Blaumut
Blaumut és una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El nom «Blaumut» és extret de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista. Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí) i Manel Pedrós (bateria).Fan lletres plenes d’imatges, arranjaments d’instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons.
Vassil Lambrinov i Xavi de la Iglesia van començar al 2003 a fer gravacions casolanes, provant i experimentant amb diverses sonoritats. Des de 2009 el grup ja va actuar en petits escenaris per Barcelona. L’any 2011 van firmar contracte discogràfic amb Picap, i el setembre del l’any següent van publicar el seu primer àlbum, que portava per títol El turista.
Pa amb oli i sal / Bicicletes
Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, la formació ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer gran èxit «Pa amb oli i sal» conegut per ambientar les mitges parts dels partits del FC Barcelona al Camp Nou o bé per la seva aparició regular a totes les emissores de radiofórmula catalanes. Biclcletes ha estat el seu segon “senzill” i ha sonat moltíssim aquest estiu. El disc reflecteix una manera de fer del grup tranquil•la i optimista.
Una bona manera de començar la novena temporada del Bon dia amb Melodia a l’escola Les Fonts. Espero com sempre rebre els vostres comentaris, propostes i suggeriments, per fer possible tots junts aquesta aventura musical. Bona setmana!!!
Com a curiositat en el videoclip hi ha fragments gravats a Canyamars i d’altres indrets propers.
Més informació al seu web www.balumut.com
A la línia recta bicicletes sense llum,
Un satèl•lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d’herba,
els teus llavis són de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges cegues
de les platges que només podria veure sota el llit.
Deixa’t de paraules,
Ara penja des d’un arbre
Aquesta llum de contra hivern.
Només digues que penses,
Llum de contra hivern.
Un dilluns perfecte, bicicletes sense mans,
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l’aire,
he perdut la brúixola i el nord que dec haver guardat per aquí.
Deixa’t de paraules,
Ara penja des d’un arbre
Aquesta llum de contra hivern.
Només digues que penses,
Llum de contra hivern.
Fes una foto del terrat,
que des d’aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i potser més, molt més, la nit.
Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i potser més, molt més, la nit.
