Author Archives: xdangla

SULTANS OF SWING

 

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Mark Knopfler (Dire Straits)

Guitarrista, cantant i compositor. Neix  el 12 d’agost de 1949 a Glasgow (Escòcia).     De petit es mudà a Newcastle (Anglaterra) i d’adolescent va aprendre a tocar la guitarra. Té un estil molt propi i  net ja que punteja les cordes de la guitarra elèctrica amb els dits en lloc d’utilitzar una púa. A més toca amb la mà dreta malgrat que és esquerrà­.          Va estudiar literatura anglesa i  periodisme i treballà en diversos diaris.                          El 1977 fundà el grup de rock Dire Straits  juntament amb David Knopfler (guitarra), John Illsley (baix), Pick Withers (bateria) i Ed Bicknell com a director­.                   
L’any 1985 van editar Brothers in arms un dels primers àlbums gravats en Compact Disc.                                       
Mark ha composat música per  diverses pel.lícules com Local Hero o Wag the dog. Desde 1995 segueix la seva carrera en solitari on barreja el rock, el blues i el  folk.

Sultans of swing

Dire Straits va gravar el seu primer àlbum homònim l’any 1978.                                   Va tenir poca acceptació fins que cinc mesos després es va publicar aquest “single”.  Era una mala època  per al rock and roll ja que el que estava de moda era el punk rock.   Mark demanava als gerents dels pubs que els deixessin tocar a poc volum de manera que  la música sonés de fons i així permetre que la gent pogués parlar.                                                                                                   
Eren èpoques difícils i de penúries (Dire Strait Situation) d’aquí prové el nom.
Espero que us doni molta energia per encarar la recta final del trimestre. Gaudiu-la!

You get a shiver in the dark
It’s a rainin’ in the park, but meantime
South of the river you stop and you hold everything
A band is blowin’ Dixie double four time
You feel alright when you hear the music ring…

And now you step inside but you don’t see too many faces
Comin’ in out of the rain to hear the jazz go down
Competition in other places…
Oh but the horns they blowin’ that sound
Way on down south, way on down south London town

You check out Guitar George, he knows all the chords
But he’s strictly rhythm he doesn’t wanna make it cry or sing
They’ve said an old guitar is all he can afford
When he gets up under the lights to play his thing

And Harry doesn’t mind, if he doesn’t make the scene
He’s got a daytime job, he’s doin’ alright
He can play the honky tonk like anything
Savin’ it up, Friday night…
With the Sultans… with the Sultans of Swing

And a crowd of young boys they’re fooling around in the corner
Drunk and dressed in their best brown baggies and their platform soles
They don’t give a damn ‘bout any trumpet playing band
It ain’t what they call rock and roll
And the Sultans… yeah the Sultans, they play Creole

Creole baby

Uh huh

And then the man he steps right up to the microphone
And says at last just as the time bell rings
‘Goodnight, now it’s time to go home’
And he makes it fast with one more thing
‘We are the Sultans… We are the Sultans of Swing’

.
.
Us proposo també, una fantàstica versió instrumental del guitarrista català Pedro Javier Gonzàlez. Sempre la interpreta en els seus directes i és impressionant la sensibilitat amb que toca la guitarra flamenca. No us la perdeu!
.

 

 

 

SI TÚ ME DICES VEN

..

,

,

,

,

,

,

,

,

,

,

,


.

Alfredo Gil (Trio Los Panchos)

El trio Los Panchos es va formar a la ciutat de Nova York l’any 1944.
El fan formar els mexicans Alfredo «El Güero» Gil i José de Jesús «Chucho» Navarro, juntament amb Hernando Avilés de Puerto Rico. Avilés i Navarro eren guitarristes i Gil tocava en requinto. Els tres eren vocalistes.

Los Panchos van guanyar fama internacional amb els seus boleros romàntics, especialment a Amèrica Llatina. També van tenir una gran acceptació als Estats Units recolzat per la comunitat llatina a Nova York. Van ventre milions de copies dels seus discs de 78 rpm i d’àlbums LP en els primers anys d’existència.

L’any 1981 Alfredo Gil es retira per motius de salut i motivat perque havia guanyat un milió de dòlars a la loteria. Així acabant així amb la carrera del Trio Los Panchos. Va morir a l’any 1999 a Espanya.
Els dos components originals van buscar substituts per a Alfredo Gil i deixant d’utilitzar en principi el nom de Trio i fent-se anomenar simplement Los Panchos.
Actualment, amb diversos canvis a la seva formació, han esdevingut uns mites en la història de la música llatino-americana.

Si tú me dices ven
.Interpretació que pertany al disc de 1977 titulat igual que la cançó Si tu me dices ven. El títol original d’aquest bolero és Lodo i va ser l’èxit més important del grup. De fet només a Espanya va vendre un miló i mig de discs en una època que es venia molt poca música.
Alfredo Gil va fer el bolero a partir d’un poema del novelista i poeta mexicà Amado Nervo (1870-1919).
Aqiesta setmana és una petició de la Paqui i l’Esperança. Dedicada a elles i a tots a qui us agradi la música romàntica. Bona setmana!

Si tu me dices ven
Lo dejo todo
Si tu me dices ven
Sera todo para tí

Mis momentos mas ocultos
Tambien te los daré
Mis secretos que son pocos
Seran tuyos tambien

Si tu me dices ven
Todo cambiara
Si tu me dices ven
Habra felicidad
Si tu me dices ven
Si tu me dices ven

No detengas el momento
Por las indesiciones
Para unir alma con alma
Corazón con corazón
Reir contigo
Ante cualquier dolor
Llorar contigo
Llorar contigo sera mi salvacion

Pero si tu me dices ven
Lo dejo todo
Que no se te haga tarde
Y te encuentres en la calle
Perdida
Sin rumbo
Y en el lodo

Si tu me dices ven
Lo dejo todo


Autor de la lletra Amado Nevo (1870-1919)

UNA CANCIÓN ME TRAJO HASTA AQUÍ

 

 

 

 

 

 

 

 

Jorge Drexler
Va néixer  l’any 1964 a Montevideo (Uruguay) i  és llicenciat en Medicina. Als 5 anys comença estudis de piano i als 11 de guitarra clàssica. Ha estudiat també llenguatge musical, harmonia, composició i tècnica vocal. Té tres fills i actualment està casat amb l’actriu i cantant de Marlango, Leonor Watling. L’any 1992 edita el seu primer disc anomenat La luz que sabe robar. Joaquin Sabina el va conèixer a Uruguay  i li va proposar de venir a tocar a Espanya. Aquí va escriure  per a Victor Manuel, Miguel Rios, Ana Belen i Pablo Milanés. L’any 2005 va guanyar un Òscar  a la Millor Banda sonora amb Al otro lado del río. En total ha editat deu discs  i cada cop té més reconeixement per part del públic. El passat divendres 18 de novembre va actuar a Mataró, una gran demostració de musicalitat, sensibilitat i talent. Dues hores que són una estona de cel!

Una canción me trajo hasta aquí
Cançó que apareix en el seu  últim CD+DVD Amar la trama novetat del  mes de març de 2010. El disc (el desè de la seva carrera) es va gravar transformant un plató de TV en un estudi i durant quatre dies enregistrà en viu les noves cançons, amb tots els músics tocant en directe i davant una vintena d’espectadors. Un tema fresc, sense electrònica, amb ritme i poesia; per estimar la trama, l’important no és el destí si no el que passa durant el camí.

Varias primaveras atrás

El viento cambio,

Y una canción me trajo hasta aquí.

No fue más que un signo sutil
Que luego creció,
Y una canción me trajo hasta aquí.

Antes, antes en aquel otro mundo distante,
Tiempos de otro cantar.
Lejos, lejos con la mirada en otros espejos,
Sin darme cuenta un día eché a andar.

Con un entusiasmo infantil
Que dura hasta hoy,
Una canción me trajo hasta aquí.

Fui dejando versos detrás
Renglón a renglón,
Una canción me trajo hasta aquí.

Antes, antes en aquel otro mundo distante,

Tiempos de otro cantar.
Lejos, lejos con la mirada en otros espejos,
Sin darme cuenta un día eche a andar.

Presentació de l’últim disc en format trio al programa Buenafuente. Guitarra, guitarra de 12 cordes, xerrac amb arquet i carilló i a més tots tres cantant. Impressionant.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w7ooq2YWvTA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

CAMINS

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra
Grup de rock nascut a Girona l’any 1986. Format per Gerard Quintana (veu), Joan “Ninyín” Cardona i Josep Thió (guitarres) Francesc “Cuco” Lisic (baix) i Pep Bosch (bateria). Jaume “Peck” Soler (guitarra) i Eduard Font (teclats) s’incorporen el 97 i 99.
Despres d’uns anys de concerts van enregistrar el seu primer disc Sopa de cabra (1989).
Al cap de poc temps van enregistrar el seu segon àlbum La roda (1989).
En aquesta època, esclata el boom del rock en català i es comencen promocionar a Barcelona, tot i que fa bastant que són populars entre els joves de tot Catalunya.
L’any 1991 van fer dos concerts importants: un al Palau Sant Jordi amb els Pets, Sau i Sangtraït davant de 22.000 persones i un altre a la sala Zeleste que es va editar en cd.
Graven un disc en castellà anomenat Mundo infierno, però ven poc i els critiquen.
Comença una etapa de lenta recuperació amb Al.lucinosi, Sss i La nit dels anys.
En els últims anys retroben l’èxit amb el públic i la crítica amb un estil més pop.
Recentment han fet una mini gira per conmemorar el 25è aniversari de la banda.

Camins
Cançó que pertany al seu disc de comiat Plou i fa sol de 2001. Aquest disc va ser l’ultim gravat a un estudi i el van enregistrar quan ja havien decidit separar-se.
És per això que la lletra parla d’uns camins que representen la vida.
Finalment diversos components de Sopa van començar diversos projectes musicals. Josep Thió en solitari, Gerard Quintana també en solitari, Eduard Font a Lax’ n’ Busto, Cuco i Peck en la banda Kabul Babà. El futur és incert, ara que s’han tornat a reunir, havent tocat amb bones vibracions i fent un grapat de calers, qui sap si continuaran junts?

Gaudiu de la cançó i recordeu…
“Mai no és massa tard per tornar a començar”.

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/79foFSDoOxY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 

 

Camins, que ara s’esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara som dos fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s’esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous

UNA CANCIÓN ME TRAJO HASTA AQUÍ

 

 

 

 

 

 

Jorge Drexler
Va néixer  l’any 1964 a Montevideo (Uruguay) i  és llicenciat en Medicina. Als 5 anys comença estudis de piano i als 11 de guitarra clàssica. Ha estudiat també llenguatge musical, harmonia, composició i tècnica vocal. Té tres fills i actualment està casat amb l’actriu i cantant de Marlango, Leonor Watling. L’any 1992 edita el seu primer disc anomenat La luz que sabe robar. Joaquin Sabina el va conèixer a Uruguay  i li va proposar de venir a tocar a Espanya. Aquí va escriure  per a Victor Manuel, Miguel Rios, Ana Belen i Pablo Milanés. L’any 2005 va guanyar un Òscar  a la Millor Banda sonora amb Al otro lado del río. En total ha editat deu discs  i cada cop té més reconeixement per part del públic. El passat divendres 18 de novembre va actuar a Mataró, una gran demostració de musicalitat, sensibilitat i talent. Dues hores que són una estona de cel!

Una canción me trajo hasta aquí
Cançó que apareix en el seu  últim CD+DVD Amar la trama novetat del  mes de març de 2010. El disc (el desè de la seva carrera) es va gravar transformant un plató de TV en un estudi i durant quatre dies enregistrà en viu les noves cançons, amb tots els músics tocant en directe i davant una vintena d’espectadors. Un tema fresc, sense electrònica, amb ritme i poesia; per estimar la trama, l’important no és el destí si no el que passa durant el camí.

Varias primaveras atrás

El viento cambio,

Y una canción me trajo hasta aquí.

No fue más que un signo sutil
Que luego creció,
Y una canción me trajo hasta aquí.

Antes, antes en aquel otro mundo distante,
Tiempos de otro cantar.
Lejos, lejos con la mirada en otros espejos,
Sin darme cuenta un día eché a andar.

Con un entusiasmo infantil
Que dura hasta hoy,
Una canción me trajo hasta aquí.

Fui dejando versos detrás
Renglón a renglón,
Una canción me trajo hasta aquí.

Antes, antes en aquel otro mundo distante,

Tiempos de otro cantar.
Lejos, lejos con la mirada en otros espejos,
Sin darme cuenta un día eche a andar.

Presentació de l’últim disc en format trio al programa Buenafuente. Guitarra, guitarra de 12 cordes, xerrac amb arquet i carilló i a més tots tres cantant. Impressionant.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w7ooq2YWvTA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

NO HA PARADO DE LLOVER (MANÁ)

Manà
Grup de pop rock que va néixer a la ciutat de Guadalajara (Mèxic) a finals dels anys 70.
Als seus inicis, feien versions dels seus grups preferits i s’anomenaven Green Hat.
A partir de 1986 comencen a editar diversos discs amb el nom de Maná.
La paraula Manà està extreta d’un passatge de la Biblia, però entre altres coses, també significa Energia Positiva.
L’any 1998 van col·laborar amb el guitarrista Carlos Santana en el tema Corazón Espinado. Fet que els hi va suposar un premi Grammy i un gran prestigi internacional.
Manà s’ha caracteritzat també, per lluitar per la pau, els drets humans i el medi ambient.
Actualment estan presentant el seu darrer disc de 2015 Cama incediada.

Més informació al lloc web oficial: www.mana.com

No ha parado de llover
Es tracta del primer senzill del seu disc de 1995 Cuando los ángeles lloran. També el van interpretar en versió acúsitica en l’espectacle MTV Unpugedd que es va editar en CD i DVD. Es tracta d’un bon exemple de cançó de Manà. Les lletres acostumen a ser molt melàncoliques i a parlar sobretot d’històries de desamor, de melanconia, de tristesa per un amor impossible. Espero que us agradi!

Videoclip Oficial

Versió en directe Mtv Unplugged

No ha parado de llover (lletra)

Desde Que Te Perdí
La Luz Se Ha Puesto Muy Mojada
Mirada Triste Esta Nublada
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover

Solo Y Ya Sin Ti
Me Tienes Como Un Perro Herido
Me Tienes Como Un Ave Sin Su Nido
Estoy Solo Como Arena Sin Su Mar

Quien Detendrá La Lluvia En Mí
Oh No, No
Se Me Ha Inundado El Corazón
Quien Detendrá La Lluvia En Mi, Oh Mi Amor
Solo Tú Puedes Pararla

Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Dime Que Diablos Voy A Hacer
Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover

No Te Comprendo, No Entiendo Que Paso
Si Te Di Todo, Quizás Te Di De Mas
Dime Que Falto, Dime Que Sobro, Dime Que Paso
Pero Dime Algo, Pues Me Estoy Muriendo

Quien Detendrá La Lluvia En Mi, Oh No, No
Se Me Ha Inundado El Corazón
Quien Detendrá La Lluvia En Mi, Oh Mi Amor
Solo Tu Puedes Pararla.

Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Dime Que Diablos Voy A Hacer
Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón, Oh No No
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover, Yeah Yeah

Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Dime Que Diablos Voy A Hacer
Le Sigue Lloviendo, Le Sigue Lloviendo Al Corazón
Y En Mis Ojos No Ha Parado De Llover
No Para De Llover
No Ha Parado De Llover Oh No No

Assaig Maná 2015

Discografia del grup

 

SUNRISE

Norah Jones
Geethali Norah Jones Shankar va néixer a Nova York el 30 de març de 1979. Els seus pares són el mestre indi del sitar Ravi Shankar, mort recentment i l’infermera Sue Jones. Als set anys començà a estudiar cant, saxo piano i a participar en un cor gospel. Quan anava a l’nstitut va guanyar els primers concursos escolars de cançó. Ja a la universitat va estudiar piano i teoria jazz i va formar el seu primer grup. Va deixar els estudis per dedicar-se a composar i tocar en directe en diversos locals. Una nit de l’any 2000 un important productor de jazz la va sentir en un petit concert i li va oferir gravar el seu primer disc Come away with me (2002). Desde llavors i sense grans campanyes de publicitat ha enamorat a mig món amb la seva veu càlida i íntima. Fins ara ha guanyat diversos premis importants com els Grammy i porta venuts més de 40 mil•lions de discs a tot el món amb la seva barreja de jazz, soul i country. El seu darrer àlbum és Little broken Hearts editat l’any 2012.

Sunrise
Tema que obre el seu disc Feels like home editat l’any 2004. Aquesta setmana és una proposta meva Una cançó bonica com l’albada per escoltar mentre veiem sortir el sol o relexats còmodament a casa durant aquests vespres de primavera.Desitjo que us agradi

 

Sunrise
Sunrise
Looks like morning in your eyes
But the clock’s held 9:15 for hours

Sunrise
Sunrise
Couldn’t tempt us if it tried
Cuz the afternoon’s already come and gone

And I said
Hooo, hooo, hooo
To you

Surprise
Surprise
Couldn’t find it in your eyes
But I’m sure it’s written all over my face

Surprise
Surprise
Never something I could hide
When I see we made it through another day

Then I say
Hooo, hooo, hooo
To you

And now the night
Will throw its cover down, ooo, on me again
Ooh, and if I’m right
It’s the only way to bring me back

Hooo, hooo, hooo
To you
Hooo, yeah, hooo, hooo
To you

UH! OH! NO TINC POR!

Aquest cap de setmana el Club Súper3, el club infantil més gran d’Europa, ha celebrat la Festa dels súpers. Aquesta ha estat una edició especial ja que el club que va començar l’11 de febrer de 1991, ha fet 20 anys.

La cançó Uh oh no tinc por! interpretada per la Lila és la solució per derrotar els fantasmes i les malvades intencions del Sr. Pla. A continuació una fitxa per conèixer una mica més a la Lila.

Lila
Representa: La fotògrafa i l’artista
Sèrie d’origen: “Jungles misterioses”
Objecte màgic: Càmera fotogràfica
Presenta al Super3: Cultura i art
Mascota: La Mildred,la seva aranya
Actriu: Ester Vázquez Burgés
Descripció: La Lila és la fotògrafa que acompanya al seu pare, en Pau, i diu que ningú no l’entén. També té una aranya que es diu Mildred i un xicot fantasma, en Desmond. Vesteix de lila. La seva càmera de fotos fa les fotos tal com ella veu les coses: diferents.Té un estil gòtic.

A les dotze de la nit, quan hi ha lluna plena,
penso que és un bon moment per fer una gran festa.
Les pel·lícules de por a mi em diverteixen.
El misteri no existeix quan em descobreixes!
Sempre tinc curiositat per l’obscuritat.

Estic sola en la foscor i res no m’espanta.
Ho aprofito per pensar, per imaginar-me
laberints a on aniré a buscar els meus somnis.
Tard o d’hora els trobaré, perquè no hi ha res
que a mi em sembli aterridor. Uh, oh! No tinc por.

Les llegendes i els enganys són les estratègies
perquè et sembli fosc i estrany el que no coneixes.
Jo investigo el que no sé. Faig marxar el fum negre.
Si feu llum allà on és fosc, veureu els colors.
Heu de dir-vos, com faig jo: “Uh, oh! No tinc por!”.

No tinc por de res.
Ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar tot el que la vida em porta.

Ni del fred ni la calor, uh, oh, no tinc por!
Ni del fum ni la foscor, uh, oh, no tinc por!
Ni de monstres ni de llops, uh, oh, no tinc por!

Uh, oh, no tinc por! Uh, oh, no tinc por!
Uh, oh, no tinc por! Uh, oh, no tinc por!

No tinc por de res.
Ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar tot el que la vida em porta.

Uh, oh! Uh, oh! Uh, oh, no tinc por!

 

 

BACK TO BLACK

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amy Winehouse
Winehouse va néixer al si d’una família jueva i amb tradició musical en el jazz. Es va criar en l’àrea de Southgate, al nord de Londres. Quan tenia 10 anys, Winehouse va fundar una banda de rap anomenada Sweet’n’Sour; Va anar a l’escola de teatre Sylvia Young Theatre School a 12 anys, però en va ser expulsada als 13 per “no aplicar-se i fer-se un piercing al nas”. Més tard va anar al Col•legi Britànic de Selhurst, Croydon.
Va créixer escoltant diferents tipus de música i li van regalar la seva primera guitarra a 13 anys. D’adolescent solia actuar en directe per petits “pubs” de Londres, en concret per la zona del famós mercat de Camden.
El seu amic, el cantant Tyler James, va donar la seva maqueta a un productor, de manera que començà la seva carrera professional a 16 anys. Va signar el seu primer contracte amb la discogràfica Island/Universal.
El seu àlbum debut, Frank, editat el 2003, va ser nomenat als Premis Mercury Music i va guanyar un Premi Ivor Novello el 2004, per seu single “Stronger than em “.
El 2006, va treure el seu segon àlbum, Back to Black. Aquest disc va tenir un èxit rotund, i una crítica favorable, tothom parlava del seu soul que desprenia la força dels intèrprets d’indie i d’hip hop.
Segons moltes revistes i articles d’opinió de molts crítics musicals de renom, s’ha catalogat Amy Winehouse com “La major representant del Soul Modern”.
La seva vida va estar marcada per l’abús de l’alcohol i altres drogues. Va morir prematurament el 23 de juliol de 2011 als vint-i-set anys, probablement com a conseqüència d’aquesta mala vida.

Back to black
Tema que dóna nom al seu segon àlbum de 2006. Una de les millors cançons d’aquesta gran estrella del soul. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, en el que Winehouse va resultar ser la gran guanyadora de la nit, emportant-se cinc dels sis premis als que era nominada, entre ells: Millor nou artista, Enregistrament de l’any, Cançó de l’any, Millor interpretació femenina de pop per “Rehab”, a més de Millor àlbum pop vocal per “Back to Black”. Dedicada a la Júlia A. de 6è que l’ha proposat. Gaudiu-la!
.
He left no time to regret
Kept his dick wet
With his same old safe bet
Me and my head high
And my tears dry
Get on without my guy
You went back to what you knew
So far removed from all that we went through
And I tread a troubled track
My odds are stacked
I’ll go back to black

We only said good-bye with words
I died a hundred times
You go back to her
And I go back to…..

I go back to us

I love you much
It’s not enough
You love blow and I love puff
And life is like a pipe
And I’m a tiny penny rolling up the walls inside

We only said goodbye with words
I died a hundred times
You go back to her
And I go back to

Black, black, black, black, black, black, black,
I go back to
I go back to

We only said good-bye with words
I died a hundred times
You go back to her
And I go back to

We only said good-bye with words
I died a hundred times
You go back to her
And I go back to black

ENTRE DOS AGUAS

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2oyhlad64-s&feature=player_detailpage[/youtube]

Paco de Lucía

El seu nom real és  Francisco Sánchez Gómez  i va néixer a Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità  10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz.  Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic  intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els  temps.  Ha guanyat diversos premis importants, com el  “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat.

Entre dos aguas

Pertany al  seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb  discogràfica.      El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc  es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira  en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el  Mediterrani i l’ Atlàntic.