Joaquín Ramón Martínez Sabina ( va néixer a Úbeda, Jaén; el 12 de febrer de 1949), conegut com Joaquín Sabina, és un cantautor, poeta i pintor espanyol.
Fill d’un policia, amb 14 anys va començar a escriure poemes i va fer música amb un grup d’amics (“Merry Youngs”), els quals feien versions de rockers com Elvis Presley, Chuck Berry i Little Richard. Va cursar estudis de batxillerat amb les monges carmelitanes i els capellans salesians.
L’any 1968 marxà a Granada on estudià Filologia Romànica. Políticament, va assumir postulats d’esquerra, motiu pel qual es va associar amb moviments contraris al franquisme. En una protesta va llançar un còctel molotov a un banc i va haver de marxar exiliat a Londres.
Allà, va escriure cançons, tot organitzant un cine-club amb pel·lícules de Luís Buñuel, prohibit a Espanya. Tanmateix, va fer el muntatge d’obres teatrals com “L’excepció de la regla”, de Bertolt Brecht i “El cepillo de dientes”, de Jorge Díaz. El 1975 publicà el llibre de cançons “Memorias del exilio”. Va organitzar concerts de Paco Ibáñez, Lluís Llach, Quico Pi de la Serra i Elisa Serna pels exiliats espanyols a Anglaterra.
El 1977, dos anys després de la mort de Franco, va tornar a Espanya. Es va casar amb Lucía, una noia argentina que va conèixer a l’exili anglès, mentre havia de fer el servei militar a Mallorca. A Mallorca, va treballar com a periodista, tasca que va continuar a Madrid.
1978 va ser l’any de la seva arribada a Madrid, ciutat fonamental en la vida de l’artista, i l’any de la publicació del seu primer LP:”Inventario”. El 1979 va començar a cantar al cafè “La Mandrágora”, amb Javier Krahe i Alberto Pérez.
Ha publicat disset àlbums d’estudi, cinc en directe i tres recopilacions i ha col·laborat amb diferents artistes cantant duets i altres col·laboracions. Es calcula que ha venut més de deu milions de discs i també ha compost per a altres artistes com Ana Belén, Andrés Calamaro o Miguel Ríos, entre d’altres. En la seva faceta literària ha publicat nou llibres amb recopilacions de cartes de cançons o poemes.
El 2001 va patir un infart cerebral lleu que va posar en perill la seva vida, recuperant-se poques setmanes després sense patir conseqüències físiques, però l’incident va influir en la seva manera de pensar i es va veure immers en una depressió important, cosa que el va portar a abandonar la seva carrera i els escenaris una temporada. Després de superar-lo, va publicar Dímelo en la calle (2002), que seguiria el seu divuitè àlbum, Alivio de Luto (2005). El 17 de novembre de 2009 va publicar Vinagre y rosas, de les quals es van vendre 200.000 còpies en només un mes del seu llançament, obtenint tres discos de platí. El 10 de març de 2017, va editar Lo niego todo.
Fa uns dies, Joaquín Sabina, de 71 anys d’edat va caure de l’escenari durant un concert amb el seu amic Joan Manuel Serrat..
L’accident va passar dimecres 12 de febrer a Madrid, quan Sabina s’estava adreçant al públic per presentar la cançó Mediterráneo. Enlluernat pels llums, Sabina no va veure el final de l’escenari i va caure al fossat d’1’70 m. Va reaparèixer a l’escenari en cadira de rodes per anunciar que el concert se suspenia. Finalment va ser atès per traumatisme a l’espatlla esquerra”, un altre de “toràcic” i un tercer de “cranioencefàlic” a causa de la caiguda.
Sembla ser que Sabina ja es troba millor i aquest diumenge 23 li van donar l’alta de l’hospital que estava ingressat. Bona recuperació Sabina!
Aquest Bon dia amb Melodia, dedicat a tots els seguidors i seguidores del cantautor, especialment a la Roser, tutora de 2n. Gaudiu d’aquest gran tema. Bona setmana a tothom!!!
El Boulevard de los sueños rotos
Es tracta d’una cançó escrita per Joaquin Sabina en el seu disc Esta boca es mia de 1994. És un homenatge a la cantant mexicana, nascuda a Costa Rica, Chavela Vargas. La lletra conté mencions a temes famosos del seu repertori com Paloma Negra i Macorina, així com al compositor José Alfredo Jiménez, al compositor Agustín Lara, al famòs pintor mexicà Diego Rivera i la també famosa pintora Frida Kahlo esposa d’aquest.
En el boulevard de los sueños rotos
Vive una dama de poncho rojo,
Pelo de plata y carne morena
Mestiza ardiente de lengua libre,
Gata valiente de piel de tigre
Con voz de rayo de luna llena
Por el boulevard de los sueños rotos
Pasan de largo los terremotos
Y hay un tequila por cada duda
Cuando Agustín se sienta al piano
Diego Rivera lápiz en mano,
Dibuja a Frida Kahlo desnuda
Se escapo de una cárcel de amor,
De un delirio de alcohol,
De mil noches en vela
Se dejo el corazón en Madrid
Quien supiera reír
Como llora Chavela!
Por el boulevard de los sueños rotos
Desconsolados van los devotos
De San Antonio pidiendo besos,
Ponme la mano aquí, Macorina”
Rezan tus fieles por las cantinas,
Paloma Negra de los excesos
Por el boulevard de los sueños rotos
Moja una lagrima antiguas fotos
Y una canción se burla del miedo
Las amarguras no son amargas
Cuando las canta Chavela Vargas
Y las escribe un tal José Alfredo
Van treure el seu primer disc “Patates amb peix” que va suposar la seva aparició en la música. El dissabte 11 d’abril realitzen el seu primer concert a la sala Faktoria d’Arts de Terrassa amb diferents col·laboracions d’artistes locals.
Participa en tertúlies literàries a la seva ciutat, visita escoles i participa en xerrades i actes literaris i, sobretot, no deixa mai d’escriure poesia.
Escrit per Joana Raspall, va ser publicat el 1998 al llibre Com el plomissol, poemes i faules.
El DENIP
Un talk box és un dispositiu d’efectes de so que permet al seu usuari modificar el so que té un instrument musical canviant la forma de la boca. El so pot ser de qualsevol instrument musical, però se sol utilitzar la guitarra, perquè quan els harmònics d’una guitarra elèctrica es modelen amb la boca, produeixen un so molt similar a la veu humana, fent que la guitarra sembli que “parla”.
Beethoven va néixer en una família humil.
