Author Archives: xdangla

BON DIA

 

Dàmaris Gelabert

Es va llicenciar en pedagogia (especialitat terapèutica) a la UB i va estudiar música a l’escola de Música de Granollers i al Berklee College of Music de Boston. Els seus estudis musicals sempre han estat centrats en la veu, l’educació musical i la musicoteràpia.

De petita ja cantava amb el seu germà i a més va estar a l’estudiantina de l’escola tocant la bandúrria. Somiava amb ser Mary Poppins quan fós gran i amb els anys s’ha adonat que el seu somni s’està fent realitat.

Com a cantant, els primers anys va participar en un musical infantil i va cantar en diferents grups i formacions, també ha cantat en anuncis, en dibuixos animats i en discs sobretot de música infantil.

Va començar a donar classes de música a les escoles i mica en mica es va adonar que les seves dues passions eren la música i els nens. Després va descobrir la musicoteràpia.

Va enregistrar el seu primer disc en solitari (Tot sona!) l’any 1998 amb un segell propi (Tot Sona Records), des de llavors ha continuat fent nous discos i cançons, també dóna cursos i xerrades i és professora a la Universitat. Ah!… i el més important: és mare de l’Adrià i la Laia i és la dona de l’Àlex.

 

Bon dia

Es tracta de la primer tema  del disc Cançons per aprendre 3 -7 anys Vol. 1. En aquest àlbum podem trobar també altres cançons  molt apropiades per nens i nenes de Parvulari i Cicle Inicial  Que divertit és vestir-se, rentem les dents, les estacions, a recollir! i d’altres . Si les voleu escoltar podeu clicar l’enllaç a la web oficial de Tot Sona:

http://ecom.totsona.com

Aquesta setmana és una petició de la Roser  dedicada a la seva classe de 1r.  Estic molt content de que en el Bon dia amb Melodia  pugui participar tothom i soni música  de tots els gèneres, estils i també per a totes les edats. Desitjo que us agradi i Espero que us els més petits us animeu  també a fer propostes.  Bona Setmana!

 

 

Bon dia, bon dia
bon dia al dematí
la lluna s’amaga
i el sol deixa sortir
bon dia, bon dia
bon dia al dematí,
fem fora la mandra
i saltem corrents del llit

bon dia , bon dia
bon dia al dematí
bon dia a tothom
bon dia jo us vull dir
bon dia, bon dia
bon dia al dematí
el gall ja ha cantat i el dia ha començat

bon dia, bon dia, bon dia, a tothom
bon dia, bon dia, bon dia, a tothom
bon dia, bon dia, bon dia, a tothom
bon dia, bon dia, bon dia, a tothom
bon dia a tothom, bon dia a tothom
bon dia…

BON DIA!!!

 

MEDITERRÁNEO


Joan Manuel Serrat




Joan Manuel Serrat

Una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua castellana com en catalana. Conegut com el noi del Poble Sec, va néixer en una família obrera d’aquest barri barceloní. El 27 de desembre de 1943. És un cantautor, compositor, intèrpret, poeta i músic. La seva obra té influència d’altres poetes com M. Benedetti,
A. Machado, M. Hernández, R. Alberti o L. Felipe entre d’altres així com diversos gèneres com el folklore català, la copla, el tango, el bolero i el cançoner popular d’Amèrica Llatina. La seva vida ha estat molt intensa: De jove va ser un dels pioners del moviment de la Nova Cançó, no va participar al festival d’Eurovisió per voler cantar en català, els seus discs van ser prohibits pel règim, es va exiliar a Mèxic un temps, tornà amb la democràcia i després de tants anys, actualment, encara segueix en actiu justament  presentant el seu nou disc amb el seu amic Joaquín Sabina.

Mediterráneo

Pertany al magnífic disc del mateix nom editat l’any 1971. El disc va ser composat entre agost i novembre de 1970, segons declaracions del propi Serrat entre Calella de Palafrugell (Costa Brava), Fuenterrabía (País Basc) i Cala d’Or a Mallorca.

L’any 2004 va ser escollida la millor cançó de la història de la música popular a Espanya en un programa de TVE anomenat Nustra mejor canción. Magnífica!

J. M. Serrat a Mediterráneo

J. M. Serrat a Mediterráneo


Quizá porque mi niñez
sigue jugando en tu playa,
y escondido tras las cañas

duerme mi primer amor,
llevo tu luz y tu olor
por donde quiera que vaya,

y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas.

Yo,

que en la piel tengo el sabor
amargo del llanto eterno,
que han vertido en ti cien pueblos

de Algeciras a Estambul,
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno.

A fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.

A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino…

Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino,
Tengo alma de marinero…

¿Qué le voy a hacer, si yo
nací en el Mediterráneo?

Y te acercas, y te vas
después de besar mi aldea.
Jugando con la marea

te vas, pensando en volver.
Eres como una mujer
perfumadita de brea

que se añora y que se quiere
que se conoce y se teme.

Ay…

si un día para mi mal
viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca

con un levante otoñal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.

Y a mí enterradme sin duelo
entre la playa y el cielo…

En la ladera de un monte,
más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.

Mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista…

Cerca del mar. Porque yo
nací en el Mediterráneo…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FOLV1tVErDQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

NAVEGANT PEL MÓN

DEPT.

DEPT.

Dept.

Grup musical català que neix l’estiu de 1999 a Manresa com a resultat del contacte musical entre el prolífic David Rosell, dels Brams i més endavant de Mesclat, i antics components de Lapsus: Txero (teclats), Pere (baixista) i Gabi (bateria). El seu estil barreja temes amb melodies pop, rock contundent i una mica d’electrònica.
L’any 2001 van editar el seu primer treball i anomenat estació zero. Una d’aquestes primeres cançons va ser utilitzada per la Generalitat en un anunci pels joves.
Fins al moment han editat cinc discs i mica en mica van guanyat popularitat.
Actualment han acabat la gira del seu disc Control i aquests dies estan gravant un nou àlbum, el setè, als estudis de gravació de Can Pardaler a Taradell, una masia propietat del líder dels DEPT. David Rossell.

Navegant pel món

Cançó que pertany a l’últim CD+DVD del grup anomenat Control (2011).
La lletra parla de la inquietud de qui viatja per créixer com a persona. Viatjar per descobrir noves maneres d’entendre el món, buscar motivacions personals, no tancar-nos en els nostres problemes, agafar aire i proposar-se objectius vitals que valguin la pena. Esforçar-se, intentar les coses, ser perseverants i constants. Tota una filosofia de vida!

Aquesta setmana és una proposta meva i espero que us agradi, segur que no us la  podreu treure del cap.  No us talleu, escriviu els vostres comentaris i demaneu cançons. Bona setmana!

 

 

Tot navegant pel món
omplo d’aire el cos
i la força torna una vegada més.

Sóc cercador de llocs,
emigrant de tot,
ànima que vola enmig de sensacions.

Vull imatges sempre diferents,
que canviïn els elements,
trobar-me dins un no res i veure el temps
com passa molt més lentament,
assaborint eternament
el món que hi ha al darrera.

Vull conèixer tots els grans secrets
que amaguen llocs i tanta gent,
percebre les olors d’ambient i sentir el vent
empènyer una mica més
les ganes de seguir creixent, voltant, obrint la ment.

Vull recórrer noves direccions,
poder arribar encara més lluny
i obrir tot el meu cor a un món d’emocions
que omplin el meu cos d’allò
que ara és desconegut, distant, incomprensible.

Vull fer renéixer el meu foc,
respirar molt més aprop
de tot el què no he vist avui però sé que hi ha
ben amagat per algun lloc,
que no deixaré de buscar,
voltant i obrint la ment.

 

Per acabar us deixo amb una interessant ressenya  de Roger Palà apareguda a la Revista Enderrock:

 

La història de Dept. és ben curiosa. El grup del guitarrista, compositor i aquí també cantant David Rosell ha estat sempre a punt que ‘passés alguna cosa’ amb les seves cançons. Això, que en aquest negoci tan injust del rock sempre equival a un cert reconeixement popular, sempre ha quedat en no gaire res, i el grup no ha superat la barrera del seguidor fidel contra vent i marea. És una llàstima, perquè el producte que Dept. ofereix amb constància periòdica no és només correcte, sinó excel·lent. La seva capacitat de generar cançons enganxoses i radiables és de sobres ben coneguda: en aquest disc, per exemple, hi sentim temes com ara “Navegant pel món” que en són una bona prova. Els discos de Dept. són una mena de tarifa plana de bones cançons de pop de guitarres, contundents i hàbils. És una llàstima sentir-te tan sol a l’hora d’escoltar-los i defensar-los.
Roger Palà

MOONLIGHT SHADOW

 

 

Mike Oldfield

 

El seu nom complert és Michael Gordon Oldfield. Es un compositor i músic multiinstrumental que treballa amb estils tant variats com el rock progressiu, música folk  i música clàssica.

Va néixer  el 15 de maig de 1953 a Reading, Anglaterra.

Amb 14 anys va formar el seu primer grup Sallyangie, un duo folk de veu i guitarra amb la seva germana Sally. Formà part d’altres bandes però destacà en la carrera en solitari.

La seva obra més coneguda és Tubular Bells, una obra rock amb moviments que va ser la primera d’aquest estil en no comptar amb percussió de bateria, ni lletra i on Oldfield tocava més de vint instruments, a més va ser precursora en l’aparició de nous estils musicals com el New Age.

Va ser durant 247 setmanes al top 10 de les llistes britàniques de discs més venuts i només va passar al segon lloc quan Oldfield va publicar el seu segon treball Hergest Ridge.

En total ha publicat més de vint àlbums  i ha fet la música per a diverses pel·lícules; segueix en actiu barrejant, no només molts instruments, sinò també  molts estils musicals diferents.

Aquest estiu ha participat en la cerimònia  dels Jocs Olímpics de Londres.

Actualment, resideix a l’illa de Mallorca.

 

 

Moonlight Shadow

Tema que pertany  en el seu vuitè disc Crises editat per Virgin records l’any  1983.

Ha estat el tema amb més èxit de Mike Oldfield juntament amb Tubular Bells.

La veu va ser interpretada per la cantant escocesa Maggie Reilly.

En quant a la temàtica de la cançó, Oldfield  es va inspirar en una pel·lícula que li va agradar molt titulada Houdini. Va afirmar però, que la mort de John Lennon  també podria haver influït inconscientment en la creació de la cançó.

Aquesta setmana és una petició de la Cristina tutora de 5è. Dedicada a ella que a més és una fidel seguidora del Bon dia amb Melodia. Gràcies per la proposta, és un grandíssim tema!

 

 

ALEGRIA

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

..

 

René Dupéré/ Cirque du Soleil

Va néixer a Mont-Joli  (França) l’any 1945.

És un dels compositors de música instrumental més reconeguts arreu del món.

Des de 1986 és el director musical i compositor principal del Cirque du Soleil.

Conegut a tot el món per les acrobàcies, creativitat, efectes, escenografia i música.

El seu talent i originalitat i han ajudat a fer gran el Circ del Sol a tot el món.

Té una gran curiositat per conèixer música de tot el món i ha creat un estil propi.

Algunes de les seves obre més importants han estat: Nouvelle expérience, Le cirque réinventé, Saltimbanco, Mystère,  Alegria…

Composa també per a televisió, cinema, dansa, patinatge sobre gel , etc.

Alegria

Un dels espectacles més màgics  del Cirque du Soleil dirigit per Franco Dragone.

En la representació participen 56 músics i artistes de 13 països diferents.

En aquesta versió, la lletra s’interpreta en tres llèngües diferents: italià, anglès i castellà.

La cançó Alegria és el tema principal de l’espectacle i li dóna vida, elegància i força.

Dedicada a tots els qui us agafeu la vida amb alegria. Gaudiu d’aquesta meravellosa cançó!

Alegria como la luz de la vida

Alegria como un payaso que grita

del setupendo grito

de la tristeza loca

Serena como la rabia de amar

Alegria como un asalto de felicidad”.

 

 

 

 

CANTO A LA LIBERTAD

 

.

.

.

.

.

.

..

.

 

José Antonio Labordeta

Va ser un escriptor i cantant que va néixer a Saragossa, el 10 de març del 1935  i va morir també a Saragossa, el 19 de setembre del 2010.

Nascut en una familia d’artistes: Germà del cineasta Manuel Labordeta i del poeta Miguel Labordeta, oncle del músic Juan Manuel Labordeta, pare de l’actriu Ana Labordeta i de la novel·lista Ángela Labordeta.

 

De jove estudià a la universitat començà la carrera de Dret però  finalment es va llicenciar en Filosofia. En aquella època, va començar a escoltar cantautors  com Brassens, Breli, o  Léo Ferré i va escriure els seus primers poemes.

 

Va donar classes a França un parell d’anys i en casar-se l’any 1963 va tornar  a Aragó. Els dos van entrar a treballar en una escola laica, ella ensenyava grec i ell història. Va ser professor fins l’any 1985.

 

L’any 1968 a l’edat de 36 anys va cantar en públic per primera vegada i edità el seu primer disc EP amb 4 cançons que va ser segrestat per la censura. En la seva carrera va editar més de 20 discs a més de recopilatoris i gravacions en directe.

 

Com a escriptor va ser guardonat l’any 1991 amb la medalla Juan de Lanuza i diputat a les Corts d’Aragó i al Congrés de Diputats per la Chunta Aragonesista (CHA) entre 1999 i 2008.

 

En la seva vida va ser un personatge popular, símbol de l’Aragó actual, és considerat «el més important cantautor aragonès i una de les persones més decisives en la recuperació de la consciència regional aragonesa»

 

Canto a la libertad

En 1975 va publicar  el disc Tiempo de espera, que inclou la seua peça més coneguda, Canto a la libertad, escrita en el seu retir de Villanúa, ja en democràcia. La seva cançó va ser proposada pel Partido Aragonés com a himne oficial d’Aragó, però al final el PSOE i el PCE votaren en contra. Aquesta cançó fantàstica és una petició de la Paqui, reflecteix l’esperit de Labordeta en defensa de la Llibertat del poble  llegiu atentament la lletra perquè val molt la pena . Espero que serveixi per començar el curs amb esperança i il·lusió. Gaudiu-la!

 

 

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/i15eFc_BCu4″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Canto a libertad

Habrá un día en que todos
Al levantar la vista
Veremos una tierra
Que ponga libertad (bis)

Hermano aquí mi mano
Será tuya mi frente
Y tu gesto de siempre
Caerá sin levantar
Huracanes de miedo
Ante la libertad

Haremos el camino
En un mismo trazado
Uniendo nuestros hombros
Para así levantar
A aquellos que cayeron
Gritando libertad

Sonarán las campanas
Desde los campanarios
Y los campos desiertos
Volverán a granar
Unas espigas altas
Dispuestas para el pan

Para un pan que en los siglos
Nunca fue repartido
Entre todos aquellos
Que hicieron lo posible
Para empujar la historia
Hacia la libertad

También será posible
Que esa hermosa mañana
Ni tú, ni yo, ni el otro
La lleguemos a ver
Pero habrá que empujarla
Para que pueda ser

Que sea como un viento
Que arranque los matojos
Surgiendo la verdad
Y limpie los caminos
De siglos de destrozos
Contra la libertad

José Antonio Labordeta

José Antonio Labordeta

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/853FV7Ldvd4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

EL MILLOR DELS ESTIUS

Marc Parrot
Marc Parrot va començar cantant en castellà amb el grup Regreso a las minas, amb qui va publicar un disc. Ben aviat, però, va començar la seva carrera en solitari, i va començar a editar discos, en castellà, per la Warner Music. Encara que va publicar-hi dos àlbums, la fama li va arribar primer al seu alter ego, el personatge musical d’El Chaval de la Peca, un cantant recuperador d’èxits antics que participava als programes d’Andreu Buenafuente. L’èxit d’el Chaval va fer que no veiés la llum el seu tercer àlbum en solitari (Cocinero), i no va tornar a publicar res fins el 2001.

El 2005 va decidir donar un nou rumb a la seva carrera i va començar a cantar professionalment en català. Mentider i Interferència van tenir un cert èxit, i es va centrar en actuacions i gires per Catalunya. Col•laborador de TV3 en diversos aspectes musicals (n’ha compost diverses sintonies i moltes de les cançons del Club Super 3), durant la temporada 2008-2009 va ser l’encarregat del programa Casal Rock.

Marc Parrot, que ha estat productor de molts grups, té el seu propi estudi de gravació a Sant Quirze Safaja, anomenat “Grabaciones Silvestres”. L’últim disc d’estudi és un treball en què fa un homenatge a la nova cançó catalana, anomenat “50 anys de la nova cançó”.

Marc Parrot presenta un nou treball discogràfic Començar pel final. Un àlbum que es nodreix de l’espectacle Ombres de plata on es projecten una sel.lecció de pel.lícules del director de cinema mut Segundo de Chomón amb música original en directe.

Mérs informació a www.marcparrot.com
El seu estudi de gravació http://www.grabacionessilvestres.com/

El millor dels estius
El millor dels estius és una canço interpretada per la Pati Pla, la neboda del malvat Senyor Pla.
Malgrat la situació de crisi que viu el mercat discogràfic, el Club Super3 de Televisió de Catalunya va aconseguir un Disc d’Or amb aquest álbum, un treball on el músic Marc Parrot va ser el director de producció discogràfic i també l’autor de les lletres i les músiques.

VIDEOCLIP EL MILLOR DELS ESTIUS TV3 A LA CARTA

A través del balcó,
entre terrats i teulades,
puc veure un esquitx de blau marí
que em porta records

de les nits sense son,
estirats a la platja,
morint-me de ganes de robar-te
un petó.

I si tanco els ulls
sóc un vaixell que va sobrevolant
per damunt de fums i antenes,
llest per aterrar.

I els dies passen lents, però puc esperar
que arribi ja el bon temps i poder canviar
semàfors per estrelles
i cares llargues per somriures al sol.

I encara que no ho sembli, sé que arribaran
els dies on tot sembla de color de mar.
La foto que vaig fer-te em diu,
sense dir ni piu,
que tindrem el millor dels estius.

A través del balcó
veig com els dies s’allarguen,
i l’aire que es filtra em diu fluixet
que ja falta poc.

I si tanco els ulls
sóc un avió que sura per la mar
esquivant pluja i tempestes,
llest per atracar.

I els dies passen lents, però puc esperar
que arribi ja el bon temps i poder canviar
semàfors per estrelles
i cares llargues per somriures al sol.

I encara que no ho sembli, sé que arribaran
els dies on tot sembla de color de mar.
La foto que vaig fer-te em diu,
sense dir ni piu,
que tindrem el millor dels estius.


 

 

 

JUST THE WAY YOU ARE

Bruno Mars
Aquesta setmana és una proposta de la Júlia S de 6è. Com que ella, la Mireia i la Laia, dues companyes de classe més han fet recentment un treball sobre aquest músic penso que pot ser una bona idea que el veieu. Així llegiu una mica d’informació sobre Bruno Mars i de passada fem un Bon Dia amb Melodia més interactiu i participatiu, Gràcies!

Bruno Mars

View more PowerPoint from Escola

Just the way you are
Va ser el senzill del seu primer disc Doo-Wops & Hooligans que va guanyar un premi Grammy. El disc va ser editat fa relativament poc, el 20 de juliol de 2010. La cançó va ser escrita per The Smeezingtons, Walton Hhalil i Needlz. El vídeo oficial es va estrenar el setembre de 2010 i participa l’actriu Nathalie Kelley.

En quant a la lletra, Bruno Mars no pretén ser massa profund o poètic. Es tracta d’una cançó d’amor clàssica que exalta les qualitats de la noia estimada. Gaudiu-la, que aquest noi ho fa realment bé!

Yea, I know, I know,
When I compliment her she won’t believe me
And it’s so, it’s so
Sad to think that she don’t see what I see
But every time she asks me, do I look okay,
I say

When I see your face,
There is not a thing that I would change
Cause you’re amazing,
Just the way you are

And when you smile,
The whole world stops and stares for awhile
Cause girl you’re amazing,
Just the way you are, hey

Her lips, her lips
I could kiss them all day if she’d let me
Her laugh, her laugh
She hates but I think it’s so sexy
She’s so beautiful, a
Nd I tell her everyday

Oh, you know, you know,
You know i’d never ask you to change
If perfect’s what you’re searching for
Then just stay the same
So don’t even bother asking if you look okay,
You know i’ll say

When i see your face,
There is not a thing that I would change
Cause you’re amazing,
Just the way you are

And when you smile,
The whole world stops and stares for awhile
Cause girl you’re amazing,
Just the way you are

The way you are?
The way you are?
Girl you’re amazing,
Just the way you are

When I see your face
There’s not a thing I would change
Cause you’re amazing
Just the way you are

And when you smile,
The whole world stops and stares for awhile

cAuse girl you’re amazing,
Just the way you are, yeah

PA LA PIMPI

.

.

.

.

.

..

.

.

.

.

.

.

.

.


.

.

.

.

.

.

.


Tomatito

Nom artístic de José Fernández Torres, guitarrista flamenc nascut a Almeria l’any 1958.

Fill de José Fernández Castro “el Tomate” i nét de Miguel Fernández Cortés “el Tomate”.

De fet el seu avi era un músic habitual a les festes flamenques de principis de segle XX.

Va debutar amb només 10 anys com a guitarrista acompanyant a la Peña “el Taranto”.

Quan tenia  15 anys conèixer el cantaor Camarón de la Isla i el va acompanyar els divuit últims anys de la seva vida. De jovenet  també va acompanyar a la guitarra a Paco de Lucía.

Al llarg de la seva  trajectoria, ha compartit escenari amb  els més grans: Frank Sinatra, Elton John, Neneh Cherry, John McLaughlin, Irakere, Chick Corea…

També cal destacar concerts molt apaludits   amb el  gran pianista Michel Camilo presentant el seu discs Spain i  Spain 2.

Pa la Pimpi (tangos)

Tema que apareix en el seu  disc Paseo de los castaños editat l’any 2001.

El disc està dedicat  a la seva Almeria més gitana i concretament al seu carrer.

La paraula tangos es referix al pal flamenc en que està composat. Una estructura rítmica i harmònica definida. Altres pals  són: buleria,  soleá, tarantos, alegria, la siguiriya, etc

En aquest tema participa « al cante » la seva filla Mari Ángeles. La nena de Tomatito ens regala uns moments de glòria amb una veu tant a compàs, tan afinada i tan bonica.             El “duende” continua…

Aquests tangos els dedico a tots i totes les  alumnes i mestres de 6è que participen en el viatge de final de curs  a Huerto Alegre (Granada). Espero que tinguin una estada fantàstica  ja que realment val molt la pena gaudir intensament  d’aquesta experiència!

 


 

Hermosa voz de aquel que canta
y rompe su garganta contra el infinito,
pregunta a Diós cómo y por qué,
si en el horizonte se pierden todos sus gritos.
Llora y a veces canta
no le digas duerme
que diga al niño
donde más le duele…

IMAGINE + CANÇÓ ROSER

John Lennon
Nascut el 9 d’octubre de 1940 i mort 8 de desembre de 1980, va ser un cantant i compositor anglès.

El seu pare, Alfred “Freddy” Lennon, mariner mercant, va abandonar la família quan John Lennon tenia només cinc anys. La seva mare, Julia, va decidir deixar l’educació del seu fill a càrrec de la seva germana, Mimi (i del seu marit George), amb qui Lennon va viure des d’aleshores. Ella el visitava de tant en tant però el 15 de juliol del 1958, quan Lennon tenia 17 anys, va morir atropellada per un policia que conduia sota els efectes de l’alcohol.

En aquell moment en John ja formava part del seu primer grup de música, The Quarrymen, Li encantava el rock, el soul i el blues (especialment per artistes com Elvis Presley, Buddy Holly, Ray Charles o Chuck Berry). Fou en aquesta època quan va conèixer Paul McCartney i George Harrison, amb els qui va decidir formar el grup que finalment amb Ringo Starr, The Beatles.

A banda de la seva carrera musical, Lennon també va exercir d’activista polític pacifista, dibuixant, actor i escriptor. Es va casar per primer cop amb Cynthia Powell amb qui va tenir el seu primer fill, Julian Lennon. El seu gran amor fou posteriorment l’artista japonesa Yoko Ono, amb qui es va casar l’any 1969 i amb qui va tenir el seu segon fill, en Sean Lennon. Amb ells va conviure fins a la seva mort, esdevinguda a Nova York el 1980 com a conseqüència d’un atemptat perpetrat per un admirador amb problemes mentals, Mark David Chapman.

Imagine
Imagine és una cançó de John Lennon, escrita amb col•laboració amb Yoko Ono, publicada el 1971 en l’àlbum del mateix nom.
La lletra està parcialment inspirada en el llibre de poemes de Yoko Ono Grapefruit de 1964, on cada poema comença amb una invocació semblant.
La cançó que es queixa de les guerres (nothing to kill or die for), de les fronteres (imagine there’s no countries), de la religió (no religion too) i conclou que hauríem de compartir el món (imagine all the people sharing all the world) i que encara que sembli que en la cançó es demana molt, no només Lennon vol la pau (you may say I’m a dreamer, but I’m not the only one).

 

Aquesta setmana El bon dia amb melodia està dedicat de part de tota la classe de 6è A a la seva tutora Roser, en motiu del seu aniversari… Espero que la gaudiu i tant de bó ens faci reflexionar.
Pd: M’agrada molt, que dediqueu grans cançons, a grans persones. Moltes felicitats!!!

 


CANÇÓ ROSER

A més aquesta setmana tenim una altra sorpresa. Dues alumnes de la classe de la Roser, la Lila R. i la Laura M. li han composat (lletra i música) i gravat una cançó expressament  per felicitar-la . Té molt de mèrit  per la canço en sí, fantàstica idea, l’esforç, la interpretació i a més haver mantigut la sorpresa. Si pareu atenció, cap al final  la lletra  diu algunes coses molt boniques. Moltíssimes felicitats també a aquestes artistes! Suposo que aviat ens explicaran amb més detall com s’ho han fet.

 

 

 

Imagine there’s no heaven
It’s easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today…
Imagine there’s no countries
It isn’t hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace…
You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will be as one
Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world…
You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will live as one