Author Archives: xdangla

CAN’T STOP THE FEELING – TROLLS / JUSTIN TIMBERLAKE

Justin Timberlake

Justin Randall Timberlake (Memphis, Tennessee, 31 gener de 1981) és un cantant, compositor, actor, productor discogràfic, ballarí i empresari nord-americà que va adquirir fama durant la seva infantesa en participar en el programa de televisió The Mickey Mouse Club i després, en ser el vocalista principal de la banda ‘N Sync. L’any 2002, Timberlake va llançar el seu primer àlbum com a solista, Justified, del qual es van vendre set milions de còpies al voltant del món. El seu segon àlbum d’estudi, FutureSex / LoveSounds, va ser llançat al setembre del 2006 i va arribar a vendre més de nou milions de còpies en el món, posicionant tres senzills en el primer lloc de les llistes de popularitat dels Estats Units: «SexyBack», «My love» i «What goes around … / … comes around». Al març de 2013 va llançar el seu tercer àlbum d’estudi, The 20/20 Experience, el qual va debutar en el primer lloc dels Estats Units i el Regne Unit. L’equip de RCA Records li ha fet entrega d’una placa especial en què apareixien 6 discos de platinum en reconeixement pel bon rendiment del seu últim treball.

Gràcies al seu treball en la música i en la televisió, Timberlake ha guanyat, entre altres premis, nou Grammy i quatre Emmy. També ha participat com a actor de cinema, sent The social network (2010) una de les seves pel·lícules més reeixides en termes de crítica i taquilla.

 

Trolls

Els Trolls són criatures felices però el seu món canvia quan els Bergens decideixen que són molt bons i se’ls volen menjar. Aleshores en Branch, que és rondinaire i pessimista, i la Poppy, que és la líder optimista, s’uneixen per recuperar els seus amics.

Segur que molts de vosaltres haureu vist la pel·lícula Trolls de Dreamworks amb Justin Timberlake cantant i actuant.

Bon estiu a totes i totes, gaudiu de la música!!!

Can’t stop the feeling
[Justin]
I got this feeling inside my bones
(It goes electric, wavey when I turn it on)
All through my city, all through my home
We’re flying up, no ceiling, when we in our zone…

I got that sunshine in my pocket
Got that good song in my feet
I feel that hot blood in my body when it drops
I can’t take my eyes up off it, moving so phenomenally
You gon’ like the way we rock it, so don’t stop

Under the lights when everything goes
Nowhere to hide when I’m getting you close
When we move, well, you already know
So just imagine, just imagine, just imagine
Nothing I can see but you when you dance, dance, dance
Feeling good, good, creeping up on you
So just dance, dance, dance, come on
All those things I should do to you
But you dance, dance, dance
And ain’t nobody leaving soon, so keep dancing

I can’t stop the feeling
So just dance, dance, dance
I can’t stop the feeling
So just dance, dance, dance, come on

Ooh, it’s something magical
It’s in the air, it’s in my blood, it’s rushing on
I don’t need no reason, don’t need control
I fly so high, no ceiling, when I’m in my zone

Cause I got that sunshine in my pocket
Got that good song in my feet
I feel that hot blood in my body when it drops
I can’t take my eyes up off it, moving so phenomenally
You gon’ like the way we rock it, so don’t stop

Under the lights when everything goes
Nowhere to hide when I’m getting you close
When we move, well, you already know
So just imagine, just imagine, just imagine
Nothing I can see but you when you dance, dance, dance
Feeling good, good, creeping up on you
So just dance, dance, dance, come on
All those things I should do to you
But you dance, dance, dance
And ain’t nobody leaving soon, so keep dancing

I can’t stop the feeling
So just dance, dance, dance
I can’t stop the feeling
So just dance, dance, dance
I can’t stop the feeling
So just dance, dance, dance
I can’t stop the feeling
So keep dancing, come on

I can’t stop the, I can’t stop the
I can’t stop the, I can’t stop the
I can’t stop the feeling…

Nothing I can see but you when you dance, dance, dance
(I can’t stop the feeling)
Feeling good, good, creeping up on you
So just dance, dance, dance, come on
(I can’t stop the feeling…)
All those things I should do to you
But you dance, dance, dance
(I can’t stop the feeling…)
And ain’t nobody leaving soon, so keep dancing

Everybody sing!
(I can’t stop the feeling)
Got this feeling in my body
(I can’t stop the feeling)
Got this feeling in my body
(I can’t stop the feeling)
Wanna see you move your body
(I can’t stop the feeling)
Got this feeling in my body
Break it down
Got this feeling in my body
Can’t stop the feeling…

(Got this feeling in my body, come on…)

PARLANT-ME DE TU – RAIMON

Raimon
Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.
Recentment ha decidit retirar-se de la música definitivament. Ho ha fet amb una sèrie de concerts al Palau de la Música Catalana aquest mes de maig.
Un sentit homenatge a aquest gran cantautor. Gràcies per tot Raimon!!!

Parlant-me de tu
Tots els colors de la terra i de l’aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i aquests ocells que van de branca en branca
i el sol ixent i la llum que em desperta
van parlant-me de tu,
van parlant-me de tu.

Si vols present, t’ompliré de carícies.
Si vols records, t’oferiré els més bells.
Si vols futur, t’ompliré d’esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.

La mar de blau, per moments tan ombrosa,
la mar de verd, tan bella i perillosa,
la mar de gris, que es vol majestuosa,
la mar d’acer, tan entremaliosa
va dient-me el teu nom,
va dient-me el teu nom.

Si vols present, t’ompliré de carícies.
Si vols records, t’oferiré els més bells.
Si vols futur, t’ompliré d’esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.

Tots els colors de la terra i de l’aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i el sol ponent d’aquest dia que es cansa
i el vent llebeig que ha vingut a la tarda
van dient-me el teu nom
van parlant-me de tu.

Portada del disc

I com a curiositat de la setmana, podeu veure la versió que fa d’aquest tema el grup Partidaris. Gaudiu-la!

NO EM DEIXIS MAI /SWEET CHILD O’MINE – GUNS N’ ROSES

GUNS N’ ROSES

El març del 1985, Axl Rose i Tracii Guns van crear el grup, amb el guitarrista Izzy Stradlin i un baixista i bateria. Quan en un concert, Tracii Guns i el bateria no van poder assistir-hi, Stradlin i Rose van agafar al guitarrista Slash i al bateria Steven Adler per al concert. Van integrar-se a la formació definint així a principis de 1986 els membres del grup: Axl (veu), Izzy Stradlin (guitarra rítmica), Slash (guitarra solista), Duff McKagan (baixista) i Steven Adler (bateria). En un moment on destacava el glam metal, la banda va optar per un glam rock basant-se més en el rock dur , blues i rock’n’roll.
L’any 1987 van editar el seu primer disc debut, Appetite for destruction. En aquest àlbum la banda oferia un hard rock, amb riffs agressius de guitarra, influències punk i un so molt contundent. D’aquest àlbum destaquen diversos temes que han arribat al capdamunt de les llistes d’èxits, com Welcome to the Jungle, Paradise City o Sweet Child O’ Mine.

Els alumnes de 4t de l’escola Les Fonts han enregistrat la cançó: No em deixis mai.

És una versió força especial:
La lletra és una adaptació al català que va fer fa uns anys el grup Menaix a Truà del tema Sweet Child O’Mine de Guns n’ Roses amb traducció de Gemma Haro. La música és la original amb algunes petites variacions, està interpretada 1/2 to més agut, hi ha dues pistes de guitarra acústica de 12 cordes adicionals.

Cada alumne té una còpia física del CD amb el seu disseny propi.
A la Web i al Facebook del Camp d’aprenentatge podeu escoltar la versió dels alumnes, una base instrumental i també la versió amb la veu del mestre de música (Xavier Dangla).

Moltes felicitats artistes!!! Sona fantàstic!

www.cdapaucasals.com/enregistraments

www.facebook.com/CdAPauCasals

/

ENTRE DOS AGUAS – PACO DE LUCÍA

Francisco Sánchez (Paco de Lucía)

Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità  10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz.  Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic  intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els  temps.  Ha guanyat diversos premis importants, com el  “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat. Paco de Lucía  va morir el 2014 als 66 anys d’un infart mentre estava a una platja de Mèxic on tenia una casa en la que vivia pràcticament tot l’any. Un record molt especial per Paco de Lucía.

Entre dos aguas

Pertany al  seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb  discogràfica.      El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc  es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira  en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el  Mediterrani i l’ Atlàntic. Dedicada a tots els amants del flamenc i especialment al alumnes i mestres que passaran aquesta setmana a Huerto Alegre de viatge de final de curs de 6è. Que vagi tot molt bé!!!

 

PA LA PIMPI (TANGOS) – TOMATITO/Mª DE LOS ÁNGELES FERNÁNDEZ

Mª Ángeles Fernández i el seu pare José Fernández “Tomatito”

.Tomatito

Nom artístic de José Fernández Torres, guitarrista flamenc nascut a Almeria l’any 1958.

Fill de José Fernández Castro “el Tomate” i nét de Miguel Fernández Cortés “el Tomate”.

De fet el seu avi era un músic habitual a les festes flamenques de principis de segle XX.

Va debutar amb només 10 anys com a guitarrista acompanyant a la Peña “el Taranto”.

Quan tenia  15 anys conèixer el cantaor Camarón de la Isla i el va acompanyar els divuit últims anys de la seva vida. De jovenet  també va acompanyar a la guitarra a Paco de Lucía.

Al llarg de la seva  trajectoria, ha compartit escenari amb  els més grans: Frank Sinatra, Elton John, Neneh Cherry, John McLaughlin, Irakere, Chick Corea…

També cal destacar concerts molt apaludits   amb el  gran pianista Michel Camilo presentant el seu discs Spain i  Spain 2.

Pa la Pimpi (tangos)

Tema que apareix en el seu  disc Paseo de los castaños editat l’any 2001.

El disc està dedicat  a la seva Almeria més gitana i concretament al seu carrer.

La paraula tangos es referix al pal flamenc en que està composat. Una estructura rítmica i harmònica definida. Altres pals  són: buleria,  soleá, tarantos, alegria, la siguiriya, etc

En aquest tema participa « al cante » la seva filla Maria de los  Ángeles. La nena de Tomatito ens regala uns moments de glòria amb una veu tant a compàs, tan afinada i tan bonica. El “duende” continua…

Tomatito amb la seva filla Mari Ángeles

Aquests tangos els dedico a tots i totes les  alumnes i mestres de 6è que participaran en el viatge de final de curs  a Huerto Alegre (Granada). Espero que tinguin una estada fantàstica  ja que realment val molt la pena gaudir intensament  d’aquesta experiència!


Pa la Pimpi

Hermosa voz de aquel que canta
y rompe su garganta contra el infinito,
pregunta a Dios cómo y por qué,
si en el horizonte se pierden todos sus gritos.
Llora y a veces canta
no le digas duerme
que diga al niño
donde más le duele…

Tomatito

Camarón de la Isla i Tomatito

CANTÀNIA 2017: LA NIT DELS MALSONS

Cantània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any s’estrena una obra encarregada especialment per a aquesta activitat. Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi.

Aquest curs 2016-2017 se celebren els 28 anys de Cantània.

Els nostres alumnes de 5è faran el concert final

Lloc: Teatre Monumental de Mataró

Dia: Dissabte 13 de Maig a les 20h

Concentració dels alumnes per fer assaig: 18h a la porta lateral del Monumental

Vols veure tot el calendari d’escoles participants de Mataró i Argentona ? cantania-2017-escoles

Enguany, la dramaturga Marta Buchaca i el compositor Àlex Martínez ens explicaran com en Lluc, un nen de 9 anys molt poruc, aprèn a conviure amb les seves pors gràcies a una experiència sorprenent, la nit abans de marxar de colònies. Aquella nit, quan en Lluc està a punt d’adormir-se, la Guardiana de la Por es cola per la seva finestra.

La Guardiana es dedica a vetllar perquè la por no desaparegui del món, i li vol fer entendre a en Lluc que tenir por no és dolent. Mitjançant un viatge a través dels malsons de diferents persones que en Lluc coneix molt bé, li farà veure que hi ha molts tipus de por, i que tenir por no té perquè ser un defecte.

Gràcies a la Guardiana, en Lluc entendrà que la por és necessària per viure, i que hi ha pors que l’únic que fan és impedir-nos viure amb plenitud. Després d’adonar-se que tenir por és normal, decidirà ser valent i anar a les colònies, i aquells dies seran els dies més feliços de la seva infància.

Àlex Martínez (compositor)

Marta Buchaca (dramaturga)

Aquest és l’equip que ha participat en la creació de La Nit dels Malsons:

Música: Alex Martínez
Text: Marta Buchaca
Direcció musical: Josep Prats, Elisenda Carrasco i Ribot, Montserrat Meneses, Oriol Castanyer
Direcció escènica: Marta Gil i Ignasi Tomàs
Il·lustracions: Escola La Sardana (Badia del Vallès)

 

I aquí teniu els músics que han participat en la gravació del disc i que us acompanyaran en els concerts:

Alex Martínez, piano i teclats
David Gómez, bateria
Joan Rectoret, baix
David Soler, guitarra
David Pastor, trompeta i fiscorn
Leo Torres, trompeta i fiscorn
Xavier Figuerola, saxo i clarinet baix
Vicent Pérez, trombó

Els nostres solistes són l’Elena Gadel i el Xavi Duch.

Aquesta cantata serà cantada per uns 42.000 nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant els mesos d’abril, maig i juny de 2017 a L’Auditori de Barcelona, El Vendrell, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Olot, Sant Cugat, Vic, Vilafranca del Penedès, Càdiz, Parla, Saragossa, Sevilla, Valladolid, Guimaraes (Portugal), Biefeld (Alemanya), Koblenz (Alemanya) i Neustadt (Alemanya).

Més informació: http://auditoricantania.blogspot.com.es/

Web: www.auditori.cat

 









 

 

CANTÀNIA A L’ESCOLA LES FONTS

Un recull de vídeos d’anys anteriors de CANTÀNIA a l’Escola Les Fonts.

Molts més vídeos al Canal You Tube de l’Escola

NO PUEDO VIVIR SIN TI (NO HAY MANERA) COQUE MALLA – LOS RONALDOS / BELLY BASARTE

Los Ronaldos (2007)

 

Los Ronaldos

Los Ronaldos

El grup es va formar el 1987, any que va començar a actuar en petits locals de la ciutat de Madrid. El fitxatge per la multinacional EMI els permet publicar el seu primer àlbum, titulat Los Ronaldos, que conté un dels seus primers èxits Sí, si.

L’any 1988 editen el seu segon LP, Saca la lengua, del que es va extreure el single Adiós, papa, un dels temes més destacats de la història del grup. Un any després, surt a la llum Sabor salado, gravat a Regne Unit, que no va comptar amb el suport del públic tan massiu com els dos anteriors.

Els seus següents dos discos tampoc es van guanyar el favor dels seus seguidors, i l’any 1995 el bateria Ricardo Moreno abandonava la formació, sent substituït per Daniel Parra.

El 1996 publiquen el qual seria el seu últim disc Quiero que estemos cerca, un enregistrament en directe que incloïa tots els seus grans èxits. Dos anys després la banda es dissolia.

El 2007 tornaven a reunir-se puntualment amb motiu del llançament d’un nou àlbum titulat 4 Canciones, que contenia altres tants temes inèdits.

Bely Basarte

Bely Basarte

Belén Basarte Mena (Madrid, 14 de desembre de 1991), més coneguda com Bely Basarte, és una cantant i compositora espanyola.

Va començar la seva carrera musical  Pujant i Composicions Pròpies 1 YouTube, havent Aconseguit avui dia el reconeixement de centenars de milers de seguidors.

Al setembre de 2015 publico un Través de Plataformes Digitals (YouTube, Spotify, iTunes …) imprimació amb el seu EP 5 Temes Propis Sota el títol de ‘Si Quieres Pierdes’. Un parell de mesos després, publicà el senzill Diciembre y No Estàs.

El 26 de novembre de 2016 va fer la seva Presentació oficial a Madrid a la sala Moby Dick, 2 En un concert acústic basat Principalment en Temes propis i algunes versions més exitoses.

En 2017 és triada per Disney per interpretar les cançons de Bella en la versió en castellà de la pel·lícula “La bella i la bèstia”, que canta Emma Watson en la versió original.

Aquesta setmana és una proposta de la mestra Àngels Galera que actualment no treballa a l’escola però segueix sent una fidel seguidora del Bon dia amb Melodia. Moltes gràcies Àngels per participar i proposar-nos aquesta gran cançó.   Te la dediquem especialment a tu. Bona setmana a tothom!!!

No puedo vivir sin tí
Llevas años enredada en mis manos,
en mi pelo, en mi cabeza
Y no puedo más, no puedo más.

Deberia estar cansado de tus manos,
de tu pelo, de tus rarezas.
Pero quiero más, yo quiero más.

No puedo vivir sin ti, no hay manera,
no puedo estar sin ti, no hay manera.

Me dijistes que te irias, pero llevas en mi casa
toda la vida.

Se que no te iras, tu no te iras…

Has cambiado tu bandera,
traspasado la frontera,
eres la reina.
Siempre reinaras, siempre reinaras.

No puedo vivir sin ti, no hay manera,
no puedo estar sin ti, no hay manera.

Y ahora estoy aquí esperando,
a que vengan a buscarme,
tu no te muevas.
No me encontraran, no me encontraran.

Yo me quedo para siempre con mi reina,
y su bandera.
Ya no hay fronteras
me dejare llevar, a ningún lugar.

No puedo vivir sin ti,no hay manera
no puedo estar sin ti, no hay manera

LA LLEGENDA DE SANT JORDI – AMBÄUKATUNABIA

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (Ambäukatunàbia grup d’animació)

Ambäukatunàbia neix l’abril del 2008 a l’Esplai l’Agrupa de Molins de Rei, quan
uns quants monitors formen un grup d’animació per la Festa de la Primavera
de l’entitat. Després d’una primera actuació engrescadora decideixen continuar
amb el projecte més enllà de l’esplai, i l’any 2009 el grup es consolida amb
els espectacles Campi qui pugui! (espectacle d’escenari) i Escampa la boira!
(espectacle de carrer) -duent a terme prop d’una trentena d’actuacions arreu
de les comarques barcelonines- i presenta per primera vegada La Nit Màgica
d’Ambäukatunàbia, una proposta d’animació nocturna dirigida als joves. El
2010 continuen el viatge estrenant La Fàbrica de la Música, que ha rodat amb
èxit per diversos racons del país, i enregistrant el seu primer disc “Mira com
sona!” (amb ja més de 800 còpies venudes). L’estiu del 2012 el grup presenta un
innovador i refrescant espectacle musicoaquàtic, Bassal Rock, amb molt
bona rebuda entre l’acalorat públic de l’estiu.

El 2014 s’incorporen al catàleg del grup noves propostes: dues d’estiuenques
Sarau i escuma! (animació amb escuma) i DJ Ambauka– i dos espectacles
temàtics –La Llegenda de Sant Jordi i Caga tió!-, que amplien l’oferta del grup
i la fan encara més àmplia, variada i polivalent. També publiquen el seu segon
disc, Tal dia farà un any!

Així, Ambäukatunàbia manté l’energia i l’essència del primer dia, amb l’experiència
afegida d’aquests anys rodant pels escenaris i fent cantar, ballar, jugar i
passar-s’ho bé a petits i grans.

Maria Busquets: Veu i animació.
Magí Canyelles: Veu, saxos, gralles, tenora i flautes de bec.
Josep Miquel Janés (Pemi): Guitarra i disseny gràfic.
Víctor Salinas: Veu i Baix elèctric.
Joan Tresserra: Bateria.

 

 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (LLETRA)

“Nens pareu bé les orelles, una història us contarem, la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps. A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar, que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar. Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits, la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Ningú volia servir d’àpat, del monstre d’alè pudent, tenia més d’una càries, no es rentava mai les dents. Cada matí a la plaça es reunia el veïnat, i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac. Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei, i li tocà a la princesa, oferir la seva pell…

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Anà a la cova del drac, l’endemà de bon matí, perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir. Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada va aparèixer a l’horitzó una armadura que brillava. Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança i cridà amb veu de tro – Deixa anar a la noble dama!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Abans que clavés les urpes i s’empassés la princesa Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa. Però estava malferit i les ales no volaven i els dos dalt del cavall de seguida l’atraparen. El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça però abans de decidir li donaren la paraula…

“SÓC EL DRAC, ESCOLTEU! PERDONEU, EM SAP GREU… JO NO HO VOLIA FER, M’HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L’OR PER ELL!”

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

Portada del CD “Tal dia farà un any” (2012)

 

Dossier pedagògic de la cançó:Amb retallables, lletra, partitura, manualitats, etc.. La llegenda de Sant Jordi

Més informació del grup d’animació Ambaukätunàbia al seu web: http://ambaukatunabia.cat/

Voleu recordar les escenificacions que hem realitzat a l’escola de LA LLEGENDA DE SANT JORDI?





OBRIU LES PORTES – TXARANGO

Txarango

És un grup de música català format a Barcelona el 2010 per components originaris del Ripollès, Osona i la Garrotxa. La banda actualment està integrada per Alguer Miquel (veu), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo) i Jordi Barnola (trompeta). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, el latin o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock i sonoritats llatines. El grup que s’endinsen en un imaginari vinculat al món del circ i del clown.

Discografia
2010: Welcome to Clownia
2012: Benvinguts al llarg viatge
2014: Som Riu
2017: El Cor de la Terra

La setmana del 20 al 27 de març van publicar a la seva web la resta de l’àlbum: dues cançons noves cada dia del seu quart i últim disc. Les podeu escoltar i descarregar lliurement a www.txarango.com

Aquest nou disc Txarango ha decidit col·lectivitzar la seva música música. Segons la seva web expliquen que aquesta cançó titulada Obriu les portes servirà per acompanyar la feina de UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME.
UCFR és una plataforma que aplega unes cinc-centes entitats i que té com a objectiu lluitar contra el discurs feixista i racista de tota mena, a través de la sensibilització i la mobilització. Des que es va crear, el 2010, ha anat desenmascarant aquells grups feixistes que s’amaguen sota pàtines diverses i d’un temps ençà, també està treballant per combatre l’increment de la islamofòbia.

Obriu les portes
Crema Barcelona i la lluna ens mira quan de nit delira la ciutat.

Puja la música. La sala crida.
Som una bala a la deriva, tenim foc a la sang.
Puja la música. Crema la vida. Vine’m a buscar.

“La música és el batec dels pobles
i amb nosaltres portem els seus camins.
Obriu totes les portes.
Benvinguts al cor de la terra”

He vist el cel cobert de plom
He vist ciutat desaparèixer com la pols.
He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra.

He recollit metralla al cor;
dels que han fugit des de les portes de l’horror.
Que cremi roig el foc d’un vers contra el foc de la guerra.

Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
De, ventre de l’Orient,
dels camins perduts.

Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.

Som tot allò que no té nom.
Som el demà de la tristesa i de la por.
Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança.

He vist la mort parlar d’amor.
He vist els pobles despertar en juna cançó.
Mira’m als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.

Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
De, ventre de l’Orient,
dels camins perduts.

Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.

“En la tierra hace falta personas que
construyan más y destruyan menos,
que prometan menos y resuelvan más,
que esperen recibir menos y dar más,
que digan mejor ahora que mañana.”

Avui s’obriran totes les portes,
tots els camins en un instant.
Nua la nit al teu davant.
Avui trobaràs un mar en calma,
tots els records dels oblidats.
Nua la nit al teu davant.

FLOR DE PRIMAVERA – JOAN GARRIGA (LA TROBA KUNG-FÚ)

Joan Garriga / La Troba Kung-fú
Joan Garriga és actualment un dels músics més importants de Catalunya: d’una banda, per ser l’exlíder de Dusminguet, un dels grups més influents i transgressors dels anys noranta. I, de l’altra, per ser actualment el líder de La Troba Kung-Fú,

A més, Joan Garriga és compositor de diverses cançons que formen part de l’imaginari underground col•lectiu. La seva actitud i manera d’entendre la música l’han convertit en un personatge respectat i admirat per diverses generacions de públic, gràcies a la seva particular visió de la música popular.
Dusminguet va ser un grup pioner en la música que es va anomenar world pagès music, també denominada mestissatge. La seva idea consistia a unir la música de les orquestres de festa major amb ritmes de tot arreu.


Una vegada dissolt el grup, Garriga es va dedicar uns quants anys a crear, en què va combinar la creació musical amb la col•laboració en diversos projectes amb grups com Amparanoia, girant per tot Europa, o Xerramequ Tiquis Miquis.

El 2005 va unir un grapat de bon músics per crear La Troba Kung-Fú: Eldys Isaac Vega “Muñeco” (percussió), Marià Roch (baix), Miguel Serviole “Muchacho” (guitarra rumbera), Pep Terricabras (bateria) i el dubmaster Toti Arimany,. Més tard es van incorporar a la banda Flor Inza (percussió) i Luis Arcos (guitarra elèctrica).

La Troba Kung-fú en directe

La idea de Joan Garriga en aquest projecte s’apropa més a la rumba catalana, la dels gitanos catalans, la de Peret i El Pescaílla. De tota manera, a hores d’ara Joan Garriga ja té un estil propi de compondre i escriure.
La Troba Kung-Fú és actualment una de les bandes més importants de world music europea. Ha obtingut els premis següents: Puig Porret (millor banda, 2007), Ciutat de Barcelona (Música i Internet, 2008), Altaveu (millor banda catalana, 2007), Enderrock (millor disseny de portada per Clavell Morenet, 2007), ARC (millor directe de músiques del món, 2009).

Amb La Troba Kung-Fú, Garriga ha editat quatre discs. El primer, Clavell Morenet (2007), que es pot adquirir a tot Europa, es va presentar als Estats Units, el Regne Unit, Bèlgica, Holanda, França, Itàlia a l’Europa de l’Est, a Mèxic i en sales de mig món. També s’ha publicat Rumbia at Ernesto’s (2009), un disc en directe gravat a la ciutat holandesa de Sittard, el 2010 va veure la llum, A la panxa del bou . L’Últim disc fins al moment, és Santalegria editat el 2013.

Els darrers anys ha estat presentat el seu espectacle en festivals de Catalunya, Madrid, València, Mallorca, el Marroc, els Estats Units, Holanda, Bèlgica, França, Anglaterra, Sèrbia, la República Txeca, Hongria, Portugal i altres països, amb molt d’èxit.

Actualment, en Joan Garriga està realitzant una gira de primavera anomenada Joan Garriga & Galàctic Mariatxis . Podeu trobar més informació sobre el grup i els seus disc, fotos, vídeos i agenda de concerts al seu web http://www.latrobakungfu.nethttp://www.latrobakungfu.net

Flor de Primavera
Es tracta d’una cançó inclosa en el disc A La Panxa del bou, àlbum editat l’any 2010. Aquesta setmana he triat aquesta cançó per raons obvies. Ja fa uns dies que tenim aquí la Primavera!!!, una època de l’any fantàstica que mica en mica ens fa despertar del fred de l’hivern. La primavera és una estació que ha inspirat a molts músics i artistes per a les seves composicions. Deixem-nos portar per l’al•legria d’aquesta melodia i d’aquesta lletra tant primaverenca. A més s’acosta ja el final del trimestre… Bona primavera a tothom!

Flor de primavera
Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany

Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany

Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós
Canta la flor i ensenya el seu tresor
Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós

Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades
La memòria del perfum és tan eterna
Que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra

Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany

Breu és l’olor de la pluja que esquitxa el terra
Curtes són les cançons de la infantesa
Breus els mil contes que jo recordo
Curtes i per sempre les dites que porto

Agafaré al vol el fil que pel jardí navega
I l’estiraré amb la canya des de coberta
Sóc pescador de muguet, iris i deliris
Una cançó, un tot, una flor quan t’ho miris…