictes interns, la vida personal de Freddie Mercury, el  procés de creació de  cançons mítiques  com “We Will rock you” o la mateixa “Bohemian Rhapsody”, etc. Un film a mig camí entre la  ficció mig biogràfic ple de dificultats, que va necessitar 8 anys de producció i rodatge, amb canvis de director i de protagonista.

El passat divendres es va estrenar durant el comiat de 6è el nou videoclip de BRUNO MARS. Les cançons Count on me i Treasure de Bruno Mars les van treballar a música i anglès durant tot el tercer trimestre. La gravació de l’audio es va realitzar a l’aula de música de l’escola el passat  divendres 2 de juny i el vídeo es va gravar a diversos indrets d’Argentona en caps de setmana.

Enguany les persones encarregades del vídeoclip han estat:
Gravació, edició i muntatge de vídeo: Joan Luque Serrano.
Direcció, arranjaments de veus, gravació, edició d’audio: Juanma Sánchez.
Direcció escènica i coreografies: Susanna Pagès.
Logística videoclip: Sandra Lladó, Isabel Parejo, Maria del mar Hernando, Barbara Olivares i Maite Gomis.

Amb el suport de Xavier Dangla (especialista de música), Francesc Espadero (especialista d’anglès), direcció i tutors de 6è Alberto Pulido i Anna Alibés.

Bruno Mars va néixer el 8 d’octubre del 1985 a Honolulu, Hawaii. És fill de Peter Hernández i de Bernadette Bernie. El seu pare era de Brooklyn, Nova York, i la seva mare de les Filipines. A la família són set germans: el seu germà Eric i les seves cinc germanes Jaime, Kailani, Tiara, Tahití i Elvis. El nom de “Bruno” se’l va guanyar quan tenia dos anys, quan son pare li va posar aquest malnom perquè era un nadó grasset i per la seva semblança al lluitador Bruno Sammartino. La seva família li va ensenyar diferents gèneres de música, com per exemple el reggae, el rock, el hip hop o el R&B.

La seva mare era cantant i ballarina, i el seu pare feia servir el seu talent amb la música per tocar rock and roll. Bruno Mars va començar a actuar als tres anys amb el seu oncle, que era un imitador d’Elvis Presley. Quan tenia quatre anys, Mars va començar a actuar cinc cops per setmana amb la seva família, i gràcies a això va començar a ser conegut a l’illa. Més endavant va començar a tocar la guitarra, després d’inspirar-se en Jimi Hendrix.

La música de Bruno es caracteritza per una àmplia varietat d’estils i el contingut és de diversos gèneres musicals. Quan era nen va rebre influències d’artistes com Elvis Presley o Michael Jackson. Mars també incorpora el reggae en la seva música. És “un dels artistes més versàtils i accessibles del pop”.

Tan aviat com es va graduar en secundària, Mars va deixar Hawaii per anar a Los Angeles amb el somni d’ampliar la seva carrera musical.Aquí és on va signar el seu primer contracte amb la discogràfica Motown Records l’any 2004, i on va conèixer Stevie Lindsey i Cameron Strang, amb els quals va signar un contracte per publicar la seva música.

Count On Me

Count On Me (fragment)
If you ever find yourself stuck in the middle of the sea
I’ll sail the world to find you
If you ever find yourself lost in the dark and you can’t see
I’ll be the light to guide you
We’ll find out what we’re made of
When we are called to help our friends in need
You can count on me like one, two, three
I’ll be there
And I know when I need it, I can count on you like four, three, two
And you’ll be there
‘Cause that’s what friends are supposed to do, oh, yeah
Ooh-ooh-ooh-ooh
Ooh-ooh-ooh-ooh, ooh, yeah, yeah

Chorus
Treasure, that is what you are
Honey, you’re my golden star
You know you can make my wish come true
If you let me treasure you
If you let me treasure you
Oh, oh, oh

Curiositats
Més videos realitzats pel Joan Luque i en Juanma Sànchez. No us els perdeu!